Llibre Terra Baixa d'Àngel Guimerà, Apuntes de Catalán

¡Descarga Llibre Terra Baixa d'Àngel Guimerà y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! TERRA BAIXA D’ÀNGEL GUIMERÀ AUTOR Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife al 1845 i va morir a Barcelona al 1924. Se sentia un noi marginat perquè els seus pares es van casar quan ell va néixer i pel fet de marxar de les Canàries i arribar a Catalunya. Es van instal·lar al Vendrell. Hi ha una influència de la seva vida en la seva obra pel que fa a personatges marginats i mestissos. Va estudiar als Escolapis de Sant Antoni i de ben petit ja va començar a escriure. A finals dels anys 60, Guimerà era un intel·lectual molt actiu, escrivia poesia i publicava en la premsa catalanista. L'any 1871 és un dels fundadors del diari La Renaixença, posteriorment en fou director, i destacà pel caràcter encès dels seus articles. El 1877 obté tres premis als Jocs Florals (certamen literari de gran prestigi), fet que el col·loca, juntament amb Verdaguer, en un lloc de privilegi entre els escriptors de l'època. Va esdevenir mestre en lo gai saber. Guimerà va recórrer les terres catalanes i prengué consciència del sistema caciquista que la política del moment no combatia. Per això va prendre una postura activa socialment. OBRA La seva obra es divideix en diferents etapes: 1. La tragèdia romàntica (1879-1890). Són obres d’estil romàntic redactades en vers: Judith de Welp (1883), El fill del rei (1886), Mar i cel (1888). 2. Drama realista (1890-1900). Escriu les obres més importants d’estil realista: Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897), La filla del mar (1900). 3. Intents modernistes (1901-1911). Intenta seguir la tendència modernista però no adquireix èxit: La pecadora (1902), Titània (1910). 4. Retorn als orígens (1917-1921). Se centre en les crisis econòmiques i la Guerra Mundial: Jesús que torna (1917). LA RENAIXENÇA El segle XIX s'inicia sota l'influx de les revolucions burgeses: Revolució Industrial i Revolució Francesa. La burgesia pren les regnes del poder i suplanta l'aristocràcia, el capitalisme s'implanta com a sistema econòmic de la vella Europa. El corrent artístic que acompanya aquests canvis socioeconòmics és el Romanticisme, moviment antiracionalista, que exalta els sentiments i la imaginació sobre la raó, l'ordre i el seny. Llibertat i individualitat seran valors definidors del Romanticisme. El moviment romàntic va néixer a Alemanya a mitjan segle XVIII, a finals de segle penetra a Gran Bretanya i progressivament a la resta d’Europa. El Romanticisme britànic i europeu propiciarà el naixement de la Renaixença en terres catalanes. La Renaixença és el moviment cultural que apareix a Catalunya els anys 30 del segle XIX, se sol donar com a punt de partida l’any 1833 amb la publicació del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau. La Renaixença restableix la cultura catalana després de tres segles d'abandonament dels usos cultes de la llengua. La Renaixença reivindicarà la consciència nacionalista i té com a principal objectiu la recuperació dels signes identitaris catalans. Per aconseguir els seus objectius, els intel·lectuals de la Renaixença elaboraran un seguit d’estratègies, les més desacatades de les quals seran la creació de plataformes de difusió (revistes i editorials) i la restauració el 1859 dels Jocs Florals, un certamen literari d’origen medieval, també s’inicia la normativització del català. EL TEATRE DE LA RENAIXENÇA Des de mitjans del XIX el teatre català comença a prendre volada i esdevé una eina fonamental en la consolidació de la Renaixença. Entre 1850 i 1870 s'inauguren nombrosos teatres a Catalunya com l'Olimpi, l'Odeon o el Romea. L'afició al teatre i el públic anaven en augment i es pot parlar del teatre com d'un gènere de gran influència social, tant des del vessant lúdic com polític o d'idees. Pel que fa a les tendències, el teatre del XIX estarà marcat per dues línies temàtiques i estilístiques: - la línia popular i còmica - la línia culta (drames històrico-romàntics) El model teatral culte més utilitzat serà el drama romàntic, que té tres possibilitats de realització: el drama històric, el drama rural i el melodrama. TERRA BAIXA INTRODUCCIÓ Terra Baixa és un drama del 1897 que pertany a la tradició literària del realisme i es pot contemplar per la classe social obrera i els treballadors sotmesos a les ordres de l’amo, el contrast del món rural i l’urbà, el llenguatge, en l’ús de la prosa, no pas del vers... Encara que l’obra sigui realista, encara es contemplen alguns elements romàntics com: l’atzar, el misteri, l’ idealisme, somnis premonitoris... A Terra Baixa Guimerà fa una crítica de la societat en la que viu, i defensa la idea que l’home neix bo i la societat el perverteix. RESUM DE L’ARGUMENT En el primer acte se'ns presenten els personatges (caràcters, importància dins de la trama, relació amb els protagonistes, etc.). En aquest acte, es dóna a entendre que en Sebastià i la Marta festegen, però per pagar els deutes, en Sebastià s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no és de conveniència, sinó d'amor. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen TEMPS Temps extern: Època contemporània. Finals del s. XIX. Temps intern: El temps a l’obra és lineal. Entre el 1r i el 2n acte passen 10 dies. Entre el 2n i el 3r acte transcorren hores. PERSONATGES Marta: Personatge rodó. Té 24 anys. La Marta és el resultat de les circumstàncies que li ha tocat viure, és una víctima. Determinisme. És una noia bastant jove, psicològicament la Marta és un personatge una mica inestable, ja que al llarg de l'obra els seus sentiments van canviant. De primer, se'ns presenta com una dona freda, distant, i reservada, també com una dona bastant innocent ja que l’obliguen a casar-se amb una persona a qui no estima, i ella no fa res per impedir-ho, sinó que accepta i es resigna a casar-se amb en Manelic. Entre el primer i mitjan segon acte, la Marta no es té respecte a ella mateixa, ni tampoc s'estima la seva pròpia vida, té una autoestima molt baixa. Però en el moment que comença a estimar una altra persona (en Manelic) comença a respectar-se i a valorar-se cada cop més. La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat, ja que els seus orígens són molt pobres. És un personatge d’origen incert. Ella i el seu pare adoptiu van anar a parar a la Terra Baixa d'en Sebastià i van ser acollits per ell i comencen a treballar al molí. Molta de la gent de la Terra Baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens. En fer-se gran, la Marta es deixa endur per en Sebastià, que li va donar acolliment, i la va encegar amb maltractaments psicològics. La Marta es mostra feble davant d'ell però és capaç de posar-se ferma davant d'una altra persona, com per exemple el Manelic, també és amable i dòcil per una part, però, per una altra, sap ser agressiva. Manelic: Personatge rodó. En Manelic és originari de la Terra Alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil·litat. Però en passar un cert temps a la Terra Baixa, aquesta societat urbana i hipòcrita el fa canviar, tornant-lo desconfiat, i finalment perd la innocència i acaba matant en Sebastià. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la Terra Alta a la Terra Baixa per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell. A la Terra Baixa, en Manelic és discriminat pel fet de no ser d'allà. És el personatge marginat, víctima de la Terra Baixa. En Manelic mata el seu contrincant, en Sebastià, i se'n torna amb la Marta a la Terra Alta, per tant, el final de l’obra és feliç. Sebastià: Té uns 40 anys. És arrogant i amb gran sentiment de superioritat. És l’amo de tot i de tothom. És egoista, només pensa en ell mateix. Es fa respectar pel seu fort caràcter que imposa sobre els altres. Registra tota la negativitat de la Terra Baixa. És el responsable de totes les misèries. Elements oposats i/o antagònics entre en Sebastià i en Manelic: En comparar els dos personatges, es veu que són totalment oposats. En Sebastià és un feudal poc generós, gens amable, una persona que només pensa en ell mateix, fins arribar al punt d’imposar un casament, el de la Marta i en Manelic, per obtenir els diners que deu. En Manelic és un personatge que, clarament, s'oposa a en Sebastià: és un bon home, innocent i carinyós, que estima la natura i el seu entorn. En arribar a la Terra Baixa, no encaixa en aquella societat de jocs i enganys. També es veu que són molt oposats, en la relació que tenen amb la Marta, ja que en Sebastià, arriba a fer-li xantatge psicològic, i en Manelic, encara que ella al principi no l'estimés i no el tractés massa bé, continua estant amb ella i estimant-la. Nuri: Germana petita de les Perdigones. És d’origen humil. Té un caràcter semblant al de la Marta, per aquest motiu s’avenen tant. És una persona bona i innocent. El seu caràcter canvia al llarg de l’obra, poc a poc s’adona de la realitat de la Terra Baixa. És objecte de burles i ella calla, però representa l’única persona decent del poble. Xeixa: A l’inici explica que alguna cosa del poble no marxa bé. Troba que hi ha algun misteri, del qual ningú en vol parlar; fa despertar la intriga a l’espectador. Planta cara al Sebastià i marxa del poble. Mossèn: És l’aliat d’en Sebastià i actua com si en fos el seu majordom. Havia estudiat per ser mossèn, però en realitat no ho és. Tomàs: És innocent, no s’adona dels plans del Sebastià. Quan se n’adona, intenta arreglar les coses. És una persona comprensiva que sap escoltar i entendre els altres. És qui casarà la Marta i en Manelic. Té molta estima a en Manelic, se’l sent com a fill seu. És innocent i se'l veu com una persona sàvia, amb molt de coneixement, i també una persona que sap escoltar i entendre els altres. Pagesos: Nando, Josep, Pepa, Antònia, Perruca; els caràcters dels quals són similars. Els agrada tafanejar i criticar. En el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i tafaneries fan mal a la Marta. No s’adonen del seu error fins al final de l’obra. SIMBOLOGIA Terra Baixa: Poble/ ciutat. Plasma tot allò que és dolent, corrupte, maliciós, insensible i materialista. Representa totes les coses malvades per a l’home. Terra Alta: Camp/ muntanya. Lloc incorrupte, pur, sense malícia, ideal, bucòlic. Representa tot allò que és bo per naturalesa. SIMBOLOGIA PERSONATGE/ANIMAL Sebastià: llop. Manelic: bèstia salvatge, cabrit. Marta: granoteta de pluja, ovella. Pagesos: ramat, gossos de l’amo. Altres al·lusions d’animals: En Sebastià tria per a la Marta un marit que fos ben bèstia, el Manelic. La vida del Manelic era entre animals: els moltons i els gossos. En Manelic té una cabra que l’anomena Marta. En Tomàs insulta en Xeixa amb el nom d’escorpí. El Perruca és tractat de ganso per l’amo. Altres símbols: El duro (moneda) i la sang simbolitzen dos sistemes de valors contraposats: Duro: en la Terra baixa simbolitza la llei de la propietat. Sang: defineix la llei de la Terra alta. Cal que la Marta sagni en el moment de la revelació de l’amor. Simbolitza la purificació. Propicia que es trenqui el lligam amb el Sebastià. S’esborra el pecat i la culpa. L’aigua és un element present a l’obra. La Marta representa “l’aigua amarganta” de la mar (el lloc d’origen d’on prové) que s’ajunta amb la neu pura de les muntanyes representada per en Manelic que presenta aquesta neu pura. És l’aigua que calma la set. LLENGUA Llenguatge col·loquial: Castellanismes: sèrio, quarto, apoiant-se, tinc de plorar... Elements de la parla de l’època: trescar, jaça, siga/sia... Exclamacions, interjeccions i interrogacions: Ah!, Vatua!, Mare de Déu!... Locucions i dites populars: estar per merèixer, més net que una patena... Tendències col·loquials: daixonses, dallonses, mentres... Reiteracions: digues, digues; Una bruixa! Una bruixa!... Altres aspectes de la llengua: Article lo, lo/el,els: lo molí. Demostratiu aqueix aqueixos. Formes plenes dels pronoms: me, lo... en posició preverbal: me va dir. Ús de la preposició a davant de CD. Al + infinitiu. Preposició davant de la conjunció que. Ús de pronoms febles no estrictament necessaris gramaticalment, ja que són una anticipació de paraules de la mateixa frase. Tematitzacions que exigeixen pronoms febles. Utilització de frases inacabades. Abundor de vocatius. Abundor de frases juxtaposades. Ús de certs incisos, de frases que formen com un parèntesi dintre d’una altra oració. Certa abundància de frases coordinades.