¡Descarga MACBETH - FONAMENTS DE LES ARTS ESCENOGRÀFIQUES y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! MACBETH Will iam Shakespeare Versió lliure d’Àlex Rigola Fonaments de les arts escèniques Alumne Grup NIUB DESCRIPCIÓ I ANÀLISI DE L’OBRA Sala de petit format, destinat per obres experimentals i intimistes, permet una gran flexibilitat en el muntatge de l’escenografia com la ubicació de l’escenari promovent una major relació de diàleg entre els actors i el públic. En la present obra de Macbeth, l’espai s’ha plantejat a la forma de teatre a la italiana amb un punt focal únic i un punt de vista únic. No obstant, en l’espai escènic s’utilitza diferents elements (arbres de plàstic, cases de fusta, bancs, etc) col·locats en diferents plans de l’escenari per tal de donar major dinamisme i sensació de tridimensionalitat a l’escena, ja que tota l’acció té lloc a una mateixa escenografia. L’espai teatral del primer acte ens situa en un ambient d’alta muntanya, però que podem dividir-lo en sub-espais representats per el banc, en primer pla, que s’utilitza per espais metafísics, exteriors del castell i interiors del castell; la casa de fusta, en segon pla, com a castell, i el bosc, en tercer pla, per entrades-sortides i en camí cap al castell. Aquests queden interelacionats a través del moviment dels personatges que fan de fil conductor. En el segon acte, l’espai és abstracte reforçat per un decorat de teles completamente blanques (i la frase Fire walk with me), però l’acció psicològica dels personatges succeeix en diferents realitats: Macbeth i Lady Macbeth al seu castell, el rei Duncan assasinat en el submón-infern, els tres personatges (Malcom, Macduff i Banquo) al bosc anant cap al castell de Macbeth, Macduff com a personatge que mou les fitxes d’escacs en representació de l’emboscada que es duu a terme contra Macbeth. Macbeth establirà un pont de comunicació amb ells durant l’escena seguint la trama de successos. Els decorats del primer acte és l’exterior d’un bosc d’alta muntanya, amb pocs elements: casa, arbres (avets) i banc. Sense telons de fons. En aquest acte destaquem el paper que fan els arbres de plàstic, com a delimitadors de zones físiques i metafísiques, com a agent que ens situa en un espai geogràfic concret (que no es el mateix del text), com a creador de plànols, volums, i per emmarcar accions físiques i emocionals (penombra, intimitat, amagatall) dels personatges, que juntament amb el joc de llums i ombres crea un ambient tèrvol i tenebrós al personatge, les seves accions i al seus rostres. Al segon acte, el decorat és quasi nul, només l’escena està vestida amb teles blanques per tal de recrear un ambient abstracte i potenciar l’acció psicològica dels personatges, l’expressió del pathos i del text. Hi trobem alguns objectes mínims que ajuden i acompanyen en l’acció dels personatges. El vestuari dels personatges és peculiar ja que agafan diversos referents: la intimitat i sensualitat que transmet Macbeth i Lady Macbeth en roba interior i al segon acte amb la seva nuesa que contrasta amb l’evolució contrària del seu personatge que es torna cada cop més complexe i més fosc degut a les seves accions; la rudesa de les botes de muntanya dels personatges masculins que aporten presència i com si d’un caballer contemporani es tractés; les samarretes de l’equip de futbol de Glasgow, inspirats en el lloc d’origen on transcorren el fets, Escòcia; l’ús de màscares de Mickey Mouse per interpretar el paper de les tres bruixes i per ajudar a l’espectador a aquesta transposició entre personatges; la pintura vermella que es donen a la cara els propis personatges quan moren; la roba negre plastificada del rei Duncan i l’ús d’ulleres de sol negres, elements futuristes emprats a la pel·lícula de ciencia ficció Matrix; i la corona reial que passa de mà en mà com a element d’ambició i poder. La il·luminació en el primer acte és escassa amb alguns focus laterals i baixos que
