Malestar de la cultura, Apuntes de Metodología del Trabajo Social

¡Descarga Malestar de la cultura y más Apuntes en PDF de Metodología del Trabajo Social solo en Docsity! Clàudia Fernández MTUP: La cultura Mc Donald's Exercici: Tria un dels tòpics plantejats en el text i desenvolupa una anàlisi i reflexió sobre el mateix, contrastant el punt de vista de l'autor amb el teu. En el text he vist molts tòpics que podria analitzar i treballar però el que més puc destacar és quan Stambak parla de la por, el control i la competència tant interpersonal com ens relacionem entre els demés. Estic bastant d'acord amb la seva forma de veure el món entre altres autors que va mencionant. Els humans tenim por de totes aquelles situacions que ens fa sentir fràgils i amenaçats. Tot i així presentem una ignorància extrema a conseqüència per la falta de coneixements previs, necessitem conèixer el món com funciona i reflexionar seriosament el com hem arribat fins aquest punt. Aquesta intriga de saber el que passarà sempre enfocant-nos en un futur pròxim ens consumeix diàriament. Ens aterra lo desconegut com diu Stambak, ens sentim constantment sols i indefensos on hem de complir una sèrie d'obligacions i drets. Pensem que podem dependre de nosaltres mateixos quan sabem perfectament que no podem enganyar-nos de forma il·lusa. Tot esta manipulat per el propi ser humà, ens genera confusió que segons ens guia cap a una conducta egoista i ignorant. Vivim junts però separats al mateix temps, hem de classificar-nos per races, religions i cultures. En comptes de unir-nos com hauríem, ens aïllem del món extern quan no som capaços de enfrontar-nos col·lectivament. Ens tanquem en el que es diu ''infantilisme'' perquè renunciem tot a base de la negació, de la qual acaba sent una angoixa al fet de constituir- se com a un individu que a un mateix. Estem en una ''societat de competidors'', no puc estar més d'acord amb el autor, pensem que podem tenir el control de tot quan parlem de ''competència feroç'' no només amb els demés sinó amb nosaltres mateixos. Necessitem ser líders per davant de tot. Podria fer una comparació amb la ''selecció natural'', seleccionem els més forts, els que són capaços de ''governar'' i superar qualsevol repte. Però centrant-nos en aquest punt no és del tot així. Ens sobrevalorem molt, tant que hem oblidat el que és agrupar-nos entre tots. Podem tenir un pensament molt radical o no davant de la societat en la que estem però això no ens farà ser el número u. Parlem d'una obsessió tant èticament com moralment. Els missatges que rebem sempre són contradictoris, lluitem minoritàriament pel que es consideraria ''just'' per un món estable. Aquesta reflexió que he fet segueix una dita de Bauman <<el antaño las ciudades se vinculaban a la noción de seguridad. Sus habitantes vivían juntos en el interior de las murallas y se defendían colectivamente>>.