Malinowski, la cultura, Apuntes de Antropología

¡Descarga Malinowski, la cultura y más Apuntes en PDF de Antropología solo en Docsity! 1 Malinowski, la Cultura El article sobre la cultura d’en Malinowski jo l’he dividit en 2 grans blocs per al seu anàlisis, d’una banda la religió, els misticisme i l’esbarjo i d’altra les institucions i la disputa entre les escoles historiogràfiques per a l’estudi de l’antropologia. Considere que aquesta divisió es escaient donada la importància que l’autor dedica als 2 grups. Cultura; institucions, artefactes i escoles antropològiques La cultura està dividida en 2 grans blocs, d’una banda, tota una sèrie d’artefactes i tota una sèrie de costums i rituals. Així, l’home al seu torn te diverses diferències fàcilment apreciables, com son la varietat física antropològica i la herència cultural. Diferències que comunament estan lligades, generalitzant, però que no responen a una relació tancada. La cultura és doncs el mitjà per el que l’home, herència cultural i criteris antropològics a banda, es desenvolupa per al medi que l’envolta. I és una part d’aquesta, la cultura material la mostra tangible que ens mostra com mitjançant ella que el home s’ha adaptat físicament al medi que l’envolta per facilitar la seua supervivència. El llenguatge és un element cultural comparable al us d’un instrument. Amb el anàlisis adequat , aconsegueixes donar una informació molt important de la cultura d’una societat. Així, la llengua és més que la principal dotació del xiquet per a relacionar-se amb el medi ambient i el progrés del llenguatge, la seua tecnificació o simplificació està estretament lligat a, d’una banda a l’evolució de la tecnològica d’on es trobe el nadó, de la seua civilització, i del seu estatus dintre de la comunitat. Cal valorar el paper del llenguatge, ja que és el cos de les costums orals i el mecanisme de transmissió de bona part de la cultura. Els éssers humans estan nugats per la seua connexió amb una determinat sector del medi ambient, per la seua associació amb un refugi comú i per el fet de fer certes feines en comú. El comportament de l’individu, és el resultat de les regles socials, costums i ètica adquirides per la societat i la seua idiosincràsia. Açò condiciona les relacions de l’individu amb la comunitat o el país. La unió de les restriccions comunitàries i les restriccions individuals innates. Per tant, el conjunt de valors d’un individu respon a la simbiosi de limitacions dels desitjos de la comunitat i per una acceptació de valors. Es evident, que la cultura transcendeix a l’individu. La natura psicològica de la cultura respon a que en grups menuts, les similituds mentals és evident, no hi existeixen gran divergències entre ells. Per a estudiar el com es produeix la cultura, d’on ve, i com s’ha difós i expandit tenim 2 escoles. En Malinowski es clarament difusionista com veurem tot seguit. Per una banda ens trobem amb la escola evolucionista. Aquesta escola es basa en la divisió de la cultura per una sèrie d’etapes fixes i successives. Distribueix la cultura en elements simples, com poden ser el domini de l’agricultura, la religió o el desenvolupament de 2 l’orfebreria. Creu que aquests avanços son independents i explosius. Que tot i que es poden produir a diferent ritme, segueixen un sistema lineal. La crítica recau en que si be és cert que la vessant material de la cultura si que es pot dividir en etapes més o menys clares, en el camp de les costums no es gens clara aquesta metodologia. Per altra banda, veiem la escola difusionista o històrica que nega la importància d’una evolució espontània i es basa en una adopció per expansió. La discussió científica es evident llavors. On ha sorgit la cultura, com i per on s’ha difós. Sempre parlant de cadascun dels elements culturals per separat, es clar. Un problema que pot succeir en aquesta escola és el sorgiment d’un determinat elements idèntics en dues àrees clarament diferenciades, que poden vindre d’una evolució independent. Açò en Malinowski ho soluciona explicant l’arqueologia funcional. La Antropologia funcional és el principal camp que es tracta en el article. Consisteix en l’estudi de les institucions, les costums, les eines, les idees, cada bé, cada artefacte, cada fet religiós o cerimonial, tot i que puga semblar similar, com ens podria passar si mirem el principal handicap de l’escola difusionista es soluciona estudiant la seua funció. Un pal simple rudimentari d’uns pocs palms de llargària es podria trobar en un conjunt molt ampli de societats, tant poc evolucionades com modernes. Ara, no es el mateix un pal per furgar la terra, que un pal per ajudar a caminar o que un pal com element religiós. Per a en Malinowski la cultura és el mecanisme per el qual l’ésser humà intenta solucionar les seues necessitats com a espècie. Així, l’agricultura, com a sistema econòmic, sorgeix per a cobrir una necessitat a la satisfacció de una provisió regular d’aliments de la natura vegetal, i és el seu èxit, la seua clara superioritat davant de les tècniques caçadores- recol·lectores, la que expliquen la seua ràpida difusió. Les institucions, entenent-les coma sistemes organitzats d’activitats humanes, es centren al voltant d’una necessitat funcional. Així però, no son la forma de satisfer eixa necessitat, si no que presenten una amalgama de funcions i tenen un caràcter sintètic. Sols es possible definir la identitat cultural d’un artefacte situant-la en el context d’una institució. Un pal punti agut, tornant al exemple anterior, en el context d’una institució de caça ens facilitarà saber que aquest servia per a la caça. Els artefactes son per tant, un mitjà per a una fi. Així però, un artefacte ens pot aportar molta informació sobre la societat en la que es va construir i emprar. Una canoa ens aportaria informació sobre els costums i hàbits de la societat que la va construir i emprar. La seua construcció, si està feta per a una o més persones, la tècnica dels navegants i l’organització social es pot saber analitzant la canoa. Diem llavors que la forma dels instruments responen a el precepte de les necessitats corporals directes i als seus usos instrumentals. Això seria a tots els elements. Però així i tot, s’hauria de sumar a aquests 2 la decoració de l’instrument que més endavant intentaré explicar. L’espècie humana no és més que una altra espècie animal a la Terra. Amb la finalitat de perpetuar la espècie i sobreviure. Si fora estrictament així, com es que no ens limitem a 5 biològiques de l’home i la seua cerca del perquè estem ací, d’on venim i que serà de nosaltres una vegada morts. Açò últim es demostra en la universalitat de processos d’extremunció que cerquen donar la pau després de morts amb la creença d’una vida després de la mort, que es va interioritzant en els seguits rituals i enterrament que es donen en la vida d’un individu. Altres aspectes de la religió responen a una diversitat d’impulsos com és el cas del Totemisme que vincula estretament a l’home amb la natura. O be com veiem en la religió primitiva, que tots els canvis físics tenen el seu corresponent ritual, el naixement, la pubertat i l’entrada en l’edat adulta. Aquesta vinculació d’esdeveniments de la vida de l’individu, i la cerca d’una majora vinculació amb el medi que ens envolta, no són més que la necessitat d’exterioritzar i intentar trobar la satisfacció de saber perquè ens passa el que passa i perquè vivim com vivim. A simple vista, amb les institucions ja descrites hom podria pensar que ja està tot tractat, però ens falta analitzar el temps d’esbarjo. Per en Malinowski, la etapes de creixement d’el nadó son importantíssimes per al desenvolupament del individu dins del medi humà que l’envolta, els primers gestos d’apreci i les paraules influeixen en el seu bon creixement. La següent etapa, des de que aprèn a caminar fins que entre en la virilitat es considerà fins i tot més important que la primera, degut a que ací es desenvolupa el futur caràcter del nano, es fan les primeres amistats i molt possiblement s’escomencen els primers contactes eròtics amb membres del sexe oposat. Així però, els jocs que practiquen el Malinowski no els considera recreatius com si ho fa per als adults, açò és degut a que aquest, a diferència dels majors no utilitzen el temps d’esbarjo per distreure’s de la seua monotonia diària, si no que es aquesta la seua monotonia. Es per aquest motiu, que per a ell, els principals èxits personals recauen, parlant ja en el mon adult, en les activitats com a hobby, ja que és el que es produeix en més voluntat, amb més energia. Segons l’autor, açò es un fet diferenciador respectes a les societats civilitzades i més poc evolucionades. Aquestes últimes el punt d’èxit es produeix en les activitats diàries. En la fabricació de “x” utensili que empraran per a la seua activitat diària. Les altres activitats lúdiques que no son profitoses intel·lectualment, com podria ser el ball o els diferents esports no carèixen de funcionalitat. Serveixen per enfortir els vincles comunitaris o fins i tot, actualment, en els esports de masses, per crear o enfortir una consciència nacional. L’últim punt que tracta l’article es al voltant de les recreacions artístiques, de la seua funcionalitat. L’autor pensa que serveixen principalment per a 3 motius. D’una banda oferir treball al artífex, d’altra com a demostració de riquesa per al receptor o en el cas, de les representacions plàstiques de Deus i Ídols per apropar, aquests, al gruix de la població, enfortint llavors altra institució de la cultura com és la religió. Veiem llavors, que el article intenta analitzar la cultura de les societats humanes mitjançant la seua funcionalitat. Les coses no existeixen perquè existeixen, ho fan, per a satisfer determinat estímul i en açò comparteix-ho el punt de vista del autor. No podem parlar d’una cultura individual de l’individu, ningú no posseeix una cultura independent de la resta del mon. La cultura de l’individu és la suma dels seus èxits individuals als èxits de la comunitat on ha crescut. I hom pot arribar a pensar llavors que actuem com a animals, ens limitem a satisfer les nostres necessitats simples. Però es evident que la principal diferència amb ells es la evolució nostra de les necessitats. Intentaré explicar-me mitjançant un exemple. Els nostres 6 avantpassats a dures feines necessitaven més que menjar i refugi. Una vegada superat eixes necessitats, descoberta la agricultura i amb temps d’esbarjo, començaren a tindre diversitats més diverses i abstractes, començaren a desenvolupar-se el que es denominen societats complexes, que no son més que societats amb una cultura més evolucionada que no es troba en cap altre animal més que en l’espècie humana. Joan Sanchis i Montiel Grup 1A