Mancomunidad de historia de España selectividad, Resúmenes de Historia del Mundo Contemporáneo

¡Descarga Mancomunidad de historia de España selectividad y más Resúmenes en PDF de Historia del Mundo Contemporáneo solo en Docsity! TEMES D’HISTÒRIA D’ESPANYA La fallida del reformisme dinàstic (1901 – 1917) La Mancomunitat de Catalunya El 1911, les quatre Diputacions provincials de Catalunya estaven governades per la Lliga Regionalista La Diputació de Barcelona, presidida per Enric Prat de la Riba, sol—licità al Govern la possibilitat de “mancomunar” les quatre Diputacions catalanes per unir les seves competències. La petició, recolzada per les altres Diputacions, fou recollida pel cap del Govern, José Canalejas, però aquest va ser assassinat l’any 1912, i el procés es paralitzà. Forta oposició del Partit Conservador, de parts dels liberals i de la premsa de Madrid, que titllaren el projecte de “separatista” Bloqueig parlamentari al projecte de Mancomunitat fins el 1914, quan el Govern presidit pel conservador Eduardo Dato va decretar la Ley de Mancomunidades, que obria el camí a aquesta aspiració catalanista. Es creà la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, a partir de la comunitat de les Diputacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. La Mancomunitat comptava amb una Assemblea de 96 diputats (36 per Barcelona i 20 més per cada una de les altres províncies), i un Consell Permanent de 8 membres, 2 per cada província. L’Assemblea va ser dominada majoritàriament per la Lliga, si bé amb presència important de diputats d’altres formacions. La Mancomunitat es creava com a un organisme purament administratiu, que sumava de fet les atribucions que ja tenien les quatre Diputacions. No va rebre cap transferència de competències polítiques des del Govern de Madrid. No va veure incrementats els seus pressupostos (per part de l’Estat) de cap manera, per fer front a les seves atribucions. 6 d’abril de 1914