¡Descarga Màrius Torres, 'Com un foc invisible' y más Apuntes en PDF de Literatura catalana solo en Docsity! Màrius Torres Màrius Torres (Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, 1942) va nàixer al si d'una família lleidatana benestant, fill d'Humbert Torres i Barberà, polític, diputat al Parlament de Catalunya i de Maria Perenya Reixach, tots dos de famílies d'intel·lectuals, metges i advocats d'ideologia republicana. Tingué, doncs, una família culta que l’influí en el gust per les arts, com la música de la seva mare. S'interessà des de ben jove per la literatura. Va estudiar al Liceu Escolar i a l'Institut General i Tècnic de Lleida, on va arribar a batxillerat. Més endavant estudià medicina a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en malalties de l'aparell digestiu. Durant els seus estudis escrigué una comèdia titulada Un fantasma com n'hi ha pocs. També va col·laborar, al començament de la guerra civil, al diari L'ideal de Lleida. Als vint-i-cinc anys, emmalaltí de tuberculosi i el desembre de 1935 ingressà al sanatori de Puig d’Olena, ubicat a Sant Quirze Safaja. Tenia vint-i-cinc anys i ja no en sortiria mai més, llevat d'algun viatge a Barcelona i al Mas Blanc. El dia a dia al sanatori li permetia de cultivar les seves afeccions: llegir, escriure, tocar el piano i passejar. El seu repertori de lectures era força extens; així, en el camp de la filosofia llegia autors del món clàssic com Plató, Aristòtil i Lucreci, i autors contemporanis com Bergson i Nietzsche. Pel que fa a les obres literàries, llegia narrativa, assaig i, sobretot, poesia. Entre el poetes llegits hi ha Baudelaire, Carner, Riba, García Lorca, Maragall, etc. Aquestes lectures seran una clara formació i influència per a la seua poesia, que es mou en l'òrbita del Simbolisme. Al sanatori conegué Mercè Figueres, malalta com ell, que esdevindria la seva amistat més íntima i li inspiraria tota la sèrie Cançons a Mahalta . El 6 de desembre de 1936, Mercè li presentà Joan Sales i la seva dona Núria Folch, que havien vingut a visitar-la, establint-se a partir d'aquell moment una relació amb un llarg epistolari i una influència en la trajectòria poètica de Màrius. Fou al llarg de l'etapa al sanatori de Puig d'Olena quan la trajectòria literària de Torres, iniciada com a distracció mentre cursava els estudis de Medicina, passà a ocupar el primer pla de la seva vida. En aquest període l'autor s'autodefinia com “un metge que fa versos” i confessava que era “aquesta cosa absurda: un poeta líric”. Morí als trenta-dos anys i fou enterrat al cementiri de Sant Quirze Safaja. La seva producció literària, d'una gran qualitat i riquesa tècnica, està molt marcada pels esdeveniments personals —malaltia, apartament de la vida civil, religiositat i neguit de la mort —, i els esdeveniments públics i polítics —Guerra Civil, crisi dels valors republicans i nacionalistes—, però al mateix temps demostra una gran capacitat per a sintetitzar i expressar la realitat personal i col·lectiva. Cinc anys després de la seva mort, Joan Sales, aleshores exiliat a Mèxic, edita conjuntament amb el grup de Quaderns de l'Exili el volum Poesies (1947), que recull noranta-sis poemes del fins llavors inèdit autor. Però la poesia de Màrius Torres no comença a ser plenament valorada fins que apareix dins la col·lecció de poesia més emblemàtica de la postguerra, Els Llibres de l'Ossa Menor, una obra pòstuma publicada el 1950. Els simbolistes creien que l'art havia de tenir el propòsit de capturar les veritats absolutes a les quals només podia accedir-s'hi per mètodes indirectes. El creador del simbolisme fou el poeta francès Charles Baudelaire. Així, els simbolistes escrivien d'una manera altament metafòrica i suggestiva, dotant a imatges o objectes particulars d'un significat simbòlic. Charles Baudelaire
