¡Descarga Reflexión sobre Paradoxas Malinowskianas y Trobianos: Funcionalismo Antropológico y más Monografías, Ensayos en PDF de Antropología Social solo en Docsity! Exàmen Introducció a l’Antropolocia Social i Cultural Nom: Luimiyazono Data: 8/06/2021 1) Observa la imatge següent. A partir de la reflexió sobre els elements que la composen i tot allò que fa evident, exposa com creus que es pot relacionar amb les idees claus que planteja a nivell teòric i metodològic el Funcionalisme antropològic, així com amb les anomenades paradoxes malinowskianes. (Extensió màxima de la resposta: 900 paraules, 60% de la nota final d’aquesta prova) En aquesta fotografia podem veure com Malinowski, vestint amb camisa, pantalons, i sabates, es planta imperant davant el que sembla ser un home trobiandès, pràcticament nu, que sosté uns artefactes. El primer que em suggereix aquesta imatge, és que hi podem veure plasmada la gran troballa del panòptic: Malinovski és el panòptic, és aquell que ho veu tot des d’un sol punt, és aquell que interpreta el salvatge, ja que el salvatge no es pot interpretar a sí mateix. La metàfora del panòptic ens explica qui domina què, qui és l’observat i qui és qui observa. El que ens mostra aquesta imatge és una desigualtat entre l’investigador i l’investigat, una mirada que respon a una època, a un context, a una ideologia. Per tant, fixar-nos en aquesta fotografia no només ens porta a estudiar els trobiandesos, sinó a estudiar com Malinowski va conèixer aquests trobiandesos. Cal fer èmfasi en què aquesta imatge, com moltes altres que podem trobar de Malinowski amb els trobiandesos,, no és natural , sinó que és gesticulada, desigual, jeràrquica i a la vegada és èpica, ja que ens mostra Malinovski sol, al bell mig de tot, un antropòleg en solitud. A nivell teòric, la teoria funcionalista de Malinowski en diu que les institucions socials integren la societat. Aquestes institucions tenen funcions que donen resposta a les necessitats humanes. A més a més, el funcionalisme ens diu que aquestes institucions amb les seves funcions estan presents en totes les societats, perquè totes les societats tenen necessitats, ja siguin materials o psicològiques, són necessitats universals. Això no impossibilita que les institucions prenguin aspectes diferents (per exemple, a totes les societats hi ha famílies, però no adquireixen la mateixa forma), si més no, la funció d’aquestes serà molt similar. Per tant, les societats de Malinovski i dels trobiandesos de la imatge, tot i semblar molt llunyanes , no difereixen del tot, perquè totes elles comparteixen aquestes institucions amb les seves funcions que donen resposta a una necessitat última: la supervivència; i és a partir d’aquí que ens és possible fer la comparació cultural. En totes dues societats, si apliquem la teoria organicista, aquestes institucions s’integraran de manera complexa com un tot orgànic, com un organisme que té com a missió fonamental reproduir-se a si mateix per assegurar la seva pròpia supervivència. A més a més, i relacionant-ho amb la imatge, el funcionalisme es situa en una mena de present continu, és a dir, ens diu que totes les institucions funcionen alhora de manera sincronitzada, el què interessa al funcionalisme és una mirada sincrònica cap a la realitat. Així és, els funcionalistes donen molta importància a ser notoris del present. Podem dir, d’aquesta manera, que el funcionalisme és un mètode que identifica mecanismes de permanència, per això aquesta imatge és tan fortament estàtica. Això ens du a una de les paradoxes de Malinowski, el doble sentit de l’etnografia: Malinowski ens planteja l’etnografia, una metodologia de recerca, un procés, però és un procés que està tancat. Aquesta imatge és present, és una manera de congelar la realitat. A més a més, en la seva etnografia, Malinowski escriu en present, perquè, realment, tot està passant en el seu present, però això condemna als altres a una imatge congelada, estàtica. El fet de veure Malinowski acompanyat dels trobiandesos en aquesta fotografia, fa evident que l’antropòleg no es va reduir a fer la seva investigació des de la comoditat del seu lloc de residència, sinó que va desplaçar-se fins les Trobiand amb l’objectiu de poder aplicar el seu mètode: l’observació participant. Malinowski és qui ens llega el mètode etnogràfic que ens diu que no només hem de veure les coses sinó entendre com són experimentades les institucions, com es viuen. Ressalta la importància d’estar amb la societat objecte d’estudi i poder observar les relacions socials per poder englobar en l’anàlisi de la realitat tant la narrativa com la pràctica. Tot i així, l’observació participant ens duu a una altra de les paradoxes Malinowskianes: és una paradoxa que integra la dimensió psicològica, ja que l’antropòleg no només ha d’observar, sinó que ha de saber
