¡Descarga Models d'acció socioeducativa PAC 2 Nota B y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! PAC 2. Marques d'època i impacte en el treball educatiu Judit Solé Pallarés 1. Quines característiques generals té cadascun? Quines pràctiques pròpies pots identificar en les polítiques públiques actuals? Començarem explicant primer les definicions del discurs higienista i el neohigienisme per veure les seves característiques i diferències. L'higienisme va sorgir a finals del segle XIX com a resposta a les preocupacions de salut pública relacionades amb la urbanització, la industrialització i la propagació de malalties infeccioses, més concretament, en el pas de la vida feudal al capitalista. El moviment es va centrar en la millora del sanejament, la promoció de la higiene personal i la defensa de mesures de salut preventives, com les vacunacions i l'educació sanitària. També va tractar temes socials, com la prostitució i les infeccions de transmissió sexual, amb l'objectiu de reduir-ne la prevalença mitjançant l'educació moral i la regulació. L'higienisme és una pràctica de control social que neix amb la idea que la misèria del poble és un focus de malalties i que, per tant, s’ha de controlar, a través de classificacions, i així realitzar una prevenció (Núñez i Tizio, 2023). Per una altra banda, el neohigienisme és un desenvolupament més recent, a partir de la Segona Guerra Mundial, que es basa en els principis de l'higienisme, però amplia el seu abast per incloure una gamma més àmplia de factors relacionats amb la salut i el benestar (Núñez i Tizio, 2023). Aquest discurs adopta un enfocament més holístic, incorporant elements de nutrició, activitat física, salut mental i factors ambientals per promoure la salut general i prevenir malalties. També es conegut com a higiene racial, sent un moviment social que promou la idea de millorar la qualitat genètica d’una població mitjançant la cria selectiva i les mesures de control poblacional (Molero, Jiménez, Tabernero, 2018). Núñez (2010) comenta que s'ha establert una mirada nova en quant a la malaltia, fent normes més precises que serviran de suport a un nou discurs: el social. A causa d'això, aquest discurs justificarà la intervenció política en certs sectors i classes socials, sota la forma de l'autoritat pública a l'àmbit sanitari, naixent així el discurs higienista. PAC 2. Marques d'època i impacte en el treball educatiu Judit Solé Pallarés Avui en dia podrem trobar el discurs però reescrit per les novetats tecnològiques, ja que els sectors socials queden fragmentats i això suposa la fallida de la ciutadania. Cal destacar que l'existència del descontrol només implica que hi ha noves modalitats de control, això et fa preguntar: quines mesures de control s'implementen avui dia?, la resposta és clara, cadascú s'ha de buscar la vida i vigilar per si mateix, i això és una cosa que es pot observar tan sols observant quants llibres d'autoajuda existeixen avui dia (Núñez, 2010). La part de la societat més vulnerable i perseguida en el passat va ser l’obrera. Les idees de l'higienisme i eugenèsia establien que hi havia col·lectius on era més comú tenir malalties i, per tant, no milloraven la qualitat humana (Molero, Jiménez, Tabernero, 2018). L’educació de la salut ha format part dels discursos pedagògics des del món clàssic fins avui, ja que la higiene ha estat motiu de preocupació tant de metges com de pedagogs, i el seu estudi ha estat matèria comuna tant a les facultats de medicina com a les escoles normals del magisteri des del segle XIX. Amb l’aparició el moviment higienista, la salut va deixar de ser només una dimensió pública a passar també a ser política (Calvo, 2022). 2. Quines són les alertes que fan Violeta Núñez i Hebe Tizio al mòdul 2 en relació a la noció de prevenció i com podem posicionar-nos com a agents de l'educació davant d'això? Com es va plantejar Castel (Núñez i Tizio, 2023), es tracta de prevenir els comportaments de les persones o les seves inclinacions? Les polítiques preventives no són ingènues, encara que sí que ho solen ser els seus operadors, justament pel buidament formatiu del qual són objecte. Actualment, no hi ha una lluita contra les desigualtats, ara es tracta de la gestió de les mateixes. D'aquí la irrupció del neohigienisme com a model. Els professionals del camp social i, segons la proposta del neohiginisme, consisteix a classificar els nous perfils poblacionals i de manera simultània, intervenir en la vida dels esmentats subjectes
