Models d'acció socioeducativa_PAC4_Sintesi final, Ejercicios de Ciencias de la Educación

¡Descarga Models d'acció socioeducativa_PAC4_Sintesi final y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! PAC4 Models d’acció socioeducativa Ariadna Martinez Cuevas MODELS D’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA Després de desenvolupar aquesta assignatura fent un recorregut per les aportacions de la pedagogia social, l’antropologia, el psicoanàlisis o la sociologia per l’abordatge en quant a l’elaboració dels models en l’àmbit de l’educació social i la relació estreta que hi ha amb les pràctiques, amb elements tant rellevants com ho són el subjecte i l’agent de l’educació, Bauman (2007) en el seu llibre Los retos de la educación en la modernidad líquida, ja es qüestionava la pèrdua de referències ideològiques, socials i conductuals, aquelles que li van donar sentit, i que, com aquest fet, afecta a les noves generacions en un món canviant que ens hauria de fer reflexionar vers l’educació necessària des de la recuperació dels valors i compromisos que han anat perdent el seu origen en la pràctica educativa. Actualment, i des del meu parer, vivim immersos en situacions de crisis educativa, tal i com podem veure reflectit en la pel·lícula de La Vida Escolar (2019) o en les paraules de Pennac (2008) quan ens parla de Maximilien com a zoquete i culpable ideal, observant com un conjunt de factors, com ho són els valors, la transmissió cultural o el lloc del subjecte, han derivat en problemes que estan molt present a les aules entre les generacions actuals. Però assenyalar al subjecte de l’educació com a causa dels problemes és, en la meva opinió, depurar responsabilitat als agents educatius, des de l’escola a l’entorn del subjecte, i es que, no hem de desviar la mirada de que som els adults qui eduquen i transmeten l’herència cultural als menors. Durant el transcurs de l’assignatura hem pogut observar com els processos segregatius estan encara molt presents en l’acció educativa, amb marques del higienisme que s’han instaurat en les aules i els entorns educatius, on els discursos hegemònics alimenten el buidament cultural institucional i dels seus agents educatius, tornant-lo en un neohigienisme ocult i a l’hora present en moltes de les practiques educatives abanderades per un control estret dels propis subjectes de l’educació. Entenent doncs, la noció de model educatiu com el camí en el que, seguint el conjunt de teories i enfocaments pedagògics, hem de disposar de les eines necessàries per a una democràtica transmissió de l’herència cultural transformat en coneixement per dur a terme una practica, sempre constructiva, pel desenvolupament integral del subjecte de l’educació amb la creació de vincles entre aquest, els agents educatius i la cultura des de la funció socialitzadora de la que ha de partir l’educació i des de els interessos i particularitats de PAC4 Models d’acció socioeducativa Ariadna Martinez Cuevas cada educand, per tal i com menciona Nuñez i Tizio (2010), oferir-li el “dret a accedir a la cultura i a trobar-hi una cosa que connecti i rellanci els seus interessos” (pàg.19). Així doncs, serà funció de l’agent trobar eines i camins per afavorir un vincle educatiu per despertar aquest interès a través de la cultura des de la modalitat deutora de la lògica del no tot, des de l’acceptació dels agents educatius de que no tot es pot canviar però si transformar, allunyant-nos de les modalitats deutores del tot, que emmascaren les pràctiques neohigienistes des de l’autoritarisme i els discursos moralitzadors mitjançant el control i la repressió dels educands derivat d’un patró homogeni que té la finalitat de no respectar la particularitat de cada subjecte. L’herència de l’higienisme està lligada a la prevenció i categorització de les persones, que tal i com en un inici fa Pennac (2008) al encasellar a en Maximilien com a perillós perquè, tal i com mencionen Nuñez i Hebe (2010) sobre la possibilitat de prevenir “els comportaments de les persones considerades moralment males persones o socialment indesitjables. I això és lícit i possible quan es consideri que la salut o la vida, individual o col·lectiva, són en perill.” (pàg.10). Així doncs, centrant-nos en el model crític d’educació social, i tenint com el pilar bàsic de la vocació per part de l’agent de l’educació, tal i com menciona Zambrano (2000), la bona praxis haurà d’allunyar-se de tot tipus d’imposicions (ideològiques, polítiques i religioses) i de mesures assistencialistes cap als educands, per oferir oportunitats i no remeis, i sempre de la mà d’una cultura plural i de les possibles produccions derivades d’aquesta, centrant l’atenció en el subjecte de l’educació i mai en l’agent o la institució a la que pertany i, en ocasions, girant la mirada als límits i marques que intenten ser imposats i a totes aquelles respostes estandarditzades que allunyen al subjecte de la seva singularitat. Per dur a terme aquesta educació democràtica i plural haurem de ser conscients del elements crítics que configuren la pràctica educativa actual i situar al subjecte en el centre del procés educatiu, que com ja vaig citar en la tercera PAC (2020) i seguint les paraules de Medel (2010), haure de ser conscient de que: “ atribuir responsabilitat implica treballar amb una ètica de les conseqüències i no des d’un discurs moralitzador. No es tracta de transmetre