MÒDUL 3: CRISI I REESTRUCTURACIÓ DE L’ESTAT DEL BENESTAR, Apuntes de Politica Social

¡Descarga MÒDUL 3: CRISI I REESTRUCTURACIÓ DE L’ESTAT DEL BENESTAR y más Apuntes en PDF de Politica Social solo en Docsity! MÒDUL 3: CRISI I REESTRUCTURACIÓ DE L’ESTAT DEL BENESTAR Classe mitjana àmplia i a conseqüència hi havia uns serveis, prestacions, que podia canviar. Any 73 canvia tot, la crisi del petroli, concretament amb la pujada de preu del petroli, va comportar conseqüències que va fer que l’Estat del Benestar, va començar a retrocedir. Ara els estats del benestar es comporten de diferent manera. • Guerra de Vietnam: la gent no entenia perquè anaven els seus joves. Van perdre contra el bloc comunista. La guerra no tenia la legitimitat que podien tenir altres guerres, i va comportar la creació de diferents esdeveniments socials. • Crisi del petroli va comportar per la política social: la gent té més poder adquisitiu i les empreses volen recuperar els beneficis (reducció plantilla). EEUU comprava el petroli fora. • Ús de la informàtica en els processos productius • Cadena de muntatge d’automòbils: representa la caiguda del fordisme, on cada persona tenia una funció en la cadena de muntatge. Aquest model, es queda obsolet perquè costa mantenir cotxes, i es passa del fordisme (una gran quantitat de productes) al post fordisme (fer productes segons la demanda, més “barato” i eficient – això comporta reducció de plantilla, reducció dels costos...etc). • S’abandona el patró or. Teòricament quan es va crear la moneda tenia una equivalència física amb una quantitat d’or. Als anys 40 es va establir el tractar de Bretton. Va establir una referencia dels dòlars per la resta del món. Els altres països van veure que les seves monedes estaven per sobre del dòlar. – S’abandona el patró or, ja no hi ha l’equivalència i comença a ser un valor totalment fictici, sinó que depèn de cada país. (Que va provocar la crisi del benestar a l’any 73) CRISI ECONÒMICA I RUPTURA DEL CONSENS • Esgotament tecnològic: insolència en els mètodes de la producció • Crisi del fordisme: extrema rigidesa i especialització • Crisi energètica: augment del preu del petroli • Fallida del sistema de Breton Woods: abandonament del patró or i fluctuació de la moneda Conseqüències directes en l’EBK. CICLE DE CRISI ECONÒMICA: LA FI DE L’EDAT D’OR: • L’explicació de la crisi com a resultat de les polítiques keynesianes i de benestar: l’augment dels costos salarials i dels socials • Nou discurs hegemònic (TINA – teri is no alternativa, premissa en la que es van desenvolupar les polítiques neoliberals. O neoliberalisme o caos.) i les tendències per a una nova acumulació (neoliberalisme): • Liberalització i govern del mercat: domini de l’economia sobre la política • Reducció de l’estat. (el mercat com a solució • Recuperació de la rendibilitat del capital: flexibilització de mercat de treball, reducció dels costos laborals i desenvolupament tecnològic • La prioritat de la lluita contra la inflació i el dèficit públic en detriment de la cohesió social • Una nova posició de força davant els assalariats: la ruptura del pacte social – liberal. Es culpa a les polítiques de l’estat keynesià de les crisis. Tot aquest discurs va quedant interioritzat poc a poc a la societat, als partits polítics. Comencen a intervenir els poder econòmics (poder econòmic definint les polítiques d’un país). Volen països que guanyin molts diners i en perdin pocs. S’allibera el mercat, es redueix l’estat, es busca la flexibilitat del mercat laboral (que costi menys fer les coses i que es guanyi més). Tornem a les tesis liberals – neoliberalisme. Recupera la idea que l’estat no funciona sol. Una nova posició de força de les empreses. Capacitat de negociació col·lectiva disminueix. Perd capacitat de negociació. LA SOCIETAT POSTINDUSTRIAL: CANVIS ECONÒMICS, SOCIALS, POLÍTICS I CULTURALS. • Revolució tecnològica • La revolució tecnològica ha proporcionat la base material per a la nova economia post industrial, que és capitalista però ja no industrials • Transformacions del treball i de l’ocupació • Nova economia, nou tipus de treball, noves estructures ocupacionals, noves relacions laborals, profunds impactes socials • Terciarització • Del fordisme al post fordisme Hi ha un auge enorme dels serveis. Hi ha altres maneres de produir beneficis econòmicament. Hi ha una nova economia, no és industrial, comença a ser de sector serveis, nous tipus de treball, noves estructures, noves relacions laborals...( • Demografia: canvia la capacitat de l’estat per poder pagar a tothom les pensions perquè hi ha un envelliment de l apoblacio i una baixa natalitat. Envelliment població, cada vegada es tenen menys fills. Conseqüències; jubilació, pensions, no podrà estar a l’abast de totes les persones jubilades. Per això s’ha pujat l’edat de jubilació. Retrocés de les polítiques socials de l’estat del benestar. Migració, regula la gent jove, que normalment tenen una taxa de natalitat més alta i es plantegen aquestes taxes. • Creixent envelliment de la població: ■ Baixos nivells de fecunditat ■ Longevitat • Noves migracions internacionals: en el context de la globalització del Segle XX. conseqüència de la globalització. És més fàcil moure’s pel món. El cos d’emigrants ja no està com fa 20 anys. No sabies quan tornaries, o si es reagruparia la teva família. El tipus de migració canvia, els motius de la migració (acadèmics, personals...) tot això fa que variï els motius de la migració • Tres dimensions fonamentals: • Creixement constant del volum de migrants • Ampliació de les xarxes migratòries • Diversificació dels tipus migratoris • Globalització fronteritzada • El repte multicultural (us de l’espai public) • Política: canvien les formes de comunicacio entre persones i la poliica. Fan servir les xarxes socials. Canvis de regulació, nous reptes polítics, canvia el mercat laboral, canvien els reptes, la legitimitat es veu afectada. • Deteriorament dels processos de legitimació política: els polítics no gaudeixen de l’autoritat i legitimitat que tenien fa 10,20,30 anys. No ens creiem de la mateixa manera als polítics. Gran part de la culpa la tenen els mateixos polítics. A espanya ja no és estrany veure persones que no són polítics, postulant-se per governar països sencers. Hem de ser conscients d’allò que diuen i pretenen ser els partits polítics. • Noves formes d’acció col·lectiva: Som menys exigents amb els polítics i això comporta que moltes persones arribin a ser-ho sense la formació adient. Com podem evitar el problema? Organitzant-nos, per oferir solucions, alternatives. • A través de les xarxes socials i el món digital, aprenem a organitzar-nos. Noves formes de proposar canvis. També hem de ser més compromesos, s’ha de sortir al carrer i manifestar-se de forma física al carrer. • Reestructuració administrativa: del paradigma burocràtic al post burocràtic: procediments, tràmits, digitalitzats, que comporten menys treballadors • Nous escenaris globals i locals : com que les societats canvien, comporta nous reptes i els governs els han de saber dur a terme. Són problemes que s’expandeixen i comporten nous reptes i aquí les administracions han de saber actuar. • Crisi de paradigmes polítics: ja no funcionen les estructures clàssics, canvia la manera d’entendre moltes mentalitats, la percepció i la nostra idea per al futur. Les claus que abans eren el marxisme (lluita de classes entre proletariats i burgesos) canvia radicalment, perquè no estem en una societat industrial. S’han d’entendre noves maneres de mirar les ideologies. Noves maneres d’entendre els canvis de ideologies, a causa de que la societat també canvia. Ens trobem amb altres models, hem de pensar en altres • Família: no nomes treballa un dels pars sinó que ara poden treballar els dos. Les dues persones treballen, no només un. Apareixen nous models de família, augment monoparentalitat, reagrupament familiar, famílies que viuen en diferents llars, nous tipus de família, això provoca diferents necessitats, diferents demandes... tot això canvia també en com s’estructura la societat. • Noves formes familiars: (famílies extensesfamílies monoparentals amb pocs fills, relacio de la família amb el mercat laboral). Estan més desprotegides, per motius de dificultat en la condició laboral. Fan falta assistències diferents per les noves necessitats. ■ Més desprotegides ■ Pèrdua del pes assistencial de la família: perquè els dos progenitors han de treballar. Fan falta polítiques que intentin donar el paper fonamental que té la família en l’assistència. • Transformació del rol de la dona: ningú es plantejava que les dones podien fer altre cosa que quedar-se a casa cuinant. Han de fer polítiques que vagin cap a la igualtat. ■ Les polítiques socials havien interioritzat les desigualtats de gènere ■ Canvi de valors i creixent incorporació al mercat de treball remunerat ■ Noves relacions de gènere: la relació entre homes i dones canvia • Ideologia: ja no son tan clares. Els partits intenten agafar el màxim de tendències polítiques possibles, perquè així no hi hagin revolucions. Les ideologies ja no són tan clares, ara és més complicats, i els partits intenten agafar el màxim de tendències ideològiques possibles. La gent el que vol és que no hi hagi inestabilitat en la política. A nivell ideològic està mal vist, adscriure’s a una ideologia • Valors, demandes i identitats post materials: dels valors de “l'escassetat” als valors “post materialistes” • Creixent hegemonia de l’individualisme: De l’acció col·lectiva a l’espai de privacitat Del ciutadà al client • Els quasi-mercats:desapareix el monopoli estatal de la provisió de serveis. • Els polítics com a gestors • La incertesa com a horitzó • Ideològic/cultural: ja no hi ha una ideologia pura. Hi ha molts nivells diversos en els quals les persones i els partits s’identifiquen. La manera que tenim d’interpretar, de percebre la nostra societat, és múltiple. Ja no som proletaris o burgesos, som moltes altres coses. Això fa que sigui més difícil organitzar-nos, una forma d’actuar clara, som més individuals i a l’hora més diversos. Ens costa molt organitzar-nos tot i tenir a l’abast moltes vies que ens poden proporcionar informació. Ens manifestem des de casa i això fa que canviï la manera que tenim de realitzar aquestes demandes. Valors, demandes i identitats post materials: dels valors de “l’escassetat” als valors “post materialistes”: ens basem en identitats, valors. La nostra classe no depèn d’allò que tenim, sinó d’allò que volem. Es passa de la concepció comunitària a l’individualisme. D’organitzar-nos al carrer a les xarxes. Això fa que passem de demanar drets, a demanar serveis, passem de ser ciutadans a ser clients. La política comporta una ideologia. La incertesa en la política és una de les principals causes per les quals tenim por, perquè com no sabem quin futur voldrem, agafem el primer partit polític, que ens prometen que solucionaran els problemes d’avui, però sense pensar en el futur de la societat, hem de començar a tenir clar quin futur volem per la nostra societat, no només en l’actualitat. Creixent hegemonia de l’individualisme: ■ De l’acció col·lectiva a l’espai de privacitat ■ Del ciutadà al client ■ Els quasi-mercats: desapareix el monopoli estatal de la provisió de serveis. ■ Els polítics com a gestors. ■ La incertesa com a horitzó, no sabem que pot passar en el futur. Dimensions de canvi Nous escenaris Àmbits d’impacte politic Tipus d’impacte predominant Socio-cultural Multiplicitat d’eixos de desigualat i nous espais Règims de protecció Polítiques contra Reestructuració Emergència es comencen a buscar maneres de fer estats mes fidelitzats. Es localitzen els recursos per aplicar les polítiques publiques, es una forma més eficient d’administrar els recursos. Es comencen a plantejar les polítiques socials europees, l’estat del benestar ja no funciona de la mateixa manera. Tenim moltes eines de comunicacio que ens permet crear projectes mes efectius. LES POLÍTIQUES SOCIALS DE LA CRISI: ALTERNATIVES I PROPOSTES • L’ofensiva neoliberal: polítiques i propostes neoliberals: • L’estat no ha de regular el mercat (que no hi hagi un sou mínim, que sigui l’oferta i demanda d’aquell lloc el qui reguli el sou...) i deixa que les empreses funcionin com vulguin, es baixen impostos... es a dir es torna a alliberar l’economia. • Critica al Keynesianisme: polítiques monetàries i d’oferta (alliberar la moneda, reduir la intervenció de l’estat i donen més llibertat de mercat) • Contra l’Estat del Benestar • Critica a l’estat intervencionista • L’estat mínim i el benestar del mercat. La política social neoliberal, l’única intervenció estatal es aquella que benefici al mercat • La socialdemocràcia: • Dubtes teòrics, polítiques pragmàtiques • Propostes pragmàtiques: ■ Desburocratització i racionalització de la gestió: es vol reduir la quantitat de treballadors públics, i es vol reduir el procés de relaitzar tràmits i gestions. ■ Descentralització i autonomització: Des de l’administració central es fan propostes per a nivell local. Es vol descentralitzar perquè les autonomies puguin decidir en que gastar els diners, ja que ells saben el que realment necessita la població. • la tercera via • Propostes alternatives • Més i millor Estat del Benestar: propostes per reformular l’Estat del Benestar, realitzar un nou pacte social, entendre la varietat de la societat i fer front a aquesta. • Un nou pacte social: un nou pacte contra els nous eixos de desigualtat i les noves formes d’exclusió, que impliquin no reduir drets, sinó enfortir-los. • Com refundar un contracte social democràtic? Trobar noves formes d’articular els 4 grans dimensions: estat, mercat, família i societat civil. Hem de començar a posar al centre a les famílies i a la societat civil al centre d’aquestes polítiques i no dependre de l’estat i el mercat. • Noves articulacions estat, mercat, societat civil i familia • Davant del repte global: • Controlar els efectes de la globalització financera (impostos sobre transaccions financeres, abolició paradisos fiscals, control sobre empreses transnacionals...) • Co-operació i co-desenvolupament • Globalització dels drets, s’han de fer polítiques socials per garantir els drets a tothom • Estats transnacional: sobirania incloent: ■ La nació cosmopolita ■ Pluralisme cultural ■ Democràcia cosmopolita • Impulsar la dimensió social europea: cap a un Estat del Benestar europeu • Articular polítiques multinivell... • La dimensió local • Si descentralitzem, les persones son més solidaries perquè veuen l’impacte de la política social i la necessitat que hi ha. • Xarxa diversificada d’institucions: ha d’haver més institucions que participin en l’acció i la solució del problema • Subsidiarietat: No substitueixes sinó que complementes, que hi hagui una xarxa de institucions que si una no pot actuar l’altra si que pugui. Solidaritat entre institucions. • Participació d’usuaris i agents socials: Hi ha una participació activa davant de les polítiques socials. • El repte de l’Estat: reestructràcia directa: configurar nous espais deliberatius i participatiusuració dels processos polítics i administratius • Necessitat de l’Estat de la política • Ni reduir-lo, ni expandir-lo, sinó reconstruir-lo i desmocratitzar-lo: cap a un Estat guia? • Renovació de l’esfera pública: transparència i visibilitat social, saber en que es gasten els diners els partits polítics. • Eficiència administrativa: models de gestió pública postburocràtica (no és el mateix que mercantilització) • Mecanismes de democràcia directa: configurar nous espais deliberatius i participatius reptes a nivell de demanda • No confondre la igualtat amb la uniformitat: No has de pensar que tota la societat es igual, això has de tenir-ho en compte a l’hora de fer les polítiques socials. ■ Donar resposta a demandes post-materials ■ Acomodació i gestió de la multiculturalitat: drets culturals, diversitat cultural i reconeixement: com fem que convisquin diverses cultures juntes. S’ha de fer pedagogia respectant la diversitat però arribant a un concens mínim. ■ Dimensions simbòlica i identitària • Creixement sostenible • Ampliar els mecanismes de solidaritat..., • Consens.. • Diferents.. • Importants.. • Canvi.. • Renovació.. • Necessitats...