Monarquia Reyes Catolicos, Resúmenes de Historia

¡Descarga Monarquia Reyes Catolicos y más Resúmenes en PDF de Historia solo en Docsity! LA MONARQUIA DELS REIS CATÒLICS Tema 1. Introducció: els Reis Catòlics davant la historiografia Ferran II Aragó (1452-1516) i Isabel I de Castilla (1451-1504). Es diuen catòlics pel títol atorgat por Roderic Borgia en una bula papal del 1496 per la seva lluita contra els otomans, expulsió dels francesos de Nàpols, importar el cristianisme al Nou Món, conquesta de Granada, etc. El concepte de monarquia, en principi, es el poder de un, no de dos. Però en aquest cas hi havia dos reis, dos titulars de la sobirania. A la practica va funcionar així? A les Capitulacions matrimonials de Cervera de 1469 es on es pacta el matrimoni entre Ferran i Isabel. Segons això, Ferran seria qui quedaria com a consort. Al 1/75 es ratifiquen les Capitulacions amb la concòrdia de Segovia i poc després Isabel fa un traspàs de poder total de Castella a Ferran. En el cas de la Corona d’Aragó, Ferran atorga a Isabel el títol de co-regent. Però, en la pràctica, el paper d’Isabel va ser mínim. Perquè va ser Ferran qui va acabar manant tant a Castella com a Aragó? Per la qüestió del gènere i perquè ell no era un estranger a Castella, doncs es un Trastàmara i, per tant, tenia família i antepassats importants a Castella. Com descrivien els cronistes de l’època als Reis? Hernando del Pulgar describeix Ferran com el cànon del cavaller medieval, al igual que describeix Isabel amb el cànon i l’estereotip de donzella i esposa d’aquell temps. El període dels Reis és d’una gran intensitat històrica i va ser molt important per diverses raons. A nivell territorial peninsular, per la unió dinàstica, per la conquesta de Granada i per la incorporació de Navarra. A nivell religiós perquè la religió era una peça fonamental de cohesió social al 1478 es crea la Inquisició moderna (vetllarà per la ortodòxia religiosa del cristianisme), al 1492 es decreta la expulsió dels jueus, al 1502 la expulsió o conversió dels mudèjars de Castella i al 1526 hi ha un decret semblant però centrat en la Corona d’Aragó. Per tant, en pocs anys, passem d’una situació de pluralitat religiosa a una d’unitat religiosa. A nivell expansionista, a finals del XV comença l’imperialisme hispànic. Aquesta triple importància ha generat una mitologia sobre el regnat del Reis Catòlics, encara que en general es vist d’una manera positiva. Un dels mites es el de la unitat, fals perquè cada regne conservava el seu sistema fiscal, etc. i perquè en més d’una ocasió està a punt de desfer‘se la unió dinàstica. Un altre mite es el de la unitat religiosa, també fals perquè no es tenia aquesta percepció internacionalment degut a que la Península Ibérica havia estat barrejada molt segles amb musulmans i jueus. Un altre mite es e d’hispanitat. Aquesta imatge mitològica de la España del Reis Catòlics comença amb els cronistes contemporanis seus, que intenten imposar la imatge de que abans d’ells hi havia una situació d’anarquia i caos i que amb la seva arribada, s’imposa la pau y el control y que asseguren una monarquia poderosa, etc. Ferran es converteix en una figura del renaixentisme europeu. Considerat el fundador de la monarquia espanyola segons alguns autors, es el bon polític, el monarca prototipus, el rei de reis. El regnat dels Reis és considerat el període de plenitud d’Espanya, l’edat d’or. La solució per la no declinació del imperi és el retorn als orígens, segons Maquiavel. Una alternativa és formar un estat mitjà, compacte territorialment i bastant unificat França com a model. En el regnat dels Reis Catòlics s’unifica la Península idea de primer concepte polític espanyol. A partir del segle XIX es quan es recupera l’interès per Isabel, ja que havia estat en un segon pla fins aleshores respecte el seu marit. Els primers liberalismes son qui fan una reivindicació de la seva figura en base a Isabel com a forjadora de la unitat espanyola i com a defensora dels interessos del poble enfront els interessos de la burgesia. Els liberalistes veuen aquest període com clau per la historia política espanyola i diuen que la nació espanyola es conforma amb la unitat que van fer els Reis. Si considerem que nació només es possible quan hi ha un sentiment nacional molt arrelat, això només es pot relacionar amb temps més contemporanis, no amb el segle XV. Però si considerem nació amb uns elements de continuïtat, de construcció d’una identitat, de defensa d’un territori, la cosa canvia. Es pot parlar d’Estat Espanyol en aquesta època? De la manera que ara entenem un Estat no perquè no estava unificat (eren monarquies compostes, estats segmentats, etc.). El titular de la monarquia tenia una relació institucional diferent amb cada territori o província. En canvi, si que hi ha una política exterior comuna perquè la funció de defensa o bèl·lica se li atribueix al rei, que era qui havia d’encapçalar la defensa del territori. No tenim cap tipus de política interior o nacional. En conclusió, parlar de nació espanyola en la època dels RC té poc sentit. L’element aglutinador, la religió, no va ser suficient com per articular una unitat política en vers l’islam, que subsisteix fins 1492. A finals de segle XVI si podem començar a parlar ja de patriotisme o proto-nacionalisme espanyol. Es quan Castella i Espanya comencen a ser sinònims. Tema 2: Regnes hispànics durant la crisi de la BEM 2.1 Unió dinàstica de les corones d’Aragó i Castella: una unió entre desiguals 2.2 Homes i territoris La corona de Castella es un territori d’uns 300 mil km². La població abans de la conquesta de Granada es d’uns 4M d’habitants. S’hauria d’afegir els del regne de Granada en realitzar la conquesta i els del regne de Navarra (uns 320k +). Era un Estat molt desigualment distribuït, amb 3 focus importants: - Vizcaya importància dels caserius - centre de Castella xarxa urbana important, amb força econòmica i poder polític - Andalusia occidental Sevilla, amb 45k habitants, es una ciutat en expansió i un centre de comerç. Hi ha 3 nuclis de poder: la corona, els aristòcrates i les ciutats. Al segle XIV hi ha hagut crisi i un retrocés demogràfic, mentre que el segle XV havia estat un segle de reequilibrament, per tant, tenim un balanç neutre. La corona d’Aragó compta amb 250k habitants a Catalunya, 250k a Aragó, 250k a València i 50k a Balears, al que cal sumar els 200k de Sardenya i 600k de Sicília. Per tant, en total serien uns 1.5M. Una població es el resultat de 4 paràmetres: natalitat, fecunditat, mortalitat i migracions. 2.3 Expansió econòmica castellana Clau per entendre el seu domini polític. Tenim una economia agrària i ramadera potent al centre castellà, unes ferreries basques i ports claus amb economies marítimes i pesqueres, i una economia agrària i minera potent a Andalusia, que a part era una gran porta de sortida marítima. Aquestes tres economies es complementaven i es relacionen amb les europees (hanseàtica), mediterrània i africana. El sector agrari representa un 80% de la economia. Al s. XV hi ha un creixement de la producció agrària basat en l’extensió de conreus, no en la millora de les tècniques. Aquest augment es dona en cereals, vinya i la introducció de nous conreus com l’arròs i la mel. En aquesta època trobem dos xarxes importants que augmenten la demanda: els nuclis urbans i la demanda exterior. Tot i així, el mercat interior castellà ve marcat per la baixa capacitat adquisitiva de la població rural, ja que l’accés a la terra és per contractes de curta durada, per 1462. Però una cosa es el que passa a Catalunya i una altra el que passa a València o Aragó. Per exemple, a Valencia i Aragó el s. XV es un segle d’expansió, no de crisi. Però els segles XIV i XV son els segles del gran gòtic català. Per tant, crisi? Mes be, crisi per sectors o crisis per moments, mes que una crisi global de segle. L’expansió comercial (XIII-XIV) es deguda a una expansió politico-militar (Sardenya, Sicília, Mallorca) i el desenvolupament de la manufactura tèxtil (llana i drap) a ciutats com Girona, Perpinyà i BCN. Un altre element es que es una etapa de plenitud demogràfica fins a principis del XIV (550k habitants). Es porta a terme la construcció d’una marina, flota de vaixells, drassanes, i uns instruments per desenvolupar aquest comerç mediterranicreació de consolats, que depenien de BCN i creaven un legislació que defenia els interessos dels mercaders i resolia litigis. Com es pot fer aquesta expansió? Mitjançant dues formes: - Comanda: un soci lliura a un mercader diners o mercaderies. Aquest ho gestiona, fa el viatge al destí i allà compra productes del destí. ¾ parts del benefici es pel soci i ¼ pel mercader. En cas de pèrdues, ho paga tot el soci. Però el mercader fa varies comandes alhora. Operació a curt termini (1-2 setmanes). - Companyia: major durada que la comanda (5-6 anys). Els socis aporten capital i gestió per negocis de més envergadura que la comanda. Respecte als instruments financers, la Corona d’Aragó va mes a “la ultima “ que la corona de Castella: utilització xecs, lletres de canvi abans que a Castella. Complexitat de les rutes i sistemes comercials de la Corona d’Aragó. Es necessitaven recursos naturals, per tant, necessitat d’importacions. Es tractava d’un sistema molt sofisticat d’importacions i re-exportacions continues, amb unes rutes mediterrànies que permeten anar transportant productes d’un port a un altre. Les rutes principals eren Mallorca, Sardenya, Sicília, i sud de França. Una altra amb l’Orient i Egipte. Una altra amb el nord d’Àfrica. Una altra es la ruta atlàntica que connecta amb GB, nord de França, països bàltics i Països Baixos. Quan les rutes orientals catalanes pateixin per la ocupació de Gènova i Venècia i els otomans, aquestes quedaran gairebé inaccessibles per la Corona. Però la clau de l’enfonsament del comerç de la Corona arribarà amb la guerra civil del 1462, fins aquest moment el comerç anirà tirant. A finals de segle hi haurà un replantejament de rutes, i els mercaders aniran a comerciar més a dins de la península. La guerra no surt de la crisi, sinó al reves. La pèrdua del potencial demogràfic (40%) té unes conseqüències nefastes per la economia catalana: - Masos rònecs (terres abandonades) - Disminució producció agrària disminució renda agrària - Disminució rendes senyorials Això comporta una pressió senyorial per mantenir el nivell de rendes, intentant lligar el camperol a la terra. La reacció d’alguns pagesos és intentar ocupar els masos rònecs pagesos grassos. Una remença es quan el pagès està adscrit a la terra per part del senyor. Es pot pagar per la seva alliberació. Les rendes eren fixes, no lligades al rendiment, i estaven vinculades a la terra, no a la persona hereditàries. Aquesta pràctica s’inicia a Catalunya al s. XIII i atorga poder al senyor i resta llibertat als pagesos remençers, el que portarà a les Guerres remences del s.XV. 1/3 part dels beneficis senyorials venien pels mals usos Sentència de Guadalupe: - Abolició dels mals usos a canvi de pagaments. Les propietats dels pagesos passaven a ser seves, no del senyor. - Procés de pacificació del principat amb avantatges tant per senyors com per pagesos - Càstig pels que havien estat exaltats - Abolició teòrica de la servitud, amb molt matisos i visions historiogràfiques diverses 2.7 El model d’estat català s. XIII-XIV Aliança Corona-Estaments/ciutats per interessos dinàstics i comercials Creixement econòmic i + dependència de la Corona dels subsidis de les Corts demogràfic + poder dels estaments/ciutats (que es comencen a institucionalitzar amb el Consell de 100, Diputació del General, etc.) s. XV Dualitat de poders Corona vs. institucions creades al XIII i XIV Xoc Corona vs. classes dirigents + Allunyament físic i polític del rei 1265: Creació Consell de Cent 1283: Creació Corts assemblea representativa 1299: Jurament reial Els monarques fan el Jurament de lleis abans d’entrar a governar el rei està per sota de les lleis, al contrari que a Castella 1359: Diputació del General (posterior Generalitat) Comissió permanent de les Corts que agafa forma. Institució de tipus fiscal en origen recaptació del subsidi pel monarca. Els impostos “generalitats”, emesos per la Diputació del General, eren uns impostos a les entrades i sortides de mercaderies i a les bolles (sellos) per les mercaderies tèxtils. Aquests “generalitats” són importants perquè amb això, una part important de la fiscalitat passarà a estar en mans d’algú que no es el rei. Al 1413 es dona una reforma de les Corts/Diputació: - Nova forma amb 3 diputats no triats pel rei - Autonomia judicial - Funció de vetllar pel compliment de lleis i Constitucions El Compromís de Casp de 1412 es important perquè es fa una mena de conclave per la successió de Martí I, mort al 1410. Per tant, s’escolleix al successor monarquia electiva. La petita aristocràcia catalana tria a Ferran I d’Antequera, infant de Castella. El seu fill serà el futur rei Joan II a partir de 1458, molt important en el context que ens interessa. Entre 1462 i 1472 es dona la Guerra Civil Catalana entre els partidaris del rei Joan II d’Aragó i les aristocràcies catalanes que controlaven les institucions com la Diputació del General. La Guerra acaba amb la Pau de Pedralbes, on el rei reconeix que no hi ha hagut cap rebel·lió en contra seva. En resum, a la Corona d’Aragó tenim una dualitat de poders entre la Corona i les aristocràcies, la petita noblesa i el patriciat urbà, que conformaran la nova classe dirigent barcelonina i cada vegada tindrà més interessos estamentals. TEMA 3: Uns inicis difícils. La unió dinàstica i la Guerra de Successió castellana 3.1. Dimensions i coordenades històriques de la crisi interna castellana del segle XV - 1469: Enllaç matrimonial entre Isabel i Ferran (encara eren princesa i príncep) - 1474: Mor Enric IV, germanastre d’Isabel ella puja al tro castellà, però no tothom hi està d’acord Guerra de Successió - 1479: Fi Guerra Isabel guanya. Mort de Joan II d’Aragó, pare de Ferran ell puja al tro. 3.2. Els orígens del problema successori castellà A qui correspon el tro castellà: a Isabel o a Joana, filla d’Enric IV? Això agafa una dimensió supra-castellana, doncs Portugal donarà suport a Joana i Aragó a Isabel. A la mort de Joan II de Castella, pare d’Enric IV al 1454, deixa la següent línia de successió en el seu testament: 1r Enric IV i fills, 2n Alfons (germà d’altre mare d’Enric) i fills, i 3r Isabel i fills. Llavors, quan mor Joan, Enric accedeix al tro. Ell estava casat amb Blanca de Navarra, però anul·la el casament un any abans, doncs Enric tenia interessos polítics amb Portugal. Per això, es casa amb Joana de Portugal, enllaç d’on naixeria al 1462 Joana la Beltraneja. Te aquest sobrenom perquè es deia que no era filla del rei., sinó de Beltrán de la Cueva. Una part de la noblesa i l’arquebisbat, que van ser qui van escampar aquest rumor, volien una monarquia on el rei sigués tan sols un instrument pels seus interessos. Al 1464 aquesta noblesa porta a terme l’anomenada farsa d’Àvila, on treuen del tro de manera simbòlica a Enric IV. Un any després, aquesta noblesa i fent valer la seva força militar i econòmica, proclamen Alfons, germanastre d’Enric, rei de Castella, perquè creien que el podien controlar més fàcil. Llavors es quan esclata una guerra civil entre els favorables a Alfons i els favorables a Enric IV. Però al 1468 mor Alfons sense descendència. El tro hauria de passar als fills d’Enric IV: Joana la Beltraneja, però aquesta havia estat desheretada pel seu pare en el context de la Guerra Civil. Llavors, i fent referència al testament de Joan II, el tro pot ser reclamat per Isabel com a legítima successora, cosa que fa. Hi ha una negociació entre ella i Enric IV per tal d’arribar un acord per la successió i pel fi de la Guerra: els anomenats Acords de Toro de Guisando, al 9/68. Aquí es dona el reconeixement per part d’Isabel de que Enric IV es el rei. Aquest ratifica el desheretament de Joana i, a més, reconeix Isabel com princesa d’Astúries i llegítima heretera al tro de Castella. Isabel no havia estat educada per ser reina, dons estava en un primer moment en la tercera línia de successió. Encara així, havien hagut negociacions pel seu matrimoni, perquè era important. Però quan passa a ser principal heretera de Castella, la importància del seu matrimoni passava a ser importantíssim. 3.3. La tria de l’opció dinàstica aragonesa El principal impulsor de la aliança matrimonial entre Isabel i Ferran es Joan II d’Aragó, pare d’ell. Envia a Peralta, un conseller, a negociar el matrimoni amb els consellers d’Isabel (Chacon, Gomez de alguna manera Manrique). Joan fa aquest pas per fer de contrapès contra el que fa la Generalitat. Joan, que era fill de Ferran d’Antequera i infant d’Aragó, mai havia deixat de pensar en els interessos castellans. La raó fonamental del cercle isabelí per acceptar el matrimoni es perquè en el fons el rei era Enric IV i ell el que volia era que Alfons es casara Consejo de Castilla a Toledo (1480) 1 Eclesiàstic, 3 nobles (cavallers, noblesa mitja urbana) i 8 o 9 “letrados” (juristes, que sortien de Salamanca i Valladolid). L’alta aristocràcia no té vot en el Consell. Triats entre els àmbits familiars del monarca i tenia funcions tant de política interior com exterior. El Consell també feia funcions de tribunals d’apel·lació. També exercia els patronatge reials (nomenament càrrecs, atorgament de mercedes, etc.). Encara així, en ultima instància sempre estava el monarca. Primeres Corts que es fan després de la Guerra de Successió castellana i la monarquia estableix els nous equilibris polítics amb les quals governarà. La majoria en el Consell s’arribaria amb ⅔ dels membres, per tant, els juristes eren molt importants. Com funciona el Consell? Amb un sistema de consultes. El consell no decideix res. Passen un document al monarca del parlat al Consell i ell decideix. Les figures dels secretaris son molt importants. Podien ser reials o institucionals. Tenen unes funcions regulades a les Corts de Castella de 1475. Redactaven actes o consultes, posaven els segells reials, feien d’intermediaris, etc. Però ells eren les persones de confiança del monarca, per tant el seu protagonisme es més gran del que es dedueix de les Ordenances Reials. Eren els ulls i les orelles del monarca. El Consell d’Aragó va ser creat al 1494, estava formada per 1 vicecanceller, 7 regents (2 Catalunya, 2 Aragó, 2 Valencia 1 Sardenya) i 4 secretaris (protonotaris, 1 per cada regne). També hi havia un tresorer general de la Corona i un advocat fiscal i patrimonial. EL Consell tenia unes atribucions molt amplies: proposa les ternes que ocuparan els virregnats, actúa com a tribunal d’alçada, nomenament de ministres i oficials reials, etc. Persones nomenades pel rei. Els dos Consells s’aniran especialitzant (consell d’Hisenda, de la Inquisició, etc.) i a mesura que s’incorporin nous territoris, es crearan nous Consells per a ells. 4.3. La hisenda castellana Sistema pel qual la Corona drena recursos però també es finança. Es una institució fonamental. Les guerres eren una part molt important de les despeses (50 % mínim). Aquesta despesa creix i a sobre hi ha èpoques de pics de despeses molt grans. La diferencia entre ingressos i despeses era normalment molt gran, per tant, els estats normalment s’endeutaven. A Castella es produeix una substitució de rendes irregulars i no impositives per unes regulars i impositives. Això s’aconsegueix mitjançant un procés que dura dos segles (des de finals del XIII fins a finals del XV) les rendes es converteixen en ordinàries, regulars i impositives, que sortien de la riquesa dels súbdits. FOTOCOPIA RENDES La principal renda ordinària es la alcabala (impost sobre la compra-venda, un 10 % teòric). Els impostos es cobraven per arrendament (contractes) o encabezamiento (acord de pagament amb la Corona per part d’una ciutat). Les altres rendes importants son les tercias i el diezmo reial, impostos sobre mines i salines, servicios de montazgo (regulen activitat ramadera) i les rendes per les duanes. No son rendes generals per tota Castella, sinó que afectaven a una determinada producció o un determinat territori. Les rendes ordinàries suposaven entre un 60 i un 70%. En la resta, les rendes extraordinàries, hi ha una dependència d’altres poders i no son tan regulars. Les més comuns son els servicios de les Cortes, les que provenen de les concessions papals (butlla de la Croada, subsidi de galeres). Les rendes ordinàries durant la època dels RC es dupliquen, degut a la expansió econòmica i a la millora en la recaptació. Encara així, les despeses cada vegada augmenten mes també. Llavors es creen els juros, títols de deute públic la Corona ven deutes públics a particulars i reben uns interessos (7%). El que compra estableix un contracte amb la Hisenda Reial. A Catalunya no ho fa la Corona, sinó la Generalitat. Comença a haver-hi un sistema fisco- finançer estatal. 4.4. Les Corts castellanes Una de les + antigues d’Europa. No es fàcil saber quan va ser la primera vegada que es van reunir, però es creu va ser al 1250, a Sevilla. Les Corts arriba molt afeblida al temps del RC. Havia només 18 ciutats amb representació i vot. Cada una envia 2 representants. A vegada també anaven representants de l’Església. Tenien dos funcions: jurar els successors de la Corona i votar els subsidis. La diferència amb les de la Corona d’Aragó es que aquestes tenen activitat legislativa i reparació de greuges. Es una trobada entre Rei i Regne. Més que unes Corts, eren el Consell de Castella. EN el regnat dels RC, 3 mecanismes: pressió directa sobre els Concejos a través dels corregidors perquè nomenin com a representants a persones addictes, homogeneïtzar i normalitzar els poders dels procuradors, reforçaments de la burocràcia. 3 etapes:  darreres corts medievals (1476): Gran distancia entre servicio otorgado (el diner del que es disposaria) i el que recaptava la Corona—> lo normal era recaptar un 50% solament. La solució podria ser la Nova Hermandad.  Raó perquè no hagi Corts des de 1480 a 1498 raó fiscal. En aquest 18 anys substitueix les ingressos extraordinaris per els ingressos que li traspassa la “nova” Hermandad.  Tercera etapa (1498-1515) Al 1498 aquestes funcions de la Hermandad desapareixeran i ara els ingressos que procuraven la tornaran a procurar-les les Corts. Les quantitats de servicios son mes grans i ara la fiscalitat teòrica i real estan molt més ajustades (ara s'arriba gairebé al 100% de recaptació). 4.5. La “nova” Hermandad Corts de 1476 11 articles a la creació d’aquesta “nova” Hermandad. Les Hermandades tenien la funció de mantenir l’orde púbic allà on no hi arribava la jurisdiccions de la Corona o locals, per tant, eren zones rurals, de poblament dispers, etc. La novetat d’ara es que ara agafen un caràcter global per tota la Corona de Castella. Ara també tindrà funcions fiscals (recaptació impostos per la Corona) i militars (subministrament milícies). Tenia una estructura on a dalt de tot estaria la Junta General (el president de la Junta era el del Consell de Castella) i a sota les diferents juntes provincials, que tindrien per sota els àmbits locals (mínim 30 focs). Hi havia, per sota del President, un capità general i per sota el tresorer i el contador. D’on surten els diners que es recapten? De les sisses, els impostos sobre el consum que imposen els municipis a productes bàsics. 4.6. L’administració de justícia a la Corona de Castella Els Reis son els vicaris de Deu a la terra, per tant, han d’impartir justícia. 3 nivells a impartició de la justícia, de menys a més:  Nivell municipal o territorial alcaldes mayores (jutges, no alcaldes tal com ho entenem avui en dia)  Real Chancillería tribunal superior d’apel·lació.  El Consell de Castella Enfortiment poder judicial de la Corona: treball dels juristes per a la Corona (recopilar tot el dret emanat pels monarques al 1485 Ordenanzas Reales de Castilla). La Chancilleria queda amb 6 sales al 1499 (3 per lo civil, 1 per lo criminal, 1 per les vizcaines, 1 per hijos de algo). Reforçament de la justícia reial en les estructures, el que dona més poder al Rei. 4.7. Ciutats i corregidors Els seus regimientos de les ciutats estan caracteritzat en que hi ha una part de regidors que son nomenats directament per el rei i una altra part jurados. En els segles XIV-XV en les pugnes noblesa-monarquia les ciutats castellanes son àmbit de disputa. Una de les novetats institucionals de aquestes ciutats les trobem en les corts de Alcalà 1348, en aquestes es crea la figura del corregidor. Corregidor oficials reials nomenats per la corona al servei dels interessos polítics i econòmics de la corona. Aquests no eren fixos, era de caràcter temporal, tampoc estaven extensos en el territori castellà. Es nomenaven corregidors en moments de inestabilitat. Va com oficial de la corona i actua en aquella ciutat en nom de la corona. El corregidor te unes competències amplies en el àmbit urbà, presideix el regimiento, en les funcions de justícia a escala municipal es el jutge, es el responsable de les forces militars de la ciutat. Defensen els privilegis reials, la paraula privilegi a la època significava dret polític, dret que adquireix el comú de la ciutat en base que el titular de la sobirania ha adquirit diners etc.. i adquireix privilegis. el corregidor s’encarrega de la vigilància dels mercats, protegir les fronteres, cuidar les terres comunes. El càrrec de corregidor tenia una durada de un o dos anys, eren pagats per la hisenda reial. la seva tasca estava sotmesa a un juicio de residencia= auditoria, quan acaba el seu mandat la seva gestió era analitzada. En el regnat dels reis catòlics es poden veure que la majoria de les mitjanes ciutats la xifra es inferior a 100mil quan en Toledo hi ha 300mil i en Sevilla 400mil. Hi ha 3 etapes dels corregidors: - Etapa inicial del regnat→(1474-1485)començament de la imposició de corregidors en les ciutats, es la etapa de intentar imposar-los a partir de les negociacions amb les elits locals= el veuen com una amenaça. Hi ha mesures de cohesió i privilegis, reconeixement del control=aquestes regidories que es el rei el que els tria el que fa la corona per negociar la imposició dels corregidors es dir que a parir de ara tindran un caràcter perpetu=consoliden unes misajes de poder en els municipis castellans. Aquestes misajes continuen controlant les ciutats però ara la corna les tindrà mes sotmeses. - El desenvolupament del regnat→(1485-1494) s’arriba al acord que els nobles tindran que tornar les usurpacions de 1464. els corregidors han de retornar els bens que son els representants de la corona a les ciutats. Lo que dona força a la noblesa esta a granada =guerra de granada. Això permet una efectiva col·laboració entre les ciutats i els corregidors. 1494 s'ha acabat la guerra de granada i els nobles tornen a tindre els seus evxerc9its i executen una ofensiva contra e patrimoni de les ciutats. L’equilibri aguanta. - Últims moments d’Isabel (1494-1504)la posició dels corregidors i les ciutats es deterioren, perquè d’aquestes veuen que els que s’imposen son els nombres i les demandes no serveixen de res. Quan hi hagi una fiscalitat reial la repercussió sobre a la comunicat serà mes gran. Ara l’equilibri es trenca de manera clara en contra de les ciutats. 4.8. Els sistemes constitucionalistes de la Corona d’Aragó no es que perdin el seu status. El cas mes espectaculars el de Shalom Ha Levi, rabí de Burgos. Engrandiment d eles comunitats jueves. Un dels motius de la creació de la Inquisició—> problema dels falsos conversos. En el moment de la expulsió al 1492, hi ha molts pocs jueus. L’altra causa d ela Inquisició es l’afebliment d’aquests comunitats. La hostilitat que es projectava contra els jueus, també es feia contra els conversos perquè l’element religiós es difícil distingir-lo del cultural. Aquesta hostilitat queda institucionalitzada a partir dels estatuts de limpieza de sangre, Toledo 1449 els conversos no poden accedir al regiment municipal. Després això serà aplicat als gremis, universitats, etc. A les dos Corones. Després es donarien altres estatuts de limpieza de sangre, fins al segle XIX demostra que no tenies sang jueva o musulmana en 4 generacions. 5.3. Les persecucions dels segles XIV i XV i el fenomen dels conversos. Els estatuts de neteja de sang 5.4. Els Reis Catòlics i la minoria jueva 5.5. Causes i conseqüències de l’expulsió dels jueus Causes discrepàncies entre els historiadors que han tractat el tema. Tot i que hi ha oscil·lacions en el numero total d’expulsats, cal entendre la tragèdia humana que representa. Aquests jueus van a PT (1 ducat x pers.), Navarra, França, Nàpols, Venècia, etc. 5.6. La població mudèjar. La conquista de l’emirat nazarí de Granada i el sistema de capitulacions Els mudèjars són la població musulmana de la Península, “el domesticat, el que se li ha permès quedar-se”. Les xifres de mudèjars eren bastant altes. S’organitzaven en Alhames, amb alamins liderant-ho, amb alcaldes (jutges), pagant un Servicio, etc. Però hi havia menys hostilitat amb els musulmans que amb els jueus, encara que també eren discriminats (distintiu de mitja lluna blanca a la roba). Corts de Toledo de 1480 els afectava per la distinció amb les cristians. Amb l’arribada dels cristians, invasió de terres dels musulmans i repartiment entre els conqueridors. Les Capitulacions de 1491 no es respecten mals tractes. Ferran va tenir moltes dificultats per introduir la Inquisició moderna a la Corona d’Aragó. No s’aconsegueixen convertir de forma total als musulmans expulsió moriscos amb Felip III. 5.7. La rebel·lió granadina i els altres cristians nous. Els moriscos Religió RE (intensitat), LI, (lligar), IO (amb Deu). Les capitulacions no sempre va haver-hi a l’antic al-Andalus Per exemple, a Màlaga va ser una conquesta y massacre islàmica. Les de Granada i altres, els monarques castellans es comprometen a respectar les altres religions. La realitat es que això no es així. Fins a 1530, els territoris del regne nazari de Granada ve rebre unes 200k persones, de tropes d’ocupació. Les capitulacions no es compleixen: els musulmans no van poder portar armes, van pagar nous impostos, campanyes de conversió forçosa als musulmans, “elches” (ex-cristians conversos en musulmans) no seran respectats, etc. EXPOSICION REVOLTA MUDEJAR (1499-01) ESQUEMA Decret de 1502 tots els mudèjars de Castella seran obligats a convertir-se o marxar. La població musulmana a la Corona d’Aragó no te un decret similar fins el 1526. Perquè? La relació constitucional no era igual a Castella que a Aragó, dificultats per introduir la Inquisició moderna a la Corona d’Aragó, etc. Malgrat que hi ha conversions vertaderes, la conversió completa de la comunitat no s’aconsegueix i el 1609 es donarà la expulsió dels morescos, perquè en definitiva els musulmans continuaven sent musulmans, no havien abandonat les seves formes de vida. Tema 6. POLITICA RELIGIOSA II: ELS ORÍGENS DE LA INQUISICIÓ MODERNA I LA REFORMA DEL CLERGAT 6.1. La Inquisició espanyola moderna i les altres inquisicions 1478-1834. La Inquisició espanyola és la més coneguda. Es fa a partir de la butlla del Papa Sixte IV. Hi havia anteriorment una Inquisició medieval a la Corona d’Aragó, no a la de Castella. Altres Inquisicions: Inquisició portuguesa (1547-1821). Inquisició romana al 1542 va ser reorganitzada, jurisdicció en tota la cristiandat menys excepte ela anteriors. 6.2. Els antecedents: la inquisició medieval - 1184 Inquisitio Investigació. Al principi serà un procediment per perseguir les heretgies medievals, no una institució. - 1184 Pena de foc als heretges - 1199 Pena de confiscació de bens - 1252 Us de la tortura en els processos inquisitorials - 1231 Naixement de la Inquisició medieval Gregori IX. Neix com a institució. - 1233 Concili de Tarragona institucionalització de la Inquisició de la Corona d’Aragó - 1242 Concili de Tarragona defineix l’estructura organitzativa de la Inquisició a la Corona d’Aragó. Diferencia entre inquisicions medievals i moderna Procediments semblants. La medieval s’estén pels centreeuropea sobretot, per tant, te molta mes expansió. La medieval es adreçada sobretot pel caterisme, baldeisme, etc. i la moderna es adreçada per combatre l’heretgia dels falsos conversos. Mentre que la medieval era fonamental religiosa, que depenia del Papa, en la moderna, el Papat dona poder als RC per nomenar els inquisidors. Per tant, qui controlarà la institució seran es RC. FOTOCOPIA NOMENAMENTS MIGUEL ANGEL MONTESERIN -11/1478 Butlla fundacional del Papa Sixte IV “Exegit Sincerae Devotionis” - 9/1480 Nomenament pels Reis Catòlics dels primers inquisidors: Juan de San Martín i Miquel de Morillo - 2/1481 Primer “Auto de Fe” a Sevilla -12/1481 Ferran el Catòlic nomena a València a Cristòfol de Gualbes i Joan d’Orts per substituir als vells representants de la Inquisició Medieval - 1/1482 Butlla “Non dubitarimus” en què Sixte IV critica l’actuació dels inquisidors a Andalusia. Respecte els nomenaments dels Reis Catòlics però vol controlar els futurs nomenament d’inquisidors -4/1482 Butlla de Sixte IV “Gregis dominicis”. El Papa vol que la Corona d’Aragó torni a la Inquisició Medieval - 1483 Els RC creen el “Consejo de la Suprema y General Inquisición” a Castella. Tomás de Torquemada inquisidor General -10/1483 Breu de Roma que reconeix el nomenament de Torquemada -9/1485 Assassinat de l’inquisidor Pedro de Arbués a Saragossa -2/1486 Ferran el Catòlic obté del Papa Inocenci VIII un breu per el qual destitueix tots els inquisidors amb comissions papals a la Corona d’Aragó -12/1487 Primer “Auto de Fe” a Barcelona Primers anys de la Inquisició actuacions molt dures critiques pels conversos i fins i tot per les autoritats eclesiàstiques. Roma s’adona que el deixar que els RC escolleixin els inquisidors es donar-li’s massa poder. S’intenta que la Corona d’Aragó retorni a la Inquisició medieval a 1482. S’anomena a Torquemada com a inquisidor general i Roma ho acaba acceptant, també a la Corona d’Aragó. 1488 els RC creen el Consejo de la Suprema i es consolida la Inquisició moderna. 6.3. Els orígens de la Inquisició espanyola moderna. Causes i oposicions Institució impulsada per fanatisme dels conversos jueus, per preservar la puresa de la seva conversió. Caro Baroja ho argumenta dient que els primers inquisidors generals venien de la família de conversos. En el tribunal es mesclen causes religioses i polítiques, el que denota el paper clau de la religió per cohesionar la vida social i política. Es fals que la Inquisició estigués ben acceptada socialment: - Roma s’adona que ha donat massa poder i vol tornar a la medieval - Oposició de les víctimes tot i que conversos, són cristians. Per tant es queixen a Roma - Oposició dels regnes de la Corona d’Aragó el rei no té iniciativa legislativa i xoc de jurisdiccions amb altres institucions. 6.4. L’estructura del Sant Ofici. La Suprema, els tribunals locals i l’hisenda inquisitorial La Inquisició permet a la Corona trencar barreres politico-territorials. A dalt de tot de la Inquisició hi ha la “Suprema”, que organitza i supervisa els tribunals locals. Sistema de sínodes (consells), tots els membres nomenats pel rei. Per sota estarien els tribunals de districte, amb 2 o 3 inquisidors, 1 procurador fiscal i varis consultors jurídics i teològics, a part de metges, nunci, missatgers, etc. Períodes: - Hisenda inquisitorial completament dins de la hisenda reial fins 1550 - Diferenciades les 2 els tribunals de districte gestionen ingressos i despeses. Es canvia al 1550 perquè els conversos (dels que vivia confiscant bens) s’acaben ja no es rentable. A això se sumaren multes. Les despeses venen dels autos de fe, el manteniment dels presos i de la pròpia organització. 6.5. Els procediments i les víctimes Actuació tribunals de districte: - Grau d’arbitrarietat similar a altres tribunals de la època. Instruccions de Torquemada per ajustar procediments-_> van evolucionant fins mitjans del XVI. - Un procés inquisitorial es pot donar de 3 formes: · Inquisitio el tribunal actua sense necessitat de denúncies per perseguir heretgies · delació a través d’una denúncia d’algú sospita valoracions actuació · edicto de gracia proclamació pública del tribunal a un lloc on invita a tots els heretges a auto-condemnar-se durant 40 dies. Queden al marge de les 2 penes més dures: la mort i la confiscació de béns. Els tornava a processar al cap d’un temps per obtenir La vida de l’estament eclesiàstic i en els seus recintes no té res a veure amb el que després hi hauria. El llindar moral relacionat amb la església no existia ni en la teoria ni en la practica. Si hi haiva una gran distancia, en el clergat regular, entre el que deien les regles i la realitat en la que es vivia en els convents i monestirs, que cada vegada eren mes urbans. Importància dels clergues i els seus sermons, que no servien d’adoctrinament religiós tan sols, sinó també polític. Creixent presencia i influencia en l’esfera urbana. Per això, els RC intenten controlar també el clergat regular. Moviment de l’observança que volen controlar en base de poder nomenar reformadors pels convents i demanen que els abats i priors siguin designats per els monjos dels monestirs, no per Roma. Aquesta pressió diplomàtica es aconseguida pels RC. En algunes diòcesis comencen a nomenar i Roma comença a acceptar, sobretot en les femenines. La actuació dels RC no es limita tan sols a això, sinó també en els concilis i sínodes. En conclusió, es parla d’una pre-reforma del clergat en el regnat dels RC. Això es exagerat. Es mes be una continuació d ela reforma que comença al segle XV. Joc de poders entre el Papa i els RC, que en algunes coses coincideixen i en altres no. EXPOSICIÓ ALEJANDRO VI A partir de 1457, vicecanceller de l'Església la seva influència va créixer moltíssim. Obté rendes, dignitats, etc. Tramita la legalització del matrimoni d’Isabel i Ferran. Home devot, fervorós i espavilat, també en els plaers mundans. Quan mor Inocenci III, es reuneix el conclave i elegeixen a Roderic. Es sospita de simonia. EL vicecanceller tenia el control civil del papat, custòdia dels registres dels documents de la cúria, etc. Per tant, control de l’aparell burocràtic del papat. Bones relacions amb els RC, però també desavinences. Converteix el palau vaticà en la residencia fixa dels papes. Mor en 1503, no se sap si enverinat o que. Ordres militars - Apareixen a l’època de les croades. St. Joan de Jerusalem o Hospital (1120), del Temple (1118) - Corona de Castella: Santiago (1170), Calatrava (1158), Alcántara (1176) Corona d’Aragó: Montesa, St. Joan de l’Hospital - Orde de Santiago (1170) maestrazgos, 200k vassalls, 200 localitats, etc. - Concessió de l’administració dels maestrazgos a la Corona Inocenci VIII: Calatrava (1486) Alexandre VI: Santiago i Alcántara (1493) Intentar incorporar les ordes militars a la Corona, abans dels regant dels RC. Joan II y Enric IV ja van obtenir el maestrazgo d’alguna d’aquestes ordres. En el regnat dels RC es quan això cristal·litza. Característiques: dimensió religiosa y militar. Els membres no son en majora eclesiàstics. També hi ha dones de la petita y mitjana noblesa. Aquests ordres militars segueixen els preceptes d’una ordre monàstica, però sense vot de castedat. Es reforça el nivell d’hisenda i de patronatge, de poder per part dels RC. Com a resum del tema, veiem que al regnat dels RC, jerarquia eclesiàstica en un procés de creixent poder reial per poder presentar el dret de presentació, Inquisició i nomenadors d’inquisidors, control sobre el clergat regular (cosa difícil), influencia mes gran sobre l’estament eclesiàstic. Sixte IV 1471-1484 Inocenci VIII 84-92 Alexandre VI 92-1503 Juli II 03-13 Lleó X 13-22 Tema 7. ESTRUCTURES SOCIALS I DINÀMIQUES ECONÒMIQUES 7.1. Les societats hispàniques : diversitat social i de formacions històriques Es mes correcte parlar de societats que de societat. Elements de procedència hebrea i musulmana. Aquesta barreja de cristians, musulmans i jueus al nord te una importància petita, no com a la Corona d’Aragó i mes al sud. Elements que estructuren la societat: desigualtat jurídica, desigualtat en els nivells de riquesa i pertinença religiosa, en alguns llocs es mes important que d’altres (al nord no hi havia morescos o conversos). Desigualtat jurídica El pes d’aquests estaments i sobretot de la noblesa es el mateix? Hi ha llocs on no hi ha grups privilegiats, tots son hidalgos. Al nord de la Corona de Castella hi ha un gran percentatge de petita noblesa sobretot (10,12%). Al sud, tan sols es 1, 2%, però es alta noblesa, amb moltes propietats, rendes, etc. (casa Aguilar, casa Medina-Sidonia, etc.). 49 grans famílies titulars a Castella i els RC en donen 10 títols més. Tenim Velasco, Enríquez, Osorio, Sotomayor, Astúñiga, Alvarez de Toledo, Mendoza, Pacheco, Fajardo. A Aragó tenim menys alta aristocràcia titulada (Borgia Cardona, Cabrera, Aranda, Heredia) y a Navarra igual (Peralta). L’estament nobilairi es molt divers: poca noblesa alta, bastant noblesa mitjana (cavallers) i gran petita noblesa (hidalgo). Estan al mateix estament però no tenen el mateix estatus ni poder econòmic. No tenen un codi comú, però tots tenen excepcions fiscals per impostos directes, justícia diferencial, lleis santuaris, possibilitat de perpetuar el seu status, etc. Renovació social en la noblesa. 7.2. Canvis i continuïtats. Castella : la fi d’una societat de « frontera » Elements de canvi: ideal del Renaixement i l’humanisme (persona per sobre del col·lectiu), creixent consolidació dels incipients estats moderns, expansió societats europees, canvis en les concepcions del mon, etc. Elements de continuïtat: societat estamental, la riquesa element creixent en la forma de relacions i d’organització social. No es una societat immòbil, però té una forma de auto-representació curiosa. Societat de matriu religiosa. Pel canvi utilitza arguments de la tradició, per això es creu que si es immòbil, però no ho es. Per això no es pot demostrar que hi hagi classes. 7.3. Desigualtats, jerarquies i conflictes socials Pel que fa al mon urbà, entre los dos Corones hi ha una diferencia notòria: a la de Castella, els gremis estaven prohibits fins a finals del XV. A BCN, dels 25k habitants que té, el 60% de les famílies estan connectades als gremis. Putman publica una obra que es diu “Making democracy work”, referent en les ciències socials i polítiques. Contrastava els poders regionals del nord i del sud a la Itàlia del XX. Intentava explicar la diferencia retrotraient-se al passat: la clau es que mentre que al nord tenen una cultura associativa molt gran i també hi ha associacions mitjanes com els gremis, que eren clau per la formació de capital social. A Aragó els gremis estan molt desenvolupats, no així a Castella. Perquè van estar prohibits? Per la mateixa raó de la cultura associativa. També hi ha esclaus, negres, canaris, etc. Que son utilitzats per treball productiu com per servei domèstic o com a mostra de poder. 7.4. Dinàmiques econòmiques. La relació Catalunya-Castella Espai de tensió entre les dos Corones. Quan Aragó perd les rutes mediterrànies i es debiliten les italianes, la economia aragonesa s’orienta cap a Castella i PT. Aquesta crisi provoca una deflació que va que hi hagi un diferencial d’un 30% entre els preus d’una Corona i l’altra. Això fa que la exportació aragonesa cap a Castella augmenti. 7.5. La política econòmica i monetària dels Reis Catòlics FOTOCOPIA SISTEMA Y VALORES MONETARIOS Tema complicat, sobretot el tema peses i mesures, perquè cada territori tenia la seva, no estava unificat. Les monedes es dividien en valor real i valor nominal, això portava a trampes com rascar monedes, etc. Aquesta complexitat implica un altra, per intentar simplificar-ho: existència de monedes de compte al costat de les físiques (servien per posar en relació les unitats monetàries físiques diferents). A Aragó era el sistema monetari (lliura, sous, diners). A Castella hi havia maravedís, que inicialment era d’or, però que ara serà una moneda de compte. També es fan encunyacions de monedes noves: a Castella s’acunya l’excel·lent o ducat d’or al 1497, a Aragó s’acunya també. També a Castella s’acunya en plata el real de a ocho. Tema 8. LA POLITICA EXTERIOR I ELS INICIS DE L’IMPERIALISME HISPÀNIC 8.1. Història de les relacions internacionals i context europeu. Consideracions generals Les relacions internacionals venen donades per un conjunt de factors: les bases econòmiques i humanes, sistemes fisco-finançers, directrius i objectius, evolució dels incipients Estats moderns, etc. Les relacions internacionals es fan complexes i es comencen a globalitzar (tenim com exemple la documentació a les cancelleries). Relativa pacificació a nivell europeu en la segona meitat del XV. Causes guerres europees segle XVI i principis XVII: - Conflictes dinàstics - Conflictes de tipus religiós (reforma protestant) - Conflictivitat general europea derivat pel caràcter compost de algunes monarquies - Conflictes per l’inici d’Imperis colonials extra-europeus (PT, Espanya,..) 8.2. Les directrius de la política exterior dels Reis Catòlics. L’herència castellana i l’herència aragonesa No hi ha una política única per les dos Corones pel que fa a interessos dinàstics i religiosos. Aragó tenia unes prioritats per la política exterior: Navarra, Rosselló i la Cerdanya, França (Joan II ja va començar a fer aliances contra ells), Nàpols i Mediterrani i Àfrica. Castella tenia PT, Granada i l’Atlàntic i Àfrica. La política exterior de les Dues Corones unides era una tan sols: el papat (Sixte IV, Inquisició moderna, Creuada de Granada, tractat de Tordesillas, etc.). Aquestes eren les herències i directrius arrossegades quan es produeix la unió dinàstica. Quin balanç es pot fer d’això? Intensificació dels lligams entre Castella, PT i Aragó. La política dinàstica aragonesa va tenir més continuïtat que la castellana. 8.3. Els instruments de la política exterior. La política matrimonial L’ús de les aliances matrimonials era un tema de debat: te conseqüències positives o negatives? Les línies mes importants de relacions matrimonials pels RC eren PT, Anglaterra i els Habsburg. Així s’intenta contrapesar el poder francès política anti-francesa, no tan sols per l’herència aragonesa. 8.4. Els instruments de la política exterior. La diplomàcia i les estructures administrativo- militars Juana era la 3ª sucesora al trono, pero por la muerte de sus hermanos y sucesiones, ella lo acabará siendo. Juana tiene un empeoramiento de salud y su marido Felipe el Hermoso estaba en Flandes. Isabel muere en 1504 de altas fiebres. El testamento se da en 10-1504. Tiene diferentes partes: invocaciones a santos i titulaciones, indicaciones de su funeral (y los de sus hijos), mandas y legos (limosnas a pobres i hacer misas en su nombre), revocaciones y restituciones (algunas mercedes revocadas), Indias y Canarias (no se habla mucho, solo que ambas deberían estar adscritas a la corona de Castilla, sucesión (Juana heredera de Castilla pero si no pudiera gobernar, no quisiera o no estuviera, su gobernación apsara a Fernando, su hijo, y se prohibe que extranjeros gobiernen en Castilla, esto iba por Felipe el hermoso), religión (mantener el poder de la Inquisición), ejecución del testamento y protocolo final (dos copias del testamento). También existe una cláusula del testamento, el Codicilo. Este era más radical y concreto. Esta era la última voluntad de la reina, por encima del testamento. Aquí la Reina ordena acabar los conflictos entre poder eclesiástico y civil, y dice que la religión católica se ha de llevar a las Indias y que no se ha de maltratar a los indios. ————————————————————————————————————— Isabel i Ferran desconfien de Felip el Hermoso, però no poden evitar que Joana sigui la successora. Al testament es veu aquesta desconfiança. S’intenta fer una jugada pel qual Ferran agafi el poder, i no Joana si ella no pogués, volgués, o estigués. La titularitat de la sobirania es Joana pel testament d’Isabel i el que fa Carles des de Brussel·les es declarar-se co-sobirà. Per això es creu que es un cop d’Estat. La posició de Ferran a Castella era molt dèbil, perquè la reina esra Joana o en detracció Felip el Hermoso. EN el tractat de Hagenau el SIRG, França, Felip el Hermoso i Navarra pacten que si Ferran no deixa la governació, els territoris seran objecte d’invasió. Dins d’aquesta coalició, la peça clau es Luis XII de França. Ferran envia un enviat a allà per pactar un matrimoni entre ell i Germaine de Fox i així desarticular la aliança internacional contra ell. La jugada li surt be i li permet negociar amb millors condicions la seva retirada de Castella. En el tractat de Villafàcila de 1506 es determina que Castella serà per Joana i Felip i Aragó per Ferran. 3 meses després, mor Felip el Hermoso, quan Ferran ja esta a Nàpols, que eren territoris d’Aragó. Amb això i seguint el testament de Isabel, ell reclama com a governador la sobirania de Castella. Joana va ser víctima del seu pare, del seu marit i del seu fill Carles. D’aquest segon matrimoni de Ferran amb la francesa surt un fill, que es hereu de la Corona d’Aragó. Quan Ferran torna a Castella, aïlla a Joana, signa un.... 9.4. Les regències de Cisneros i de Ferran Arquebisbe de Toledo. Primera regència en 1506, quan mor Felip el Hermoso. Escenari de regència oberta. Pugna amb Juana la Loca. Finalment, Ferran retorna a Castella per regnar gracies a la seva intervenció i, com a recompensa, el Rei el nomena Inquisidor General. La segona regència quan mor Ferran al 1516. Hi ha un doble conflicte polític entre nobles i ciutats i entre partidaris d’un o altre successors al tro. Finalment, Carles I es nomena rei a Brussel·les, el que provoca dualitat, ja que a Joana ningú la havia destituït cop d’Estat. 9.5. El trencament de l’equilibri social. Els antecedents de la revolució comunera 9.6. La fi del regnat i els testaments de Ferran el Catòlic