¡Descarga Moviments migratoris, interculturalitat i educació y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Antropología Social solo en Docsity! Moviments migratoris, interculturalitat i educació L’article tracta l’evolució dels moviments migratoris al llarg de la historia, sobre tot entre les relacions d’Espanya i Llatinoamèrica durant els últims 50 anys. S’analitza el procés d’integració dels emigrants llatinoamericans nou vinguts a Espanya, també l’adquisició de la nacionalitat i la inclusió al sistema educatiu. En un primer moment Espanya assumeix el paper d’emissor d’emigrants i Iber Amèrica el de receptor, més endavant els paper s’intercanvien. Durant el primer període abundava l’emigració, la sortida de la població espanyola cap a altres països, a vegades de manera obligada i altres de manera voluntària. Des de finals del segle XXI, van sortir moltes persones d’Espanya, moltes no tenien gaire diners, formaven part dels nivells baixos de la societat i en molts casos eren antics condemnats. Molts dels immigrants tornaven a Espanya quan la seva situació millorava, acostumaven a emportar-se un petit capital que els permetia obrir un negoci a les ciutats. Actualment Espanya és un país receptor d’emigrants. Persones joves que busquen una millora respecte a les condicions de la vida del seu país. En una societat com l’actual on la població es mou amb gran facilitat d’un país a un altre i en una situació demogràfica en la que els països desenvolupats es troben molt envellits i els països en desenvolupament tenen una elevada tassa de població jove que no troba treball, els desplaçaments de població són més habituals i la integració dels immigrants estrangers és una necessitat pels països receptors. Els estrangers de major edat acostumen a venir d’Europa ja que venen jubilats. La crisi econòmica que vivim, suposa una situació molt difícil per a molts immigrants residents d’Espanya. Són un col·lectiu especialment vulnerable ja que treballen als sectors més afectats per la recessió econòmica i per la reducció del consum que això comporta. Mentre que els nacionals espanyols en situació d’atur, poden trobar recolzament en la família, els immigrants es veuen immersos en una situació que els impedeix recórrer a ningú que pugui col·laborar per cobrir les seves necessitats. Un dels majors esforços que ha de fer un immigrant quan arriba a un país i que no han de fer els immigrants hispanoparlants, és el coneixement de l’idioma pel que és necessari utilitzar totes les eines que tingui al seu abast per poder aprendre’l, encara que l’Estat hauria de facilitar la adqui8sició d’uns coneixements de l’idioma per que el nou vingut pugui relacionar-se amb els eu entorn. Un altre indicador important del grau d’integració d’un immigrants és la seva pròpia situació familiar. L’acceptació i l’assimilació de les costums locals de convivència també són importants de cara a la justificació de la integració social en un expedient de sol·licitud de nacionalització. L ‘interculturalitat com a interacció entre cultures, en la que cap grup cultural estigui per sobre de l’altre, sinó que aquesta relació afavoreix en tot moment la integració i convivència respectuosa entre cultures. I parlem de cultures de diferents tradicions geogràfiques, històriques, de gènere i temporals (referint-se als diferents moments en que el nostre procés i desenvolupament cultural es troba segons la nostra edat). Dos paraules molt importants són: la inserció, que assumeix la presència física de les persones en un determinat espai on preval la cultura dominant o majoritària. I la integració, que accepta i entra en joc la disposició a interactuar de forma intel·lectual, psicològica, i cultural al no només donar per acceptada a la nova cultura, sinó també en disposar-se a conèixer-la, respectar-la i aprendre d’ella, donant com a resultat un procés intercultural. La trobada intercultural involucra a individus amb personalitats i característiques pròpies. La relació intercultural es desenvolupa en un nivell interpersonal en el que destaca la identitat personal i social de l’individu, però també a un nivell intercultural en el que intervenen les diferències culturals entre els individus presents i que comporta una sèrie d’actituds i reaccions pròpies a tota persona que entra en contacte amb una persona suposadament “estrangera” o “diferent”. L'element de diversitat que els fills d'immigrants aporten al sistema escolar es veu incrementat per la gran varietat d'orígens nacionals, culturals i lingüístics. Als centres educatius d'Espanya hi ha més de cent nacionalitats representades actualment. El desenvolupament educatiu de l'alumnat està contínuament influenciat, recolzat o dificultat per tot el seu entorn i per com l'alumnat va vivint aquesta situació. Els centres educatius tenen un paper fonamental ja que assumeixen com a tasca específica aquest desenvolupament. Hipòtesis: Ens veiem diferents a les persones immigrants? Què és ser diferent? Categories: Nens, nois adolescents, adults, gent gran, immigrants, estrangers De 8 a 10: En aquestes dues hores vaig observar l’abundant nombre de nens petits acompanyats dels seus avis i pares, vaig suposar que anaven cap a l’escola ja que portaven la motxilla. També hi havia grups d’estudiants esmorzant al que seria l’hora del pati. Bastanta gent gran passejant, molts d’ells es seien als bancs on tocava el sol de la plaça i llegien el diari. També hi havia força estrangers amb mapes, vaig pensar que venien de l’hotel i començaven el dia turístic. 12 a 14: Durant aquestes dues hores van passar varies persones amb crosses, vaig suposar que hi havia algun tipus de metge a prop. Els nens sortien de l’escola per anar a dinar, els més petits acompanyats d’adults i els més grans ja tornaven sols. Els avis ja no passejaven tant al mig dia, vaig suposar que estarien dinant i possiblement fen una becaina. Va ser l’hora on van passar més turistes amb maletes o amb motxilles d’excursió, vaig suposar que eren estrangers per l’aspecte ja que molts d’ells anaven amb roba d’estiu i sabatilles quan nosaltres anàvem vestides amb anorac i també perquè parlaven en altres idiomes entre ells. 16 a 18: En aquestes dues hores va ser quan més nens van passar, devien sortir de l’escola i també els adolescents que quedaven per la tarda per anar a berenar o prendre alguna cosa. Bastants adults tornaven de dinar per anar a treballar, ho suposava perquè anaven amb maletins o bosses amb carpetes, etc.
