Moviments migratoris, Esquemas y mapas conceptuales de Catalán

¡Descarga Moviments migratoris y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Catalán solo en Docsity! revista d’estudis del moianès 5 les migracions a catalunya des d’una perspectiva demogràfica Miquel Valls Fígols Demògraf i geògraf RESUM Des de l’arribada dels grecs fins a l’actualitat, Catalunya ha estat un territori de constants onades migratòries que han constituït la seva estructura sòcio-demogràfica. Repassarem l’impacte de les migracions, des de finals del segle xv fins als nostres dies, dins la transició demogràfica catalana, especialment en l’àmbit rural, emmarcat amb un recull bibliogràfic, de fonts documentals i metodològic. Introducció No es pot explicar Catalunya i la seva gent sense les diferents onades migratòries que s’han anat produint al llarg del temps. Catalunya ha estat un territori d’immigració, que en els seus inicis provenia de les zones rurals; posteriorment es va estendre a la resta de l’Estat espanyol i s’ha internacionalitzat en els nostres dies. Les migracions formen part del «sistema català de reproducció» definit per Anna Cabré. En els dar- rers tres-cents anys, Catalunya ha doblat la seva població cada setanta anys, aproximadament, mantenint el seu percentatge sobre la població mundial (Cabré, 1999), i les migracions hi han tingut un pes important. Fonts i metodologia per a l’estudi de les migracions Per a l’estudi de les migracions, com per a l’estudi de qualsevol dels                                 0 to 25,000 25,000 to 50,000 50,000 to 100,000 100,000 to 150,000 150,000 to 200,000 0 to 25,000 25,000 to 50,000 50,000 to 100,000 100,000 to 150,000 150,000 to 200,000 Lloc naixement, província, Catalunya 1940 Lloc naixement, província, Catalunya 1970 6 les migracions a catalunya des d’una perspectiva demogràfica Miquel Valls Fígols fenòmens que s’han esdevingut en el passat, necessitem el suport de fonts d’informació per a poder comptabilitzar quants eren, d’on venien o com eren. Aquest fet, per si sol, ja comporta un handicap per als es- tudis de demografia històrica, car moltes vegades no s’ha conservat la informació fins als nostres dies, o la periodització i l’abast territorial de què disposem no ens permet d’aproximar-nos al nostre objecte d’estudi. Així, per als estudis de natalitat o mortalitat podem utilitzar els llibres de baptismes i defuncions que hi ha en els registres parroquials i apro- ximar-nos al fenomen estudiat. Però, en els estudis de les migracions, aquests problemes s’accentuen encara molt més, ja que no existeix un llibre específic de migracions. Així, doncs, per als estudis de demografia històrica existeixen dues grans fonts d’informació: per un costat, els recomptes de població (censos i padrons) i, per l’altre, els llibres sacramentals procedents dels registres eclesiàstics de baptismes, matrimonis i defuncions, que amb l’arribada de l’estat liberal i la creació dels sistemes estadístics s’acabaran convertint en els registres civils del moviment natural de la població. No serà fins al segle xx quan començaran a aparèixer les primeres publicacions que recolliran els desplaçaments de la població. Fins aquest moment, s’hauran d’utilitzar mesures indirectes. Les principals onades migratòries Els francesos dels segles xvi i xvii L’any 1960, Jordi Nadal i Emili Giralt documentaven la primera gran onada migratòria a Catalunya, els francesos arribats a Catalunya entre els segles xvi i xvii. El treball, titulat Immigració i redreç demogràfic: els francesos a la Catalunya dels segles xvi i xvii, servirà com a referent per a l’estudi de l’arribada de població francesa a totes les poblacions catalanes. La principal font d’informació per a estudiar aquest fenomen han estat els llibres parroquials i també el cens de població d’origen francès realitzat arran de la guerra hispano-francesa de 1636. Tal com expliquen Nadal i Giralt, a mitjan segle xvi Catalunya patia una forta crisi demogràfica i experimentava un procés de despoblació a causa de guerres i epidèmies. Això, juntament amb el fet que a la zona fronterera amb França es produïa un fenomen de sobrepoblació, fa que un gran nombre de francesos decideixin emigrar a Catalunya. Aquesta immigració és bàsicament masculina i arribarà al Principat per a cobrir la demanda de mà d’obra, sobretot agrícola i també d’artesans. Els estudis realitzats estimen que entre un 10 i un 20 per cent de la població masculina de l’època era d’origen francès. Aquesta població, sobretot procedent del sud de França, es distribueix per tot el territori català i, en un primer moment, concentrant-se en els municipis més propers a la costa. Aquesta onada migratòria va tenir el seu període de plenitud i expan- sió entre 1540 i 1620, durant el qual la integració amb la població revista d’estudis del moianès 9 molt significatiu: mostra que la gran majoria dels municipis de Catalunya tenen un saldo migratori negatiu, mentre que els municipis amb un saldo migratori positiu són les capitals comarcals, els eixos industrials tèxtils del Ter i del Llobregat i la gran conurbació de Barcelona, que experimenten el seu procés industrialitzador. En aquests anys, Barcelona i la seva conurbació es mostren com un pol importantíssim d’atracció de població que fa que ja no n’hi hagi prou amb la població procedent de les comarques rurals catalanes i comenci a atraure persones de les comunitats autònomes veïnes, com valencians, aragonesos i murcians. Els anys 50-70 La segona onada del segle xx es caracteritza per una major expansió territorial de les persones procedents de la resta de regions d’Espanya cap a Catalunya. S’ha superat aquella primera onada, on les persones es desplaçaven de les àrees rurals catalanes cap a les zones de nova industrialització. El mapa de les persones nascudes a fora de Catalunya canvia radicalment (mapa 2). Arriben persones de totes les províncies espanyoles, però en major mesura de les zones del sud. La magnitud d’aquesta onada migratòria ha estat clau en la transició demogràfica catalana, no tan sols per l’arribada de noves persones sinó també pels canvis en els comportaments demogràfics, amb un rejoveniment de la població i afavorint l’increment de la fecunditat i la nupcialitat, modificant d’aquesta manera les característiques sociodemogràfiques (Pujades, 1982). Dos fets distingeixen aquesta segona onada de l’anterior. El primer és territorial; com ja hem dit, s’amplien els llocs de procedència a totes les regions espanyoles, però alhora també s’amplien els llocs d’acolliment. La gran majoria de municipis catalans reben població immigrada. Ja no Font: Elaboració pròpia a partir de censos de població. Mapa 2. Lloc de naixement de les persones residents a Catalunya per província, 1940 i 1970 10 solament són aquelles zones de la primera etapa del procés industria- litzador, sinó que el fenomen es generalitza a tot Catalunya. El segon és la creació de xarxes migratòries. S’estableixen moltes relacions entre llocs d’origen i llocs de procedència (CaNdel, 1966). D’aquesta manera, persones d’un mateix municipi d’Andalusia arriben a municipis catalans concrets mitjançant el sistema del «boca-orella» entre els veïns i familiars emigrats o mitjançant el sistema de recerca de mà d’obra en origen, en el qual responsables de fàbriques catalanes es dirigeixen a municipis andalusos per captar gent per a treballar a les seves indústries. El gràfic de l’evolució dels components del creixement migratori (figura 3) i l’evolució de la població durant el darrer terç del segle xx resumei- xen molt bé aquest procés de transició sociodemogràfica de la societat catalana. En els anys seixanta Catalunya experimenta un fort creixement migratori, que serà la llavor del creixement natural que es produirà en els anys setanta i que es coneix com a babyboom. D’aquesta manera, Catalunya no va experimentar un descens de població durant la crisi dels anys vuitanta, malgrat que el seu creixement migratori durant aquest perí- ode va ser molt baix, i fins i tot negatiu durant el quinquenni 1981-1985. Durant els següents deu anys, assolint la xifra mítica dels sis milions de catalans, es produeix una etapa d’estancament, en què el creixement de la població és gairebé zero. No serà fins al quinquenni 1996-2000 quan s’iniciarà la tercera onada migratòria. El segle xxi La darrera onada migratòria la trobem als inicis del segle xxi. En aquesta es produeix una internacionalització del fenomen (domiNGo, 2004). Com veurem en les línies següents, Catalunya no havia experimentat un nombre                                   ‐1.000.000 0 1.000.000 2.000.000 3.000.000 4.000.000 5.000.000 6.000.000 7.000.000 8.000.000 ‐100.000 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000 1961‐651966‐701971‐751976‐801981‐851986‐901981‐951996‐002001‐06 Po bl ac ió Cr ei xe m en t N at ur al  i  M ig ra to ri Creixement migratori Creixement Natural Població Font: Elaboració pròpia a partir del MNP i EVR. les migracions a catalunya des d’una perspectiva demogràfica Miquel Valls Fígols Figura 3. Components del creixement de la població de Catalunya, 1960-2006 revista d’estudis del moianès 11 tan important de persones immigrants en tan poc temps, ni tampoc la diversitat de la seva naturalesa. Si durant els segles xix i xx les persones que arribaven a Catalunya procedien de les zones rurals o de la resta d’Espanya, en el segle xxi la gran majoria d’aquests immigrants seran de nacionalitat estrangera. Així, com hem vist en la figura 3, durant el primer quinquenni del segle xxi arriben a Catalunya gairebé 700.000 persones. Fins aleshores, el nombre de persones procedents de l’estranger i residents a Catalunya no arribava al 2,5 % en 1998. Mentre que deu anys més tard, en el 2008, aquest percentatge ja havia augmentat fins al 13,2%, i en el 2011 era gairebé del 16 % (figura 4). Així, doncs, en quinze anys la població estrangera a Catalunya havia augmentat en un milió de persones, un fet que es pot considerar extraor- dinari i que es pot qualificar com a boom immigratori (domiNGo, 2004). La procedència d’aquesta darrera onada ha anat variant en els darrers anys. En el 2000, el contingent de població estrangera més nombrós era format per les persones procedents del continent africà (76.216), seguides per les persones del continent europeu (50.960) i de l’americà (40.038), i en darrer lloc, de l’asiàtic (14.156). Tots ells experimenten Font: Elaboració pròpia. Any Pob. estrangera % ……………………………………………… 1998 148.803 2,4 1999 183.736 3,0 2000 214.996 3,4 2001 280.167 4,4 2002 328.461 5,0 2003 383.938 5,7 2004 462.046 6,8 ……………………………………………… Any Pob. estrangera % ……………………………………………… 2005 603.636 8,6 2006 642.829 9,0 2007 860.575 11,9 2008 974.743 13,2 2009 1.061.079 14,2 2010 1.091.433 14,5 2011 1.195.664 15,9 ………………………………………………                                               0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 Any Pob. Estrangera % 1998 148.803 2,4 1999 183.736 3 2000 214.996 3,4 2001 280.167 4,4 2002 328.461 5 2003 383.938 5,7 2004 462.046 6,8 2005 603.636 8,6 2006 642.829 9 2007 860.575 11,9 2008 974.743 13,2 2009 1.061.079 14,2 2010 1.091.433 14,5 2011 1.195.664 15,9 Figura 4. Evolució de la població estrangera a Catalunya, 1998-2011 14 Figura 7. Piràmides de població segons continent de naixement, 2011                           12,0% 8,0% 4,0% 0,0% 4,0% 8,0% 12,0% 0 a 4 anys 5 a 9 anys 10 a 14 anys 15 a 19 anys 20 a 24 anys 25 a 29 anys 30 a 34 anys 35 a 39 anys 40 a 44 anys 45 a 49 anys 50 a 54 anys 55 a 59 anys 60 a 64 anys 65 i més anys 12,0% 8,0% 4,0% 0,0% 4,0% 8,0% 12,0% 0 a 4 anys 5 a 9 anys 10 a 14 anys 15 a 19 anys 20 a 24 anys 25 a 29 anys 30 a 34 anys 35 a 39 anys 40 a 44 anys 45 a 49 anys 50 a 54 anys 55 a 59 anys 60 a 64 anys 65 i més anys Europa Àsia 12,0% 8,0% 4,0% 0,0% 4,0% 8,0% 12,0% 0 a 4 anys 5 a 9 anys 10 a 14 anys 15 a 19 anys 20 a 24 anys 25 a 29 anys 30 a 34 anys 35 a 39 anys 40 a 44 anys 45 a 49 anys 50 a 54 anys 55 a 59 anys 60 a 64 anys 65 i més anys 12,0% 8,0% 4,0% 0,0% 4,0% 8,0% 12,0% 0 a 4 anys 5 a 9 anys 10 a 14 anys 15 a 19 anys 20 a 24 anys 25 a 29 anys 30 a 34 anys 35 a 39 anys 40 a 44 anys 45 a 49 anys 50 a 54 anys 55 a 59 anys 60 a 64 anys 65 i més anys Àfrica Amèrica Font: Elaboració pròpia.   6,0% 4,0% 2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 0 a 4 anys 10 a 14 anys 20 a 24 anys 30 a 34 anys 40 a 44 anys 50 a 54 anys 60 a 64 anys 70 a 74 anys 80 a 84 anys 4,0% 3,0% 2,0% 1,0% 0,0% 1,0% 2,0% 3,0% 4,0% 0 a 4 anys 10 a 14 anys 20 a 24 anys 30 a 34 anys 40 a 44 anys 50 a 54 anys 60 a 64 anys 70 a 74 anys 80 a 84 anys 4,0% 3,0% 2,0% 1,0% 0,0% 1,0% 2,0% 3,0% 4,0% 0 a 4 anys 10 a 14 anys 20 a 24 anys 30 a 34 anys 40 a 44 anys 50 a 54 anys 60 a 64 anys 70 a 74 anys 80 a 84 anys 4,0% 3,0% 2,0% 1,0% 0,0% 1,0% 2,0% 3,0% 4,0% 0 a 4 anys 10 a 14 anys 20 a 24 anys 30 a 34 anys 40 a 44 anys 50 a 54 anys 60 a 64 anys 70 a 74 anys 80 a 84 anys Piràmide població de Catalunya Piràmide segons lloc de naixement, Catalunya Piràmide segons lloc de naixement, Resta Estat Piràmide segons lloc de naixement, Estranger Figura 8. Piràmides de població a Catalunya segons lloc de naixement, 2011 Font: Elaboració pròpia. les migracions a catalunya des d’una perspectiva demogràfica Miquel Valls Fígols revista d’estudis del moianès 15 una immigració que fa més temps que és present a Catalunya, fet que ha comportat que els processos de reagrupació familiar hi estiguin més consolidats. Finalment, la piràmide de població del continent americà mostra una tendència a la feminització d’aquesta immigració, sobretot per les persones de la República Dominicana i de l’Equador, que són bàsicament dones que vénen a treballar en el sector domèstic. La distribució territorial d’aquesta tercera onada reflecteix els eixos eco- nòmics i de demanda de treball dels municipis de Catalunya. I, malgrat que en termes absoluts les majors concentracions de persones de na- cionalitat estrangera estan a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les capitals provincials i comarcals, cal indicar que en termes relatius la població de nacionalitat estrangera està molt difusa per tots els municipis catalans, ja que només en 28 dels 946 municipis catalans no hi consta cap estranger empadronat. L’impacte en l’estructura demogràfica és evident; sobretot, en frenar el procés d’envelliment de la piràmide de població catalana. L’arribada d’un volum important de població en edats joves ha provocat reestructu- racions demogràfiques. Com es pot observar en la figura 8, la piràmide de Catalunya en el 2011, que ja mostra un cert envelliment, encara hauria estat molt més agreujat sense l’arribada d’immigració. Així, la piràmide catalana és molt més envellida que la piràmide de persones nascudes a Catalunya, gràcies a l’aportació a la natalitat per part de les persones immigrades al territori català, tant en la segona com en la tercera onada migratòria del segle xx. Alhora, també podem observar com han evolucionat aquestes onades migratòries. Per un costat, les persones que van formar part de l’onada migratòria dels anys 60-70 tenen una piràmide de població totalment envellida, que contrasta amb la piràmide de població de les persones nascudes a l’estranger i que conformen la tercera onada. Conclusions No es pot entendre la història de Catalunya ni tampoc la seva transició demogràfica sense les successives onades immigratòries que han contribuït a configurar-la. Ja ho deia l’historiador Jaume Vicens Vives: «Som fruit de diversos llevats i, per tant, una bona llesca de país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge.» Una barreja que, gràcies als processos d’integració i a l’anomenat «sistema català de reproducció», ha fet que Catalunya hagi mantingut la seva identitat, malgrat la diversitat de les diferents onades immigratòries al llarg del temps. 16 Bibliografia araNGo, J. (1982). Industrialización, transición demográfica y movimientos migra- torios en Cataluña y su área de influencia (1830-1930). Madrid: Universidad Complutense (tesi doctoral). Cabré, A. (1999). El sistema català de reproducció. Barcelona: Proa-Enciclopèdia Catalana. CaNdel, F. (1966). Els altres catalans. Barcelona: Edicions 62. domiNGo, A. (2004). «Immigració internacional, població de nacionalitat estran- gera a Catalunya i perspectives de futur». Anuari de les migracions, 2003. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Nadal, J.; Giralt, E. (2000). Immigració i redreç demogràfic: els francesos a la Catalunya dels segles xvi i xvii. Barcelona: Eumo Editorial. Pujadas, I. (1982). La població de Catalunya: anàlisi espacial de les interrelacions entre moviments migratoris i estructures demogràfiques. Barcelona: Universitat de Barcelona (tesi doctoral). les migracions a catalunya des d’una perspectiva demogràfica Miquel Valls Fígols