MOVIMENTS SOCIALS s XIX, Esquemas y mapas conceptuales de Historia

¡Descarga MOVIMENTS SOCIALS s XIX y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia solo en Docsity! T.7. MOVIMENTS SOCIALS S.XIX  _1.1.La dissolució dels estaments privilegiats = A Catalunya, igual que a la resta d'Espanya, els estaments van deixar d'existir amb la configuració de l'Estat liberal al segle XIX. = Les noves lleis impulsen la igualtat jurídica de tots els ciutadans. Tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les El conjunt de la població constituia mateixes lleis ¡ pels mateixos pa. una sola categoria jurídica: la de b s d rets p ciutadans. = Les diferéncies socials continuaven existint, ja que provenien de diferents graus de riquesa. = En la nova societat es podia ascendir en l'escala social. =Els ciutadans, peró, quedaven definits per la seva pertinenca a una classe social. Noblesa: Clero: El procés de desamortització i desvinculació va privar a Vesglésia de moltes de les seves Es suprimeixen les lleis que els beneficiaven. Pérdua d'alguns privilegis.  = Malgrat tot aixú, l'Església Católica mantenia gran part del seu poder. = La jerarquia eclesiástica (arquebisbes ¡ bisbes) van continuar exercint una gran influencia política isocial. 1. Regnat Isabel II: en cercles influents de pobles i ciutats, formá part de la camarilla reial. Formaven part del senat. 2. Epoca de la Restauració: augment del nombre de clergues ¡ de membres d'ordre = A lVEspanya del segle XIX ,especialment a Catalunya, s'hi constitueixen dos grans grups socials: | Burgesia que posseía la Proletariat, format pels riquesa urbana, industrial o que només posseien el agraria procedent de les salari que rebien pel seu seves propietats, rendes o treball manual. capitals, o bé del treball.  Gran Burgesia: Elit dels diners formada per V'alta noblesa, esdevinguda propietária agrícola, i persones no nobles que s'havien enriquit. Burgesia urbana, mitjana ¡ petita: Cárrecs de l'administració, funcionaris, comerciants ¡ el gruix dels professionals liberals. Gran diversitat de situacions. Formada pels petits artesans, el servei doméstic, els treballadors del comerg ¡el nou proletariat. Les desigualtats de riquesa ¡ les dures condicions de vida van donar lloc a mous moviments socials(obrerisme ¡ sindicalisme) i a ideologies polítiques. Reclamaven millores salarials i laborals ¡ denunciaven el capitalisme com un sistema social injust.  = Dins la burgesia la més important era la burgesia industrial. + Es concentraven a Barcelona, el Maresme ¡a la zona d'Igualada. + Es van agrupar en la defensa dels seus interessos. + Van constituir al 1826 la Comissió de Fábriques de Filats, Teixits ¡ Estampats de Cotó, que es va transformar el 1847 en la Comissió o Junta de Fábriques que integrava tots els fabricants. + De la fusió d'aquesta última amb l'Institut Industrial de Catalunya, va néixer Foment del Treball Nacional i que juntament amb la Cambra de Comerc (1886) dominaren la vida económica catalana de final de segle. = La burgesia industrial catalana va ocupar un lloc secundari . Es va preocupar d'aconseguir de V'Estat liberal la política proteccionista per a la seva indústria. Model de El industrial més 1 La seva feblesa numérica. Escás poder económic. No van ter possible (Institut Banús]  [24 Les cinoessaiiaet a] = Constituien una franja intermedia. = Representaven menys del 5% de la població espanyola. = Format per: propietaris de terres mitjans, comerciants, petits fabricants, professionals liberals ifuncionaris públics. = La seva riquesa era menor que la de les classes dirigents ¡ els seus ingressos eren desiguals. = El desenvolupament va anar lligat al creixement urbá i a lexpansió de ladministració ¡ els serveis. = Al1860: Relacionats amb les lleis (advocats, escrivans, Conjunt de professionals notaris, registradors de la liberals, agrupats en tres propietat). Col-lectiu important d'assalariats públics: Relacionats amb la construcció ¡la propietat immobiliaria (arquitectes ¡ agents de la propietat). = Compartien amb els grups poderosos un estil de vida. = La seva capacitat económica era limitada. = Hi havia una diferencia important entre la petita burgesia de les grans ciutats com Madrid o Barcelona i la de petites ciutats. Relacionats amb la salut (metges i farmacéutics). Júlia Lópe a (Institut Banús)  = A gran part del país s'hi mantenia un fort sector artesá que elaborava la majoria dels productes manufacturats. = Al cens del 1860 es parla de 666.000 individus en oficis artesans (fusters, ferrers, sabaters...) i, com a ajudants o aprenents als tallers treballaven unes altres 556.000 persones. = A Catalunya, els menestrals constituiren un grup de petits artesans ¡ comerciants que basaren la seva prosperitat en el treball i l'estalvi. " El creixement urbá va comportar la concentració a les ciutats d'una série de treballadors de serveis. = Una part d'aquests vorejaven el límit entre les classes mitjanes ¡les classes populars. = Entre les classes més humils hi predominaven les dones ocupades en el servei doméstic. Júlia López (Institut Banú:  = Les condicions de vida eren molt dures: Cases molts petites ¡ situades en barris amb carrers no asfaltats, sense enllumenat, aigua corrent i clavegueram. -Les malalties infeccioses es propagaven rápidament. = Els obrers fabrils van augmentar a Astúries ¡ al País Basc degut al creixement de la indústria siderúrgica i metal-lúrgica. = També van augmentar en les zones del territori en qué es desenvolupaven activitats industrials, mineres o vinculades a la construcció. Júlia López Valera (Institut Banús)  Alta Noblesa Grups Burgesos Uni] Petita i mitjana Júlia López Vale: BURGESIA INDUSTRIAL CATALANA  Júlia López Valera (Institut Banús)  RAMON €. . BALL DE TARDA. Ji 3 E Valera (Institut Banús)  = Paper determinat pel manteniment d'una concepció tradicional que la subordinava a l' home ¡la privava de tot dret jurídic o polític. = La Llei Moyano (1856) obligava als nens i nenes a anar al col-legi, per separat ¡ amb diferents objectius. Dones de l'élit: Objectiu: matrimoni. Mares ¡esposes servicials ¡ agradables. Dones obreres: Important forca de treball. Van participar en les reivindicacions obreres. | Moktes es van sindicar (taxa més baixa). | Dones del pagesos: Van desenvolupar tota mena de tasques agrícoles. Hores de feina al camp + Elaboració dels productes necessaris per a la vida familiar + tasques doméstiques. Cura dels fills, dels ancians i dels malalts. júlia López Valera (Institut Banú:  5.1. El naixement dels sindicats obrers a Catalunya | = Les primeres manifestacions de protesta contra el nou sistema industrial van ser violentes, clandestines ¡espontánies. = En la decada de 1820, el LUDISME va ser la primera expressió de rebel-lia obrera contra la introducció de les máquines. Alguns fins ¡tot van cremar fábriques. l'incendi més important va ser l'agost de 1835 a la fábrica Bonaplata (Barcelona). = Aviat es van adonar que l'origen del problema no eren les máquines, sinó les condicions de treball. Veix de la protesta obrera es va anar centrant en les millores laborals ¡en la defensa del dret d'associació. = Es creen les societats de socors mutus (autoritzades des del 1839). Els obrers lliuraven una petita quota. Assegurava una ajuda en cas d'atur, malaltia ¡ assisténcia. = El 1840 neix la primera organització sindical d'Espanya: lligada a la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona. Reivindicacions laborals: Carácter mutualista: atur forcós, puja salaris, condicions malaltia, invalidesa... laborals, reducció de la jornada... júlia López Valera (Institut Banú:  LUDDISME. Ned Ludd (obrer británic) CARTISME People's Charter 1838 (sufragi Universal masculí) y CREMA DEL VAPOR a la fábrica Bonaplata. Barcelona 1835. Creació de SOCIETAT DE SOCORS MUTUS. Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona. Creació de noves SOCIETATS d'ajuda entre obrers. Cada obrer pagava una quota i així ssegurar-se una ajuda en cas d'atur o malaltia. REVOLTES AGRARIES sobretot a Andalusia. CREMA DE COLLITES, matanga del bestiari. PRIMERES VAGUES OBRERES A CATALUNYA. VAGA CONTRA LES SELFACTINES a Catalunya (1854). PRIMERA VAGA GENERAL a Espanya 1855. (Instit yt Banús  ATA TE AMS o dd 1.Critiquen el sistema social ¡ económic del capitalisme. 2.Denuncien l'individualisme ¡ les desigualtats . 3.Busquen una societat justa ¡ fraternal (rebutgen la competencia i 'explotació). 4.Busquen la felicitat ¡el benestar general 5.Desconfien de la política i dels polítics. mum | seinesimon o cooperates obres Júlia López Valera (Institut Banús)  _5.4. Socialisme utópic irepublicanisme = A Catalunya el socialisme utópic va comengar a difondre's durant la decada del 1830. = El diari barceloní El Vapor publica l'any 1835 alguns articles sobre el tema. | yy APO 4 a = Ala resta d'Espanya, l'utopisme es difongué per Andalusia. Líder: Joaquin Abreu. Defensá la creació de y falansteris, = Hi va haver escriptors, generalment republicans, que van difondre el socialisme ¡ el cooperativisme. Alguns: Fernando Garrido, Sixto Cámara ¡ Francesc Pii Margall. = El primer obrerisme va estar molt vinculat al republicanisme federal. = Uarribada a Espanya de les ideologies internacionalistes comportá que una bona part del proletariat catalá adoptés una actitud apolítica i propera a l'anarquisme. Valera (Institut Banú:  6.2. Crisii escissió enla FRE = any 1871 arriba a Madrid Paul Lafargue, gendre de Karl Marx, impulsá la creació d'un grup d'internacionalistes madrilenys més favorables a les posicions marxistes. Francisco Mora José Mesa Pablo Iglesias Amplia campanya a favor de la necessitat que la classe obrera conquerís el poder polític. = Les diferéncies entre els dos corrents van fer que el 1872 s'expulsés als madrilenys de la FRE ¡es fundés la Nueva Federación Madrileña de carácter netament marxista. =La Internacional va ser declarada illegal arreu d'Europa l'any 1871, arran dels fets revolucionaris de la Comuna de París. = A Espanya els nuclis de la FRE van continuar la seva expansió i durant la Primera República (1873) van assolir el seu nombre máxim d'afiliats. = La FRE de la AIT va perdre forca ¡ el seu declivi definitiu va tenir lloc a partir del 1874, quan va ser declarada il-legal pel nou régim de la Restauració ¡aixó obligá a moure's en la clandestinitat. Júlia López Valera (Institut Banús]  =Uany 1881 funden la bakuninista Federación de Trabajadores de la Región Española, amb major importáncia a Catalunya i Andalusia i actuant des del sindicalisme ¡ les reivindicacions de millores per als obrers. = Una part dels anarquistes s'organitzen en grups autónoms revolucionaris partidaris de Pacció directe (terrorisme) contra els tres pilars del capitalisme (Estat, burgesia ¡ església): atemptats entre 1893 ¡ 1897 contra Cánovas, Martínez Campos ¡ altres polítics, bomba del Liceu i Corpus a Barcelona. = Repressió directe per part de l'estat (cinc anarquistes executats als processos de Montjuic, 1897).  LUanarquisme es divideix en dos corrents a principis del XX OA iia DO io ELS PARTIDARIS DE L'ACCIÓ DE MASSES IU ES AAN ANA T Assassinat contra el President del Consell de Ministres Cánovas del Castillo (1897). Aquest segon corrent és anomenat anarcosindicalista ¡funda sindicats a Catalunya com Atemptatcontra el capitá General de Catalunya Martínez Campos (1893). Solidaridad Obrera (1907) ¡la CNT (Confederación Nacional del Trabajo) (1910) Atemptat al Liceu (1893). 'Atemptat contra la Processó de Corpus de Barcelona (1896). Creadió de la Mano Negra a Andalusia. Organització Yarrel anarquista . Atemptat contra Martínez Campos. Atemptat contra Cánovas del Castilo. ez Alfons XIL Atemptat contra  Anarquisme <——| Moviment Obrer |———> Socialisme Lobjectiu final era semblant (la creació d'una societat sense classes socials), peró els mátodes per aconseguir-hoeren radicalment diferents. dai tama as mn] Revolució social | LR [assanasraea_] | Reyolució obrera Anti-autoritaris pi Partidaris de l'acció dasce obrera (PCUS, PCE PSUC_). política Anti-jerárquics Corra ets parsts políts airis ia Propietat estatal Propietat col-lectiva Lromacode comnes_ ] Predomini del col-lectiu Llibertat de l'individu per per sobre de l'individu sobre del col-lectiu Solidaritat Social les >] == radar aaa)