¡Descarga Neoevolucionismo y Teorías Adjuntas: White, Boas y Steward y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity! NEOEVOLUCIONISME Els primers anys de la decàda dels trenta es veu l'interés de l'evolucionisme però sobre una vessant diferent, la de Leslie White (1900-1974). White havia estudiat ciències socials a la Universitat de Colombia i en la New School of Ssocial Rreasearch, i en 1927 es va doctorar en antropologia per la Universitat de Chicago. En 1930 va començar a impartir classes en la universitat de Michigan. Va ser en aquesta èpocaquan va començar a elaborar una doctrina de l'evolució cultural diferent a la de Morgan i Tylo. Veia l'evolució de la cultura com alguna cosa progressista però unidireccional. " La cultura avança segons un cert mutant d'energia per càpita, s'incrementa i es distribueix o bé segons s'incrementa la seva eficiència o economia, o els mitjans de control aquesta energia, o ambdós coses a la vegada". Els neoevolucionistes pensen que el progrés cultural, social i del home ha vingut a través de les millores en l'obtenció de l'energia. White veia que l'evolució de la cultura com alguna cosa composta de trets, en que la finalitat era la de satisfer les necessitats corporals i espirituals de l'home. Els trets més adaptables eren els que sobrevivíen al mig de la competència cultural. Segons aquesta teoria de White, dividia la cultura en quatre tipus de competències: els ideològics, els sociològics, els sentimentals i els actitudinals. La base del neoevolucionisme es troba en la teoria de l'evolució cultural que tractava sobre l'utilització de ñl'energia per part de les cultures a través de l'evolució de l'energia o la tecnologia. Defensava que les cultures per desenvolupar-se més aprofiten el desenvolupament de la tecnologia i la naturalesa. Aquesta teoria es recolza en la idea de que la cultura es desenvolupa segons augmenta la quantitat d'energia aprofitada per càpita per any, o segons augmenta l'eficàcia dels mitjans instrumentals que posen l'energia en funcionament. Aquests canvis repercuteixen en l'organització social i la ideologia de la cultura. PARTICULARISME La reacció principal dins de l'evolucionisme dins del camp de l'antropologia, va venir de l'escola nord-americana d'antropologia fundada per Fraiz Boas (1858-1942) fins a finals del segle passat. Aquesta escola rebutjava l'evolucionisme i dominava l'antropologia nord-americana durant tota la primera meitat d'aquest segle. Boas s'havia format inicialment com geògraf i psicofísic a Alemanya. En 1883, Boas va fer un viatge a l'Àrtic per confeccionar una sèrie de mapes geogràfics i estudiar els efectes del clima en la vida dels habitants d'aquella zona. A partir d'aquesta investigació va observar que la cultura esquimal no estava mecànicament determinada pel seu entorn, i en comptes d'això, els diversos grups d'animals controlaven i explotaven entorns similars de formes diferents. La teoria de Boas es basa en l'estudi de les formes i les funcions del cos i les manifestacions de la vida mental. També estudia el llenguatge ja que aquest ens proporciona un mapa de l'organització bàsica de d'intel·lecte humà. Boas es va interessar per la classificació de les llengües com la manera d'establir la història del discurs. S'oposava a la noció de l'evolució cultural ja que defensava que les similituds culturals eren degudes a la difusió i no pas per la invenció independent, l'evolució no avança del simple al complex. Les seves idees bàsiques eren, doncs, que cada cultura està composta d'una sèrie d'elements identificables, agafats d'altres cultures i modificats. També, que els factors geogràfics o ambientals no són determinats per la cultura, ja que el normal es que la cultura sorgeixi en gran mesura de la pròpia cultura. En tercer lloc, que les formes de pensar d'un determinat grup i la manera d'actuar no requereixen un desenvolupament conscient, sinó que poden ser el resultat de l'organització bàsica de l'intel·lectual humà. La història de la cultura és en gran part el resultat de contactes accidentals i préstecs entre diversos grups culturals. La característica principal dels pensament de Boas va ser el "relativisme cultural", segons aquesta concepció, els sistemes de valors de les diferents cultures són iguals; les costums, per tant, han de ser jutjades d'acord amb la cultura a la que pertanyen. ECOLOGIA CULTURAL Julian Steward (1902-1972) era un geògraf interessat per les relacions entre cultura i entorn. Va introduir un part teòrica centrada entorn el concepte d'ecologia cultural. L'ecologia cultural és l'estudi de la forma de com els individus i els grups humans s'adapten a les seves condicions naturals per mitjà de la cultura. A diferencia de Boas, Steward considerava l'entorn natural com un factor de creativitat amb relació a la cultura. Dins d'aquest procés distingia el "nucli cultural" en que estava constituït per tota aquella constel·lació de trets estretament relacionats amb totes les activitats econòmiques i de subsistència. Els canvis culturals, per tant, són bàsicament el resultat de canvis introduïts en la tecnologia o en algun dels restants dispositius productius. En aquets casos la cultura és considerada com un sistema d'adaptació que capacita a humans a adequar-se al seu entorn, prestant-los especial atenció a aspectes tan aparentment no
