nietzsche- Frederic nietzsche, Apuntes de Filosofía

¡Descarga nietzsche- Frederic nietzsche y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity! Friedrich Nietzsche (1844-1900)  Crítica generalitzada i aguda al pensament occidental. Ha estat la història d'un error, d'un falta de filologia.  Estudia filologia a Leipzig (Alemanya) i és professor de filologia cl'assica a Basilea (1869). Deixa la càtedra a causa d'una malaltia cerebral. Planteja obertament el problema de la consciència lingüística i canvia de registre el llenguatge de la filosofia. Anàlisi lúcida i radical de la filosofia, la moral, la metafísica, la ciència des del punt de vista de la crítica del llenguatge. <<Enderrocar ídols-això sí que ja forma part del meu ofici. La realitat ha estat desposseïda del seu valor, del seu sentit, de la seva veracitat en la mesura que s'ha fingit mentiderament un món ideal...El “món veritable” i el “món aparent”-dit amb claredat: el món fingit i la realitat.>>  Occident ha legitimat la seva racionalitat sobre aquesta ficció. El nihilisme i la vida Durant més de dos mil anys occident ha sucumbit sota el pes de l'engany i la il·lusió. Per què? Perquè és la vida el que temen. S'han menyspreat els impulsos vitals, i s'ha sotmès la vida a entitats transcendents. A alguna raó per la qual morir.  Vitalisme: La vida és el valor màxim i no ha d'estar supeditada a cap altre valor o raó. Ni al Món de les Idees, ni a Déu,ni a la Raó, ni al Progrés, ni a l'Estat. Schopenhauer havia fet una crítica d'aquests valors trascendents. Schopenhauer i Wagner són inspiracions per Nietzsche. Allibertament del pessimisme a través de la música. La literatura, la filosofia i l'art del Romanticisme són també manifestacions d'aquest nihilisme on la vida ha perdut tot sentit un cop havien mort els grans conceptes.  El nihilisme romàntic és un nihilisme reactiu i negatiu. Aprofundeix en la destrucció dels valors vitals. Schopenhauer havia defensat la resignació i la negació de si mateix a través de l'ascesi.  Nietzsche reivindica el nihilisme actiu i positiu: una vegada ens hem alliberat dels conceptes abstractes que han sotmès la vida ara tenim la Vida com a gran valor. Com es pot alliberar l'home del nihilisme reactiu i capgirar-lo en nihilisme actiu i positiu? Les tres transformacions de l'esperit Crítica de la cultura 1872 El naixement de la tragèdia a partir de l'esperit de la música. Anàlisi estètica: Inici de la història racional d'Occident com un acte de traïció a la unitat vital que representava la tragèdia en el món grec.  Dues forces antagòniques manifestaven la vida en la seva realitat més íntima, com a sentiment tràgic: L'apol·línia i la dionisíaca. Apol·lo representa l'element essencial de l'art clàssic, la forma nítida i bella, l'equilibri, l'ordre, l'harmonia i la serenitat; Dionís feia present l'embriaguesa, déu del vi, la fecunditat passional, i associat a la matèria indiferenciada es manifesta en les arts visuals, en la música i la poesia. La tragèdia – i l'obra d'art- sorgeix de la unitat de totes dues forces, com a manifestació de les contradiccions inherents a la vida. Sòcrates va ser el primer que va trencar aquesta unitat de la tragèdia, en donar prioritat a l'ordre davant del caos, a la virtut davant les passions, al saber racional davant de la intuïció. Va ser el primer en dir que hi havia una veritat a la qual només tenia accés la raó, i també el primer a preferir la morta a la vida. Qui diu “la vida no val res” està dient, en realitat “jo no valc res. En desvalorar la vida mostra la seva pròpia decadència. Plató: món sensible i món intel·ligible. La moral judeocristiana va afegir: el pecat, ressentiment, resignació, sacrifici, compassió. El renaixement >teologia. il·lustració>cop a la idea de Déu. El lloc que va deixar Déu va ser substituït per la Raó, per l'Estat i la Història. Donar sentit a la vida. Per Nietzsche és la història d'un error. Crítica del llenguatge  Parmènides va oblidar que l'ésser és només un concepte i una paraula. Va confondre el significat del verb amb una realitat substantiva efectivament existent. Diferent de la matèria sensible i mudable-->Pura aparença. En si mateix de les coses (Plató). Essència (Aristòtil). Noümen (Kant). Etc. Conceptes com unitat, identitat, durada, substància, causa, cositat, ésser son un error. Crítica la idea de jo de Descartes. Va ser la naturalesa simbòlica del llenguatge, la seva capacitat per substituir la realitat per un signe, el que va crear en temps immemorials la metàfora del món. “Primer, traslladar una excitació nerviosa (percepció) a una imatge (concepte): primera metàfora”. “Creiem saber alguna cosa de les coses mateixes quan parlem d'arbres, colors, neu i flors; no obstant això, no tenim més que metàfores de les coses, que no corresponen en absolut a les entitats veritables”. “Els més grans artistes de l'abstracció van construir la racionalitat, van crear categories metafísiques sobre categories gramaticals -substància, unitat, ésser, identitat, causa...(...) “tota paraula és un prejudici”, tota “successió de paraules és una cadena de símbols” i “en tot judici hi ha la creença total, plena i profunda en el subjecte i predicat, en la causa i l'efecte”. La ciència concep causes i efectes només perquè creu en la sintaxi gramatical del subjecte i predicat; de la mateixa manera que la moralitat comprèn la voluntat com una força que és causa, agent, i ocasiona efectes, accions.  Mitjançant aforismes i a través d'un llenguatge ple de metàfores i al·legories ataca l'història d'Occident: la metafísica, la filosofia, la ciència i la moral. La moral és objecte d'una anàlisi intensa i destructiva. Nietzsche anuncia la mort de Déu. No només del Déu cristià, sinó de la idea monoteista de Déu, de qualsevol divinitat que ocupi el seu lloc: “Raó, Estat, Història, Ciència, Progrés..., son dispensadors de sentit que itenten sotmetre la vida una altre cop. Davant de tota forma de transcendència Nietzsche afirma la immanència, el “sentit de la terra”.