Obra i vida d'Àngel Guimerà - Terra Baixa Selectivitat, Exámenes selectividad de Catalán

¡Descarga Obra i vida d'Àngel Guimerà - Terra Baixa Selectivitat y más Exámenes selectividad en PDF de Catalán solo en Docsity! Àngel Guimerà, Terra baixa Àngel Guimerà va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife. Els seus pares van viure junts durant un temps i es van casar després del seu naixement. Aquest fet el va marcar tan profundament, que fins i tot va canviar la data del naixement per adequar-la a la data del casament dels seus pares. A la seva infantesa no només el va trasbalsar aquesta circumstància, sinó també el fet de deixar la seva pàtria canària i traslladar-se al Vendrell. Els primers versos de Guimerà (en castellà) evoquen aquelles terres llunyanes amb una profunda enyorança. L’enyorança de la terra on va néixer va anar canviant amb els anys i va arribar a sentir un cert fanatisme per Catalunya i per tot el que era català. Però el record de la infantesa canària no el va deixar mai, perquè a través dels personatges torna a un món d’éssers marginats i ètnicament mestissos. Així doncs, podem dir que la vida i l’obra d’Àngel Guimerà no es poden entendre l’una sense l’altra. Terra baixa (1896) és la més internacional de les obres no solament de Guimerà, sinó del teatre català. Es va representar per primer cop traduïda al castellà a Madrid i l’estrena fou entusiasta; a cada nova representació el teatre s’omplia de gom a gom. A la vista dels resultats, Guimerà la va fer arribar a Catalunya per a veure si algun empresari català s’animava a representar-la. Es va estrenar a Tortosa; després a Tarragona, Reus i a altres poblacions, però no va ser fins a la representació al Romea que l’obra va anar conquistant progressivament tots els públics. Pel que fa a la repercussió internacional del drama, s’ha traduït al castellà, al francès, a l’italià, al rus, al portuguès, al txec, al serbi, a l’hebreu, a l’holandès, al noruec i potser a alguna altra llengua. Terra baixa ha conegut adaptacions operístiques i cinematogràfiques. 1.SÍMBOLS, MOTIUS I MITES EN LA DRAMATÚRGIA DE GUIMERÀ El teatre de Guimerà té, per sota de la diversitat de temes, una mena de corrent subterrani que els uneix a tots, una sèrie de tòpics. Un d’aquests tòpics és un desig absolut de justícia universal. Un altre és un ideal social molt pròxim a una ruralia patriarcal idealitzada, una mena d’Arcàdia, en la qual els personatges viuen en un ambient de treball, d’amor i de pau. Englobant-los tots, hi ha l’amor veritable entre home i dona: es tracta d’un amor que, quan es dona, és també absolut, sense esquerdes i per sempre; un amor passional, un amor que és mèrit suficient per aconseguir el perdó i que passa per damunt dels convencionalismes socials. 1 En aquest panorama descrit, es mouen uns personatges que s’adapten a l’ideal positiu: són els de “bon cor”: generosos, altruistes, sacrificats i posseïts de l’íntima satisfacció del deure acomplert. Al costat d’aquests, trobem els que traeixen l’ideal, els transgressors, els de “mal cor”. Per a Guimerà, l’existència de persones malvades era un misteri i sovint intentà donar alguna raó que justifiqués unes actuacions violentes, opressives o, si més no, indignes. Sovint era la passió, algun costum desordenat, l’odi, l’enveja, l’amor frustrat, la injustícia social o algun trauma infantil. Al costat dels personatges tipus, se n’hi mouen uns altres que enriqueixen el panorama descrit. Destaquem-hi el personatge “desarrelat”, un personatge sol al món, normalment orfe. I, sens dubte, el “poble”, la gent senzilla que representa la quotidianitat, fins i tot la vulgaritat, una espècie de chor de tragèdia grega, exponent de la por i d’un cert immobilisme 2.TERRA BAIXA ENFRONT DE TERRA ALTA Terra baixa presenta d’una forma palesa una simbologia bàsica consistent a contrastar i enfrontar una terra alta pura amb una terra baixa degenerada. La gent de la terra alta és generosa, noble i forta, “tot naturalesa”; mentre que la gent de la terra baixa és pervertida. La simbologia de les dues terres, alta i baixa, no correspon a una idea ocasional en la ment de Guimerà, sinó a una concepció crucial en aquest autor, que la medità durant una colla d’anys i que, possiblement, és una de les aportacions pròpies que va fer a la motivística de la literatura universal. 3.TERRA BAIXA, EL DESPOTISME DECADENT A Terra baixa, Guimerà hi presenta una terra baixa no solament degradada moralment, sinó en decadència econòmica i també biològica. Convé fixar-se que cap dels dotze personatges que hi apareixen pel seu nom no tenen descendència. Es tracta d’una situació extrema. Els cinc germans Perdigons es troben tots “per merèixer”. El mateix Xeixa, que bromeja sobre la solteria dels Perdigons, tampoc no té parella i, segons la Pepa, s’hauria volgut casar amb la Marta, casament impensable no només perquè la Marta estigui amistançada amb el Sebastià, sinó perquè aquest és l’amo de tot i és gelós. El mateix Sebastià, “l’amo de tot”, té també un panorama sentimental no gens envejable. Estima la Marta, però la bancarrota econòmica el força a casar-se amb una altra. Terra baixa exemplaritza la decadència real d’aquells propietaris rurals a les acaballes del segle XIX, que pretenien menar les terres com si fossin petits senyors feudals medievals, sense tenir en compte els canvis socials i 2 6.MARTA, LA DONA POSSEÏDA I DESPOSSEÏDA Segons l’ordre de desenvolupament del drama, la Marta comença sent la dona anomenada abans d’aparèixer a escena; la dona que s’amaga; aquella a qui tothom exigeix la seva presència, que tothom té dret a insultar. Quan la Marta apareix a escena, es mostra antipàtica, engega la gent fora del molí. L’espectador rep la impressió de trobar-se davant d’una persona intractable. Però, de mica en mica, a partir de les paraules d’ella i d’en Sebastià, anem coneixent la tragèdia de la noia: la seva infantesa de captaire, la mort de la seva mare, la “generositat” de l’amo envers ella i el seu pare adoptiu, la mort d’aquest i l’absoluta solitud de la Marta, veritable serva de l’hereu amb funció de concubina. En Sebastià no la converteix en esposa per unes raons no explicitades, però tampoc no li permet enamorar-se d’un altre. Exigeix conservar la “propietat” de la seva amant sense cap compromís per part d’ell, i pretén mantenir la seva relació a l’ombra, encara que la coneix tothom. Tan alienada està la Marta al començament que se sent dolenta i es mostra fins i tot comprensiva envers el Sebastià. La Marta, tancada al molí, allunyada dels altres pocs habitants de l’indret per la relació dissimulada amb l’amo, té una relació que la lliga a una persona en la mateixa proporció que la separa de les altres. La Marta, teòricament elevada a un rang social superior per la seva intimitat amb l’amo, és en realitat confinada a la presó del seu molí i convertida en una dona perduda als ulls del poble, però també envejada. A més a més, el públic aviat s’assabenta de la perversa trifulga preparada pel Sebastià, a partir de la qual els dos amants tindran una vida encara més complicada; però la hi tindrà sobretot ella. Amb el casament amb en Manelic, la Marta sembla que hagi arribat a una de les pitjors degradacions a què pot arribar una dona, està en plena depressió. Paradoxalment, el matrimoni que havia de consumar la desgràcia de la dona proporciona als dos esposos, després d’una traumàtica escena, una força invencible. A partir de l’entesa de marit i muller, la Marta s’ha trobat a ella mateixa, descobreix la força compartida i ja s’atreveix a enfrontar-se amb el seu antic possessor. Per a l’espectador, el desenllaç no és clar encara, però hi ha un motiu per a l’esperança. 7.NURI: LA INNOCÈNCIA ACTIVA La Nuri, la més jove de la colla, significa, en el drama, la innocència, la bondat natural; i, pel que fa a la societat que Terra baixa presenta, la Nuri és la confiança en el futur enmig d’un grup envellit i estèril. Aquest 5 personatge femení no es pot valorar fixant-se només en ell, sinó que té un paper fonamental en relació amb tres personatges (individuals o socials). D’una banda, la Nuri té una especial relació d’afecte compartit amb la Marta, ja que aquesta reviu en la noia la seva adolescència. D’una altra banda, la Nuri està emparentada psíquicament amb en Manelic: amb ell comparteix la candidesa, la bondat natural. Tercerament, és la Nuri que, sense entendre massa què passa, informa tothom de coses que no aconseguien saber per altres canals. Al llarg del drama, la Nuri té un altre paper fonamental: és l’única que aposta per ajudar d’una manera efectiva la Marta perquè s’escapi amb el seu espòs. En el curs de l’acció, la Nuri evoluciona, des de la ignorància ingènua fins a una maduresa compromesa; de manera que fa un pas important per passar de nena a jove. 8.EL POBLE, PUSIL·LÀNIME I ADULADOR L’actitud adoptada pel poble, format per persones sense iniciativa per al mal, però tampoc per a oposar-s’hi, és de subjecció, d’obediència a la voluntat de l’amo, tot i estar-hi en desacord. El poble és el que, quan en Manelic vol saber la veritat, la hi amaga i se’n burla. I treu en Manelic de casa seva. Aquest conjunt de persones, descrit amb trets realistes, s’identifica amb el poble dels modernistes, aquella força conservadora i inerta, que perpetua les situacions i és incapaç de fer cap acció arriscada a favor d’un canvi positiu. Un cas una mica a part és el del Mossèn ,”el gos de l’amo”, que adopta una actitud positiva i decidida de col·laboració en les martingales de l’hereu. Tots dos són bons exemples de l’enviliment de la terra baixa. 9.TERRA BAIXA, UNA FAULA ZOOMÒRFICA La relació, la identificació entre animals i persones és un altre dels elements que apareixen a l’obra. Ja de bon començament, en Sebastià tria per a la Marta “un marit que fos ben bèstia”. En realitat, la vida del pastor s’havia desenvolupat entre animals i aquests són una referència constant quan parla. S’identifica amb l’isard, botant amunt i avall; també amb el ruc, amb les bèsties salvatgines. En Sebastià el tracta de bestiota; a ell li agrada sentir-se “home i fera”, i els Perdigons reconeixen que l’han tret del molí com un gos. 6 Manelic compara el poble amb els bens, amb les cabres i finalment amb els gossos de l’amo. Però, per damunt de totes les simbologies possibles i aplicables, destaca la del llop, que ha esdevingut una de les figures característiques de Terra baixa, en un trasmudament que resum el sentit de l’obra: l’ovella mata el llop. Són precisament els no ningú, els orfes, la gent desposseïda, sense propietats, els qui gosen, lluiten i capgiren la situació. 10.LA LLENGUA DE TERRA BAIXA Terra baixa és escrita en una llengua autèntica i viva. Els trets propis del diàleg són els típics del nivell col·loquial: exclamacions, interrogacions, onomatopeies, modismes, reiteracions, pleonasmes. Des del punt de vista del català estàndard i normatiu actual, hi surten mots arcaics i dialectals. També hi apareix algun castellanisme. La llengua de Guimerà, tot i ser estrictament catalana, no es confon amb cap dialecte en concret. Per exemple, sabem que el pastor baixa del Pirineu, però el seu parlar no és tampoc típicament pirinenc. El llenguatge de Terra baixa és més passional, descriptiu o narratiu que racional. Malgrat el moment històrico-lingüístic que li va tocar viure, la llengua de Guimerà és rica, dúctil i expressiva. Prova d’això és que les representacions actuals gairebé no en retoquen el text. 11.LA POLISÈMIA DE TERRA BAIXA L’atractiu de Terra baixa és que no presenta un missatge clar i univalent, sinó una sèrie de dades interpretables. La contraposició entre una terra alta pura versus una terra baixa degradada no ho és des d’un punt de vista absolut perquè si s’analitza detingudament l’obra, es pot arribar a conclusions diferents. En Manelic és, en efecte, un representant genuí de la terra alta pura. Però a la terra baixa també hi ha gent noble i recta: hi ha la Nuri, el Xeixa, entre altres. No és tant la terra la que determina la puresa del cor de la gent com l’actitud i així la terra alta no és res més que una metàfora de l’ànima pura. Terra baixa també es pot enfocar com un al·legat contra el despotisme, com un missatge de lluita contra la injustícia. 7