¡Descarga PAC 1 ANTROPOLOGIA SOCIO y más Apuntes en PDF de Antropología Social solo en Docsity! 1 —Antropologia Pedagògica-- PAC 1. Societat, cultura i educació: la mirada antropològica Març de 2018 Comentari crític en clau antropològica d’un reportatge periodístic que planteja un conflicte polític i sociocultural. En el text de Laia Soldevilla, podem tenir discrepàncies o estar a favor de la seva idea intercultural, però el que no hi ha dubte és que té molta raó amb la poca formació educativa que tenien els educadors en les aules dels anys 80 i 90, ja que això, al cap del temps, produiria una societat multicultural, perquè es treballa socialment però no han après de petit a conviure amb la interculturalitat. Per començar, Laia Soldevilla ens fa un escrit crític sobre els successos originats a Barcelona i Cambrils, l'agost del 2017, on un grup de joves van crear un atac terrorista, provocant la mort de 16 persones i més de 100 ferits. Aquest trist esdeveniment, produeix moltes preguntes i on es volen buscar respostes, però realment poden no tenir resposta, podria ser que ¿la pregunta estigues mal estructurada? Laia Soldevilla és crítica amb el seu pensament d'entendre les diferents cultures, i tot allò que els fa que es relacionin i els preocupin a cada societat, és a dir, un relativisme cultural. Estic d'acord que encara som una societat en gestació amb la interculturalitat, però s'ha de seguir en aquest camí, no es pot englobar a tots els immigrants en un mateix sac perquè no tots són terroristes. És un dels problemes que han sorgit després dels successos del 17A, i és una gran dificultat que tenim en aquesta societat tan etnocèntrica, ja que pensen que la seva cultura, ideologia, religió, ... És superior a la resta, i en això, és en el que s'ha de treballar, en educar a la societat perquè pugui tenir una mirada més intercultural, i miri a cada persona per com és i no per la roba que porta o el color de pell. És necessari valorar el correcte significat de la paraula integració, ja que es barregen diferents definicions, dins del meu pensament antropològic, consideraria que la definició correcta seria la de potenciar el coneixement de la nostra cultura i assimilació d'ella a les persones nouvingudes sense perdre la identitat pròpia ni la seva cultura, és a dir, sense prohibir la realització de les seves tradicions, costums, ... Per així enriquir-nos mútuament. Fa temps vaig veure un vídeo d'una campanya que es deia "Juntos somos mas" que tenia 2 —Antropologia Pedagògica-- PAC 1. Societat, cultura i educació: la mirada antropològica Març de 2018 com a objectiu de sensibilitzar i prevenir l'odi i el radicalisme, i en ell podem veure com tres persones d'origen marroquí són entrevistats per Arkano, professional de la música, concretament el rap, i en on els entrevistats ens explica el mal ús de la paraula integració i de la dificultat que pateix un marroquí quan arriba aquí i com s'identifica personalment. Si em fixo en el meu pensament antropològic, considero que la nostra societat viu i es regeix per un món d'alteritat, on tot és diferent de mi o als meus pensaments, encara que també ets conscient que hi ha altres però no van lligades a les teves ideologies, i això ens passa amb el menjar per a nosaltres el fet de menjar gos ens sembla repugnant, per als hindús el fet de menjar vaca és una aberració, ja que la consideren un animal sagrat. I això és el que ha de canviar, tot aquest pensament etnocèntric i d'alteralitat. Segons el professor d'antropologia de la URV Jordi Moreras on cita en l'informe de L'organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) del 2015 que hi ha uns 20 milions de joves a Europa que no estudien ni treballen i possiblement queden exclosos del mercat laboral, però tot això em produeix que tingui unes qüestions i és com es pot arribar fins aquestes xifres i com no s'han buscat alternatives a la problemàtica. Totes aquestes qüestions que ens presenta Laia Soldevilla, són crítiques amb la societat, amb l'educació, però amb qui més importància hauria d'agafar-ne serien amb els polítics. Si ens posem en la pell de les persones de Síria, que viuen en temps de guerra civil, veiem que els presidents d'alguns països europeus donen suport per a potenciar l'armament militar, en comptes de mirar de pacificar i donar importància a la mediació. Com podem observar en el reportatge de Laia Soldevilla es veu una atenció crítica a erradicar els estereotips i frases que no aporten res socialment, ja que s'apropen més a una degradació que a una descripció dels fets com per exemple "los immigrantes vienen a robarnos el dinero y el trabajo" o "vengo a trabajar como un negro, para cobrar como un blanco", s'ha de treballar amb una perspectiva de present i de futur, i mirar d'excloure totes aquelles frases que són degradants, ja que així es podrà conviure en una societat més intercultural i menys islamofòbica.
