¡Descarga PAC-1: Assaig analític/crític de les relacions històriques amb la bogeria. y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! Yasmina Esteban Vega Semestre II 2020/21 Acció Socioeducativa i Salut Mental PAC-1: Assaig analític/crític de les relacions historiques amb la bogeria. La bogeria: historicament exclosa (o no?) La bogeria sempre ha estat exclosa de la societat, ja que, la cultura que ens envolta no és capac d'acceptar aquelles persones diferents i atípiques (Correa-Urquiza, 2019: 4). Per tant, la nostra cultura és capag de determinar les nostres maneres de pensar, sentir i actuar. Llavors, també és capa d'assenyalar comportaments socialment acceptats i alhora rebutjats. Així mateix, amb el desenvolupament de la psiquiatria moderna, la bogeria va ser vinculada a la concepció higienista amb la finalitat de mantenir l'ordre social i d'eliminar les desviacions patológiques del cos i la ment, a través de la medicina legal o jurídica. A banda d'aixo, l'abordatge clínic va possibilitar la classificació de les malalties mentals mitjangant la simptomatologia d'aquestes. Encara que, aquesta classificació no estava encaminada a desenvolupar benestar a les persones amb malalties mentals, ja que, només desitjava donar veracitat als seus protocols i sistemes d'análisi. En gran part, és per aixó que, la percepció de la societat entorn de la bogeria va continuar essent la mateixa, ja que, aquesta es trobava disfressada per la malaltia mental i per consegúent vinculada amb el típic estigma social que carrega aquesta concepció (Correa-Urquiza, 2019: 15-20 i Correa Urquiza et al., 2006: 20). Malgrat que, «totes les accions humanes són profundament culturals» (Bretones, 2020: 8), tendim a promocionar la vulnerabilitat d'alguns col -lectius, ja que, assenyalem i per tant, excloem els comportaments atípics convertint a aquestes persones en objectes de rebuig social (Pié i Blanch, 2018: 9). De manera que «la bogeria ens ha servit historicament per a definir la normalitat a partir dels seus oposats» tal com va assegurar Correa-Urquiza (2019: 9). Encara que, existeixen analistes que han arribat a la conclusió que, les condicions ambientals són igual o més importants que la contribució genética, parlant propiament de les malalties mentals (Moncrieff, 2014: 1). A finals del XIX i comencaments del XX i amb la consolidació de l'abordatge clínic de la bogeria, Sigmund Freud (creador psicoanálisi) «buscava les estructures profundes que motivaven els comportaments» (Martínez, 1994 citat a Correa-Urquiza, 2019: 21). Freud opinava que l'origen de les malalties mentals estava vinculat al llenguatge de les persones, les seves idees i posicionaments. Així, aquest analitzava els comportaments i les estructures que desenvolupaven aquests per tal d'eliminar aquells problemátics i atípics. En canvi Emil Kraepelin (fundador de la psiquiatria moderna), pensava que l'origen de les malalties mentals estava directament en la biologia i genética de les persones A més a més, Kraepelin va ser capac d'inventar una categorització diagnostica mitjancant els comportaments i els problemes vinculats a aquests (Correa-Urquiza, 2019: 21). Així doncs, el malalt mental es va convertir en un «cuerpo vivido en la institución y por ella, hasta el punto de ser asimilado por la misma, como parte de sus propias estructuras físicas» (Basaglia, 1972: 2). En aquest punt, és logic pensar que, la psiquiatria moderna no va ser capas de resoldre els problemes de la bogeria, ja que, només desitjava contenir aquests. Així, la proposta clínica de Kraepelin va tenir una gran acceptació, ja que estava inconscientment relacionada amb 1l'higienisme i 1*ordre social (Correa Urquiza et al., 2006: 6 i Correa- Urquiza, 2019: 15-16). Tanmateix, el corrent antipsiquiátric va intentar fer visible la situació de rebuig social que patien les persones amb malalties mentals, ja que, va «reconceptualitzar la idea de Taltre, de lVafectat, com a persona, com a subjecte social i eix de tot procés de recuperació possible» (Correa-Urquiza, 2019: 25). D'alguna manera, aquest corrent va ser capac de reconéixer que les persones som éssers socioculturals, agents de cultura i diversos socioculturalment. Per aix0, podríem dir que, la frase que diu el sofriment mental és una realitat que respon a causes socials, psicologiques, ambientals, culturals i biologiques, está vinculada amb aquest corrent, ja que, aquest va possibilitar lacceptació de noves narratives tenint en compte les condicions ambientals i per tant, Bibliografia Basaglia, F. (1972). La institución de la violencia. La institución negada, Informe de un hospital psiquiátrico. Barral Editores. Recuperat de http://www.revistacontratiempo.com.ar Bretones, E. (2020). L*antropologia i l'estudi de la variabilitat de les cultures humanes. Barcelona: UOC. Caponi, S i Martínez Hernáez, Á. (2013). Kraepelin, el desafío clasificatorio y otros enredos anti-narrativos. scientiee zudia 11, 1-23. Correa-Urquiza, M. (2012). Historia de la bogeria. Acció socioeducativa i salut mental. Barcelona: FUOC. Correa Urquiza, M., Silva, T.J., Belloc, M.M., i Martínez Hernáez, Á. (2006). La evidencia social del sufrimiento. Salud mental, políticas globales y narrativas locales. Quaderns de l'Institut Catala d'Antropologia 22, 47-69. Martínez-Hernáez Á., i Correa- Urquiza, M. (2017). Un saber menos dado: nuevos posicionamientos en el campo de la salud mental colectiva. SALUD COLECTIVA 13, 1-12. Moncrieff, J. (2014). Una crítica a la investigación genética en esquizofrenia — Despilfarrar en castillos en el aire // Joanna Moncrieff [article en línia]. Mad In America. Recuperat el 10 marc, 2021, de http://madinamerica- hispanohablante.org/una-critica-a-la-investigacion-genetica-en-esquizofrenia- despilfarrar-en-castillos-en-el-aire-joanna-moncrieff/ Moya, J. (2011). Notes preliminars per a una revisió de les classificacions internacionals dels trastorns mentals. A proposit del DSM-V. 1 Jornada de la Plataforma Psicoanálisi Segle XXI (On queda el subjecte en els nous models clínics, socials i educatius?. Barcelona. — Pié, A i Blanch, J.S. (2018). Introducción Hacer posible la vida. A Pié, A, i Blanch (ed.), Políticas del Sufrimiento y la vulnerabilidad (pp. 7-19). Barcelona: Icaria Editorial. — VV.AA. (2019). El asociacionismo en salud mental, la alternativa a los “manicomios”. Adherencia € Cronicidad € Pacientes. Recuperat de https://www.adherencia-cronicidad-pacientes.con/seccion/entrevistas/
