Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Teorías de Piaget y Bertalanffy sobre el desarrollo y la educación, Ejercicios de Psicología del Desarrollo

En este documento, se discute la perspectiva de piaget y bertalanffy sobre la educación y el desarrollo humano. Piaget consideraba al niño como el agente principal de su aprendizaje, mientras que bertalanffy defendía una visión de sistema en la que la familia desempeña un papel importante en la educación. Además, se discuten los factores endógenos y exógenos que influyen en el desarrollo y la educación.

Tipo: Ejercicios

2018/2019

Subido el 22/03/2019

claudiarobertvi
claudiarobertvi 🇪🇸

10 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Documentos relacionados


Vista previa parcial del texto

¡Descarga Teorías de Piaget y Bertalanffy sobre el desarrollo y la educación y más Ejercicios en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! Activitat 1- A: Piaget Després de llegir l’entrevista del professor David Bueno, i basant-me en la teoria de Piaget, considero que segons la seva perspectiva en l’àmbit de l’educació podríem dir que estaria d’acord en alguns dels aspectes que fa referència David Bueno, com per exemple quan diu que un nen es socialitza des que neix. Però d’altra banda, i amb la percepció constructivista que presentava Piaget, l’èmfasi s’ha de posar en el nen (l’aprenent) com l’agent que en ultima instancia és el motor del seu propi aprenentatge, i els pares, professors o d’altres membres son simplement facilitadors del canvi que s’està produint en la ment del nen, però en cap cas la peça principal. Per Piaget, l'educació és un paper fonamental pel desenvolupament i la intel·ligència dels nens, però defensa que no es genera a l'escola, sinó que són ells mateixos els que creen aquest desenvolupament a través de la seva imaginació, creació i capacitat d'invenció. Segons Piaget, educar és adaptar al nen a la mitjana social adulta, l'educació s'utilitza per a modelar a la gent i transmetre valors socials col·lectius. El fet que un alumne no sigui bo o no entengui allò que se li ensenya no depèn de l'escola, sinó de les capacitats i els mètodes d'ensenyament que l'escola imparteix. Jean Piaget proposa un nou mètode d'escola lluny de les escoles tradicionals, anomenada escola activa. L'escola activa opta per conduir els nens a la construcció per si mateixos dels instruments que els transformaran des de dins, en profunditat i no només superficialment. Ja que l'escola tradicional transmet al nen una gran quantitat de coneixements que després no recordarà i per tant aquest mètode no haurà obtingut la seva finalitat, que els nens aprenguin i retinguin coneixements. Que explorin per ells mateixos a través d'investigacions lliures donarà com a resultat una major facilitat per a recordar-ho. Sobretot permetrà als alumnes a l'adquisició d'un mètode que li servirà per a tota la vida i ampliarà la seva curiositat sense el risc d'esgotar-la, si més no, s'aconseguirà que la seva memòria domini al seu raonament, ja que aprendrà a ser capaç de fer funcionar el raonament per si mateix i de construir els seus propis raonaments. Existeixen diverses teories del desenvolupament però des de la meva opinió personal la de Piaget és una de les teories del desenvolupament més importants, i de fet es considera que va formular les bases del que avui en dia s’anomena psicologia del desenvolupament. Activitat 1 – B: Bertalannfy Segons la teoria de sistemes que defensava Bertalannfy considero que en relació amb l'entrevista del professor David Bueno es mostraria d’acord amb les seves idees. Bertalannfy defensava un sistema, és a dir la família, en comunicació en l'àmbit escolar. Aquesta visió permet veure com el grup (família, centre, alumnes, etc.) no s'adapta a un ambient donat sinó Claudia Robert PAC 1 – Psicologia del desenvolupament I Història i teoria del desenvolupament personal i de l’educació que evoluciona amb ell. L'escola es defineix com un sistema obert, compost per elements humans que es relacionen entre si i que tenen característiques pròpies. Se subdivideix en subsistemes, que com el sistema, són identificables a partir de la definició dels seus límits, funcions, comunicació i estructura. L'escola no només també es relaciona, és a dir, influeix i es deixa influir pel context o pel conjunt de sistemes externs a ell i que es denominen "suprasistema". Per això mateix, considero que Bertalanffy està d'acord en el fet que les famílies eduquin i també ensenyin al seu fill i no només que sigui l'escola la que es dediqui a això. A més a més, segons la teoria que defensava, el sistema, és a dir la família o centre educatiu també són els responsables de fomentar l'educació en els seus fills, així com els subsistemes, que es refereix a veïns o amics. Des de la meva opinió, considero que tenen molt a veure el que explica el professor David Bueno amb el que defensava Bertalanffy, ja que tots dos fan referència a la influència social que afecta al nen al llarg del seu desenvolupament. Un nen està en constant socialització des que neix, a través d’una cara, una pantalla o un objecte. Per això és tan important l’estimulació en els nens, des de casa i també a l’escola. No convé renyar a un nen en públic o bé ridiculitzar-lo, ja que això a la llarga pot provocar que el cervell decideixi que “passa” i per tant es generi una desmotivació. Per aquest motiu, considero que la feina s’ha de fer des de casa i també a l’escola. Ajudar als nostres fills des que neixen a estar en constant contacte amb l’entorn social, els objectes i les pantalles que tant capten la seva atenció, perquè així el seu desenvolupament cognitiu s’activarà i aprendrà més ràpidament. Activitat 2: Els factors endògens són aquells que es troben dins de l’individu (factors biològics, l’edat, el sexe i els factors psicològics). I els factors exògens son aquells que es troben fora de l’individu, entre ells trobem l’estat civil, l’escolarització, procedència, la família, la professió i l’ambient. Així doncs, podem considerar que tant els factors exògens com els endògens influeixen en l’educació i en el creixement del nen. Una vegada el nen ja forma part del món, els seus propis factors endògens entren en joc amb les circumstàncies que es troben en el seu entorn o medi. Aquests factors anomenats exògens influiran de manera determinant en el seu creixement. Per exemple, el factor alimentari és un dels que més influència tindrà en el seu creixement i sobretot en les primeres edats. Una mala alimentació podria afectar directament a la maduració òssia, talla, pes... D’altra banda el factor geogràfic i climàtic també poden influenciar en el seu Claudia Robert PAC 1 – Psicologia del desenvolupament I Història i teoria del desenvolupament personal i de l’educació
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved