¡Descarga Interacciones Sociales: Relaciones Interpersonales, Agressividad y Altruismo (Part II) - P y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! La interaccio social (Part II) Les relacions interpersonals, l’agressivitat I l’altruisme Critiques: model basat en el discurs dominant actual: No reflecteix optimament les relacions quotidianes Estudis basats en les relacions de parella Les relacions interpersonals • Que es interpersonal i que no ho és? Els dos criteris mes utilitzats per a respondre aquesta pregunta son 1. la freqüència d'interacció 2. la intimitat Procés en el qual les persones tenen una relació d'interdependència i tots els integrants s'involucren en la realització d'accions, compartint experiències o vivències Escales de intimitat:Menor grau Major grau Relacions no afectives amistat familia parella Eix agressió altruisme en la dinàmica interaccional La conducta pro social , és un concepte mes genèric, es refereixen a qualsevol conducta que implica un benefici per a altra persona, amb independència dels motius que generen l'ajuda Mentre que la conducta altruista, implica no solament un benefici per a altra persona sinó que qui realitzi la conducta no anticipa beneficis de la mateixa. Fernandez Villanueva planteja que aquests conceptes es poden plantejar com pols oposats ja que l'agressió trenca o pertorba les relacions socials, l'altruisme la cohesiona. La violència és un concepte mes genèric ja que inclou qualsevol acte en el qual s'usi la força, en contra d'allò que es considera raonable, però per a considerar la violència com una agressió, ha d'haver una intenció de fer mal a altra persona Violència i Agressió • Teories innatismes: L'ésser humà seria agressiu per naturalesa i l'agressió tindria un caràcter instintiu i adaptatiu. • Teoria de la frustració- agressió: L'agressió seria sempre el resultat d'una frustració i la frustració (que es genera a partir de l' impediment per un factor extern a la realització d'una acció d'una pulsió interna) condueix a l'agressió. Aquesta agressió pot ser per a un mateix, cap a la persona que genera la frustració o desplaçar l'agressió a una segona persona (que sol ser més vulnerable socialment ) Reformulacions: 1. No sempre una frustració duu al comportament agressiu sinó que pot ser canalitzada per mitjà d'altres respostes (com per exemple depressió, aïllament, culpa, etc). 2. Els actes agressius poden sorgir per causes diferents a la frustració . Aquesta proposta incorpora l'aspecte la socialització de tendències agressives: els factors situacionals i la tendència pulsional, han de passar per un filtre del context social, que implica la interpretació de significats atribuïts a la situació. • Teoria de l'aprenentatge social: L'agressivitat s'aprendria tant per l'experiència directa com el vicari. No obstant això, no tot l'après s'executa. L'aprenentatge del comportament agressiu no sempre és materialitzat en una acció agressiva. Perquè sigui materialitzada, abans d'executar l'acció agressiva, vam avaluar conseqüències i considerem si és funcional o no per a nosaltres la realització de tal conducta. Altruisme i comportament prosocial: Psicoanàlisi: fa referència a sentiments de culpa, tendències autodestructives, resolució de conflictes interns. Etologia: fa referència a la conservació de l'espècie. Teoria de l'intercanvi social: oferir o no ajuda serà el resultat d'un càlcul previ de costos i beneficis, intentarem minimitzar els costos. Maximitzar els beneficis, en funció d'aquests oferirem ajuda o no. La teoria ha de matisar la seva pròpia definició d'altruisme ja que contradiu la definició de altruisme plantejant-lo com una conducta instrumental que busca la satisfacció pròpia. Teoria de l'aprenentatge social: Explica comportaments altruistes a partir de l'experiència directa o l'observació de models. Enfocament funcionalista de sistemes: analitza les accions com d'una estructura o sistema social. Els normes socials regulen i defineixen el caràcter del nostre comportament. Tres tipus de normes present en la presa de decisió de donar ajuda: 1. Norma de responsabilitat social: prescriu que la gent ha d'ajudar a persones que depenen d'ells/ elles. 2. Norma de reciprocitat: postula que les persones solem ajudar a aquelles que ens han ajudat amb anterioritat. 3. Norma de justícia o equitat: les persones tendiríem a mantenir el balanç equilibrat entre allò que aportem i els resultats que obtenim, i el que aporten i obtenen les persones amb les quals ens relacionem. Si l'equilibri es trenca, la falta d'equitat produeix malestar i per aquest motiu prestarem ajuda per a restablir l'equilibri. Altres autors incorporen les normes personals, que es refereixen a la interiorització que cadascun de nosaltres fa de les normes socials durant el procés de sociabilizació.
