PAC 2 Acció col·lectiva i educació social, Ejercicios de Trabajo Social

¡Descarga PAC 2 Acció col·lectiva i educació social y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity! Roc Arias, Judith Cunill, Marta González, Astrid Sarroca PAC 2. Diagnòstic psicosocial del moviment d’habitatge Acció col·lectiva i educació social. Aula 1. Semestre 22-23. GRUP 6 1. Per introduir el marc del moviment de l'habitatge cal entendre el context econòmic, és un sistema capitalista que té unes bases que són la propietat privada i l'aprofitament econòmic a costa dels serveis d'un altre a partir de la imposició de poder. Existeix una dualitat en referència als actors del moviment, per una banda, tenim els que combaten per reduir la precarització del moviment (els sindicats, les persones afiliades, els arrendataris i una part de la població) i per altra banda els responsables agreujants d'aquesta situació (polítics, empreses immobiliàries i els arrendadors). Aquests actors socials estan sotmesos en un marc simbòlic condicionat per la política i l'economia tenint un impacte directe sobre les persones (Collier, Minton i Reynolds, 1991). Volem destacar la importància dels sindicats, formen organitzacions de persones que es dirigeixen a tota la població especialment a aquelles que pateixen la injustícia, la desigualtat i pertanyen a minories subordinades exemptes de poder. Els sindicats volen pressionar als responsables d'aquest problema per fer possible el canvi; que està impulsat per unes accions col·lectives de persones que s'agrupen i comparteixen uns valors que donen lloc a manifestacions de no conformitat amb el sistema. Els objectius del sindicat de l'habitatge són: Ø Defensar els drets de la població afectada per les lleis del mercat immobiliari. Ø Oferir cobertura social davant la carència de lleis protectores. Ø Facilitar eines per detectar situacions injustes i abusives. Ø Acompanyar i assessorar a les persones durant la seva lluita legal. Ø Intervenir en els processos de negociació. Les accions col·lectives motiven aquesta lluita que agrupa tant a persones que formen part d'organitzacions com les que col·laboren de manera espontània per possibilitar la modernització i una major igualtat dins del sistema. Enllaçant els col·lectius, volem introduir la teoria de la identitat social que d'acord amb (Rojas, A. et al., 2010) afirmem l'existència d'un vincle relacional entre les persones que les identifica com a grup que treballaran per assolir una millora vers la situació actual. Cal dir que hi haurà col·lectius amb uns valors i interessos contraris. A tall d'exemple la identitat social d'aquest moviment sindical està guiada pels objectius esmentats, una motivació que conduirà a accions per enfortir el sentiment d'associació i de pertinença que conforma una identitat compartida. D'aquesta manera la identitat contrària 1 Roc Arias, Judith Cunill, Marta González, Astrid Sarroca PAC 2. Diagnòstic psicosocial del moviment d’habitatge Acció col·lectiva i educació social. Aula 1. Semestre 22-23. GRUP 6 és la dels actors responsables del problema continuaran aprofitant-se d'aquesta situació legal que en molts casos els atorga poder i benefici pel fet de posseir béns immobles. La teoria de la tensió estructural segons Milgram, S. i Toch, H. (1969) encaixa dins del moviment de l'habitatge, ja que comparteixen uns valors que sol·liciten la urgència d'un canvi, el marc legal presenta uns obstacles en forma de barreres que no permeten una situació legal justa. En conseqüència neix la missió dels sindicats per desenvolupar accions organitzades amb la comunitat com a alternatives per pal·liar amb aquesta situació de dificultat mitjançant la lluita col·lectiva. La situació legal presenta una obsolescència de lleis reguladores del mercat, per tant, l'origen rau en la manca d'actuació i d'actualització de les autoritats. Aquest context motiva la lluita per empoderar l'acció social per part dels afectats. Basant-nos en Íniguez, L. (2009) la perspectiva interaccionista i construccionista, ja que es plasmen paral·lelismes amb el moviment de lluita sindical com la unió conjunta per modificar les condicions actuals; hi ha una recerca de nous mètodes d'actuació alternatius que defensen uns valors per progressar cap a una igualtat social trencant amb relacions de poder. Aquesta situació ha donat lloc moviments socials fruit de situacions d'injustícia que han propiciat l'aparició d'aquests agrupaments col·lectius en forma de sindicats. Un dels principis de la teoria és buscar solucions per resoldre la situació d'insatisfacció i ajustar-nos a la demanda social, cal considerar la confrontació d'interessos entre dos col·lectius diferents. Finalment, coincidim amb els valors sindicals d'aquest moviment a través de la unió social perquè volen engrandir la seva veu i denunciar les situacions d'injustícia que cada vegada afecten a més persones; per altre intenten conscienciar i transmetre aquest moviment social a tota la població de la importància de combatre aquestes estructures de poder que fomenta el sistema. 2. Si ens parem a pensar en els valors dels nous moviments socials, podem relacionar ambdós, pel fet que tots dos comparteixen aquests valors (ecologisme, feminisme i pacifisme). També podem mencionar que ambdós conceptes lluiten des de la teoria (estudis) i des de la pràctica (accions), on el conflicte que podem trobar és econòmic, polític, social i cultural. Respecte a la teoria de la influència minoritària (primer Moscovici 1979, després Mugny 1981) el seu focus està en els processos mitjançant els quals alguns grups minoritaris són capaços d’influir i d¡introduir canvis en la major part de la societat. El punt fonamental és el conflicte que els grups minoritaris són capaços d’establir amb la majoria. No es tracta d’un conflicte pels interessos materials sinó d’un conflicte de naturalesa simbòlica. Un grup 2 Roc Arias, Judith Cunill, Marta González, Astrid Sarroca PAC 2. Diagnòstic psicosocial del moviment d’habitatge Acció col·lectiva i educació social. Aula 1. Semestre 22-23. GRUP 6 aquestes ocasions el moviment d'habitatge ha fet diferents formes de protesta i mobilització per fer visible la problemàtica de l'habitatge i exigir canvis en les polítiques públiques. En si, les relacions entre ambdós intenten ser tan dinàmiques com sigui possible i estan predominades per aconseguir aquests canvis en les polítiques d'habitatge i complir aquestes demandes. Òbviament, aquests moviments estan relacionats amb altres moviments per defensar en tot moment els diferents drets dels ciutadans. Ja que hem de ser conscients que els moviments d'habitatge estan relacionats amb altres tipus de problemàtiques com poden ser socials, econòmiques, etc. I per aquest mateix motiu, el que han fet és establir relacions i aliances diferents per tal de defensar els diferents drets dels ciutadans i així intentar conseguir una societat més justa i solidària. Pel que fa a l'acceptació d'aquestes propostes de moviment d'habitatge per part de la resta de societat, com és normal, és variable, ja que, depèn bastant de què la població concreta en la qual estem treballant realment estigui sensibilitzada amb la problemàtica i conforme en voler fer un canvi. En general considero que gairebé tots els ciutadans d'aquesta societat, estem conscienciats en què hi ha un problema i en què és necessari posar una solució com més prompte millor. Hem de mencionar també, ja que considerem que té una gran importància i li hem de donar el valor que es mereix, en què en les últimes dècades hi ha hagut èxits en la lluita, la construcció d'habitatge social, la petita regulació en els preus de lloguer i el treball que s'ha fet fins ara a canviar diferents polítiques públiques. Aquests èxits demostren que les propostes d'habitatge estan acceptades tant per les institucions com per la societat en la qual vivim. Però no hem d'oblidar que encara és necessari continuar lluitant per al que un vol i defensar en tot moment el dret d'habitatge de tota la població, ja que considerem que és un dels reptes d'aquesta societat. 5 Roc Arias, Judith Cunill, Marta González, Astrid Sarroca PAC 2. Diagnòstic psicosocial del moviment d’habitatge Acció col·lectiva i educació social. Aula 1. Semestre 22-23. GRUP 6 Bibliografía ● Aljama Cuenca, P. (2022). La institucionalización de los movimientos sociales. Barcelona: FUOC. ● Baleiroa, E. (2022). Procesos colectivos y acción social. Barcelona: FUOC. ● Collier, G., Minton, H. i Renolds, G. (1991). Escenarios y tendencias de la Psicología Social. Madrid: Tecnos. ● Herreros, T. (2022). Los movimientos sociales. Barcelona: FUOC. ● Íniguez, L. (2009). Moviments socials: conflicte, acció col·lectiva i canvi social. En Acció col·lectiva (Primera edició). Barcelona: FUOC. ● Melucci, A. (1994). "Capítulo 5. ¿Qué hay de nuevo en los "nuevos movimientos sociales"?". Los nuevos movimientos sociales. De la ideología a la identidad. p. 119- 149. CIS. ISBN 8474762030. ● Milgram, S. i Toch, H. (1969). Collective behavior: Crowds and social movements. En G. Lindzey i E. Aronson (Ed.). The Handbook of Social Psychology. (pp. 507-610). ● Rojas, A., Navas, M., Lozano, Ó. i Berrocal, C. (2010). Test de favoritismo endogrupal interétnico adaptado al modelo ampliado de aculturación relativa: fiabilidad y evidencias de validez. Psicothema, 1039-1047. 6 Roc Arias, Judith Cunill, Marta González, Astrid Sarroca PAC 2. Diagnòstic psicosocial del moviment d’habitatge Acció col·lectiva i educació social. Aula 1. Semestre 22-23. GRUP 6 Webgrafia ● (2015). El moviment per l’okupació i el moviment per l’habitatge: semblances, diferències i confluències en temps de crisi. Recuperat el 14 d’abril de 2023 de: https://www.researchgate.net/publication/311264556_El_moviment_per_l'okupacio_i _el_moviment_per_l'habitatge_semblances_diferencies_i_confluencies_en_temps_d e_crisi ● (2009). PAH. Plataforma de afectados por la hipoteca. Recuperat el 14 d’abril de 2023 de: https://afectadosporlahipoteca.com/que-es-la-pah/ https://afectadosporlahipoteca.com/asesoria-y-recursos/ https://afectadosporlahipoteca.com/contacto/ ● (2012). Teoria de la influència minoritària. Recuperat el 14 d’abril de 2023 de: Psicología Social: Teoría de la influencia minoritaria o teoría de la conversión 7