Interacción en línea y construcción de identidad en la era digital, Apuntes de Psicología

¡Descarga Interacción en línea y construcción de identidad en la era digital y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! A.1) Quan concebem el self1 com a relacional i emergent, estem parlant de l’interaccionisme simbòlic2 de Mead i de com aquest concep la identitat. Des de la seva perspectiva de la psicologia social, aquest self no preexisteix a les interaccions socials, sinó que sorgeix en el transcurs en el que es desenvolupen i es formen aquestes mateixes. Així doncs, es constituiria envers a les respostes que rebem de la resta d’individus cap a nosaltres mateixos (MI) i de les respostes que consolidem nosaltres per als altres (JO). En definitiva, la capacitat reflexiva d’una persona es composa d’aquest dos elements, que es localitzen de forma independent però a la vegada coexisteixen, per donar sentit a un mateix tot. Ara bé, a l’article exposat, podem parlar de diferents identitats latents en ambdós subjectes en el transcurs de la historia que se’ns explica. D’una banda, la identitat inicial es situada i dependent del context, i a mesura que avança la conversació entre els dos individus cibernéticament, es transforma en múltiple en el sentit que sorgeix en el procés particular de la interacció d’ambdós i de la especificitat de la situació en la que té lloc aquesta interacció, que ve a ser el chat. També es conceben com a emergents, en el cas que imaginem que ella decideix el seu ‘’username’’, edat, color de cabell i demés atributs físics; en el moment d’iniciar la conversa amb l’altre usuari, que es trobaria en el mateix punt de partida. A la vegada que parlem d’aquestes identitats, podem trobar un exemple de identitat recíproca ja que durant la conversa s’expliquen l’un a l’altre els problemes que tenen en el seu matrimoni, a la vegada que cadascun d’ells es comporta com a subjecte actiu i passiu de forma simultània, de les respostes que reben de l’altre. Per últim, tindríem un exemple d’identitat negociada, en el fet que tant ell com ella volen escapar de la seva realitat més present, esdevenint aquesta de la rutina que implica el matrimoni, de la falta de implicació en els seus problemes personals per part de la parella i en definitiva de la manca d’interès per l’altre que els ofega dia darrere dia. Es per això que en aquest cas, ambdós volen trencar amb aquest efecte mirall que havien sentit un amb l’altre, per tractar de semblar aquelles persones que en definitiva sempre els hagués agradat ser: Impulsius, apassionats i de nou vius. En definitiva, d’aquest apartat podem extreure que tendim a reflectir aquella part o aquells aspectes del nostre ser, que ens agradaria que formessin part del nostre jo i de la nostra identitat més desitjada. A.2) Per entendre els inicis desencadenants de la ruptura matrimonial dels nostres dos subjectes, caldria parlar d’un model d’identitat present a finals del S.XX i present en el cas que se’ns ve donat. És el cas del self postmodern. Aquest mateix, sorgeix dels efectes imparables tramesos instantàniament de les noves tecnologies, les quals trenquen amb tots els processos d’intercanvi socials concebuts amb anterioritat per donar pas a noves formes de comunicació, d’intercanvi d’interessos i de noves claus vigents en aquests tipus de relacions. 1 Ens referim al Self com al nucli de la identitat, el centre del jo que es fa patent mitjançant les enunciacions que emetem sobre nosaltres mateixos. 2 És una de les corrents de pensament de la microsociologia, que analitza el sentit de l'acció social des de la perspectiva dels participants. En el cas dels nostres amants i atenent als processos d’atracció interpersonal, cal dir que encara que virtualment no existeix el factor de la proximitat física i de l’atractiu físic, les semblances en opinions i realitats personals que ambdós comparteixen, poden arribar a crear un vincle d’atracció psíquica d’un amb l’altre, mitjançant la sensualitat i el caire empàtic que pot desprendre el llenguatge que utilitzen en la seva conversa, arribant a un profund grau d’intimitat, i creient que l’altra persona suplirà les carències assumides de la seva crisi matrimonial. Es per això, que en el moment en el que ambdós s’adonen del doble grau de traïció (per part del seu amant virtual i la seva falsa identitat i com a engany real al seu matrimoni i a la seva parella), es genera un estat emocional d’incoherència y de falta de comunicació que recau en un sentiment de deteriorament de l’esfera del matrimoni, associant aquesta, a la pèrdua d’amor i confiança. Quan han conegut aquestes sensacions, saben que apart de que la seva autoestima ha estat danyada, no son capaços de perdonar-se a si mateixos i a la seva parella , i menys la publicació de la seva més profunda intimitat, sent conscient que abans de saber que la persona que tenien a l’altre costat de la pantalla, era un estrany al qui estaven obrint la porta dels seus problemes conjugals. Y encara que les raons mencionades van poder esdevenir causes estrictes en la decisió de la separació, considero que el fet més rellevant, podria ser el de que els dos subjectes eren immensament conscients de que cap dels dos podria esdevenir aquella identitat forjada i anhelada que havien esdevingut en la seva altre realitat. A.3) Recolzant-nos en la idea de que modelem el nostre món, creant la nostra pròpia realitat dins d’una comunitat de persones de la que formen part com a subjectes individuals, ens rematem a les consideracions sobre la identitat i les relacions interpersonals, que s’han anat transformant socialment, partint des de la visió més tradicional d’aquests aspectes fins a la irrupció de les noves tecnologies en el nostre dia. Actualment, el concepte de l’espai físic com a aspecte ineludible a l’hora de iniciar, dins d’un marc íntim, una relació interpersonal ha canviat. Així ha esdevingut fins al punt que no es l’únic espai viable per mantenir una relació, una conversa; sinó que s’ha arribat a canviar el context natural de desenvolupament d’una interacció social, com podria ser una simple cafeteria, per una xarxa virtual d’intercanvi continu d’interessos. De fet, son gaires els aspectes presents en la proliferació d’una relació interpersonal que han suportat un gran canvi. Han canviat els contextos on es desenvolupen les relacions, les entrevistes de treball, les discussions fins a arribar a fer entrevistes de treball per mitjà de programes de videotrucada, com es l’Skype3’, a qualsevol part del món a una velocitat de transmissió real. El concepte d’intimitat també s’ha transformat enormement en el fet que ha ‘mutat’ sobreexposant-se davant de la resta d’individus. Tothom sap on som, que fem, a qui estimem o amb qui ens barallem. Aquesta ‘violació’ més be permesa de la nostra intimitat, desemboca en l’aparició d’identitats controladores i obsessives per parts d’altres individus del nostre entorn. D’altra banda, el concepte de bellesa i el que ens mostren de forma compulsiva les xarxes socials i els medis de comunicació via online apart de televisiva, generen una crisi personal d’auto-rebuig, que a la seva vegada transmeten als demés. En definitiva, poques vegades el que volem i el que diem tenen a veure, perquè ens sentim tant pressionats per la opinió externa, que les relacions i les nostres diverses identitats 2 3 Es tracta d’un software que permet comunicacions de text, veu i video en temps real a través d’internet.