PAC 3. Decreixement, models d’atenció i acció socioeducativa. Respostes alternatives des d, Ejercicios de Ciencias de la Educación

¡Descarga PAC 3. Decreixement, models d’atenció i acció socioeducativa. Respostes alternatives des d y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! Arnau Soler Arumí PAC 3 Polítiques socials I contemporànies PAC 3. Decreixement, models d’atenció i acció socioeducativa. Respostes alternatives des de l`àmbit comunitari Apartat A: Revaluant riquesa i pobresa 1. Comentari de text (pobresa absoluta, pobresa relativa i pobresa multidimensional) La pobresa absoluta també anomenada pobresa de supervivència és un concepte quantitatiu i succeeix quan el sou d’un subjecte és menor a la meitat de la renda per càpita del país que resideix. Aquest terme es té en compte a nivell individual i serveix per quantificar les persones que són pobres i quantes se’n troben a la societat per tal de poder cobrir les necessitats bàsiques de la població (alimentació, habitatge,...). Tot i això, cal ser conscients que aquest mètode de mesura només valora els recursos econòmics i per tant, s’ignoren altres factors (socials, polítics, culturals, entre d’altres) (Salas, 2017). En canvi, la pobresa relativa és un concepte qualitatiu que tracta d’identificar i estudiar els motius que provoquen la pobresa. Per la qual cosa, aquesta implica a tota la població tenint en compte factors econòmics, socials, polítics, culturals, jurídics i/o ideològics (Salas, 2017). Les Nacions Unides (2010) exposen que la pobresa va molt més enllà que la manca d’ingressos econòmics, ja que hi ha altres factors que condicionen la vida de les persones que configuren la població com poden ser l’educació, la salut, l’alimentació, entre d’altres. És per això, que la pobresa absoluta només té en compte una part de la pobresa, concretament els béns econòmics. En canvi, la pobresa relativa té una visió global dels aspectes i comunitats que cal potenciar per disminuir la taxa de pobresa. Es defineix la pobresa multidimensional com aquella que té en compte tots els factors de la vida quotidiana per a determinar quines persones i/o col·lectius són pobres. 2. Pobresa absoluta, IDH i IPM A partir de l’any 1990 es van fer propostes a través del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) es va voler repensar el concepte pobresa per a poder avaluar i analitzar el benestar i desenvolupament humà. D’aquesta manera, passar d’una valoració de recursos econòmics i béns materials (pobresa absoluta) a una anàlisi més qualitativa i global. Així doncs, va aparèixer l’Índex de Desenvolupament Humà com un altre indicador per a mesurar i comprar el desenvolupament humà dels països. En aquest s’estudien sobretot tres factors claus: Arnau Soler Arumí PAC 3 Polítiques socials I contemporànies indicador de salut (esperança de vida al néixer), indicador social (taxa alfabetització en adults) i indicador econòmic (producte interior brut). Per altra banda, l’any 2010 també va aparèixer l’Índex de Pobresa Multidimensional (IPM). Aquesta mesura ofereix una visió global on s’observen factors que intervenen a una persona i/o a una família: educació (anys d’instrucció i matriculació escolar), sanitat (nutrició i mortalitat) i nivells de vida (combustible per a cuinar, sanejament, aigua, electricitat, pis i béns). Tal com es pot observar tant la pobresa absoluta com l’Índex de Desenvolupament Humà i l’Índex de Pobresa Multidimensional són mesures per a poder analitzar i interpretar la pobresa de la població. Tot i això, com s’ha esmentat anteriorment, cada una d’aquestes té uns indicadors d’anàlisis diferents. 3. IMV i RBU L’Ingrés Mínim Vital (IMV) és una ajuda econòmica que proporciona l’estat per aquelles persones que viuen soles i/o amb un grup de convivència per tal que aquestes puguin satisfer les necessitats bàsiques. Així mateix, les llars amb una situació desafavorida poden tenir les mateixes oportunitats que les altres persones que configuren la societat (Seguretat Social, 2022). Tot i això, tal com exposa Lain (2020), aquesta mesura queda curta per a poder satisfer les necessitats de la gent. Algunes de les limitacions que descriu l’autor són les següents: - Aquesta mesura no anirà destinada a tota la població que ho necessita, sinó que només cobrirà 2,2 milions de persones de 9, 9 milions de persones que ho necessitarien. Per la qual cosa, una ajuda bastant precària que no englobarà a les persones excloses socialment. - Les limitacions del patrimoni no solucionen el problema. En aquest cas, la màxima retribució que una persona podria guanyar és la de 16.614 euros. Una xifra molt baixa que suposa que aquests individus no puguin sobreviure i/o estalviar i per tant, no sortir de la pobresa. - La tramitació de la IMV només es podrà fer via online. Aquesta decisió és totalment discriminatòria, ja que la majoria de la població més vulnerable no tenen competències digitals. Per altra banda, la Renda Bàsica Universal (RBU) és una prestació que va dirigida a tots i a totes les habitants sense tenir en compte a quin col·lectiu aquests formen part. Arnau Soler Arumí PAC 3 Polítiques socials I contemporànies Apartat C: Repensant el de(creixement) a partir de la xerrada de Pedro Garcia Olivo. Palabras a la deriva. 1. Segons Garcia Olivo, quins son els trets que l’Estat del Benestar vol eliminar? Realitza una especial atenció a home oral vs home escrit (en relació amb l’educació social) Segons Garcia Olivo hi ha diferents trets que l’estat del benestar vol eliminar: pobles indígenes, pobles nòmades, barris marginals, analfabets, dret consuetudinari. Moltes vegades aquest benestar depèn del patiment de persones d’altres zones geogràfiques. Aquest autor comenta que la societat vol crear robots i que tota la població sàpiga fer el mateix. A més, exposa que l’home oral és un ésser comunitari que es comunica d’una forma diferent amb les altres persones i no és necessari haver-los d’ensenyar a escriure o a llegir. Simplement, han de ser ells mateixos i fer el què sempre han fet i com ho han fet. Garcia i Olivo exposa textualment: “... los niños y adolescentes piensan pero los adultos no.” En aquest cas, Olivo fa una crítica a la societat capitalista on es destrueixen les persones a mesura que van creixent. 2. Què vol dir “humanitzar el capitalisme”? Què significa que l’Estat del benestar també mata? Humanitzar el capitalisme vol dir un mètode reproductor del capitalisme. És a dir, tal com exposa l’autor, donar-li un rostre humà al capitalisme i/o monstre dolç. En aquest sentit, simplement vol exposar que acaba sent exactament el mateix que el capitalisme, però en aquest cas una mica més lleu. Per altra banda, Garcia Olivo comenta que l’estat del benestar també mata. Aquí, l’autor diu que les poblacions occidentals som egoistes i només mirem pels nostres beneficis mentre que per aconseguir-los hi ha persones patint i/o morint. 3. Què determina quines o que són les necessitats? Les necessitats haurien d’atendre les peticions de la societat. Tot i això, Garcia Olivo deixa a l’aire les següents preguntes: qui les determina aquestes necessitats? Són obligacions a punta de pistola? Efectivament, aquestes necessitats actualment són determinades pel mateix govern i aquest s’encarrega de fer propostes de millora. Arnau Soler Arumí PAC 3 Polítiques socials I contemporànies 4. Per què Garcia Olivo afirma que la professió de treball social és pròpia de la socialdemocràcia? Garcia Olivo exposa que totes les professions relacionades amb el treball social acaben sent fetes per mercenaris. Seguint en aquesta mateixa línia, comenta que l’objectiu d’aquest treball social és transformar a les persones i així canviar la població. Tot i això, no hi està d’acord i diu que és essencial desconstruir-se i no seguir a la resta de la societat i actualment aquest procés és impossible fer-lo si es treballen 8 hores cada dia. 5. Relaciona les idees de subjecte en Garcia Olivo amb les de Bauman. Bauman exposa que la societat actual ja s’està començant a desprendre dels patrons i de les estructures tan marcades que hi havia anys endarrere. Aquest sistema permet que cada subjecte sigui capaç de prendre les seves pròpies decisions sense dependre de ningú més. En el cas de Garcia Olivo, malgrat creu necessari aquest canvi i aquesta filosofia de Bauman, aquest considera que la societat que hi ha actualment no es permet la desvinculació de la societat, ja que es creen robots constantment. 6. Després d’escoltar aquesta xerrada, se us acudeix algun exemple de viure en el marge? Personalment, el primer exemple que m’ha vingut el cap és el d’una població indígena o una tribú. Crec que en aquests casos és a on es veuen més reflectides les idees de Garcia Olivo. Tot i això, considero que actualment la societat occidental (sobretot) ens porta a seguir els mateixos passos a tota la societat i per tant, resulta molt complicat desconstruir-se tal com exposa l’autor durant la xerrada. Arnau Soler Arumí PAC 3 Polítiques socials I contemporànies Bibliografia - Garcia Olivo, P. (2016). Palabras a la deriva. Soundcloud. https://soundcloud.com/user7374500/charla-pedro-garcia-olivo-palabras-a-la- deriva - Illich, I. (1985). La convivencialidad. México: Joaquín Mortiz / Planeta. - Lain, B. (2007/07/07). Consideraciones a Raíz del Ingreso Mínimo Vital: leer la letra pequeña, mantener la mirada larga. Sin permiso. Recuperat de: https://www.sinpermiso.info/textos/consideraciones-a-raiz-del-ingreso-minimo- vital-leer-la-letra-pequena-mantener-la-mirada-larga - - Salas Soneira, M. (2017) Pobresa i Serveis Socials. Una revisió a partir de las teories del decreixement. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual. Recuperat de materials.cv.uoc/daisy/Materials/PID_00244944/pdf/PID_00244944.pdf - Taibo, C. (2011). En defensa del decrecimiento. Sobre capitalismo, crisis y barbarie. Madrid: Los Libros de la Catarata. - Vázquez, A. (2010). “Deconstrucción y participación: en camino hacia una posible democracia participativa”. Santiago de Compostel·la: Facultat de Filosofia, Departament de Lògica i Filosofia Moral, Universitat de Santiago de Compostel·la.