pac 3 historia psicologia uoc, Ejercicios de Ciencias de la Educación

¡Descarga pac 3 historia psicologia uoc y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! Història de la psicologia Prova d’Avaluació Contínua. PAC 3 Silvia Fernández González 24/11/2017 Universitat Oberta de Catalunya Curs 2017-2018 Comentari de text En aquest document s’analitzaran dos fragments de textos de dos autors significatius de la psicologia del segle XX: Freud i Kohler. El primer fragment forma part del text Más allà del principio de placer recollit en el llibre Obras completas de Sigmund Freud. Volumen XVIII: Más allá del principio de placer, Psicología de la masas y Análisis del yo, y otras obras (1920-1922). El segon fragment forma part del text El problema de la psicología de la forma escrit per Wolfgang Köhler (1927- 2001). En aquests dos textos els autors presenten les seves concepcions pel que fa la psique humana. En el primer text, Freud presenta la teoria de les pulsions en la qual defineix el terme pulsió com quelcom inherent comú per a tots els humans (i potser per a tota la vida orgànica) que provoca la interacció de l’esser amb el seu entorn. Així mateix, relaciona aquest concepte amb l’evolució de l’espècie humana a través de la idea de la repressió de la pulsió amb un fi de perfeccionament. Tot i això, presenta que aquesta sublimació d’allò que és natural i instintiu no és suficient i no deixar de ser una altra pulsió més dels individus humans: la pulsió de perfeccionament. En el següent text, Köhler presenta el fonament teòric bàsic de la psicologia de la Gestalt i el justifica amb els resultats d’un experiment científic realitzat amb ximpanzés. Es presenta la idea de la realitat fenomenal, és a dir, com a conjunt de relacions i estructures que no cal descompondre en unitats independents. Per tal de comprendre les idees que plantegen els autors l’autor cal concebre-les en el seu “Zeitgeist” (Hergenhahn (2011)). És a dir, cal tenir en compte tots aquells factors socials, econòmics, ideològics i, en aquest cas sobretot, epistemològics del moment històric en el qual apareixen. Els dos autors es troben en un període on la psicologia científica es començava a desenvolupar com a disciplina des del punt de vista teòric, metodològic i institucional. Així mateix, en aquesta època es dóna el naixement de la psicologia moderna. De la mà de grans físics alemanys com Ernst Mach, Max Planck o Albert Einstein, es va desenvolupar un concepte nou de naturalesa que corregia en molts aspectes la vella concepció newtoniana, mentre suscitava molts dubtes i obria nous interrogants (Sáiz Roca, M. I Sáiz Roca, D., 2007.). D’aquesta manera, determina que la solució al problema no arriba fruit de l'atzar, sinó fruit de la comprensió de la situació problema en la seva estructura global i de la seva posterior reestructuració (Pastor, j, C. et al., 2007) Per entendre aquestes noves teories proposades pels dos autors és necessari comparar-les amb les d’altres que van marcar un abans i un després en la història. Quan el lector llegeix en el text de Freud (1920-1922) la idea que “la evolución que ha tenido hoy el ser humano no precisa de una explicación diversa que la de los animales”, és ben probable que l’aparegui ràpidament a la ment la idea d’evolució darwiniana. De la mateixa manera que l’important naturalista anglès, Freud equipara l’evolució dels animals amb la dels humans i la relaciona amb la selecció natural, en la qual l’adquisició dels instints és deguda a la selecció natural, on unes modificacions d’aquests resulten favorables per Freud, entra en més detall que les teories darwinianes i els estudis posteriors en el concepte d’evolució com a perfeccionament de l’espècie. Planteja que aquest “perfeccionisme” de l’espècie humana es dóna a causa de la supressió de les pulsions, és a dir de la part més natural i subconscient; aquella relacionada amb l’allò. Per comprendre-ho millor, Freud en les seves ultimes teories defineix la ment com un "aparell psíquic" organitzat en tres instàncies: allò, el jo i el superjò (Anguera, B., 2007). L'allò és el fons pulsional heretat que es regeix únicament pel principi del plaer sexual i de d’autoconservació. Amb les primeres experiències interpsíquiques, neix el jo, que és la instància responsable del manteniment d'equilibri de tot organisme amb el món exterior. El superjò és el representant internalitzat de les pautes morals dels pares. Sorgeix de la identificació del superjò dels pares és a dir, amb el que els pares diuen que s'ha de fer i aquest exercirà la vigilància i control cap al jo. Tenint en compte aquests conceptes, l’evolució es planteja com a causa d’una repressió de les pulsions. Aquesta s’entén com un mecanisme mitjançant el qual la persona tracta de rebutjar o mantenir en l'inconscient representacions (pensaments, sentiments, imatges, desitjos, records) lligades a una pulsió. Es produeix en aquells casos en què la satisfacció d'una pulsió genera desplaer o a causa d’exigències morals i socials. Tot i això, no sols és inconscient allò que es reprimeix , sinó aquests mecanismes repressors són també inconscients, és a dir, que el jo no és completament conscient (Anguera, B., 2007). Aquesta idea es pot relacionar amb la idea de “pulsió cap al perfeccionament” que planteja Freud (1920-1922) al seu text. És a dir, aquest objectiu de perfeccionament de l’espècie humana no deixa de ser un mecanisme inconscient i comú per a tots els individus. A més d’aquesta visió de supervivència dels més aptes, Freud té una concepció genètica basada en les idees d’herència proposades per Darwin i més tard desenvolupades amb les lleis de Mendel. Així mateix, incorpora la idea estructural, tot defensant que qualsevol conducta o representació mental és expressió de la personalitat com un tot, i per tant, de la dinàmica entre les instàncies internes del subjecte (Anguera, B., 2007). Aquesta idea d’estructura queda ampliada amb les idees de la psicologia Gestalt defensades, entre d’altres més autors, per Köhler. Tal com s’ha comentat anteriorment, aquesta corrent trenca amb l’elementarisme de la psicofísica d'Ernst H. Weber i Gustav Th. Fechner o de la psicologia fisiològica de Wilhelm Wundt, D’aquesta manera, planteja l'estudi de "fenòmens mentals" no susceptibles d'anàlisi, i considera que la seva naturalesa és essencialment unitària i global (Pastor, j, C. et al., 2007). D’aquesta manera, de manera contraria a les investigacions psicològiques que s’havien realitzat fins aleshores, no és possible descompondre la realitat en ja que de la nostra experiència no el constitueixen els elements individuals, sinó al revés: cada part individual depèn de l’estructura i les seves qualitats estan determinades per les relacions que es donen entre les parts que integren aquesta. D’aquesta manera, tal com es pot veure en l’experiment explicat en el text de Köhler (1927-2001) amb els ximpanzés com en els estudis realitzats per Max Wetheimer, la percepció no és qüestió de sensació sinó de fenomen. Per acabar, les idees tant freudianes com de la psicologia de la Gestalt no van passar desapercebudes en l’evolució de les teories psicològiques, sinó que van marcar un abans i un després en la història de la psicologia. Per una banda, la Psicologia Gestalt va convertir-se en el corrent dominant entre les diverses propostes que hi havia en la primera meitat del segle XX, plantejant interpretacions alternatives a les de la psicologia alemanya del moment, i també a les de les principals escoles nord-americanes com l'estructuralisme, el funcionalisme o el conductisme (Sáiz Roca, M. I Sáiz Roca, D., 2007.). Tot i això, amb l’arribada del nacionalsocialisme al 1933 va provocar importants canvis socials i polítics que desembocarien en la Segona Guerra Mundial, i que van afectar a l’evolució i consolidació d’aquestes noves teories ja els seus principals representants es van veure forçats a emigrar i la Gestalt va anar quedant descontextualitzada. La seva empremta, però, es pot continuar trobant avui en dia en la psicologia cognitiva (en treballs de percepció) i en la psicologia social (en teories sobre dinàmiques de grup). Pel que fa les implicacions de la teoria freudiana, el mateix autor afirma que la psicoanàlisi és la tercera gran humiliació que rep la humanitat, després de la teoria cosmològica de Copèrnic i la selecció natural de Darwin (Anguera, B., 2007). A partir de la seva teoria, s’afirma que no hi ha control de la pròpia consciència perquè dins d’un mateix existeix l’inconscient. Així mateix, Freud planteja una nova teoria sobre la sexualitat que va fer (i, a vegades, encara segueix fent) sobresaltar a la societat. Deixa de ser quelcom únicament instintiva i s’inclouen tota una sèrie d'activitats i excitacions molt diverses existents des de la infància Aquestes noves idees van tenir una gran influència en camps del coneixement com la filosofia, la literatura, la política, les arts, la sociologia, l'antropologia, etc. Referències bibliogràfiques Anguera, B. (2007). La psicoanàlisi. . En Milagros Sáiz Roca (coord.), Història de la Psicologia. Barcelona: UOC. Versió online Balltondre, M. (2007). Introducción (pp.1-8). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya Bunge, M., Ardila, R. (2002). Filosofía de la psicología (pp. 36-40). México, D.F.: Siglo XXI editores. Cagigas, A. (2002). Antecedentes de la psicología. A Guía de viaje por una historia de la psicología (pp. 14-36). Jaén: Ediciones del lunar. Darwin, C. (2001). A posthumous essay on instint. A G. J. Romanes (1883), Mental evolution in animals (pp. 383-384). Londres: Kegal Paul. Trad. J. C. Loredo. Hergenhahn, B. R. (2011). Introducción a la Historia de la Psicología (pp. 1-25). México D. F.: Cengage Learning. Leahey, Th. H. (2005). La revolución darwiniana. A Historia de la Psicología (pp. 186-191). Madrid: Pearson Educación. M.C. Giménez; B. Anguera (1995). "Un descubrimiento fecundo". Anuario de Psicología (núm. 67, pàg. 5-9). Pastor, j. C.; Tortosa, F. M. Y Civera, C. (2007). La psicologia de la Gestalt. En Milagros Sáiz Roca (coord.), Història de la Psicologia. Barcelona: UOC. Versió online Sáiz, M. i Sáiz, D. (2007). La psicologia científica francesa. En Milagros Sáiz Roca (coord.), Història de la Psicologia. Barcelona: UOC. Versió online