Proide: Una Fundación Intercultural para el Desarrollo, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Proide: Una Fundación Intercultural para el Desarrollo y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! PAC 3 . INTERCULTURALITAT I ACOMPANYAMENT EDUCATIU ________________________________________________ El projecte escollit ha estat FUNDACIÓ PROIDE, el seu significat és Promoció i Desenvolupament. Neix com associació a l’any 1992, però s’acaba consolidant com a Fundació a l’any 2000. Proide és una associació que es regeix per els principis que regulen la missió i orienten la visió i els valors que defineixen la seva filosofia institucional i la seva manera de gestionar. La missió de Proide és contribuir amb la seva feina i el seu testimoni, a la construcció d’un món en el que tota persona pugui viure dignament. Per fer tot això possible estableixen vies de participació activa per tots aquells que vulguin viure una solidaritat autèntica i que és pugin comprometre en la construcció d’un món molt més just. Per la seva vinculació amb els Germans de les escoles cristianes, La Salle, Proide el que intenta és a través d’ells, la família Lasal.liana, arribar a la resta de la societat, com a via privilegiada per la solidaritat tant en l’entorn proper com en els països més empobrits, Tercer món. La fraternitat, el dret a l’educació i la conversió personal, estan dins la base d’aquesta vinculació. Per que la missió de Proide sigui possible en dos programes: • Programes i projectes del desenvolupament en els països empobrits, i es centren especialment en l’àmbit de l’educació. • La transformació de les estructures socials, polítiques i econòmiques que es troben a l’origen de la desigualtat, la injustícia i l’exclusió. Ho faran mitjançant l’educació per el desenvolupament i sensibilització, les campanyes d’incidència política, la promoció del voluntariat i el compromís amb el comerç just i el consum responsable. Proide vol ser reconeguda i reconeixes a sí mateixa com una ONGD ( organització no governamental pel desenvolupament) coherent amb la seva missió i eficàcia en la seva contribució amb l’educació, la sensibilització de la societat, les campanyes d’incidència política, la promoció del voluntariat i el compromís amb el comerç just i en portar a cap els projectes de desenvolupament amb els que s’ha compromès. Treballen dur per portar una bona gestió dels seus recursos i fer arribar a la societat i els que confien en ells, una informació vertadera i transparent. Els valors de Proide es fonamenten en la fraternitat, compartir en igualtat amb l’altre, ja que sigui qui sigui es Germà. • La dignitat de totes les persones Tota persona té dret a gaudir d’una vida digne i a viure en llibertat i en condicions que li permetin arribar al seu propi desenvolupament. Acabar amb la pobresa a la que es vegin sotmeses algunes persones i comunitats. Busquen recursos propis i d’altres entitats per eradicar la pobresa i desigualtat. • La capacitat de totes les persones i comunitats. Treballen al costat de les persones i comunitats que viuen en situació de desavantatge , els i fan costat i deixen que siguin elles les que facin les seves pròpies propostes de desenvolupament, sempre hi quant les propostes dites per aquestes persones siguin coherents. • Els valors de totes les persones. Ja és sabut que tota comunitat i persona té els seus propis valors, Proide treballa per conèixer, acceptar, respectar i promoure aquests valors. Per això es mantenen en contacte amb aquests col·lectius i persones , difonen els seus valors i informen del desenvolupament i la realització dels compromisos establerts amb aquests. • El compromís amb el dret de l’educació. Defineixen l’educació com a motor principal e indispensable per que tota persona o comunitat pugui desenvolupar-se. En tot el que fan i promouen tant en països més pobres com dins l’entorn més pròxim l’educació es la base primordial. En els països més pobres promouen una educació de qualitat i d’igualtat entre nens i nenes. Promouen campanyes de sensibilització, d’educació en solidaritat,en la promoció de la justícia i en la proposta del canvi de valors socials i econòmics. • Compromesos en el foment i la participació de rets solidàries. Creuen en un canvi cap un nou ordre mundial si es treballa des de rets solidàries. Busquen la fomentació i la participació en les rets solidaries amb institucions i persones que puguin compartir objectius i realitzacions. He escollit l’acció Voluntariat d’estiu (Estiu solidari). És un programa de la Fundació PROIDE que es realitza en els mesos de juliol o agost durant un mes sencer, realitzant projectes d’infraestructura, suport educatiu i contacte amb les comunitats, en els països on es treballa (Togo, Madagascar, Guatemala i Perú). Per a PROIDE, el voluntariat d’estiu es mostra com a una figura molt important de la nostra societat perquè en la vivència contrastant hi neix la capacitat d’anàlisi, de reflexió i d’acció que permet entendre l’arquitectura del món en el que vivim, i així poder construir-hi sobre ell unes relacions més justes i humanes. Els voluntaris han de ser majors de 21 anys i realitzar amb PROIDE el Curs d'Introducció a la Solidaritat pel Desenvolupament i el Curs de Preparació del Viatge. El programa de l’ESTIU SOLIDARI consta de tres nivells: 1er Nivell: FORMACIÓ (20%): PROIDE organitza el curs obligatori per a tots aquells participants de l´ESTIU SOLIDARI, amb el nom de: Curs d’introducció a la Solidaritat per al Desenvolupament. Amb aquest curs es pretén fomentar la formació teòrica de les causes que generen el desequilibri social a nivell mundial, alhora que s’inicia un treball de coordinació entre els grups que es presten a la tasca solidària. Es centra principalment en els voluntaris que col·laboren en una ONGD, però sense oblidar els diversos àmbits de voluntariat que ens projecten a ser solidaris en diverses causes que ho requereixin. Es pretén donar una primera aproximació a la complexa realitat del Tercer Món, a l’anàlisi de la seva problemàtica i els diferents mecanismes d’actuació a la nostra disposició. La formació consisteix en dos blocs: 1. Una formació on-line a l'Aula Virtual de PROIDE (25%). Cada temari de l’Aula Virtual necessita d’uns exercicis per copsar amb profunditat el seu contingut. 2. Una formació pràctica sobre el projecte de l’ESTIU SOLIDARI i el país on es viatjarà (75%). Aquesta formació és presencial i consta de 2 caps de setmana, on l’assistència és obligatòria per a tothom. Aquesta és la nova fórmula de formació de PROIDE, en la que es pretén que els voluntaris i els grups parteixin de la base teòrica suficient, i tinguin un coneixement profund del seu propi grup, del projecte i del país on viatjaran, per poder gaudir al màxim a l’ESTIU SOLIDARI. 2on Nivell: VIVÈNCIA (70%): Es tracta de l’experiència d’aprenentatge i col·laboració en un país del Sud. Els 4 indrets on PROIDE actua són Togo, Madagascar, Guatemala i Perú. Aquesta vivència té una durada màxima de 30 dies i es realitza durant el mes de juliol (tot i que depenent de l’any i la destinació, algun projecte pot fer-se a l’agost). Els projectes es basen en un treball d’infraestructura en combinació amb un treball d’educació en el lleure, les quals són accions de menor importància en relació a l’aprofundiment personal i la descoberta d’aquella realitat social i de la comunitat de persones que acullen el grup. Una vegada realitzat el projecte d’estiu, el primer dissabte d’octubre es porta a terme la Socialització de l’experiència on els grups comparteixen les experiències viscudes durant l’ESTIU SOLIDARI. 3er Nivell: IMPLICACIÓ (10%): Consisteix en la contribució post-viatge del voluntariat sobre les tasques de cooperació i conscienciació de PROIDE. Aquesta contribució permet ampliar l’altaveu de la causa per la qual treballa PROIDE, i d’aquesta manera donar a conèixer estructures invisibles que posterguen la desigualtat i que tenen solució tan sols amb la nostra presa de consciència. Aquesta activitat concretament, és un bon impuls per conèixer allò que ens desmereixen, o ens fa por, només pel fet de ser desconegut. Des del meu punt de vista, les relacions que mantenim amb els nostres iguals ens poden aportar informació sobre tradicions i coneixements de la nostra pròpia cultura que ens fan enriquir, però són les relacions interculturals, el contacte entre diferents cultures, les que ens ensenyen i ens fan veure i comprendre punts de vista i maneres diferents de viure la vida , a les que nosaltres estem acostumats i tenim pautades, i es aquí on adquirim uns valors de pes e importants com poden ser l’empatia, la tolerància, la comprensió i el respecte, que ens fan créixer com a persones i ens donen la oportunitat per un enriquiment mitjançant les relacions interculturals molt més complet. Si es cert però, que la persona ha d’ estar predisposada ha adquirir aquests coneixements i deixar entrar més saviesa. No solsamènt estàs oferint quelcom que ajuda a una persona o col·lectiu sinó que tu n’estàs aprenent i n’extreus experiència i enriquiment personal per tota la vida. Oportunitats i limitacions de la Fundació Proide. No considero que aquesta Fundació tingui masses limitacions. La xarxa que té establerta i les relacions de poder amb l’església els fan poderosos. Tenen un recolzament permanent que de cares a la societat, l’església és un punt molt fort i de moment intocable e inamovible. Encara que no sigui tan conegut a la societat el seu impacte, és troba situada molt dins de la educació social, estant en un posicionament com imatge de l’educació integradora. L’acció social es aquella que afecta sobre la cultura dels altres i podríem dir que mitjançant aquesta acció el que es pretén és transformar l’estat de les coses per obtenir-ne un altre de millor que pugui proporcionar més avantatges i més qualitat de vida, és el cas d’aquesta Fundació, ja que aporta un benefici a la societat, a un col·lectiu en concret que necessita ajudes, en aquest cas educatives. Polítiques Locals. Segons l’objectiu que persegueix la Fundació i depenent del públic al qual vagi adreçat, podrem fer una classificació dels processos d’integració a les 1polítiques 1 Pascual i Saüc, J. (2010) La interculturalitat en les polítiques publiques i escolars. El cas de Catalunya. [Mòdul 2] A Educación Intercultural. (Pp. 14-16) FUOC: Barcelona. Els prejudicis estan dins de la societat tan conscients com insconscientment. L’etnocentrisme fa que totes les persones siguem prejutjades i estereotipades per la societat, ja que tota persona té la seva manera de pensar, la seva cultura... Tota persona té els seus prejudicis i estereotips, però en el seu treball ho té que deixar fora, ja que té que ser empàtic amb la gent i no jutjar a les persones sinó ajudar-les en les seves necessitats. Si la persona que esta oferint un servei interposes els seus prejudicis, la feina a realitzar no seria productiva i no aniria enlloc. El fet de prejutjar no faria possible un bon treball i l’ igualtat que és busca no seria possible. Pot afectar de manera molt negativa, entorpint la tasca professional, propiciaria la discriminació no faria de manera correcte tot allò que pertocaria per realitzar una bona ajuda. Des del meu punt de vist per treballar dins un centre o entitat d’aquestes característiques els prejudicis són el primer que no s’ha de tenir, sinó millor que facis una altre cosa, ja que et trobaries treballant en contra dels teus principis. Rodrigo.M, Comunicació Intercultural. Primerament perquè hi hagi una comunicació intercultural 3Miquel Rodrigo Alsina ens diu que es molt important conèixer mínimament la cultura de la persona amb la que ens comunicarem i sobretot tenir una coneixença de la pròpia cultura i tenir la ment oberta i estar disposats a adquirir nous coneixements. També ens parla de les emocions, un altre punt clau des del qual podem aconseguir entendre millor a l’altre persona , i intentar comprendre com es sent. També es molt important que en aquest tipus de comunicació diguem les coses que volem transmetre i dir directament sense pretendre que es doni per entès el que volem diu i molt important no utilitzar ironies o expressions exclusives de la pròpia cultura. En la comunicació intercultural la llengua que s’ha d’utilitzar a de ser, clara bàsica i senzilla, sense entortolligar massa el que volem dir. En la comunicació no es solsamènt el llenguatge verbal lo essencial i el que compte , sinó que l’actitud que adoptem vers aquella comunicació en quant a gestos, mirades, rialles poden demostrar tot allò que les paraules callen. Per tant crec que perquè una comunicació intercultural sigui perfecte, hi ha d’haver una coordinació i una coherència amb allò que diem i a la vegada demostrem físicament. En una 3 Rodrigo, M. (2006). Comunicación Intercultural: de los prejuicios a la eficacia. A Hacia el aula intercultural. Experiencias y referentes. Madrid: Ministerio de Educación i Ciencia. comunicació també em d’estar molt alerta ja que moltes vegades portem idees creades des de d’ignorància i es aquí on sorgeixen prejudicis i estereotips, i són aquests els que fan més difícil la comunicació ja que aquest prejudicis i estereotips ens provoquen sentiments de desconfiança i no donen el cent per cent perquè hi hagi una bona comunicació. Per fora som diferents i a simple vista ho podem veure, però tots som éssers humans i més iguals no podem ser, tots plorem, tenim sentiments,si ens donem un cop notem el mal...la diferencia més notable entre uns i altes són la varietat de construccions que li donem a la cultura. Accions que com a educadors, podem pensar i portar a terme per a “No tancar els altres en les seves pertinències més estretes”. 4Maalouf diu que la identitat “fa que jo no sigui idèntic a ningú més”, tanmateix, aquesta identitat no és produeix per un procés estàtic sinó que està formada per múltiples pertinences que constitueixen un TOT únic e irrepetible, es va configurant i modelant mitjançant els processos d’enculturació de la societat on es neix i es creix. El fet de disposar de moltes diverses pertinences ens proporciona aquesta identitat singular amb una gran riquesa de matisos i això ens configura com a “potencialment insubstituïbles”. En la nostra professió com a educadors socials, hem de ser molt conscients de la identitat crítica, ja que serà la que ens farà basar-nos en la part més objectiva de l’individuo. Haurem de interaccionar amb aquest mitjançant comunicació i empatia i així podrem establir un intercanvi de similituds i diferències que al mateix temps ens donaran riquesa de pertinences. El paper que l’educador/a juga en l’actual societat no és si més no com a intermediari i mediador entre la societat i els educands. Penso, que tots estem d’acord en que les principals tasques d’un educador/a social han de ser: acompanyar, ajudar a les persones, famílies o grups minoritaris, així com també, guiar i mediar, ajudant aquelles persones o col·lectius que es trobin en un procés d’exclusió social o presentin diverses dificultats de participació i interacció social. L’educador és qui ha d’entendre el context que envolta i en el qual és troba el subjecte per aconseguir una màxima participació i inclusió d’aquests. 4 Maalouf, A.(1999) La meva identitat, les meves pertinences. A: Les identitats que maten. Barcelona: La campana. Mirem-nos al mirall. La meva relació dins el món de la interculturalitat ha marcat moments únics he irrepetibles de la meva vida, on l’experiència que vaig viure em va fer obrir tant els ulls com la ment i va deixar pas a l’enriquiment personal. Vaig viatjar a la Índia amb la intenció de veure món, però un cop allà se’m va donar la oportunitat de ser un més, em van obrir les portes de casa seva, em van ensenyar els seus costums i el dia a dia de la seva vida quotidiana, sense pensar-m’ho dues vegades vaig acceptar i em vaig sentir un més de la família. Vaig comprovar que si és ben cert que coincidíem en molt poques coses i moltes de les coses que m’explicaven m’impactaven de tal manera com si d’una cosa divina es tractés però vaig deixar que m’impregnes tot allò que m’estaven explicant i desprès els i vaig explicar coses de la meva cultura sense tapar allò que podia creure que els i pogués molestar ja que no tenia cap por de mostrar-me tal i cop era, a l’igual que ells tampoc en van tenir cap i van reaccionar exactament de la mateixa manera que jo, això no va ser obstacle perquè entre nosaltres debatéssim i opinéssim tant d’una cultura com de l’ altre i diguéssim allò que creiem , tot parlant el petit de la família que tenia 11 anys, es va acostar a la seva mare i li va dir: - Com és que no coincidiu amb casi res amb aquesta noia? Jo us veig iguals. Tots ens vam posar a riure, aquella personeta va propiciar riures i complicitat entre tots nosaltres, com si es tractes d’una colla d’amics de tota la vida. Penso en la Índia i se m’encongeix el cor al recordar el petit “Viqui”, innocent sense prejudicis desenvolupats fen “ All in” cap a l’igualtat. Com a futura educadora social que vull ser, espero no perdre aquella impulsivitat que em fa sorgir amb aquella família, obrir-me a finestres que restaven tancades i poder mostrar que a part de finestres també hi ha portes i que l’aire passa de la mateixa manera per totes dues. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA __________________________