PAC 3 - La forma d'educar. Crítica a l'escola i alternatives pedagógiques, Ejercicios de Teoría Social

¡Descarga PAC 3 - La forma d'educar. Crítica a l'escola i alternatives pedagógiques y más Ejercicios en PDF de Teoría Social solo en Docsity! Teoria de l’educació - 02.502 Semestre 2022/23-1 PAC 3. La forma d’educar. Crítica a l’escola i alternatives pedagògiques Nombre d’ECTS: 1’5 ECTS Dedicació 37’5h Dinàmica: Debat a l’aula optatiu i treball individual. Índex 1. Plantejament...........................................................................................................2 2. Competències i Resultats d’Aprenentatge.............................................................3 3. Enunciat de la PAC.................................................................................................3 4. Avaluació................................................................................................................6 5. Lliurament...............................................................................................................7 6. Data de lliurament...................................................................................................7 Teoria de l’Educació 1er Semestre Curs 2022/23 PAC 3 Plantejament En els darrers anys estem assistint a una eclosió de propostes pedagògiques i educatives des de les quals es porta a terme una crítica a l’escola tradicional i als valors socials imperants. L’interès per referents pedagògics del passat que varen ser capaços d’impulsar institucions, moviments o metodologies innovadores, així com la recuperació de la crítica política al discurs socioeducatiu dominant, estan conformant un discurs pedagògic ple de propostes i iniciatives disposades a sacsejar el camp educatiu a diferents escales: ètiques, metodològiques, discursives, etc. En aquesta activitat us proposem debatre sobre la crítica a l’escola i les alternatives pedagògiques que van plantejar alguns referents del segle passat per tal d’identificar aquells arguments que continuen vigents en els discursos que promouen la transformació educativa en l’actualitat. Al mateix temps, sotmetrem a discussió els arguments més febles d’aquests posicionaments crítics per tal de preguntar-nos què podem rescatar avui de l’escola com una institució social que -tal com deia Hannah Arendt-, presenta el món a les noves generacions. Algunes de les crítiques a l’escola que es van fer durant els anys seixanta i setanta del segle passat són, amb matisos, plenament vigents. Illich, per exemple, defenia la necessitat de diferenciar l’educació de l’escolarització i va proposar tot un entramat pedagògic a partir d’un sistema alternatiu de xarxes educatives lliures. Algunes de les coses que va pensar formen part avui, amb l’existència d’Internet, d’una realitat quotidiana que, al mateix temps, no ha pogut sostreure’s de les lògiques mercantils a través de les quals el capitalisme captura la creativitat col·lectiva. Sigui com sigui, cal continuar reprenent i actualitzant aquelles crítiques i aquelles propostes a fi de pensar quines poden ser les formes que pot prendre l’educació avui en dia i quin és el lloc que ha d’ocupar l’escola en la nostra societat. El que observem en el camp educatiu és un cert malestar envers la configuració actual de la institució escolar. Per aquest motiu, s’estan impulsant nombroses iniciatives per transformar el sistema educatiu. El camp de l’experimentació pedagògica s’ha diversificat molt. Alhora, s’han creat nombroses xarxes institucionals i professionals que aposten per la transformació educativa, sovint promogudes per entitats privades o filantròpiques, fins i tot provinents del món financer, que no amaguen els seus interessos corporatius. Algunes d’aquestes xarxes compten amb el suport explícit de l’administració que, alineada amb les directrius europees, sobretot des de l’aprovació del Pla Bolonya, promouen el desenvolupament d’un ensenyament més competencial, si bé no compta amb el suport unànime de tota la comunitat educativa i presenta molts clarobscurs. Mentrestant, els projectes educatius de molts centres serveixen, en molts casos, per crear marques pedagògiques a través de les quals poder distingir-se en el mercat competitiu de l’elecció escolar, promovent lògiques segregatives per raó de classe, origen ètnic i cultural, àrees geogràfiques, etc. Tenint en compte aquest context, en què es fonamenta la crítica a l’escola avui en dia? És un problema de metodologies didàctiques, d’adequació dels currículums, del paper dels mestres i les mestres? En una època en la qual l’educació ha esdevingut un autèntic camp de batalla i és Teoria de l’Educació 1er Semestre Curs 2022/23 PAC 3 Amb l’objectiu d’oferir un contrapunt a la mirada crítica envers l’escola que plantegen els textos anteriors, aquest capítol dels professors Maarten Simons i Jan Masschelein es posiciona en la defensa d’una institució que s’ha volgut domesticar pel seu caràcter “democràtic, públic i renovador”.  Biesta, Gert J. (2016). Devolver la enseñanza a la educación. Una respuesta a la desaparición del maestro. Pedagogía y saberes, Núm. 44, 119-129. https://doi.org/10.17227/01212494.44pys119.129 Gert Biesta és Doctor en Filosofia i professor del Departament d’educació de la Universitat de Brunel de Londres. En aquest article exposa la seva preocupació pel desenvolupament que estan tenint avui en dia les institucions educatives quan no es reconeix el paper dels mestres i les mestres a l’hora d’ensenyar. (iii) Participació optativa en el debat a l’aula La participació en el debat no és obligatòria, però es tindrà en compte a l’hora de valorar el conjunt de la PAC. El debat tindrà una durada de quinze dies. En cas que es participi en el debat, caldrà copiar la intervenció o les intervencions que s’hagin fet en l’annex de la PAC. És important que, a l’hora de copiar les intervencions, situeu breument el fil de discussió en el qual heu participat. Proposem aquest debat optatiu perquè pugueu comptar amb un espai d’intercanvi en el qual poder discutir a fons aquests textos. D’entrada, us recomanem que llegiu els quatre textos, però n’hi ha dos que són obligatoris: el text d’Ivan Illich i el text de Simons i Masschelein. A fi de complementar les visions d’aquests autors i reflexionar sobre el sentit de l’escola, us recomanem que veieu la conversa que van mantenir, el setembre del 2020, en Carlos Magro, especialista en innovació i canvi educatiu, i el filòsof Josep Maria Esquirol. La conversa es va celebrar en el CaixaForum de Barcelona a les portes de l’inici d’un curs que venia marcat per la irrupció de la pandèmia provocada per la Covid-19. Veureu que és una conversa que connecta amb moltes de les qüestions que treballem al llarg de l’assignatura. La pregunta sobre el sentit de l’escola, present en els textos que heu de llegir, us permetrà reflexionar sobre l’educació que necessitem avui. Podeu accedir a aquesta conversa des del següent enllaç: CaixaForum (2020, setembre). ¿Cuál es el sentido de la escuela? Fuera de eje con Josep Maria Esquirol y Carlos Magro [vídeo en línia]. Youtube. https://caixaforum.org/es/digital/p/-cual-es-el-sentido-de-la-escuela-_a13138539?p=2 (iv) Redacció de l’assaig Heu de redactar un breu assaig d’unes 1500 paraules a partir de la lectura dels textos que us hem presentat. Per fer-ho, heu d’escollir tres textos, identificar una Teoria de l’Educació 1er Semestre Curs 2022/23 PAC 3 idea clau que us hagi cridat l’atenció de cadascun d’ells i realitzar una reflexió personal entorn de les idees que heu seleccionat. L’estructura de l’assaig, doncs, ha de contenir tres epígrafs. Heu de posar un títol breu a cada epígraf. Recordeu que els textos d’Illich i Simons i Masschelein són obligatoris. En el vostre comentari de text, heu de presentar breument la idea que més us ha cridat l’atenció dels textos que heu escollit (tres textos, tres idees), i fer una reflexió pròpia a partir de les qüestions que apunten els autors. No es tracta només de dir que esteu d’acord o en desacord, sinó d’aprofundir en les qüestions que plantegen els autors per tal d’introduir noves idees o nous matisos i, sobretot, obrir interrogants. Un bon assaig serà aquell que sigui capaç de formular bones preguntes a partir dels textos que heu escollit. Es valorarà positivament que les vostres reflexions incorporin referències a altres fonts documentals. Avaluació El pes relatiu d’aquesta PAC a l’Avaluació Contínua és del 25%. Els criteris d’avaluació de la PAC estan vinculats amb les competències i resultats d’aprenentatge que s’assenyalen més amunt. Tal com s’ha dit abans, el debat és optatiu, però es tindrà en compte la vostra participació –sempre i quan les intervencions siguin rellevants- a l’hora de valorar el conjunt de la PAC i ajustar la qualificació final. En cas de participar en el debat, us demanem que expresseu les vostres idees amb correcció i amb una expressió escrita adequada. Així mateix, es valorarà positivament que consulteu altres fonts bibliogràfiques i les citeu correctament en les vostres intervencions. Pel que fa a l’assaig, es tindran en compte els següents criteris d’avaluació: - Capacitat de síntesi i reflexió crítica a l’hora d’exposar les idees a partir dels comentaris de text (50% de la nota). L’autor/a comenta els textos amb capacitat crítica i arguments consistents. - Qualitat de la redacció del treball escrit (estil) i de l’ortografia (40% de la nota). Les idees estan ben estructurades, la terminologia és adequada, el lèxic és precís, s’eviten les frases massa llargues i buides de contingut, les seqüències del text són entenedores i adequades, el text segueix les normes gramaticals, no conté errors ortogràfics ni faltes de teclejat. El text s’ajusta al format que es demana. Atenció: Una PAC amb moltes faltes d’ortografia i errades sintàctiques i gramaticals queda suspesa automàticament. - Ús de fonts d’informació per recolzar les idees desenvolupades en l’assaig, fent un tractament honest de les mateixes a l’hora de citar-les i referenciar-les adequadament (10% de la nota).1 1 Reviseu el recurs de Gestió Bibliogràfica del servei de Biblioteca. Cal seguir la normativa APA a l’hora de citar les referències bibliogràfiques: http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/gestio-bibliografica- uoc Teoria de l’Educació 1er Semestre Curs 2022/23 PAC 3 Cites literals i Bibliografia elaborades seguint els criteris de la normativa APA. Els treballs presentats que es considerin NO ORIGINALS (per còpia de fonts documentals -obtingudes a través d’Internet o d’altres mitjans- sense citar-ne les fonts, o plagi entre PACs d’estudiants, siguin de la mateixa aula o de qualsevol altra aula de l’assignatura) seran qualificats amb una D (equivalència numèrica 0), fet que pot comportar també el suspens de l’avaluació continuada de l’assignatura. Atès que aquesta assignatura no compta amb un examen final, caldrà matricular-la de nou per tal de superar-la. Depenent de la gravetat dels fets o en cas de reincidència, es preveu l’aplicació de mesures disciplinàries, tal com estableix la Normativa d’Avaluació de la Universitat. Lliurament En aquest PAC cal lliurar un assaig a partir del comentari de tres textos seguint les directrius establertes en l’enunciat. Cal estructurar l’assaig amb tres epígrafs diferenciats (un epígraf per text escollit). El límit de paraules és de 1500. A la primera pàgina caldrà escriure el títol de la PAC, el nom i els cognoms de l’estudiant, el títol de l’assignatura i el nom del/la consultor/a. Tot seguit, es pot redactar el text. En cas d’haver participat en el debat, cal adjuntar les intervencions en l’annex. No s’admetran textos en PDF. Heu de lliurar un arxiu de text compatible amb el processador de textos Word. El nom del fitxer que cal pujar al RAC ha de tenir el format següent: "cognom1_cognom2_PAC3.doc". Per exemple, un estudiant anomenat Alfredo García Melgar posaria el següent nom al seu arxiu: “garcia_melgar_PAC3.doc”). Data de lliurament INICI de la PAC: 28 de novembre del 2022 FINALITZACIÓ: 23 de desembre del 2022 Teoria de l’Educació 1er Semestre Curs 2022/23 PAC 3