Comunicación e Interacción en el Desarrollo Infantil: Psicología del Desenvolvimiento., Apuntes de Psicología del Desarrollo

¡Descarga Comunicación e Interacción en el Desarrollo Infantil: Psicología del Desenvolvimiento. y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT PAC 3 1 Psicologia del desenvolupament – PAC 3 PROPOSTA 2: EN POU, LA NOSTRA CREACIÓ, TAMBÉ ES COMUNICA, SENT, INTERACCIONA I REFLEXIONA En Pou va començar a “parlar” aproximadament quan tenia un any. Les primeres “paraules” eren bàsicament fonemes i síl·labes amb les que anomenava als pares i també els objectes més familiars per a ell. La Jèssica i en Martí reien molt quan el nen deia “Bum!” si alguna cosa queia pel terra. No és d’estranyar que en Pou sigui tan espavilat, perquè sempre li han parlat molt des de que va néixer. Ja ha passat bastant temps des d’aquelles primeres paraules, concretament quatre anys, i el nostre protagonista ara ja va al “cole”. Avui el seu pare l’ha anat a buscar per la tarda. En Pou s’ha posat molt content al veure’l allà esperant a la porta. En Martí enseguida li ha preguntat “com ha anat el dia?” i el nen ha començat a explicar-li que havia jugat amb en Carles (un dels seus millors amics) i que havien estat tota la tarda aprenent a dibuixar un cavall. En Martí que és molt preguntaire no es cansa mai de demanar-li detalls com a que han jugat o a on o amb qui més... I al Pou això li encanta perquè també és molt xerraire. En el camí cap a casa el nen li ha anat preguntant sobre coses que veia pel carrer com per exemple el perquè de que hi hagués tantes fulles al terra o el perquè feia tan fred. El pare li ha anat explicant que a la tardor les fulles cauen i comença a fer més fred i li ha donat altres detalls sobre les estacions de l’any que han fascinat la criatura que el mirava com si fos el més savi del mon. En aquest cas la conversa entre en Pou i el seu pare és una barreja de pràctica socialitzadora i d’aprenentatge. En arribar a casa i després de jugar una estona i sopar, la Jèssica l’ha banyat i li ha explicat un conte mentre el posava a dormir. Pel Pou no hi ha res millor que parlar amb els pares i que l’escoltin. El fa molt feliç! La Jèssica va estar molt contenta quan el seu ginecòleg li va dir que tindria un nen. Sempre li havia fet il·lusió. Però també li hagués agradat tenir una nena, per ser majoria a casa. Tan ella com en Martí són bastant madurs i lliberals en temes de sexualitat i en parlen freqüentment de forma natural. En Pou tot i que és petit, afronta qualsevol qüestió relacionada amb el seu cos i el dels altres d’una forma sana i no dubta en preguntar als seus pares els nombrosos interrogants que li sorgeixen, sobretot, des de que va al “cole”. L’altre dia la Jèssica va parlar amb l’Alba, la mare d’en Carles perquè el deixes venir a berenar i jugar a casa amb en Pou. Després de donar-los uns cereals, els nens van anar a la habitació a jugar mentre la Jèssica repassava coses de la feina amb el seu portàtil al menjador. Quan feia una estona que no els sentia, intrigada va decidir fer una ullada i se’ls va trobar “jugant als metges”. En veure-la els nens van quedar sobtats i van parar de jugar automàticament. La Jèssica va dissimular com si no veies res i va continuar de camí a la seva habitació (que és al costat de la del Pou). Ho va veure quelcom natural i fruit de la curiositat de l’edat dels nens i va pensar que en cas de ser necessari, ho parlaria en un altre moment amb el seu fill. 2 Psicologia del desenvolupament – PAC 3 més petits. Fa algunes dècades, en la família occidental prototip les mares no treballaven i passaven molt més temps a casa soles amb els nens i molts d’aquests coneixements relacionats amb tradicions populars els transmetien elles mateixes. En una altra conversa entre dos germans (nen i nena) i una amigueta (entre cinc i set anys tots ells), la germana li comentava a la amiga que ahir la mare els va voler pintar les ungles (als dos), però que ella li va dir que al seu germà només li en pintés una perquè pintar-se-les “era de nena”. En aquest cas s’aprecia com a partir de l’edat escolar, les diferències entre sexes s’accentuen. Parlant amb pares sobre aquest fet ens comenten que no és quelcom que sorgeixi d’ells o de la família, sino que sembla ser un concepte que “apareix” espontàniament en els menuts. En opinió d’Adolfo Perinat, que jo comparteixo, “des del moment del naixement comença el procés de socialització sexual, se li assigna un gènere a la criatura, d’acord amb la seva genitalitat, i això condicionarà les percepcions, les actituds i els comportaments dels adults amb el nadó”. És vesteix diferent a nens i a nenes, se’ls pentina diferent i se’ls tracta subtilment diferent. Probablement el que succeeix és que des de molt aviat els menuts capten tots aquests trets diferencials que els imposen i els incorporen al seu “ordre simbòlic”. La tendència a jugar i interactuar en grups segregats que s’accentuarà al llarg dels anys de l’ensenyança primària respon en opinió d’alguns autors a altres causes. Segons Eleanor Maccobi (1988) la segregació de sexes en aquestes edats ve motivada pel desig de nois i noies de no quedar “contaminats” amb els interessos vinculats a l’altre gènere i també d’evitar un possible compromís romàntic-amorós. Un altre grup de nens d’entre sis i vuit anys observat al parc conversava al voltant del tema de l’adopció d’animals. Concretament d’una gallina. Aparentment els pares d’una de les nenes havia decidit adoptar-ne una per a ella. I la criatura estava encantada explicant als seus amics com van anar el cap de setmana passat a veure la “Tula” (que així es deia l’au en qüestió) i com el masover de la granja els havia donat els ous que aquesta havia posat des del dia que la van adoptar. Òbviament la resta del grup va decidir per unanimitat que parlarien amb els pares per tenir-ne una. En aquest cas concret la Maria (que es el nom de la protagonista) no només havia transmès coneixements als seus companys sino a mi mateix que desconeixia absolutament el tema. Durant aquest treball de camp he pogut comprovar el que molts psicòlegs afirmen ja fa temps: que el joc i el temps de lleure tenen una importància cabdal en el desenvolupament infantil i juvenil. Evidentment aquesta experiència pot servir per teoritzar i debatre, però en cap cas per treure´n conclusions per si mateixa doncs els components afectius i emocionals de les relacions entre els nens i les converses i temes que tracten exigirien una gran dedicació investigadora més que unes senzilles observacions des de l’exterior. En qualsevol cas el debat queda obert i la proposta de treball està ara sobre la taula. Qui vol ser el primer en opinar? 5 Psicologia del desenvolupament – PAC 3 BIBLIOGRAFIA • Perinat, A. (n.d.). Desenvolupament social, afectiu i comunicatiu durant els dos primers anys. Barcelona: FUOC. • Perinat, A. (n.d.). Desenvolupament socioafectiu en nens i nenes de 2 a 11 anys. Barcelona: FUOC 6 Psicologia del desenvolupament – PAC 3