¡Descarga Desarrollo Infantil: Social, Afectivo y Comunicativo en Niños de 2 a 11 años - Prof. 50 y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I GRAU EN PSICOLOGIA UNITAT 3 – pAC3 • DESENVOLUPAMENT SOCIAL, AFECTIU I COMUNICACTIU DURANT ELS DOS PRIMERS ANSYS. • DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU EN NENS I NENES DE 2 A 11 ANYS Alba Lorente Gámez 1r semestre curs 2013-2014 ALBA LORENTE GÁMEZ PAC 3 Psicologia del desenvolupament I 1. GLOSSARI La psicologia del desenvolupament es construeix de forma constant i al mateix ritme que la nostra cultura es va desencadenant. Per tant, desenvolupament humà i construcció cultural van agafades de la mà. Malgrat que la psicobiologia piatgetiana té molt a dir, aquesta corrent no tindria significat sense una lectura social del desenvolupament i viceversa. En aquest assaig, però, em centraré en la influència psicosocial del desenvolupament dels infants i com aquest va generant la construcció de la identitat, de les emocions i dels valors d’aquests. Les corrents que constitueixen la psicologia del desenvolupament poden aparentar divergències tòriques però tots aborden la qüestió social d’alguna forma. Els psicoanalistes estan d’acord que durant la segona infància és quan el nen s’interessa pel món exterior. Parafrasejant a Freud, A (1992, p 92) “el niño del período de latencia acrece considerablemente su conocimiento del mundo exterior”. Des d’un punt de vista ecològic, comprendre el comportament del nen depèn fonamentalment del seu entorn social, Bronfenbrenner (1987, p 40) “el ambiente también influye, y requiere un proceso de acomodación mutua (...) la interacción de la persona con el ambiente es bidireccional”. Piaget contempla també la socialització en el desenvolupament del nen, sobretot en l’edat escolar, a partir dels 7 anys on l’egocentrisme infantil es desencadena cap a una capacitat de cooperació i reflexió interioritzada però com a conseqüències de conductes socials. La corrent cognitivista també ho contempla, Bruner (1987) argumenta “como cualquier estudioso del intelecto humano, no puedo pretender que lo que digo acrca de su alcance y su extensión esté libre de consecuencias sociales poíticas y Morales”. Aquest autor coincideix amb la teoria social vigotskiana sobre la interacció social com a base constituent del desenvolupamentr4 humà. Inclús l’evolucionisme de Darwin emmarca el desenvolupament de les espècies en l’adaptabilitat d’aquests en el seu entorn, dit en paraules textuals de l’autor “el clima desempeña un papel importante para determinar la proporción numèrica de los individuos de una especio” (2006), dit d’una altra manera per a garantir l’espècie o l’adaptabilitat dels éssers humans en el seu àmbit. Negar, per tant, que la construcció social no té un paper significant en la construcció individual seria una cita aberrant. El darwinisme parla de clima de la mateixa forma que en aquest mòdul es parla de macrosistema. El macrosistema és l’estrucutra global d’una cultura que defineixen els valors, la creença i la moral general d’una societat. Tot el que surti fora d’aquests paràmetres està fora de la norma i es considera, en paraules psicoanalistes, una perversió. Seguint amb els psicoanalistes i amb el concepte de macrosistema, l’evolució de l’infant segons aquesta corrent psicològica entén unes fases marcades. Em centraré en la fase anal, la qual s’ubica en l’edat de dos anys de l’infant, una etapa on comença a desenvolupar l’interès per la pròpia higiene. Segons Freud, A (1992) els nens en aquesta edat són agressius i destructius. Comprant aquest darrer exemple amb la pel·lícula “Mira quién habla también” podria servir el moment en que Mikey trenca la nina a la seva germana petita. No obstant, considero millor la comparació del concepte fase anal amb l’aprenentatge del protagonista de aconseguir fer les seves necessitats al lavabo, tal com es representa al llarg de la pel·lícula. Recuperant el concepte de macrosistema aquest es pot evidenciar per com el nen s’està construït socialment a l’entendre que és correcte fer els excrements a un lavabo i no en un altre lloc. Construeix la idea que es correcte perquè és receptor de les felicitacions dels seus pares, construint, a part d’una afectivitat per part d’aquests, un model a seguir de comportament. Dóna un significat al ús del lavabo i el relaciona amb un comportament correcte, acceptat culturalment dins la norma social. ALBA LORENTE GÁMEZ PAC 3 Psicologia del desenvolupament I ja sigui la diferència de llocs on viuen, les orientacions sexuals dels seus pares o menjars diferents dels seus països. D’aquesta manera la perspectiva d’una construcció cultural és més amplia perquè el llenguatge constitueix identitat i al reflectir situacions quotidianes diferents del seu entorn més proper amplia la capacitat d’identificar-se en un entorn més ampli. Es important també en aquestes edats fer reflexions sobre el concepte de la moralitat posant situacions d’injustícia i valorar sobre quins comportaments són correctes i els què no. És vol promoure la capacitat de reflexió en lloc de rebre la resposta donada. Plantejar a l’audiència si ells han trobat situacions semblants en el seu dia a dia per tal de fomentar el reconeixement del seu estat emotiu en aquestes circumstàncies a part d’oferir solucions en aquestes circumstancies per a fomentar la responsabilitat moral i construir la seva identitat. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA Bronfenbrenner, U. (1987) La ecologia del desarrollo humano. Ed. Paidós, Barcelona. Bruner, J. (1987) La importància de la educación. Barcelona, España. Editorial Paidós Educador. Darwin, C. (2006) Sobre la selección natural. Madrid, Espanya. Santillana Editores generales, S.L. Freud, A. (1992) Psicoanálisis del desarrollo del niño y del adolescente. Desarrollo emocional e institnitvo del niño. (3ª Edició). Editorial Paidós Ibericar. Maturana, H., Varela, F. (2003) El árbol del conocimiento. Santiago de Chile. Chile. Editorial Universitaria. Perinat, A. (2008) Psicologia del Desenvolupament. Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona, Espanya. • Desenvolupament socioafectiu en nens i nenes de 2 a 11 anys • Desenvolupament social, afectiu i comunicatiu. Piaget, J. (1977). Seis estudiós de psicologia. Pp 9- 61. Barcelona, España. Editorial Seix Barral, S.A. Keane, J.D. (productor), Hecherling, A.B. (director) (1990). Mira quién habla también ALBA LORENTE GÁMEZ PAC 3 Psicologia del desenvolupament I [comedia]. EEUU: TriStar ALBA LORENTE GÁMEZ PAC 3 Psicologia del desenvolupament I
