¡Descarga PAC 4_Practicum III RAEP y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! PAC-4. LA CONSTRUCCIÓ DE L’ALTERITAT EN EL CONTEXT DE LA NOSTRA PRÀCTICA PROFESSIONAL Ariadna Martínez Cuevas Grau d’Educació Social PRÀCTICUM III RAEP Curs 2023-2024 (1r semestre) INTRODUCCIÓ. Des de l’àmbit de l’educació social, entenc que per parlar d’educació s’han de tenir present dos elements claus on posar l’èmfasi, que és la necessitat i la singularitat de l’altre, en altres paraules, l’alteritat i la diversitat. En aquesta PAC, l’objectiu és el d’entrar en diàleg amb els dos fragments proposats de Carlos Skliar (2009) per tal de relacionar-los i reflexionar sobre aquelles situacions i experiències de la meva pràctica professional amb l’objectiu de trobar elements per articular la relació educativa i fer emergir la importància de la figura d’aquest altre, allunyant-nos de posicions de poder i de la reproducció de les desigualtats que el mateix sistema acaba generant. FRAGMENT 1. En aquest primer fragment puc observar la posició del professional un pèl protocol·litzada. Té la mirada posada en un paper amb preguntes que ha d’emplenar sobre una persona a qui ni tan sols ha aixecat la vista per mirar. Cal recordar que la posició està estretament relacionada amb el lloc des del qual estem mirant, perquè serà des d’aquesta posició, des d’on oferirem un lloc a l’altre. Tal com mencionen Planella i Moyano (2012: 69), no tenir en compte les característiques de les persones que tenim davant, no ser capaç de personalitzar, “farà que existeixi una separació, un mur que no permet que els dos membres d’una relació s’apropin”. 1 X Recuerdo fielmente, brutalmente, tristemente, apasionadamente, a aquella madre a quien le pregunté, serio, prolijo y distante (y siguiendo a rajatabla las pautas de un formulario de una escala de maduración durante mis prácticas de tercer año) si su hijo ya era capaz de dar saltos y correr. La madre, azorada e indignada, me preguntó si por acaso se trataba de una broma y si todavía no había visto ya a su hijo: un niño con parálisis cerebral, postrado en su silla de ruedas. (Skliar, 2009: 146). PAC-4. LA CONSTRUCCIÓ DE L’ALTERITAT EN EL CONTEXT DE LA NOSTRA PRÀCTICA PROFESSIONAL Ariadna Martínez Cuevas Grau d’Educació Social PRÀCTICUM III RAEP Curs 2023-2024 (1r semestre) Les meves pràctiques professionals, relacionades amb persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, es veuen constantment envaïdes per situacions i pràctiques institucionalitzades i protocol·litzades que s’allunyen de la singularitat de les persones amb les quals treballem. A la institució en la qual treballo es parteix d’unes categoritzacions segons la conducta, la situació de mobilitat de les persones i el grau d’autonomia. En algunes de les pràctiques que es duen a terme, s’observa una certa homogeneïtzació vers les pautes i les accions a realitzar, fet que desemboca en què, en moltes ocasions, busquem la mateixa solució o el mateix objectiu per a persones molt diverses, sense parar-nos a pensar que, tal com menciona Contreras (2002: 61), “la igualdad, ya sea igualdad de partida (todos son o los considero iguales), de proceso (a todos los trato igual) o de llegada (de todos pretendo lo mismo), afecta de una manera inadecuada a la relación educativa”. A vegades, doncs, podem observar el fet que no se li dona, des del vincle afectiu, un lloc a l’altre en el qual es tinguin en compte les seves necessitats i particularitats, sense bidireccionalitat en la relació, sense fer a l’altre protagonista del seu projecte. Institucionalment parlant, aquestes protocol·litzacions venen derivades, des del meu parer, en el fet que els objectius van destinats a satisfer un interès més generalitzat, oblidant-se, en alguns casos, de les singularitats amb els que treballem els que estem en atenció directa. I és que tal com menciona Contreras (2002: 64), “ de lo que se trata es de que cada uno y cada una pueda ser quien es con completa dignidad: para que pueda desarrollar una vida digna y sentir como digno su vivir”. FRAGMENT 2. 2 LXV Una (probable) nota de <<campo>>, tomada de una observación en una escuela cualquiera: ¡Le insistía tanto a esa niña para que fuera aquello que no era! ¡La obligaba sin más a que fuera aquello que no podía ser! ¡Se enseñaba tanto en que fuera aquello que la niña no quería ser! (Skliar, 2009: 156).
