PAC 5 : Recopilem el que hem après, Esquemas y mapas conceptuales de Ciencias de la Educación

¡Descarga PAC 5 : Recopilem el que hem après y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! PAC 5 . Recopilem el que hem après Cristina Salcedo Rius 16/01/2023 PRIMERA PART. EXERCICI ESCRIT Andròmeda és un barri amb bons serveis, ben localitzat i comunicat amb la resta de Madrid, amb zones industrials reconvertides en zones verdes, un Parc tecnològic internacionalment reconegut i grans esplanades per als vianants. En el passat va ser un barri popular habitat per famílies obreres provinents d'altres províncies i arribades amb el desenvolupament industrial del segle XX. Amb l'obertura del parc tecnològic, l'any 2000, es va remodelar el barri: es van obrir avingudes, un centre comercial i es van construir habitatges de més standing que han passat a ser habitats per persones de classe mitjana-alta provinents d'altres províncies i països. Aquests canvis van provocar un increment en el preu del sòl i una pujada del preu de l'habitatge que va generar el desplaçament de moltes famílies que vivien de lloguer a altres zones més assequibles de la Comunitat de Madrid. Moltes de les famílies que tenien pisos en propietat, van vendre o van llogar els seus habitatges a immobiliàries i a persones amb major poder adquisitiu. Unes altres no es van desplaçar, malgrat els canvis, encara que sí que ho van fer els seus descendents a la recerca d'habitatges més assequibles. Entre les famílies que han arribat recentment al barri es poden establir diferents perfils. D'una banda, una majoria de famílies d'origen espanyol, europeu comunitari i nord-americà amb estudis superiors, que desenvolupen treballs liberals, ben remunerats, amb un consum elevat d'activitats culturals organitzades i una forta tendència a l'activitat associativa, sensibilitzades en temes com el medi ambient i la cooperació. Moltes d'aquestes famílies són parelles joves amb dos o tres fills. I en molts casos, opten per una criança activa. Les dones busquen jornades de treball a temps parcial, teletreballen a casa o trien deixar de treballar per un temps per a poder estar més presents, mentre les seves parelles masculines treballen a temps complet i, a vegades, amb llargues jornades i altes responsabilitats. Aquestes famílies, 1 PAC 5 . Recopilem el que hem après Cristina Salcedo Rius 16/01/2023 principalment les dones, organitzen moltes activitats comunitàries, esportives, formatives-culturals, festes, etc. Els llaços comunitaris entre elles són recents, però forts. El fet de compartir situacions culturals familiars similars i interessos o entreteniments comuns ha estat clau per a això. D'altra banda, existeix una visible minoria de famílies d'origen asiàtic, sobretot d'origen indi i alguns pakistanesos. En aquestes famílies, generalment són els homes (molts d'ells enginyers) els que han arribat a la zona per treballar en empreses de desenvolupament del Parc tecnològic i han portat a les seves famílies amb ells. Són els homes els qui aporten un salari, i les dones es dediquen més a la cura i la criança. Consumeixen en el centre comercial, que també és una de les seves formes d'oci, i complementen les seves compres en alguna de les petites botigues del barri on troben productes dels seus països. Aquestes famílies comparteixen activitats d'oci, celebren festivitats dels seus països, s'ajuden en aspectes logístics (portar als més petits al col·legi, anar- los a buscar a l'hora de menjador i acompanyar-los de nou…) i intercanvien recursos, tan materials (intercanvi de roba, estris domèstics, llibres de text, joguines, receptes i plats…) com també socioafectius (s'acompanyen en la solitud i, per a moltes persones, en el dol de viure lluny de casa, en els moments durs, en les decisions familiars, etc.). Finalment, cohabiten altres persones i famílies que tenen treballs menys qualificats, i que proporcionen alguns dels serveis requerits (servei domèstic, cuidats a la infància, comerços). Algunes d'aquestes famílies són d'origen pakistanès, de Bangladesh i indi, provinents de les classes més populars. I alguns dels seus membres treballen en comerços de proximitat que s'han obert en el barri on s'ofereixen productes internacionals demanats per les famílies estrangeres. Les famílies “occidentals” han intentat fer activitats d'intercanvi intercultural amb les famílies “asiàtiques”, comptant amb la complicitat i el suport de professionals i 2 PAC 5 . Recopilem el que hem après Cristina Salcedo Rius 16/01/2023 poden traspassar. Que la llibertat de cadascú acaba on comença la de l'altre. Llavors, comparteix una foto d'aquest mateix dia, on un nen i una nena d'origen indi, que comparteixen classe amb la seva filla, apareixen vestits, ell amb un vestit elegant i un capell de teixit setinat i ella maquillada i abillada amb un vestit llarg. Es donen la mà i cadascú mira al costat oposat amb un cartell que llisca entre els dos on diu: “just married”. A la mare, que coneix els matrimonis aparaulats a l'Índia, li han saltat les alarmes, afirma que van “vestits d'adults” i “implicats en un matrimoni” i demana a la resta que expressin la seva opinió sobre si haurien d'actuar davant d’això. Ella vol posar aquesta qüestió damunt de la taula perquè considera que atempta contra els drets fonamentals dels menors i de les dones. En aquest grup de WhatsApp comença a haver-hi intervencions en les quals s'opina que moltes nenes del veïnat sofriran aquest tipus de matrimonis, que per això són tan tancats i no volen barrejar-se, per a salvaguardar les seves tradicions. Exposen que, per aquests motius, tenen els ulls més posats als seus països d'origen i no en el barri que els ha acollit i els hi ofereix models de parella i matrimoni més oberts i consensuats. Es parla que cal treballar amb la comunitat asiàtica i conscienciar-los de l'amor amb llibertat d'elecció per a prevenir altres matrimonis no lliures. L'assumpte es desborda i les administradores del grup criden a la calma. Proposen fer una reunió presencial en el local de l'associació de famílies de l'escola, convidant només a les famílies “occidentals”, amb algunes de les tutores com a representants del centre educatiu i amb l'educadora social, per veure com afronten el tema amb la resta. En la reunió, els membres de l'equip docent i l'educadora social escolten els arguments de les mares, criden a la calma i a apaivagar l'ambient, amb arguments de no jutjar moralment les disfresses. L’educadora social crida l’atenció a les mares occidentals dient que no poden realitzar una reunió presencial sense les mares asiatiques. 5 PAC 5 . Recopilem el que hem après Cristina Salcedo Rius 16/01/2023 Aixi doncs, aquí estariem parlant de la primera acció socioeducativa , on l’educadora social proposa a l’equip directiu , que hi hagi una convocació a les mares occidentals una reunió per evitar que el conflicte augmenti. Per això , l’educadora social del centre educatiu , es reuneix amb les mares occidentals atenen la seva petició per aclarir el conflicte que s’ha generat amb totes les mares del centre educatiu. De la mateixa manera, la educadora social els hi exposa que es deixi un temps per la preparació de la reunió, ja que és un moment apropiat per abarcar diversos aspectes relacionat amb el matrimoni de les diverses cultures. L’educadora social desplega el tema des del punt de vista de descentració i aprofitarà l’oportunitat com un moment de creixement i coneixement de les diverses famílies del centre, en comptes de resoldre un conflicte. En la segona acció socioeducativa , està enfocada a reunir la resta de professionals docents amb l’educadora social , d’igual manera plantejarà diversos aspectes a tenir en compte : » En relació amb la reunió de les mares occidentals, escoltar el motiu que va mobilitzar aquest grup. » Atendre els comentaris de les persones que vulguin participar davant d’aquests . » Desenvolupar un taller per poder reflexionar les diverses característiques predominants en la societat occidental, asiàtica i altres societats en el centre educatiu ( es desenvolupar tot allò après en l’assignatura, per exemple, conceptes adaptatius, integrat, transmissió de símbols i significat de la realitat. 6 PAC 5 . Recopilem el que hem après Cristina Salcedo Rius 16/01/2023 Una cop finalitzada la reunió , es recull tot allò que els diferents integrants han après perquè l’educadora social reflexioni sobre ells i d’aquesta manera pugui portar a terme la tercera acció socioeducativa. En la tercera acció socioeducativa , l’educadora social proposa una nova reunió amb la finalitat de reunir-se amb l’equip directiu del centre educatiu, que aprofitarà per exposar les diverses activitats escolars, com per exemple, la celebració del carnaval. Exposades les observacions, donaran punt de partida a la diversitat cultural, ja que el centre educatiu es caracteritza per les diverses cultures que hi ha en el centre educatiu . Mesos més tard de l’enrenou del Carnestoltes, i després d'haver parlat molt dels matrimonis aparaulats entre els “asiàtics”, sembla que la situació estigui oblidada. Encara que, hi ha algunes famílies “occidentals”, especialment mares, que estan molt sensibilitzades amb els drets dels infants i les dones, i tenen una actitud vigilant cap a possibles nous indicis que considerin preocupants. A la classe de sisè, hi ha una nena índia, la Kala, filla d'una família que té un establiment comercial al barri. El pare i el seu oncle patern, germà del seu pare, normalment estan en aquest local. La mare passa llargues temporades a l'Índia perquè els seus pares són grans i tenen un estat de salut delicat i la dona del seu oncle sovint es queda amb els nens quan ella no hi és. Sembla que la família passa per dificultats econòmiques perquè, a vegades, no poden pagar algunes quotes o algunes de les activitats que proposa l'escola (especialment excursions). La nena és molt eixerida i llesta, encara que a vegades, també, una mica rebel, treu molt bones notes i diu que vol ser periodista. Encara que a vegades les criatures s'agrupen per orígens culturals, és una nena que juga tant amb nenes “asiàtiques” com amb altres. De fet, la seva millor amiga és una altra nena, la Myrthe, 7 PAC 5 . Recopilem el que hem après Cristina Salcedo Rius 16/01/2023 Sap que a Catalunya hi ha un protocol específic per a aquests casos i investiga per si pot activar-lo a Madrid. En pocs dies, el barri és un clam popular en defensa de la Kala, que està confosa davant les conseqüències que han tingut els seus comentaris, i passa un primer dia molt incòmoda a l'escola (és el focus de totes les mirades i percep com a classe i pels passadissos tothom xiuxiueja sobre ella). Quan la seva família s'assabenta de la situació, gràcies a una altra veïna, li demanen explicacions i ella s'enfonsa en el mutisme i deixa de menjar. La família decideix utilitzar l'estratègia del silenci i no deixar sortir a la Kala de casa. Truquen a l'escola i informen que la Kala no assistirà els pròxims dies. La relació entre la Kala i la Myrthe també es veu afectada, la Kala està molt confosa. L'educadora social planteja a l'equip directiu actuar amb rapidesa perquè la situació està afectant la convivència en el centre. Finalment, l'equip directiu i l'educadora social consensuen, primer, parlar amb la mare de la Myrthe i el seu entorn, per intentar reduir la intensitat de les seves acusacions i entenguin les conseqüències negatives de la seva actitud. Així, l'educadora es reuneix amb la mare de la Myrthe i algunes amigues seves. Estan molt nervioses i, a hores d'ara, completament segures que aquest casament tindrà lloc i costa asserenar-les. En segon lloc, plantegen avisar a la xarxa del barri perquè estiguin atents a tot allò que li passa a la Kala. Així, amb ajuda dels tècnics de cada àrea, s’informa les institucions del barri perquè reportin tot allò que faci la nena o actituds de la família que puguin ser sospitoses. L'educadora posa a la disposició dels professionals i el veïnatge el seu mòbil personal i els demana que li truquin 10 PAC 5 . Recopilem el que hem après Cristina Salcedo Rius 16/01/2023 sempre que sigui necessari. Amb aquesta acció, l'equip educatiu deixa passar el temps esperant que passi l'estiu sense incidents. Decideixen no parlar amb la família de la Kala, mostrantse respectuosos amb la seva decisió d'allunyar a la nena de l'escola per un temps. L'educadora creu que si després de l'estiu no ha passat res, tot es revelarà com un rumor i les famílies occidentals hauran après a no difondre rumors sense evidències. En la sisèna acció socioeducativa , quan l’educadora social porta a terme una reunió amb la família de la Kala, tristament , la família de la Kala s’assabenta de la situació que circula pel centre educatiu . però de la mateixa manera, els fa saber a la família de la Kala que el centre educatiu està obert tant per la Kala com per a la seva família , a pesar que la decisió pressa és respectada pel centre educatiu , un cop saben per la situació que la Kala està passant i la por que li genera el fet de viatjar cap a l’índia. I per acabar, la setena acció socioeducativa que porta a terme l’educadora social , està vinculada amb els diversos plantejament que a continuació anomenaré : » Continuar desenvolupant el taller que es va portar a terme en la reunió que es va proposar posteriorment en l’enrenou de les disfresses de carnaval, però aquest cop , des d’una conclusió més organitzada i des de una punt de vista més profund. » Analitzar un resultat per concretar aquells aspectes que vinculen les diferents famílies que formen part del centre educatiu , amb el resultat de desenvolupar un projecte en la finalització del curs escolar, d’aqueta manera es portar a terme , la promoció del treball de col·laboració entre les diverses famílies i que sigui executat en el pròxim curs escolar. 11 PAC 5 . Recopilem el que hem après Cristina Salcedo Rius 16/01/2023 » Continuar desenvolupant diverses activitats que mantinguin la mateixa línia com l’activitat del carnaval. Per acabar , l’educadora social proposa la necessitat de que el desenvolupament de contextos intercultural ha de ser profunda i continuada , ja que tots i els conflictes poden mostrar una oportunitat d’enriquiment , on també es essencial construir aquest diàlegs , encara que no siguin mostrats aquest conflicte. BIBLIOGRAFIA o WEBIGRAFIA • Alberich , N [ Neus] (2022). Culturitzant l’educació social [ en línia].Editorial UOC. • Cohen- Émérique, M. [ Margalit ( 1993). El acercamiento cultural ( Sevilla Acoge, trad.) Santé mentale , XVIII, de 71-92. • Barranco, R [ Rut] (2022). La perspectiva intercultural llegada des de l’educación social [ en línia]. Editorial UOC. LINK DEL VIDEO . SEGONA PART https://drive.google.com/file/d/ 1I2xYBJI30WXjTuCdJ6aDdhTRCCFOcZDr/view?usp=sharing 12