Cambios físicos y emocionales durante la pubertad: Impacto en el autoconcepto y autoestima, Apuntes de Psicología del Desarrollo

¡Descarga Cambios físicos y emocionales durante la pubertad: Impacto en el autoconcepto y autoestima y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! 1. Pregunta 1 En el vídeo que se’ns proposa, en primer lloc els adolescents assenyalen els principals canvis que han notat durant aquest període: el creixement del pel en distintes zones del cos, el creixement dels pits i la primera menstruació en les al·lotes, el canvi de veu i el creixement de la barba en els nois, l’acné juvenil, i així com la seva figura es va estilitzant amb el pas del temps. Tots aquests aspectes venen ressaltats i explicats dins el desenvolupament propi de la pubertat, on es va completant la maduresa física i sexual fins arribar a l’adultesa. Segons les teories de Marshall i Tanner (Moreno Hernández, A., pàg. 30), hi apareixen tots aquests elements: l’estirada adolescent (on l’esquelet i els òrgans creixen primer amb més velocitat i després amb més lentitud); el desenvolupament de les característiques sexuals primàries (menstruació en les noies i ejaculació en els nois); i les secundàries (canvis de veu, augment del pit, borrissol); canvis en la distribució corporal ; i el desenvolupament del sistema circulatori i respiratori. En el vídeo també hem pogut observar com els adolescents manifesten com els fan sentir aquests canvis dins la seva vida, alguns d’ells sentien vergonya, d’altres rebuig als canvis (sobretot al pèl i a l’acné) i d’altres n’estaven satisfets dels canvis. Tots aquests canvis fisiològics tindran un major o menor impacte emocional segons els trets psicològics de l’adolescent anteriors al canvi, les reaccions de la família i els companys, i segons el que dictin els patrons culturals generals. (Moreno Hernández, A., pàg. 36ss) Tots aquests canvis provoquen dins l’adolescent una reelaboració de la imatge corporal i una interrogació sobre el seu atractiu. Dins del conjunt de canvis de la pubertat la que destaca és la de la menarquia (primera menstruació), ja que té un fort impacte psicològic ja que suposa el pas de la categoria “nena” a la categoria de “dona”. Aquest impacte serà més o menys important segons l’entorn que envolti a l’adolescent i el medi cultural. Quanta més informació es tingui sobre tots aquests processos més facilitat d’adaptació i menys impacte emocional. Aquests canvis significatius dins l’adolescent van transformant la imatge que tenim i oferim de nosaltres mateixos. Aquesta percepció és una part important del nostre autoconcepte, que alhora influeix en la nostra autoevaluació i autoestima. Si feim unes petits resums d’alguns articles relacionats amb aquesta temàtica (Naranjo C.R, pàg. 6 ss) podem veure en primer lloc que el tenir una autoestima baixa influeix en l’estat de salut físic: tenen major facilitat de caure en el món de la drogoaddicció amb els problemes físics i psicològics associats al consum de drogues; tenen major predisposició a mantenir relacions sexuals sense protecció; trastorns alimentaris greus com l’anorèxia i la bulímia; en general i segons els distints estudis, tenen més problemes d’autoimatge i autoestima les dones que els nens, degut sobretot a l’ambient sociocultural que ens envolta. El tema de l’autoestima en adolescents és un tema molt seriós ja que segons aquest estudi una baixa autoestima en l’adolescència pot tenir un major risc de tenir una pitjor salut física i mental a l’edat adulta, una una pitjor projecció laboral i econòmica, i una major probabilitat de caure dins el món delicitiu i criminal que no aquells que presentaven una sana autoestima. Per tal de millorar l’autoimatge i l’autoestima en els adolescents s’han emprat distints mètodes i tècniques, algunes d’elles van des del joc cooperatiu i creatiu (en nins de 8-10 anys) o millorar l’activitat física i la dieta per millorar la percepció física en adolescents. Un altra mètode és reforçar les conductes d’autoregulació (els ajuden a afrontar els seus problemes i millora la seva autopercepció i autoestima). També es proposen com a estratègies vàlides canvis en les pautes d’educació dels pares i dels semblants, així com la retroalimentació i el recolzament de les seves conductes positives. A l’altra article seleccionat (Esteve Rodrigo, 2005) l’autor posa de manifest que l’exercici físic regular (ell assenyala les diferències entre practicar deport una vegada a la setmana o més) produeix una millora dins l’autoconcepte físic de l’adolescent i també evidentment dins la seva autoestima. A més, produeix també canvis dins l’autoconcepte personal i social, essent una molt bona via per fer créixer l’adolescent en les seves relacions entre iguals i l’entorn familiar. Així també l’autor remarca que hi ha diferències entre els distints sexes. L’estudi que ell fa, demostra que dins els sexe masculí l’exercici físic millora molt considerablement l’autoconcepte, l’autoestima i les relacions socials. Així com al sexe femení aquest canvi no es tan gran, ni es dona tanta facilitat a la pràctica d’un exercici físic regular o deports que ajuden a la socialització. L’autor assenyala unes quantes diferencies entre sexes, una primera és la relació existent entre el clima familiar esportiu i l’autoconcepte social només és significativa en els homes i en les dones no ho és. També en el grup dels homes, el clima familiar esportiu i clima esportiu dels iguals estan molt relacionades amb la motivació cap a la pràctica esportiva, mentre que en les dones no es dona aquesta relació, en són més independents. En definitiva aquest article també remarca la importància del exercici físic, i l’ambient cultural i familiar a l’hora de millorar l’autoconcepte i l’autoestima, i que aquestes influències ho són més dins el sexe masculí que femení. 2.Pregunta 2 Per resoldre les distintes qüestions plantejades, emprarem el material que tenim disponible en l’assignatura. En primer lloc per la Maria de 48 anys emprarem (Fierro Arias, J. D, Rico Muñoz, R., Cuevas Fernández, I., Moreno Hernández, A. (Coord), (2009), pàg.30-37). Per el cas de la seva mare Emma, emprarem (Fernández Trocóniz, M., Montorio Cerrato, I., Moreno Hernández, A. (Coord), (2009), pàg. 47-55). En resposta a la pregunta presentada, i donat l’edat de na Maria de 48 anys, recomanaria una taula d’exercicis aeròbics d’uns 30 minuts tres vegades a la setmana, tal com córrer, nedar, o caminar activament. Així com també, a n’aquesta edat pre o post-menopausica, seria important enfortir els ossos, tendons i articulacions que es van desgastant amb l’edat i la manca d’estrògens per la menopausia. Recomanaria també una sèrie d’exercicis d’elasticitat o estiraments fins a completar una hora d’exercici entre els 30 minuts aeròbics que milloren el sistema circulatori, la capacitat pulmonar i el cor, disminueix la pressió sanguínia, redueix el greix corporal, modera la gana, incrementa el metabolisme, millora el funcionament del sistema immunitari, augmenta la massa òssia i prevé l’osteoporosi. La freqüència cardíaca de treball més o menys recomanada (calculant una FC de repòs de 87) seria entre 141-150. Els tres exercicis recomanats serien: sèrie d’exercicis anaeròbics tres pics per setmana 30 minuts (peses, abdominals, estiramens musculars), i 30 minuts d’activitat aeròbica, un dia un esport com el voleibol, un dia una sessió d’aeròbic i un dia bicicleta el·líptica. En quant a la mare, l’Emma de 78 anys que ja es troba en l’etapa de l’envelliment, tenir primer de tot en compte que en aquesta edat ja s’ha donat entre un 30-40% de la força dels músculs, així com la pèrdua de contingut mineral dels ossos, de manera que es fan porosos, així com la pèrdues físiques estructurals dels components de les articulacions, tendons, lligaments, líquid sinovials i els cartílags. El sistema c¡rculatori té una mancança severa en la quantitat de sang bombada pel cor, així com una obstrucció cada vegada major de les venes i artèries. També es dona un rendiment inferior del sistema respiratori. Segons els estudis, el dur una activitat física sostinguda ajuda a compensar aquestes pèrdues inclús reinverteix el procés d’envelliment, per aquest motius, recomanaria també una activitat aeròbica de baixa intensitat com ballar, natació o cintes de caminar tres pics a la setmana durant 30 minuts a un ritme molt suau, situada entre els 118-120 de freqüència cardíaca, i alguns petits exercicis anaeròbics, com gimnàstica aquàtica, caminar en reversa o caminar amb els talons o les puntes dels peus, durant 15 minuts, fent 5 minuts de cadascuna de manera suau. En quant als exercicis que podrien fer ambdues juntes serien quasi bé els mateixos, ja que com veiem totes dues tindrien les mateixes necessitats. Aeròbics, podrien caminar, natació i bicicleta estàtica juntes, cadascuna a la seva velocitat i ritme recomanat. En quant als exercicis anaeròbics també dins el seu nivell podrien realitzar les mateixes activitats, tot tenint en compte els ritmes i els temps recomanats per a cadascuna d’elles. Per recomanar-ne alguns, podríem recomanar Taichi, Yoga o estiraments musculars. A la vegada que l’Emma tindria menys temps al gimnàs i l’hauria de fer amb més laxitud i paciència ja que l’edat també ralentitza la coordinació. El que seria també important per l’Emma seria fer exercicis que fomentin l’equilibri ja que en aquestes edats es dona molt la por a la caiguda que moltes de vegades porta al tancament i immobilitat de la persona major.