Mejorando desarrollo cognitivo y moral en adolescentes: Teorías de Piaget, Inhelder, Klacz, Apuntes de Psicología del Desarrollo

¡Descarga Mejorando desarrollo cognitivo y moral en adolescentes: Teorías de Piaget, Inhelder, Klacz y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! 1. Pregunta 1 Una sèrie d’activitats que es podrien dur a terme amb aquest grup d’adolescents, si volem millorar el seus processos cognitius i morals, tenint en compte l’estat de desenvolupament en què es troben i les metes que han d’arribar a aconseguir al arribar al l’edat adulta, podrien ser: -Seguint la teoria de Inhelder i Piaget (Moreno Hernández, A. (Coord), (2009), pàg.47-52), seria interessant proposar alguna dinàmica que promogués aquest raonament formal que va sorgint dins l’adolescent i que el nen encara no havia començat a experimentar. És a dir la capacitat lògica i a determinar totes les solucions possibles. Una activitat possible seria, presentar-los una història on ells hagin de fer de jutges d’una situació i on hi apareguin distints conflictes a distints nivells, ja sigui moral, d’oportunitats, de recursos etc. I que hagin d’arribar a un consens entre tots els alumnes del conflicte, a una resolució. Aquest tipus d’activitat, a la vegada ajuda al coneixement mutu, a les interaccions socials i a posar en pràctica també una escala de valors dins els adolescents. - Si parlem la capacitat de reflexió de l’adolescent i més concretament dels processos metacognitius (Moreno Hernández, A. (Coord), (2009), pàg.56-58), enfocant-ho cap a raonar sobre ell mateix, sobre la seva vida, el seu projecte de futur, etc. Solen anar bé dinàmiques que recolzin a l’adolescent en el seu autoconeixement, dinàmiques que millorin les seves relacions personals, les seves capacitats intel·lectuals i físiques, així com les seves dificultats. Una activitat concreta que podríem proposar per ajudar en aquest tema podria ser: se’ls passa un breu qüestionari on hi apareixen preguntes sobre el seu aspecte físic i psicològic, així com es veuen i es perceben a ells mateixos, coses que els agraden d’ells i quins aspectes que voldrien millorar d’ells mateixos, coses que els molesten dins la seva vida, actituds que els agraden i desagraden, etc. Es dona un temps per respondre el qüestionari de manera individual i després cada un d’ells ho expressa en veu alta. Acabada l’exposició els altres companys han d’ajudar a cadascún dels adolescents a respondre com podria millorar allò que vol canviar i quins aspectes els ha sorprés d’allò expressat. Una altra dinàmica possible també dirigida a millorar el seu autoconeixement seria enganxar un foli amb una cara pintada (un smaily per exemple) a l’esquena de cadascun dels participants, de manera que cap pot veure el seu propi foli, i se’ls explica que cada un dels membres ha d’escriure al foli dels altres així com veu aquella persona sobretot els aspectes positius i que allò que escriguin ha de ser de manera anònima. Quan tots han acabat d’escriure al foli dels altres companys, es desenganxen els folis i llegeixen allò que els altres els han escrit sobre ells, que és així com els veuen els demés. Després es fa una roda d’impressions per veure si ells es percebien així o no, coses que els han sorprès, etc. - Per millorar el seu pensament intuïtiu de l’adolescent i la presa de decisions, seguint la teoria de Klaczynsky i d’altres, podríem proposar una activitat on es fa una línia al terra i es diu que la línia separa la part del “SI” de la part del “NO”. Es van formulant preguntes a l’aire i es demana als adolescents que es situïn si estan molt d’acord totalment a la part del SI i si a l’inversa, si estan indecisos damunt la línia i si estan en un terme mig, és a dir, SI però no totalment d’acord, es situïn respecte a la línea del mig allà on pertoqui. Així es van formulant distintes preguntes que obliguen a l’adolescent a prendre decisions damunt les qüestions que els proposen i també els ajuda al coneixement social entre ells. Algunes preguntes més senzilles i òbvies, i algunes que vagin implicant més el seu nivell personal i de posicionament davant els altres, la societat, els valors, etc. En aquesta dinàmica seria molt important tenir un bon recull de preguntes a formular prèviament escollides per l’objectiu que perseguim. - Per ajudar als adolescents en el seu desenvolupament moral seguint el pensament de Kohlberg i d’altres (Moreno Hernández, A. (Coord), (2009), pàg.64-66), els adolescents es trobarien en general en el nivell convencional de progrés moral, és a dir, que l’adolescent s’identifica amb les regles i expectatives dels altres, i les interioritza, però encara no té la capacitat de definir els seus valors a partir dels principis que ell mateix escull. Per millorar aquest aspecte i ajudar-los a passar al tercer nivell, seria útil per exemple una dinàmica que els ajudés a definir quins són els seus valors prioritaris dins la seva vida. Se’ls dona una llista de valors importants per la majoria de gent dins la seva vida, com pot ser, la salut, els diners, l’amor, la parella, la religió, el viure bé, la fama, etc. I se’ls proposa que els posin per ordre de prioritat, i que només en poden deixar 3, així com creuen que ells li donen més importància i se’ls demana que expliquin en veu alta el perquè d’aquest ordre, i el perquè de cadascun d’ells supera a l’altra. Després se’ls demana que en llevin un dels 3 que havien elegit, i es demana també el perquè han decidit llevar aquest valor i no un altra, i es repeteix l’operació fins que només quedin amb un valor, el qual serà el seu valor predominant en aquest moment de la seva vida. PAGE 4 2.Pregunta 2 Seguint tot allò estudiat en els apunts de l’assignatura, s’haurien d’intentar reforçar i millorar aquells aspectes que es van deteriorant amb l’edat. En primer lloc dir, que a pesar que aquí es proposin tres activitats, hi ha una diferència prou important entre una persona de 50 anys i una de 70 anys en quan a desenvolupament cognitiu, tot i així, tres dels aspectes que podríem millorar serien tenint en compte la globalitat d’aquest desenvolupament i cap on van degenerant normalment els processos cognoscitius. Un dels aspectes que en general he intentat reflectir en les distintes activitats és el seu caràcter lúdic i grupal ja que a la vegada millora també l’entorn social de la persona major, li dona un major interès per dur a terme l’activitat i per tant li dona més implicació. Les tres àrees a destacar o potenciar serien aquestes: - Millorar la velocitat de processament, ja que en l’edat adulta-vellesa aquesta va en declivi amb l’increment de l’edat degut sobretot a un dèficit d’atenció que també va progressant paulatinament, i que radica sobretot en la dificultat de definir la informació que és rellevant de la que és irrellevant pel subjecte, lo qual fa que aquest procés de recerca de la informació sigui més lent. A la vegada també s’hauria de treballar la intel·ligència fluïda que també pateix un declivi durant l’edat adulta i la vellesa (Fierro Arias, J. D, Rico Muñoz, R., Cuevas Fernández, I., Moreno Hernández, A. (Coord), 2009, pàg. 40 ss). Una possible activitat seria el típic Bingo. L’objectiu del qual seria mantenir l’atenció, memorització i l’observació. Les àrees cognitives que es treballaran seran la percepció, l’atenció, i la memòria, en un dels sectors que més pèrdua pateix a nivell cognitiu com és el matemàtic. Com es faria? Cada jugador disposa d’un o de diversos cartons, que es cobreixen a mesura que van sortint d’una bossa les bolles amb els nombres corresponents; canta bingo el què ompli les quatre voreres, creu gran i creu petita. Al principi de l’activitat del Bingo es pot passar un test psicomètric, i al cap d’un temps, per exemple d’un any, es pot tornar a avaluar aquest progrés cognitiu amb aquest mateix test per avaluar els resultats i l’efectivitat. - Un altra dels efectes de l’envelliment afecta a la memòria episòdica, sobretot la retrospectiva, és a dir, la que es refereix al nostre passat i a la nostra biografia personal. També hi ha un deteriorament cognitiu en la memòria semàntica (que és la nostra base de coneixement). Per exercitar aquests aspectes es podria fer un jocs tipus “Trivial” de preguntes i respostes, on amb les preguntes s’obligui als participants a recórrer als seus coneixements previs i a la seva memòria semàntica. Es poden intercalar preguntes tipus “noms de ocells que comencin per...”, o preguntes més bé històriques “any en què...”, “qui va ser el president l’any...”. En resum, un joc típic de “trivial” adaptat als anys i aptituds d’aquells que seran els usuaris. També es podrien incloure com a preguntes alguns recursos visuals, auditius, etc. Per avaluar l’activitat estaria bé també poder passar alguns tests abans i després d’algunes sessions de l’activitat per veure si hi ha evolució. Seria bo agafar un període bastant llarg entre avaluació i avaluació, sempre depenent de les vegades que es dugui a terme l’activitat, ja que aquestes millores no són d’un dia per l’altra. - Un altra objectiu seria millorar la intel·ligència fluïda (és el nivell de competència intel·lectual associat al raonament ràpid en tasques noves), ja que en aquesta franja d’edat té tendència a disminuir, tot i que la intel·ligència cristal·litzada (coneixements que em anat absorbint al llarg de la nostra vida) tendeix a mantenir-se. Per això una possible activitat d’inserció dels usuaris dins les noves TIC, ja que existeixen diverses aplicacions que poden ajudar a la millora de la intel·ligència fluïda, però el simple fet d’aquesta inserció dins el mon de les TIC pot reportar moltes millores a n’aquest nivell, al ser, en general per aquest grup d’edat un món totalment desconegut. Podem trobar molts de treballs que recomanen aquesta inserció, tenint en compte sempre que es faci sempre de manera progressiva i estructurant perfectament quins recursos s’haurien d’emprar i quines aplicacions. Així com el context social en el qual es donarà, i que aquesta inserció dins aquest mon dels TIC ajudarà als usuaris a sentir-se també més integrats dins la societat que els envolta. L’avaluació hauria de ser mitjançant tests integrats per a la tasca nova que iniciarien. PAGE 4