PAC memòria i amnèsia, Apuntes de Psicología

¡Descarga PAC memòria i amnèsia y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! PSICOLOGIA DE L’ATENCIÓ I DE LA MEMÒRIA PAC 1: MEMÒRIA I AMNÈSIA 1. L’amnèsia que presenta la noia segons la informació que ens dona l’article és que pateix una amnèsia retrògrada, ja que presenta la dificultat de recordar fets, i en aquest cas persones també, que ocorregueren abans del atac d’epilèpsia, però des de l’atac sí pot emmagatzemar records nous fet que si patís amnèsia anterògrada no podria fer. Al no reconèixer-se a si mateixa ens fa pensar que és una amnèsia retrògrada greu, ja que no pot accedir ni als seus records més llunyans. La memòria és un sistema complex que està composat per un conjunt de funcions en continua interacció entre elles. Cada funció té uns paràmetres i aquests executen diversos processos que es regeixen per diverses regles de funcionament i que permeten complir diferents funcions, però totes elles es relacionen amb el registre, emmagatzematge i la recuperació de la informació. En el cas de Jessica, el sistema que està més afectat és la recuperació de la informació. Els tres grans sistemes que interactuen són: la memòria sensorial, la memòria del treball i la memòria a llarg termini. En el cas de Jessica, la memòria sensorial sembla que quedi intacta ja que es composa de la memòria icònica i la memòria ecoica, que són aquelles el seu sistema cognitiu és capaç de codificar i donar sentit a allò que veu i sent. La memòria del treball i memòria operativa es veuen afectades en el moment de la recuperació de la informació, però la que es veu més perjudicada és dins del sistema de la memòria a llarg termini, la memòria episòdica ja que és el record d’objectes, persones i situacions que hem experimentat al llarg de la nostra vida, fet que Jessica oblida per complert. Recordem el allò que vam viure en un episodi determinat de la nostra vida, en algun lloc o un moment determinat. És un sistema de aprenentatge molt ràpid, moltes vegades només cal viure una vegada la experiència per recordar-la, per aquest motiu també es fàcil d’oblidar un fet quotidià. L’organització de la memòria episòdica no es pot entendre sense la participació de la semàntica. Els esquemes i conceptes que representen l’organització de la memòria semàntica participarien d’alguna manera en l’organització de la memòria episòdica. Els nostres records d’algun objecte, persona o situació estan lligades i relacionades amb els diversos conceptes i esquemes que configuren la nostre memòria semàntica. Els records episòdics Marta Garriga Camps PAC 1 AVALUACIÓ CONTINUADA es relacionen amb els esquemes semàntics a partir dels elements en que aquest record episòdic es va apartant de l’experiència estàndard. També dins d’aquest sistema hi ha la memòria autobiogràfica, que es el records dels esdeveniments de la vida, afectada principalment en la història de Jessica. “Recuerdo que vi entrar a una mujer corriendo hacia mi, pero no tenía ni idea de quién era. Me abrazó, me preguntó si estaba bien y yo no sabía qué contestarle. Ella me decía que era mi madre” 2. El comportament té com a funció el fet de ser una resposta adaptativa activa de l’organisme al seu medi. Això vol dir que el comportament no és només una conseqüència de l’estimulació externa sinó que també depèn del subjecte i de les seves condicions internes, llavors podrem dir que l’experiència prèvia o el coneixement regulen el comportament. "No hi ha subjectes sense objecte, ni organisme sense medi, ni conducta que no consisteixi en una interacció recíproca, els termes externs i interns del qual s'exigeixen i condicionen mútuament." (J. L. Pinillos 1975) Per això, Jessica, es troba en una situació on no té present la seva experiència prèvia ni coneixement sobre la seva vida i això fa que se senti frustrada i confosa. L'organisme humà es desenvolupa en un medi complex i carregat d'informació. Això fa necessari, seleccionar part d'aquesta informació, captar-la, interpretar-la i processar-la, per poder produir una resposta. Jessica rep molta informació de cop i li costa realitzar aquest procés. Hi ha un mecanisme que no pot realitzar per a la recerca de la informació que ja tenia prèviament. Com ja he esmentat, el medi està massa carregat d’informació i això fa que triem el que considerem més important i en això intervé els processos de percepció i atenció que fan que la nova informació pugui accedir a la nostre memòria. Un altre procés seria el de l’aprenentatge, que som capaços de recuperar la informació que ja hem aprés anteriorment però si no fem un bon aprenentatge, no s’emmagatzema al cervell i no podem recuperar-la. En aquest cas no ho relacionaria amb el cas de l’article ja que en cap moment ens diu que no sàpiga parlar (codi del llenguatge) o escriure és només que no pot accedir als records, que són vivències passades i no un aprenentatge com a tal. Però això també pot ser un problema a l’hora d’enfrontar i resoldre problemes ja que també es basen en les experiències passades i apreses, i al no recordar res, pot tenir problemes entorn això. Moltes respostes emocionals i motivacionals es deuen a les nostres experiències i records, i això es el que falla en Jessica, no pot tenir respostes emocionals com per exemple l’amor que sent pel seu xicot, que diu no reconèixer-lo. “El ataque había pasado, pero algo iba mal: Jessica miraba todo Marta Garriga Camps PAC 1 AVALUACIÓ CONTINUADA c. Sistema o subsistema de memòria implicat: memòria a llarg termini, memòria episòdica (memòria autobiogràfica). d. Modalitat sensorial de la informació presentada: icònica. e. Tipus de material: gràfic. PROVA D: a. Tipus de mesura: indirecte. b. Procediment utilitzat: priming. c. Sistema o subsistema de memòria implicat: memòria del treball, executiu central. d. Modalitat sensorial de la informació presentada: icònica. e. Tipus de material: verbal. PROVA E: a. Tipus de mesura: directe. b. Procediment utilitzat: re-aprenentatge. c. Sistema o subsistema de memòria implicat: memòria del treball, operativa, bucle articulatori i fonològic. d. Modalitat sensorial de la informació presentada: icònica. e. Tipus de material: verbal. PROVA F: a. Tipus de mesura: directe b. Procediment utilitzat: aprenentatge per condicionament. c. Sistema o subsistema de memòria implicat: Memòria del treball, memòria operativa. d. Modalitat sensorial de la informació presentada: icònica e. Tipus de material: gràfic. PROVA G: a. Tipus de mesura: directe. Marta Garriga Camps PAC 1 AVALUACIÓ CONTINUADA b. Procediment utilitzat: record. c. Sistema o subsistema de memòria implicat: Memòria del treball, memòria operativa, bucle fonològic. d. Modalitat sensorial de la informació presentada: icònica e. Tipus de material: verbal. PROVA H: a. Tipus de mesura: directe b. Procediment utilitzat: reconeixement. c. Sistema o subsistema de memòria implicat: Memòria del treball, memòria operativa. Agenda viso-espacial. d. Modalitat sensorial de la informació presentada: icònica e. Tipus de material: gràfic Marta Garriga Camps PAC 1 AVALUACIÓ CONTINUADA BIBLIOGRAFIA Dolores Sáiz Roca. Aspectes conceptuals i metodològics P08/10506/01218, FUOC. Javier de la Fuente Arnanz, Modesta Pousada Fernández. Els sistemes de la memòria P08/10506/01219, FUOC. Dolores Sáiz Roca, Josep Baqués Cardona, Javier de la Fuente Arnanz, Modesta Pousada Fernández, Juan Antonio Vera Ferrándiz. Aplicacions de la psicologia de la memòria P08/10506/01223, FUOC. Vítores, Ana (2010). Frederic C. Bartlett: una invitación a seguir leyendo . Athenea Digital, 17, 273-277 J. L. Pinillos (1975). Principios de Psicología. Madrid: Alianza. Evans, J. J., Breen, E. K., Antoun, N., & Hodges, J. R. (1996). Focal retrograde amnesia for autobiographical events following cerebral vasculitis: A connectionist account,Neurocase, 2(1), 1-11. Nadel, L., & Moscovitch, M. (1997). Memory consolidation, retrograde amnesia and the hippocampal complex,Current Opinion in Neurobiology, 7(2), 217-227. Marta Garriga Camps PAC 1 AVALUACIÓ CONTINUADA