PAC1- Justícia i educació social, Ejercicios de Justicia Penal

¡Descarga PAC1- Justícia i educació social y más Ejercicios en PDF de Justicia Penal solo en Docsity! PAC 1 - Análisi i reflexió sobre el context penal i Peducació social Mariona Albi Geli Explica qué és el sistema d'execució penal ¡i quina relació té amb els processos de cohesió social. Oliver (2005) defineix el control social com a concepte históricament amorf, difícil de definir, perque implica parlar de poder, dominació, societat, estat, educació, historia, socialització, resistencia, etc. Els significats de control social són complexos, sobretot degut a la informalitat que presenta el concepte ¡ el tractament historiográfic que ha tingut al llarg dels segles. Existeix una idea clássica del control social que l'entén com un mecanisme d'autoregulació de la societat. Així, és concebut com un sistema que configura l'ordre social i que actua gestionant els processos de socialització dels ciutadans, a la vegada que sanciona les desviacions d'aquests a través d'institucions socials molt variades. Des d'aquesta visió, el control social és entés com una qúestió de manteniment de la cohesió social, sobre la base que el desordre porta al delicte i que per evitar-ho s'han d'activar institucions de prevenció ¡ control. En aquest engranatge, el sistema d'execució penal, tindria com a propósit confirmar ¡ assegurar el bon funcionament de totes aquestes altres institucions socials que funcionen com a gestores dels processos de socialització (institucions sanitáries educatives, l'administració de justícia, la policia, etc.). Per aconseguir aixó, lPactuació del sistema penal ha de ser "equilibrada", entre una funció punitiva ¡ una de socialitzadora, és a dir, ha de ser proporcional amb la que duen a terme els altres agents de control social (Oliver, 2005). Avui en dia, peró, sha assumit de forma acrítica una noció formalista de la idea de control social, que la presenta com a sinónim de dominació ¡ repressió institucional. Així, s'estableix una relació sistémica ¡ indeslligable entre la noció de control social i la de cástig (Oliver, 2005), que es vincula amb termes com autoritarisme, repressió i punitivisme. En aquest sentit, és normal que “la reina dels estudis histórics hagi sigut fins ara la presó, la mateixa instancia de control social punitiu que governa l'univers sencer de la penalitat en les societats liberals-capitalistes” (Oliver, 2005: 16). Explica i desenvolupa quina és la finalitat de la pena (adults) o mesura judicial (menors). El sistema penal, com comentávem en la pregunta anterior, forma part dels mecanismes de control social formal que posseeix qualsevol Estat ¡ és l'encarregat de tractar amb el delicte. Es fonamenta sobre un codi penal que estableix una série de lleis i de cástigs vinculats a la violació d'aquestes lleis, ¡ que, lluny de ser universals, són el resultat d'una selecció ¡ tipificació específica d'un lloc ¡ un moment determinats. Tot i que hi ha discursos negacionistes que rebutgen el dret de l'Estat a castigar als seus ciutadans i proposen substituir el sistema penal per altres formes de control social menys violentes, la gran majoria d'autors defensen la legitimitat del cástig penal. Ho fan a través de diferents discursos que Silva detalla en el material de lectura (Silva, M1, 2012). L'autor diferencia entre els qui entenen la pena com un fi en si mateix, ja que “retribueix el mal causat pel delicte (Silva, M1, 2012: 29); ¡ els qui 'entenen en termes d'utilitat social, ja que “a través d'ella és poden aconseguir determinades finalitats socials” (Silva, M1, 2012: 29). A través d'una justificació o altra, la realitat és que “la imposició de mesures penals té una funció repressiva ¡ punitiva”(Silva, M1, 2012: 9) que, a través de la privació de llibertat al subjecte, la repressió de la seva conducta desviada ¡ el sotmetiment a uns certs valors, es busca transformar la seva conducta en “adequada” per viure en societat. Més enllá del ventall de discursos que intenten justificar l'existéncia ¡ l'aplicació de la pena, els quals són totalment traslladables al camp de les penes dels joves, si s'analitzen els instruments internacionals s'aprecia que aquests reconeixen l'efecte negatiu de la judicialització i de l'aplicació de sancions pel que fa a infants i adolescents (Silva, M1, 2012: 30). Desenvolupa quin paper té l'educació social en tot el procés. L'objectiu de tota intervenció socioeducativa, sobretot en el camp juvenil, peró també traslladable a adults, és doble (Silva, M2, 2012): la responsabilització del jove per la infracció comesa ¡ Poferiment d'un procés educatiu transformador. Aquest procés de rehabilitació o desistiment del delicte (McNeill, 2016) que ha de recórrer el jove responsable d'una infracció, ha de neixer essencialment de la voluntarietat del subjecte si vol ser exitós (Silva, M2, 2012). En aquest model, el desistiment resideix en algun lloc entre la maduresa personal, els vincles socials ¡i familiars ¡ Pautoconcepte de l'intem (McNeill, 2016). És en aquest sentit que educador ha de ser un catalitzador del procés de canvi peró mai esperar ser l'agent portador del canvi a través de programes imposats que aconstumen a fracasar (El camino a la delincuencia, 2012). L'educador o educadora social ha de ser algú present, que acompanyi ¡ estimuli als joves interns en el procés de construcció de defenses culturals que els permetin minimitzar els efectes invasius ¡ devastadors del sistema punitiu a la vegada que redueixin la seva vulnerabilitat com a subjectes. Com diu Silva, “si s'és jove, pobre, aturat i immigrant, i d'alguna manera s'és visible per alguna d'aquestes condicions, [...] s'és objecte de més control, presa de detencions per part de la policia”. D'alguna manera els subjectes més vulnerbales són també aquells que tenen més possibilitats d'acabar dins del sistema penal ¡ de romandre-hi “eternament”. L'educació social en l'ambit penitenciari té l'encárrec de lluitar contra aquesta “destinació predefinida” (Silva, M2, 2012) que molts subjectes arrosseguen, treballant des de la praxi i l'acció transformadora en un procés de transmissió-apropiació-reconstrucció de continguts culturals que els empoderi.