PAC2 Animación Sociocultural, Ejercicios de Computación Gráfica y Animación

¡Descarga PAC2 Animación Sociocultural y más Ejercicios en PDF de Computación Gráfica y Animación solo en Docsity! Animació Sociocultural. PAC 2. Llegir, pensar i escriure sobre els discursos de l’Animació Sociocultural. Montserrat Balaguer Bruguera. 2.3. Síntesi i mapa conceptual de les idees principals manifestades i presentació de l’autora i els autors d’aquestes idees. María José Aguilar: Doctora en sociologia i ciències polítiques, treballadora social i animadora sociocultural. Ha treballat com a consultora, formadora i investigadora. El seu treball científic es realitza des d'un enfocament de drets i en perspectiva de gènere. Marco Marchioni: Va ser un treballador social i investigador italià. Conegut pel seu compromís social i la lluita per la democràcia. Entre les seves aportacions destaca la construcció teòric-metodològica per a la intervenció comunitària i la democràcia participativa. Antonio Alcantará: Educador social i activista cultural. Professor associat de la facultat d'Educació de les universitats de Barcelona i Girona. Responsable de Formació, Participació i Universitats en el Col·legi d'Educadors i Educadores de Catalunya (CEESC). Col·labora amb el departament de Foment de la Participació de l'Agència Catalana de la Joventut. Escriu el blog d’educació transformadora. José Antonio Caride: Professor Catedràtic de Universidade. Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació (Pedagogia) per la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), amb premi extraordinari de doctorat (1982-83). Ha estat professor en més de 30 Universitats espanyoles i d'altres països. Mario Viché: Doctor en Educació per la UNED. Professor jubilat de la Universitat de València. Membre d'Honor del Col·legi Professional d'Educadores i Educadors Socials de la Comunitat Valenciana. Ha impartit cursos en diferents universitats prestigioses.  1 Jaume Trilla: Catedràtic de la Facultat de Pedagogia, Doctor en Pedagogia i membre del grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona. Director de projectes de recerca sobre Educació no formal i informal, Animació sociocultural i Pedagogia de l'oci, Desenvolupament moral i Educació en Valors. Pere Soler: Doctor en pedagogia i professor titular d'universitat en el Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. La seva activitat docent i de recerca se centra en l'educació en el lleure i l'animació sociocultural, les polítiques de joventut i l'associacionisme infantil i juvenil. Actualment, és també director del Màster Oficial Interuniversitari en Joventut i Societat. Les idees principals i els diferents conceptes que ens ajuden a comprendre i situar l’animació sociocultural són: - Educació Social: tenint en compte ASEDES (2007:12) i els Documents professionalitzadors: s'entén l'Educació Social "com una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius, accions mediadores i formatives, que possibilita la incorporació del subjecte al desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social i la promoció cultural i social". - Sociocultural: és un procés o fenomen a partir del qual es treballen aspectes culturals i socials. La persona es relaciona amb altres individus, societats i amb el medi ambient. - Desenvolupament comunitari: intervencions i/o accions socials que milloren la qualitat de vida de les persones i la cohesió social de les comunitats. - Cultura: quan s'utilitza aquest terme, fem referència a una sèrie de creences, valors, coneixements, costums adquirits per l'ésser humà en una societat. Podríem dir, que és el que defineix a un grup i el que es recrea a partir de costums i/o pràctiques. 2 2.4. Els discursos de l’Animació Sociocultural. L’animació sociocultural i l’Educació social estan estretament lligades pel que fa a compartir conceptes i objectius. S’entén l’Educació Social “com una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius, accions mediadores i formatives, que possibilita la incorporació del subjecte a la diversitat de les xarxes socials i la promoció cultural i social” ASEDES (2007:12). Pel que fa a l’Animació Sociocultural, tot i que és difícil formular una definició concreta, podem dir que té l’objectiu de promoure el desenvolupament cultural i d’aquesta manera reduir les desigualtats socials fent d’aquestes una transformació i un canvi social per poder arribar a una democràcia social, educativa i cultural real. Ens podríem referir, doncs a l’ASC com una metodologia de l’educadora social? J. Trilla, ho esmenta al nivell tecnològic o metodològic, amb un nou ordre que anomenem nivell educatiu o pedagògic. Com hem anat veient, les accions socioeducatives es donen a través d’un grup, d’un context i d’un subjecte capficat en una cultura. Quan ens referim a cultura, fem referència a maneres de ser, estar, fer i concebre el món d’una manera constant. Aquests fet, fa que des de l’ASC i des de l’Educació, la metodologia d’acció socioeducativa, passi per un desenvolupament social i cultural, una transformació social i una participació comunitària. El fet de participar i construir, tenint en compte els interessos i les necessitats que ens precedeixen, obren pas a noves perspectives i possibilitats. L’educació ha de tenir present que cada grup social té la seva pròpia cultura i que els valors i les actituds d’aquests, conformen la pròpia identitat i la seva manera de viure. Es busca, per tant, el protagonisme de la persona en el seu procés de canvi, on a través del professional, pugui arribar a les ofertes i les possibilitats que la comunitat pot oferir. Aquests passadors de cultura, brinden eines i estratègies per estar a la societat, partint de les necessitats que es presenten en les comunitats i tenint en compte les diferents dimensions d’intervenció. Tant l’ASC com l’Educació Social, mantenen una fina relació a partir dels béns culturals “entendida como apertura a nuevas posibilidades de la adquisición de bienes culturales, que amplian las perspectivas educativas, laborales, de ocio y participación social.” (ASEDES, 2007:12). 5 Per tant, si proposem canvis en aquesta perspectiva esmentada, ja tenim present una intervenció centrada en la persona, la qual tenim en compte que és protagonista de la seva història i la qual es troba instaurada en un context i en un entorn concret, tal com diu J. Trilla, seria el nivell sociològic. Tot aquest recull d’informació, és la que ens apropa a poder crear aquesta planificació i gestió amb diferents mètodes i tècniques per poder abordar les problemàtiques i la realitat social que ens envolta actualment. Com diu Trilla (1998:34), “el desarrollo tecnológico de la animación sociocultural probablemente no sea el que corresponda”. Entenem, per tant, que aquesta realitat, al ser diferent constantment, els professionals s’han d’adaptar a les diferents problemàtiques i situacions socials i vetllar per una planificació oberta i flexible i a partir d’aquestes, planificar intervencions o accions necessàries per donar respostes adequades, a les necessitats presentades per les comunitats, subjectes o grups. Si fem un repàs per la resta dels nivells que ens proposa J. Trilla, tenint en compte que aquesta pràctica també està influïda per una part teòrica i tenint en compte que es busca reflexionar i entendre els propis recursos, “No trataremos directamente de lo que hacen los animadores, sinó de lo que se dice que hacen, no de la pràctica de la animación sociocultural, sinó de la elaboración de su saber” (Trilla, 1998:31), els tres nivells que proposa, “nivel metateórico, nivel sistemático – conceptual, nivel ideológio – ético – político”, podem considerar, que fan una reflexió sobre el discurs de l’Animació Sociocultural i la relació amb altres discursos que entren en contacte quan s’intenta comprendre i posar en qüestió la pròpia elaboració de la disciplina. Igual que amb l’Educació, comptem amb un codi deontològic, J. Trilla, manté presents aquests nivells esmentats per poder dialogar, com es referiria des d’ASEDES (2007), com aquells principis i normes que orienten l’acció i conducta professional, que ajuden a l’educador en l’exercici de la seva professió i millora la qualitat del treball que s’ofereix a la comunitat i als individus. Per acabar i poder recollir tot en conjunt, es contempla un nivell final on s’arreplega tota la informació obtinguda del que es posa en pràctica que serveix 6 per poder fer una reflexió constructiva sobre allò que ha funcionat i sobre les possibles millores. Bibliografía. - Antonio Alcántara - Arte Social. (n.d.). Retrieved April 26, 2023, from https://www.artsocial.cat/autores/antonio-alcantara/ - Asociación Estatal de Educación Social (2007) Definició d’Educació Social. Dins Documents professionalitzadors. (pp. 7 – 16). - Barbieri, N. [Nicolás] i Salazar, Y. [Yunailis] (2019) Marc conceptual: drets culturals, equitat i polítiques culturals. Dins L’equitat en les polítiques culturals. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa. (pp. 11 – 18). Diputació de Barcelona. - Caride Gómez, J. A. (2005). La Animación Sociocultural y el Desarrollo Comunitario como educación social. Revista de Educación (336), 73- 88. - Enguix, B. (2012). Cultura, culturas, antropologia. Universitat Oberta de Catalunya, 1–44. Retrieved from http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/62086/4/Teoría de la cultura_Módulo 2_Cultura%2C culturas%2C antropología.pdf. - Da Silva, F. [Fauston] (2012). Mi amigo Nietzsche [vídeo] Aquarela Produções Culturais. - Dr. Soler Maso, Pere. (n.d.). Retrieved April 26, 2023, from https://www.udg.edu/es/directori/pagina-personal?ID=2000485&language=es- ES - index. (n.d.). Retrieved April 26, 2023, from http://quadernsanimacio.net/marioviche/index.htm 7