PAC3 Decreixement, models d’atenció i acció col·lectiva. Respostes alternatives des de l’à, Ejercicios de Politica Social

¡Descarga PAC3 Decreixement, models d’atenció i acció col·lectiva. Respostes alternatives des de l’à y más Ejercicios en PDF de Politica Social solo en Docsity! PAC3 Decreixement, models d’atenció i acció col·lectiva. Respostes alternatives des de l’àmbit comunitari. Bouchra El Hannati Hammouden A: REVALUANT RIQUESA I POBRESA 1. Tal com ens exposa en el mòdul 3 de l'assignatura, el concepte de pobresa absoluta o pobresa de supervivència, s'entén com una situació de desavantatge caracteritzada per la falta de diners o béns a causa de la insuficiència econòmica. Es quantifica a les persones pel seu llindar de pobresa on aquest s'enfoca en l'ingrés mínim que perceben les persones per subsistir, els subjectes que perceben menys del 50% de la renda mitjana es podria dir que estan en situació de pobresa absoluta. Els subjectes que es troben en aquesta situació no poden sostenir o tindre a l'abast "els recursos bàsics per a mantenir un funcionament corporal sa i eficaç" (Giddens, 1991). Es va crear el PIB, Producte Interior en Brut, que és un sistema dissenyat per fer un seguiment i tindre un control del desenvolupament del benestar dels individus que se centrava més enllà dels ingressos percebuts dels ciutadans. La funció principal del PIB és mesurar la pobresa absoluta. La pobresa relativa reflexiona la causa o el conjunt de factors que provoquen la pobresa. Per esbrinar la causa es té en compte l'entorn social dels subjectes com pot ser la cultura, la ideologia, educació, economia, etc. Aquesta pobresa és un estat que el pateixen les persones que socialment es troben en situació de desavantatge en comparació amb altres subjectes que formen part de la mateixa societat, aquesta problemàtica social fomenta la desigualtat social que genera una sèrie de dificultats, com per exemple poder aconseguir un treball o tindre les mateixes oportunitats que poden gaudir els altres individus. Finalment, la pobresa multidimensional investiga fenòmens més enllà de l'àmbit econòmic, no reemplaça els estàndard de mesura tradicionals, els complementa perquè s'enfoca englobant més temes que els dos conceptes que he esmentat anteriorment com ara la salut, nivell de vida, etc. Dona visibilitat a diferents tipus de pobresa i defineix qui són pobres destacant la manera en què ho són. 2. L'índex del desenvolupament humà (IDH) és un indicador elaborat per al programa Nacions unides pel desenvolupament (PNUD), la principal funció d'aquest indicador és mesurar i classificar el desenvolupament humà dels països, es basa principalment a mesurar l'esperança de vida, l'educació (les dades de matriculació i d'alfabetització). L'índex de pobresa multidimensional (IPM) se centra a identificar les carències a escala individual i familiar en els àmbits de la salut i els estàndards de vida. 1 PAC3 Decreixement, models d’atenció i acció col·lectiva. Respostes alternatives des de l’àmbit comunitari. Bouchra El Hannati Hammouden Aquests dos conceptes estan relacionats entre si perquè són indicadors que ajuden a mesurar la pobresa determinant l'estat o el nivell de pobresa segons les carències que experimenta el subjecte o el nucli familiar. Aquests mètodes de mesura arriben a ser insuficients per donar-li una conceptualització clara i real a la pobresa. És necessari reavaluar la pobresa des d'altres punts de vista "aquesta nova concepció de la pobresa planteja la necessitat de reorientar les polítiques públiques d'afrontament de la pobresa contemplant,almenys en aparença, nous aspectes més enllà de l'econòmic" Salas, M. (2017). Caldria implementar noves formes o sistemes que puguin focalitzar-se no només en aspectes econòmics sinó en serveis no materials que ajuden a fomentar el benestar personal i millorar la qualitat de vida. D'aquesta manera es podria mesurar la pobresa de manera més precisa. 3. Tal com hem pogut observar en l'anterior PAC, la Renda Bàsica Universal i l'Ingrés Mínim Vital juguen un paper de gran importància, ja que són ajudes econòmiques que facilita l'estat a les persones que es troben en una situació d'extrema vulnerabilitat i pobresa, no tenen la capacitat econòmica per fer front a les despeses mensuals ni accés a les coses essencials per viure. Aquestes subvencions tenen l'objectiu de donar suport a aquestes persones vulnerables perquè puguin gaudir d'una vida digna en condicions, fomentar la inclusió i integració social, perquè d'aquesta manera puguin tindre les mateixes oportunitats que tothom, ja que en la majoria dels casos per al fet de ser pobres es veuen totalment exclosos de la societat i estan molt condicionats per la seva situació d'extrema pobresa. B: GLOBALITZACIÒ I POLÍTIQUES SOCIALS. CAP A ON ANIREM? 1. En l'actualitat es pot observar que estem vivint en un sistema capitalista que s'enfoca en el creixement, on es fomenta la mercantilització dels recursos primaris de la terra. S'ha creat una dependència molt notable als recursos que ens facilita la terra, s'està fent molta demanda i això pot acabar col·lapsant i esgotant definitivament les matèries primeres. Podríem dir que el sistema capitalista és qui crea aquesta necessitat i dependència, per treure-li el màxim profit lucrant-se d'un marge de benefici molt elevat en tan poc temps, fomenta en la població un consum excessiu creant una rivalitat entre els subjectes de la població. 2 PAC3 Decreixement, models d’atenció i acció col·lectiva. Respostes alternatives des de l’àmbit comunitari. Bouchra El Hannati Hammouden L'estat del benestar té com a objectiu fomentar la cohesió social mitjançant un procés de modernització, però podem observar que no és així, ja que produeix una fractura social, destruint altres cultures i pobles minoritaris, per aquesta raó el món està dividit per classes socials i els dominants són els grups majoritaris que tenen l'estat a favor seu. Els grups amb poder exclouen a les persones que no segueixen el mateix patró, dominen i exploten als treballadors en una societat on predomina l'estat mercantil i neoliberal, on l'estat del benestar no intervé per donar la protecció als subjectes vulnerables, i posar un ordre perquè hi hagi una igualtat entre persones. 3. Les necessitats les determina l'individu, un grup de persones o una comunitat. Les necessitats poden ser enteses com un sistema en el qual no existeixen jerarques, on es millorin les condicions laborals dels treballadors, millorar la qualitat de vida fomentant el desenvolupament econòmic, social i cultural dels subjectes. 4. El mercat i la política han contaminat a l'esquerra alternativa. És possible batallar des de les institucions, però al mateix temps, les institucions s'han deixat influenciar per al cristianisme amb la necessitat d'ajudar a l'altre, aquest "síndrome" (tal com el denomina l'autor), ha passat a l'esquerra i això ha provocat que en l'actualitat ens trobem en un món amb molts treballadors socials que tenen la necessitat d'oferir ajuda. Els treballadors socials treballen per respondre a les polítiques de l'esquerra, en nom del sistema vetllen per la integració dels individus que es troben fora del sistema, com el cas de l'ètnia gitana, per rebre un reconeixement i obtenir un mèrit per la política o l'estat. 5. Bauman exposa que els valors, la filosofia de vida i allò que socialment és considerat ètic i moral ha canviat radicalment a causa dels canvis polítics i socials. La realitat líquida, aquest concepte representa la ruptura amb estructures fixades i les institucions. Antigament, la vida estava dissenyada específicament per a cada subjecte, que seguia els patrons establerts socialment per poder prendre les decisions en la seva vida. Actualment, tal com expressa el filòsof, els subjectes han aconseguit alliberar-se i desvincular-se dels patrons i les estructures imposades per la societat, cadascú crea el seu camí per prendre les seves decisions de vida. Garcia Olivo en la xerrada, afirma que en la societat actual no existeix socialment la figura del subjecte, aquest concepte fa referència a l'individu que té consciència, interès i objectius i que actua de manera lliure. 5 PAC3 Decreixement, models d’atenció i acció col·lectiva. Respostes alternatives des de l’àmbit comunitari. Bouchra El Hannati Hammouden Les idees que exposa Garcia concorden en certs aspectes amb allò que argumenta Bauman, perquè els dos estan d'acord a dir que els subjectes mostren poc compromís, la societat actual es basa en l'individualisme, la vida s'ha convertit en una cosa inestable i temporal, tot el que tenim en l'actualitat és canviant i amb data de caducitat en comparació amb les estructures fixes del passat. 6. Podria posar com a exemple, una persona que és analfabeta i viu en un petit poble al camp de manera autosuficient. Aquest subjecte viu al marge de la societat perquè presenta certes dificultats per realitzar coses tan bàsiques com votar o omplir sol·licituds de feina, allunyat de la resta de persones sense necessitat d'utilitzar certs recursos ni d'establir vincle amb altres subjectes. Tot i que hi ha molts programes dissenyats per ajudar a les persones que viuen en aquestes condicions, no acudeixen a aquests serveis perquè es neguen, en la majoria de casos és perquè es troben en aquesta situació per elecció pròpia i creuen que no tenen necessitat de rebre ajuda, ja que els hi agrada aquest estil de vida. No s'adapten a les normes socials generalment acceptades per tots els individus, i perceben l'estat i el govern com enemics, creant així confrontacions i un sentiment de desconfiança amb el sistema. 6 PAC3 Decreixement, models d’atenció i acció col·lectiva. Respostes alternatives des de l’àmbit comunitari. Bouchra El Hannati Hammouden BIBLIOGRAFIA - Salas, M. (2017). Mòdul 3. Pobresa i Serveis Socials. Una revisió a partir de les teories del decreixement. - Garcia Olivo, P (2016). Palabras a la deriva. https://soundcloud.com/user7374500/charla-pedro-garcia-olivo-palabras-a-la-deriva - Pastor, M i Pié, A (s.s) Mòdul 1: Viure i treballar en els marges. Exclusió i pobresa des dels Serveis Socials. UOC. 7