PAC3: Els moviments socials i l´Educació Social I. Objectius comuns, Ejercicios de Trabajo Social

¡Descarga PAC3: Els moviments socials i l´Educació Social I. Objectius comuns y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity! Roc Arias, Judith Cunill, Marta González, Astrid Sarroca PAC 3. Els moviments socials i l’Educació Social I. Objectius comuns Acció col·lectiva i educació social. Aula 1. Semestre 22–23 (2) Els objectius de l'Educació social estan recollits en el document d'ASEDES (2006) poden ser molt extensos, però es resumeixen centrant el treball amb la persona assegurant la llibertat i preservant la seva dignitat. L'educador ha de garantir un treball que permet a la persona ser protagonista de l'acció i de la seva vida, això s'aconseguirà afavorint el procés educatiu integrat en la persona. Hem de tenir en compte el context com a éssers socials i participar en activitats que incloguin en la comunitat per donar visibilitat i importància a tots els col·lectius per poder trencar amb l'estigmatització. Adoptar una postura activa per detectar possibles necessitats de les persones i de les accions que desenvolupem per modificar-les des de la constructivitat sempre prioritzant el benestar de totes les persones; estan sotmesos a una actitud que estigui constantment pendent del model avaluatiu per tenir un correcte seguiment de cada cas i la seva evolució. Si alguna cosa tenim clara a l'hora de desenvolupar la tasca com a educadors/es socials és que hem de tenir clares unes funcions i competències, és per això que partim d'una base cultural que ens ajudarà a articular el nostre pròpia identitat professional. Aquestes funcions poden ser variables de la mateixa manera que la societat, la qual ens manté units. Els objectius de l'educació social sempre han d'estar basats en el fet de poder vetllar pel benestar biopsicosocial de les persones que formen part col·lectiva amb els quals treballem. A l'hora de dur a terme una intervenció hem de ser conscients que davant les persones amb les quals treballem paral·lelament hem de garantir una imparcialitat per no caure en judicis i estigmatitzar en la persona, escoltar-la per conèixer la seva situació i pactant uns objectius que seran treballats a través de l'acció socioeducativa. La nostra manera de treballar ha d'estar coordinada amb l'entitat i amb la resta de professionals per arribar a assolir els objectius pactats, aquests objectius seran per garantir el benestar de la persona. Correlativament, les accions que es desenvolupin també incorporaran capacitats que portaran la persona a obtenir una major qualitat de vida. Com a educadores hem de considerar sempre les qualitats de la persona 1 Roc Arias, Judith Cunill, Marta González, Astrid Sarroca PAC 3. Els moviments socials i l’Educació Social I. Objectius comuns Acció col·lectiva i educació social. Aula 1. Semestre 22–23 (2) amb la qual estem treballant per tenir en compte les seves característiques individuals i desenvolupar unes accions que siguin favorables per ella. Hi ha unes habilitats que hem de tenir adquirides com per exemple l'empatia que és una característica positiva i imprescindible que ens ajudarà a tenir un punt de vista més acurat sobre la situació i els problemes que viu la persona. Altres habilitats socials que seran la base que acompanyarà la nostra acció: - La comunicació efectiva per escoltar i expressar-se de manera clara. - Ser resolutiu per anticipar-se i poder resoldre els problemes que puguin sorgir. - Creativitat per no caure en la monotonia del nostre treball, ser creatius tenint en compte els seus interessos i motivar la participació. - Respecte pels diferents ritmes que puguin haver-hi, ja que la finalitat és assolir els objectius i conseqüentment haurem de ser pacients. Com bé s'ha comentat el professional ha de considerar com a eix de la seva pràctica les persones per les quals treballa, hem de conèixer la història, les característiques, l'entorn social, la família de la persona per ser més conscients de les necessitats que té aquesta persona i sobre quins punts començar a treballar i també amb qui establir una xarxa de coordinació per poder fer un seguiment. La nostra relació ha de ser propera, amable per donar lloc a espais de confiança on la persona se senti segura de treballar amb nosaltres, ja que l'acompanyarem durant un període de temps determinat. És important controlar la part emocional per no vincular-nos des d'una proximitat que pugui arribar a ser perjudicial per a l'altra persona i ens suposi un impediment per assolir els objectius. Un dels principis troncals és pensar constantment cedir la màxima autonomia considerant les capacitats de l'altra persona, ja que sigui ella qui pugui anar adquirint i decidint per si mateixa. Hem de mostrar que cap a la nostra persona pot existir una confiança per donar suport, assistència i protecció a les persones, però sempre mantenint les distàncies per no establir una dependència i fent que quedi només en la intervenció. Els educadors som tan propers a la societat i, per tant, és normal que els nostres objectius sigui promoure la participació comunitària, ja que la nostra acció i els 2 Roc Arias, Judith Cunill, Marta González, Astrid Sarroca PAC 3. Els moviments socials i l’Educació Social I. Objectius comuns Acció col·lectiva i educació social. Aula 1. Semestre 22–23 (2) suport emocional amb la qual hi ha temes comuns que els uneix i els conforma com a organització. Sempre hi ha pensaments oposats i és un desafiament amb el qual ens trobarem en forma de resistències aquells grups que tinguin interessos contraris al canvi social. La segona entrevista està realitzada a Eustaquia. Per altra banda, hem parlat amb Eustaquia del Valle, de 77 anys, va néixer a un petit poble de la província de Catamarca, Argentina. Sempre ha sigut una persona inquieta i que ha fet més del que podia per a la seva família i per la part social que li pertoca, ha ajudat a persones vulnerables sense cap tipus de remuneració econòmica. Ella va arribar als anys vuitanta conjuntament amb el seu marit i els seus dos fills encara petits. És una persona, que li agrada informar-se de les diferents problemàtiques socials que pot trobar-se dins d’una comunitat i societat. Considera que és molt important per les persones un habitatge digne, paraules textuals “es lo menos que se podría pedir”. Considera que els activistes fan una gran feina per ajudar a diferents persones a veure una mica de llum al voltant del camí tan fosc que tenen o creuen que tenen. Eustaquia considera que és una persona activista, tot i que al principi no sabia molt bé el que significava, perquè recordant la seva joventut i quan vivia a Argentina va ajudar a molta gent que necessitaven simplement un acompanyament per tal que siguin coneixedors dels seus drets i demanar informació sobre el que haurien de fer o no, ja que com ve ens ha dit ella, al seu país d’origen estan les coses malament amb el tema de vivienda tant ara com abans. Es considera una persona amb habilitats i inquietuds tant per ella com per els altres, respectant la legalitat. Aquesta no ha tingut mai cap problema en aconseguir un habitatge digne, ja que sempre ha sigut una persona moguda i inquieta per tenir aquesta residència per a ella i la seva família, també ha dit que a causa de l’idioma a vegades havia de demanar ajuda perquè no entenia alguna cosa però que mai ha tingut vergonya en fer-ho. Actualment Eustaquia, viu en un pis de lloguer, amb una ajuda des de l’Ajuntament de Reus, demana des del 2015 per poder arribar a pagar el lloguer de 300€, ja que des que es va jubilar té una renda molt baixa, i li va bé aquesta ajuda per no haver de pensar tant en el pagament del lloguer. 5 Roc Arias, Judith Cunill, Marta González, Astrid Sarroca PAC 3. Els moviments socials i l’Educació Social I. Objectius comuns Acció col·lectiva i educació social. Aula 1. Semestre 22–23 (2) Aquesta considera que hi ha hagut una evolució durant els anys sobre el moviment d’habitatge, a escala positiva, però també recalca que és important fer alguns canvis com arribar a regular una mica el lloguer, ja que li sembla exagerat els preus dels lloguers, també considera que seria important que una bona educació a les noves generacions per un bon manteniment de les cases llogades, entre d’altres. Finalment, li preguntem que creu que ha canviat en els últims anys, en aquesta ens respon les comoditats i els conforts que s’han vist sobretot en les grans ciutats, abans estaven de moda les residències amb llargs passadissos i grans cases mentre que ara hem evolucionat a habitatges petits però boniques amb pocs metres quadrats. També la diferència que veu és que a l’hora de llogar un pis els llogaters abans eren més racistes que actualment. És important que les persones més joves es mouen i lluiten contra les injustícies que es troben en aquesta ocasió. 6 Roc Arias, Judith Cunill, Marta González, Astrid Sarroca PAC 3. Els moviments socials i l’Educació Social I. Objectius comuns Acció col·lectiva i educació social. Aula 1. Semestre 22–23 (2) BIBLIOGRAFIA ● ASEDES i CGCEES (2006), Documents professionalitzadors. Recuperat de: https://www.ceesc.cat/el-ceesc/documents-professionals ● Sanjuán Nuñez, L (2019). L’entrevista i la història de vida. Barcelona: FUOC ● Reneses Botija, M (2023). <<No estàs sola>> La acción colectiva frente a los malestares contemporáneos. En Hernando (2023). Trauma. Herencia, palabra y acción colectiva. Traficantes de sueños, Madrid. ● Hernán, M. (2016). Del diagnósitco al activismo, un proceso personal de empoderamiento. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría. 36 (129), 193-207. https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0211- 57352016000100013 7