PAC3 Introducció a les Ciencies Socials (ara Teoria Social i Problemes Socials), Ejercicios de Teoría Social

¡Descarga PAC3 Introducció a les Ciencies Socials (ara Teoria Social i Problemes Socials) y más Ejercicios en PDF de Teoría Social solo en Docsity! PAC 3. LA TRANSFORMACIÓ DE L'ESTAT DEL BENESTAR: DEL WORKFARE A LA RENDA BÀSICA, PROPOSTES PER A UN NOU ESCENARI SOCIOPOLÍTIC INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES SOCIALS 1. “[...] “poder de decir no” con el fin de ser capaces de decir si a otras relaciones sociales que no podemos construir o nutrir actualmente porque estamos atrapados a lo que se nos impone, que es algo con respecto a lo que nos gustaría decir “no” pero estamos obligados a aceptar, “si o si”[..] Cassases, Raventós i Szlinder (2020) Iniciem aquest últim treball parlant sobre la precarietat social, derivada d’un sistema econòmic que segueix empobrint al proletari i adinerant al que posseeix dels mitjans de producció. Com bé vam veure en la darrera PAC, Mosoco (2020) ens parlava que el canal d’accés al sistema era per a moltes persones el treball, i que el fet de no poder gaudir d’aquest suposava que el sistema en el qual vivies no t’atenia, no et contemplava i en definitiva t’excloïa. Fa anys que suposadament vivim en un Estat del Benestar, aquest és un concepte polític i econòmic, una proposta d’organització social i Estat. Aquest concepte sorgeix després de la segona guerra mundial, d’una gran depressió, tot i que abans es portaven a terme polítiques encarades al mateix objectiu però sense denominar-se de tal manera. La principal premissa d’aquest model d’Estat és poder garantir uns serveis socials a tota la població. El mateix estat que porta a terme unes polítiques econòmiques neoliberals devastadores per a la societat i fomenta les desigualtats socials, es veu en la necessitat de portar a terme polítiques socials per a pal·liar els danys causats a la població. Podem fer un recorregut sobre com es veu i viu la transformació de l’Estat del Benestar des de diferents perspectives. Entenent que les crisis que viu el sistema les causa el propi sistema, la millor realitat potser hauria estat evolucionar cap a un sistema més just i social, sense necessitat de crear estratègies político-socials (Estat del Benestar) per pal·liar conseqüències. La realitat viscuda és molt diferent. Les úniques intervencions que ha viscut el sistema ha estat per reorganitzar-se o restablir-se per a seguir la mateixa línia. La cúspide dels Estats, no ha deixat d’enriquir-se al mateix temps que milers de persones queien fora del sistema. 1 Les crisis econòmiques derivades d’un sistema capitalista que no funciona porta a constants crisis socials, les quals afecten directament a les polítiques socials de l’Estat del Benestar. Segons Foucault, les relacions de poder varien degut a la resistència, la llibertat ètica és un procés de resistència a la trama política, és doncs aquí, quan el poder trontolla, quan els que ja ho han perdut tot, no tenen res més a perdre: “nos habéis quitado demasiado, ahora lo volvemos a querer todo” Cassases, Raventós i Szlinder (2020) 2. La societat i l’economia actualment, i des de fa anys, es veuen immerses en canvis derivats de la mundialització i la globalització dels processos productius. El sistema capitalista ha precarietzat la vida a milions de persones, les ha obligat a sotmetre a un sistema que les traca com a mer producte amb el qual obtenir un benefici a través del seu temps i treball. És però, que arribats aquest punt, on les crisis del sistema són continues i les retallades en intervenció social també ho són, és necessari un canvi. Primer de tot, hem de poder deslliurar a la cúspide del sistema del racisme institucional, del patriarcat, de la superioritat de classe i poder treballar en un canvi des de la igualtat real. Avancem cap a un futur on el sistema i les retallades estan donant fruit a un augment de les persones sota el llindar de la pobresa, i la única resposta de l’estat són desnonaments o deportacions. I en definitiva a un gran nombre creixent de persones que necessiten ser ateses per a l’administració. Abocant a les educadores i treballadores socials a un augment de feina no pagada i precaritzant també el nostre lloc de treball. Com hem contemplat anteriorment, una de les necessitats que viu el país podria descarregar-se introduït el que s’anomena com a Renda Bàsica, “la Renta Básica otorgaría a los agentes sociales la capacidad de decir “no” a vidas que no desean vivir y establecer relaciones sociales y de Trabajo de modos que realmente puedan sentir como “los suyos propios” Cassases, Raventós i Szlinder (2020), i ja no només a dir que no davant d’explotacions laborals, sinó per a poder accedir a una vida més digna, ja que 4 en moltes ocasions, les persones que tenen el “privilegi” de poder accedir al mercat laboral, treballen per a sobreviure, sent unes màquines per al sistema, enlloc de treballar per viure. L’anomenada explotació del segle XXI. En definitiva, lluitant per un model social més just, aconseguirem canvis reals. Des de l’educació social intentem sensibilitzar a la població per a reconèixer la realitat de la problemàtica actual, i en definitiva, canviar-la. 5 BIBLIOGRAFÍA  “Construcción y deconstrucción de extraños” en La posmodernidad y sus descontentos (2010). Bauman. Ed Abal. Madrid  MÒDUL 3: Francisco Tirado Serrano (2009). Contracte, sobirania i poder. Una aproximació al pensament polític. Barcelona. UOC.  MÒDUL 2: López, D. Pazos, A., Sánchez-Cariado, T. (2009). Entre la cultura i la naturalesa. Introducció a l’antropologia. Barcelona: UOC.  MÒDUL 1: Sagrari Ramírez Dorado (2009). Sorgiment i fonaments bàsics de les ciències socials. Barcelona. UOC.  Casassas, D. y Raventós, D. y Szlinder, M. (2020). Renta básica y Socialismo. Recupera’t de: https://unfollow.es/2020/06/16/renta-basica-y-socialismo/ 6