El Sector Primari Rural: Desde la Agricultura de Subsistencia a la de Mercado en España, Apuntes de Filosofía

¡Descarga El Sector Primari Rural: Desde la Agricultura de Subsistencia a la de Mercado en España y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity! TEMA 8. L’ESPAI RURAL Sector primari: Integra totes aquelles activitats econòmiques que obtenen productes de la natura sense transformar-los. Objectiu: obtenir matèries primeres i productes tant per a l’alimentació com per altres activitats econòmiques. Aquestes activitats són: - Agricultura - Ramaderia - Pesca - Explotació forestal - Activitats extractives - Fonts d’energia Aquest sector està intervingut per les directrius de la UE (a Espanya pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, i a Catalunya pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural) 1. Agricultura de subsistència (tradicional) - Pròpia del món pre-industrial - Producció per l’autoconsum - Poc excedent comercialitzable - Utilització de poca mà d’obra familiar - Rendiments pobres - Poca mecanització - Depenen de la meteorologia - Pràctica del policultiu Crisi davant les necessitats de la nova societat industrial: incrementar la producció - Innovacions tècniques: mecanització i reconversions de cultius o Vendes al mercat urbà per obtenir diners i comprar productes manufacturats ▪ Fi de la producció per l’autoconsum ▪ Producció per vendre ▪ Dependència dels mercats ▪ Subjecció a la llei d’oferta i demanda 2. Agricultura de mercat Localització geogràfica: - Països desenvolupats - Països subdesenvolupats (plantacions) Relació amb el mercat: - Mercat interior i exterior - Producció per la venda Morfologia agrària: - Parcel·les regulars - Grans superfícies Sistemes de cultiu: - Elevada mecanització, tecnificació i especialització - Ús abundant de fertilitzants i pesticides - Selecció d’espècies - Ús de poca mà d’obra - Empresa capitalista - Monocultius Impacte ambiental: - Erosió del sòl - Contaminació del sòl i de les aigües - Contaminació i esgotament d'aqüífers - Cultius transgènics - Pèrdua de diversitat genètica - Desforestació - Gran consum energètic (CO2) 3. De l’agricultura de subsistència a l’agricultura de mercat L’agricultura tradicional passa a la de mercat, ja que necessita millores agrícoles. Aquestes es produeixen mitjançant l’ús d’adobs i noves tècniques i conreus. Les millores produeixen un augment de la producció, per tant, l’alimentació és millor, i contribueix a un creixement demogràfic. Aquest, causa migracions que acabaran treballant en la industria. L’augment de la producció també crea excedents, que seran Conreus de regadiu: - Necessita molta mà d’obra i molta cura - Fruita: o cítrics per l’exportació (taronges) o de llavor: pomes, peres, raïm... o de pinyol: albercocs, cireres, prunes, nespres, préssecs... - Horta: hortalisses, com enciams, pastanagues, cogombres... Zones mediterrànies Les superfícies de regadiu van augmentant gràcies a la construcció de sèquies i canals. L’aportació d’aigua és factor bàsic per augmentar la productivitat. 5. Característiques del paisatge agrari És el paisatge modificat per l’ésser humà amb la finalitat d’obtenir productes de la natura. És desigual arreu del món i depèn de diversos factors Elements: - Físics: esdevenen per naturalesa o El clima: condiciona el tipus de conreu segons el seu règim de pluges i temperatures. o El relleu: condiciona els usos del sòl segons ens trobem a la plana o muntanya. o Fertilitat del sòl: condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment - Humans: els genera l’acció de l’home o Desenvolupament cultural i econòmic: condiciona el grau de tecnologia aplicable a l’agricultura. o Cultura i tradició: condiciona el tipus de producte i el sistema d’ explotació. o Pressió demogràfica: condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl El factor decisiu és el climàtic perquè el grau d’humitat, la durada de l’estació de secà, les hores d’insolació, les glaçades... condicionen el tipus de conreu i això diferencien els grans paisatges. Altres elements: - Parcel·les: o segons la mida: grans o petites o segons la forma: regulars i irregulars o segons els límits: obertes (openfield) i tancades (bocage) - Poblament: o dispers o concentrat - Sistemes de conreu: o segons la varietat: policonreu (diversitat de productes) i monoconreu (es cultiva un sol producte) o segons la necessitat d’aigua: regadiu (regat per l’home) i secà (rep aigua de la pluja) o segons l’aprofitament del sòl: intensiva (produir màxim amb poca terra) i extensiva (grans extensions de terres dedicades al conreu) - Règim d’explotació: o Directe: el pagès és el propietari de la terra o Indirecte: el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en règim de: ▪ Parceria ▪ Arrendament ▪ Jornalers - Tipus de propietat: o Individual o Col·lectiva - Tipus de cultiu: o Herbacis: cereals o Arbustius: vinya i canya de sucre o Arboris: arbres fruiters - Destí de la producció: o Agricultura de subsistència: Es produeix just per consumir sense excedents o Agricultura de mercat: Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent per portar al mercat 6. La producció ramadera Espanya és el 2n estat de la UE en importància. Boví: pilar de la ramaderia espanyola: carn i llet. Oví: llana, carn i llet. Desaparició de la transhumància. Porcí: consum fresc i xarcuteria. Avicultura: molt industrialitzada i especialitzada: ponedores, consum. Espanya i el mercat europeu: - Espanya ven a la UE el 75 % de les exportacions agràries: taronges, vins, oli, hortalisses i fruites - El 57 % de les importacions agràries d’Espanya són de la UE: carn, blat pel pa, begudes i productes alimentaris La comercialització està controlada per la indústria agroalimentària o empreses multinacionals La indústria agroalimentària espanyola destaca en: - La producció del vi i de pinso - Embotits, pernils i conserves. - Plats precuinats i congelats. 7. Sector primari a Catalunya Agricultura La superfície dedicada a conreus és del 30% del territori. Característiques: - Domini de la petita propietat i l’explotació familiar - Alt nivell de capitalització (grans inversions de capital) - Estructura productiva moderna i orientada al mercat - Agricultura intensiva i d’elevada productivitat. - Gran pressió sobre els aqüífers Zones agrícoles: - Maresme: petites explotacions intensives, hivernacles i especialització en flors d’alt preu - Llobregat: hortes en retrocés - Delta i Baix Ebre: arròs - Segre i Urgell: fruita en explotacions petites i organitzades en cooperatives - Prepirineu: farratge per la ramaderia - Poblament: Concentrat. El català Catalunya humida (nord): - Paisatge agrari de climes humits - Conreus: moresc, patates i farratges > humitat natural - A l’interior: propietats més grans Catalunya seca (sud): - Agricultura mediterrània de secà: vinya, olivera i cereals + ametllers i avellaners - Franja litoral i interior: regadiu 9. La política agrària de la UE (PAC) PAC: conjunt de directrius, normatives, programes i ajudes econòmiques de la UE que intenten establir una sèrie d’objectius i subvencions per a cada Estat membre. Entre el 2007-2013 la UE va crear el Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural Objectius: - Augmentar la productivitat i el nivell de vida dels pagesos. - Estabilitzar el mercat - Assegurar preus raonables al consumidor - Donar sortida als excedents. - Desenvolupar una indústria agroalimentària - Millorar el medi ambient - Afavorir l’explotació mitjana familiar - Fomentar l’agricultura intensiva - Garantir la seguretat en el subministrament d’aliments Mesures: - Proteccionistes front a les importacions - Facilitar crèdits a baixos interès - Subvencions als agricultors perquè redueixin la seva producció - Imposar preus fixos per evitar la caiguda dels preus Conseqüències per a Espanya per estar a la UE i PAC Positives: - Integració en el mercat interior comunitari - Els intercanvis amb la UE es liberalitzaren i Espanya reorienta part del seu comerç en benefici de la UE. - Accés a un mercat ampli de consumidors amb alt poder adquisitiu que demana productes de qualitat. - Augment de la productivitat, la qualitat i la competitivitat. - Millora d’infraestructures, equipaments i formació d’agricultors i ramaders - Ajudes a comunitats autònomes que han reduït la producció Negatives: - Afectada pels problemes de l’activitat agrària comunitària o Elevats preus dels productes i excedents de productes agraris - Deteriorament del medi ambient per la intensificació de la producció i l’ús de productes químics. 10. L’activitat pesquera PPC: forma part de la PAC. És la política pesquera de la UE. Estableix quotes per limitar la quantitat de peix de cada espècie que els estats membres poden capturar. Problemes: - Els dels caladors: o El seu esgotament per la sobreexplotació. o Les seves restriccions han obligat a assignar acords amb altres països, a reduir el volum i a traspassar vaixells a empreses pesqueres. - Econòmics i socials: o Deguts a la crisi del sector per una estructura pesquera inadequada (envelliment de la població i excessiva capacitat i nombre de vaixells) agreujada per l’increment del preu del combustible. - El del deteriorament de la mar: Causat per la sobreexplotació de la pesca i per la contaminació pels abocaments de petroli. (desaparició d’espècies) Repercussions de la política pesquera comunitària a Espanya - La UE regula l’accés espanyol als caladors comunitaris i gestiona acords pesquers amb altres països - Modernització de la flota. - Abandonament de l’activitat i les jubilacions anticipades. - Ajudes per millorar l’equipament dels ports i desenvolupar l’aqüicultura. - Aqüicultura: solució a la manca de peix. És la cria i desenvolupament d’espècies marines i fluvials a les piscifactories per a la reproducció, repoblació i comercialització ECONOMIA DE MERCAT: economia en la que s’obtenen una sèrie de productes més especialitzats que seran venuts en el mercat per obtenir uns beneficis econòmics i poder comprar un altre tipus de béns materials. PRODUCTIVITAT: quantitat de productes obtinguda per unitat de superfície o de treball