PART 1: Com memoritzen els actors?1 Atenent al fragment p, Apuntes de Psicología

¡Descarga PART 1: Com memoritzen els actors?1 Atenent al fragment p y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! PART 1: Com memoritzen els actors? 1- Atenent al fragment presentat, sobre l’estudi de la memòria dels actors portat a terme per Helga i Tony Noice, es pot interpretar que el format més rellevant a l’hora d’estudiar un guió segons les seves explicacions seria el de representació analògic. Segons els investigadors, el secret de la memòria dels actors està en l’actuació mateixa (Murphy, T; Olick, T.) I es que si comparem les característiques d’aquest tipus de format amb els exemples estrets del text, veiem com s’evidencia el fet de la semblança intrínseca entre el fenomen que es vol representar i la imatge mental que es crea d’aquest mateix, com es propi en aquest tipus de format. Predomina la imatge per sobre de les paraules, creant-se una perspectiva global del text, traslladant el seu estudi a través de les motivacions físiques i emocionals del moment, tal com diu al text. Aquestes representacions son analògiques (ex. imatge mental del dia del casament) en el sentit que conserven l’estructura espacial de l’objecte exterior, facilitant d’aquesta manera l’aprenentatge del guio, quan l’actor es remet als fets que ha creat en la seva ment prèviament. En aquest sentit, podem veure clars exemples al text com ara (..) Aquestes imatges mentals els ajuden a crear el context (..) i això facilita el record. A continuació, per tal de fer una interrelació entre ambdós formats de representació, analògic i digital, plantejaré una breu escena teatral extreta d’una adaptació de la novel·la Noces de Sang, de Lorca. L'obra planteja el conflicte entre dues famílies, d'una banda, la dels Fèlix, que és la parentela del nuvi i la mare, que ha perdut el seu marit i un dels seus fills per culpa de l'altra família en litigi. La família de Leonardo també abocada a la catàstrofe perquè aquest encara està enamorat de la núvia, una jove amb la qual va estar sortint durant tres anys i que tot i estar ell casat i amb un fill, no ha pogut oblidar. Parlaré sobre l’escena final on la núvia, que sent que ja no té motiu per viure, visita a la mare, no per demanar-li perdó sinó perquè li tregui la vida a ella també. La mare, per la seva banda, no és capaç ni de tocar-la, encara que desitjaria poder atendre la petició de la jove, no té forces per fer res, en perdre l'únic que li quedava, el seu fill. Atenent a les característiques d’ambdós formats de representació, explicaré segons la teoria del doble codi de Paivio, com seria possible assetjar aquesta escena presentada interrelacionant l’ús dels formats analògic i digital. Y es que, Alan Paivio volent analitzar una sèrie de fenòmens relacionats amb les representacions mentals, va formular que el sistema cognitiu treballa d’una banda, amb un sistema de representació per imatges (no verbal) unit a una experiència perceptiva i, amb un segon sistema de representació lingüístic (verbal), relacionat amb tasques de tipus abstracte. Així doncs, partint d’aquesta idea i concebent la representació no verbal com quelcom relacionat amb el format analògic, i la representació verbal com a format digital; veiem com l’ús conjunt d’aquests dos tipus de codis serveixen per emmagatzemar i recuperar la informació en diferents aspectes. Per exemple, en l’escena on la núvia vol anar a pregar a la mare que li tregui la vida (...) 2- Les imatges mentals consisteixen en representacions analògiques que pertanyen a un format de representació continu, que es representa per la semblança i que està referit al domini dels objectes concrets, l'origen de les quals es troba en la pròpia percepció. Aquestes imatges mentals sorgeixen de l’interior de subjecte, com en el cas del fragment del text on l’actor projecta a 2 La irrupció de noves tècniques per a reforçar la memòria, ha possibilitat una dinamització de l’aprenentatge i millor gestió del temps en professionals de la interpretació, d’entre altres. Les persones varien en la seva disposició per dur a terme les tasques de memòria a causa de variacions dels seus estats mentals , físics i/o i emocionals, els quals poden dificultar el procés de memorització encara més. A continuació, presentaré dos tasques basades en diferents tècniques d’optimització de la memòria, que puguin ser d’utilitat a l’hora d’estudiar un guió extens o simplement, per exercitar la memòria en aquelles persones que tinguin alguna patologia que necessiti un reforç memorístic continu. Tècniques que reforcen la codificació d'atributs En aquest cas, es tracta de combatre l'oblit per dependència de pistes. Planteja que si no podem recordar una informació determinada no és perquè aquesta ja no estigui en el nostre sistema de memòria, sinó perquè no estem fent servir l'estratègia adequada per a recuperar-la, perquè no trobem el camí correcte que ens porti a aquesta informació, que és allà esperant-nos, com el llibre en la prestatgeria de la biblioteca. El que ha de fer el subjecte durant la fase d'aprenentatge és elaborar aquelles pistes que posteriorment li permetran d'arribar fins aquella informació. Una manera de fer-ho és codificant explícitament atributs de la informació que habitualment no s'incorporen a l'empremta de memòria. Tasca proposada: Us proposem l'activitat següent: feu-vos el propòsit de dur a terme vint associacions personals al llarg d'un dia i anoteu-les a la nit. Podeu triar qualsevol cosa per a dur a terme l'experiència: un objecte que heu vist en un aparador, el títol d'un llibre que algú llegeix a l'autobús, una frase sentida a l'atzar, etc.; davant de cada un d'aquests estímuls pregunteu-vos quin objecte personal us fan evocar, preneu-vos uns segons per fer-ho, no tingueu pressa. A la nit tracteu 5 de recordar aquests vint estímuls i cada una de les referències personals que heu establert. Repetiu-ho un parell o tres de dies. Tècniques associatives En essència, les tècniques associatives permeten d'establir connexions entre diferents empremtes de memòria. Són útils quan hem de recordar informacions que estan relacionades o quan aquestes són especialment difícils, ja que les associacions amb altres continguts també actuen com a pistes per al record. Són molt freqüents les tècniques que treballen amb associacions de tipus visual, sobre la base que les imatges visuals resulten molt efectives per a afavorir el record. Aquestes associacions visuals es poden fer servir en el context de... • tècniques que permeten de recordar els noms i els rostres de les persones (para prosopagnosia?) Tasca proposada: 5- Fixant-nos en les dades exposades a la taula mostra, podem veure com l’objectiu d’aquest estudi va ser la variabilitat del percentatge de record amb claus i de reconeixement segons els intervals de retenció relatius a 4 mesos, 3 anys i 9 anys. Pel que fa al record amb claus, se’ns presenta un percentatge del 100% als 4 mesos, que va descendent cap a un 93% als 3 anys i finalment a una caiguda notable del 7% en arribar als 9 anys. D’altra banda, els resultats en relació al reconeixement son molt similars als mencionats anteriorment, sent d’un 100% el percentatge als 4 mesos i d’un 98% als 3 anys. La diferencia radica als 9 anys, on aquí el percentatge no minva tant com en el record amb claus, sent d’un 50% en aquest cas. Centrant-nos en el darrers resultats relatius als 9 anys on veiem una diferencia important entre ambdós tasques de recuperació, podem esbrinar que aquesta diferencia podria ser deguda, seguint la teoria de la generació-reconeixement plantejada per Anderson i Bower (1972), 6 Bahrick (1970) i Kinstch (1970); a que en el procés de recuperació de la informació mitjançant el record amb claus, intervenen dos subprocessos diferents, on primerament es generen uns possibles candidats i després es fa un filtre en el segon subprocés per tal d’identificar el candidat idoni que ha estat presentat anteriorment. Veiem on pot radica la diferencia en els resultats plantejats, en el fet que mitjançant el comportament de reconeixement, aquests 2 subprocessos esdevenen en un sol, ja que aquests candidats venen proposats de primera mà i no caldria realitzar el procés de filtre. Aquesta podria ser una possible explicació dels avantatges en el procés per reconeixement. Cal dir, però, que podríem parlar d’una segona teoria que explicaria la diferencia de resultats: La hipòtesi de l’especificitat de la codificació, proposada per Tulving i Osler (1968). Critica la postura que genera l’altre teoria, ja que segons aquesta teorització ambdós tasques implicarien els mateixos processos, i, la diferencia en els resultats radicaria en el nom i tipus de claus de recuperació que s’han facilitat durant cadascuna de les dos tasques. Y es que com hem pogut comprovar, l’ús de diferents processos de recuperació de la informació, com en aquest cas, pot influir notablement en els resultats, sent el comportament per reconeixement el que més destacaria en aquesta situació. 6- L’eficàcia dels resultats presentats als intervals dels 4 mesos i dels 3 anys, podria explicar-se segons la transferència apropiada de processament, promoguda per Morris, Brandsfors, i Franks (1977). Segons aquesta, allò que influeix en els bons resultats del procés depèn, a més del tipus de processament que fem, d’allò que fem durant aquest procés. Aquesta hipòtesi, relaciona els processos que tenen lloc durant la codificació, amb els processos de recuperació ( Explicar el descenso de porcentage a los 9 años, como fenomeno relacionado con el Olvido, en relacion a la teoria explicativa mas adecuada. 7