Influencia de teorías y autores en el desarrollo cognitivo infantil, Apuntes de Psicología del Desarrollo

¡Descarga Influencia de teorías y autores en el desarrollo cognitivo infantil y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! PSICOLOGÍA DEL DESENVOLUPAMENT I PAUTES DE VALORACIÓ DELS EXÀMENS FINALS Curs 2012/2013 – SEGON SEMESTRE VALORACIÓ GLOBAL DELS EXÀMENS De manera general, en la valoració dels exàmens hem tingut en compte: • Que hàgiu respost a les dues preguntes i hàgiu respectat les indicacions de l'enunciat de forma clara i concisa. La capacitat de síntesi es valora com una competència de l'assignatura, així com la de relacionar els conceptes i/o autors/es en les vostres respostes. • La capacitat d'aplicar correctament les teories, autors/es i conceptes principals estudiats al llarg de les tres unitats didàctiques de l'assignatura, tant a nivell teòric com pràctic. • Que hàgiu utilitzat els termes especialitzats de Psicologia del Desenvolupament que heu estudiat en les unitats en les definicions i en la forma de relacionar cada concepte amb una situació pràctica. • Que hàgiu estat rigorosos en les respostes de l'examen final. Hem valorat especialment com heu argumentat les vostres afirmacions. Era necessari argumentar els vostres punts de vista utilitzant els conceptes, les teories i els autors/es treballats. • El caràcter reflexiu i integrador de les vostres respostes, evitant idees inconnexes i no raonades. • Que hàgiu respectat l'extensió màxima establerta per cada pregunta i hàgiu anat amb compte en la presentació i la cal·ligrafia. Valor de las preguntes: Pregunta 1: 40% Pregunta 2: 60% Si us heu referit a Piaget, per exemple, haureu explicat com l'autor defensa una posició constructivista des de la qual el/la nen/a construeix el mitjà en l'interior de si mateix/a al mateix temps que es construeix en interacció amb el mitjà. Per a Piaget, els/les nens/es són aprenents actius i motivats i el seu coneixement del món és cada vegada més integrat i organitzat a mesura que va passant per diferents estadis qualitativament diferents. Podíeu relacionar conceptes com, per exemple, el desenvolupament cognitiu, l'assimilació, l'acomodació, el procés d’equilibració, la confrontació a noves característiques del mitjà, les operacions mentals, els esquemes d'acció, les reaccions circulars, els estadis de desenvolupament i el conflicte cognitiu. Si us heu referit a Vygotsky, per exemple, haureu explicat com l'autor defensa una posició socioconstructivista en la qual el desenvolupament coginitiu del nen/a està directament lligat i basat en el desenvolupament social. Per tant, el que els nens/es aprenen i la seva forma de pensar ve donat directament per la influència del seu entorn. Podíeu relacionar conceptes com, per exemple, la zona de desenvolupament pròxim ( ZPD), la bastida, el conflicte sociocognitiu, la llei de doble formació dels processos psicològics superiors, l’internalització, el pla intermental i el pla intramental i la interacció social. Si us heu referit a Bronfenbrenner, per exemple, haureu destacat la importància del desenvolupament com un canvi perdurable en la manera que el nen/a percep l'ambient que l’envolta i en la manera que es relaciona amb aquest i la importància de la interacció recíproca i complexa entre el nen amb els seus iguals, els adults i el mitjà en el qual viu. I us haureu referit a la seva teoria de sistemes (microsistema, mesosistema , exosistema i macrosistema i cronosistema). En qualsevol cas, es valorarà si heu adquirit les competències d'analitzar el text, sintetitzar exposicions teòriques i idees, considerar diferents perspectives, almenys dues, en el tema de la influència de l'entorn social i les pràctiques educatives en el desenvolupament infantil, i, finalment, la d'identificar la incidència de les pràctiques educatives en desenvolupament. 2.2.Exemplifica en un cas pràctic el que has exposat, prenent com a protagonista un nen/a de vuit anys i cita les principals característiques del desenvolupament dels nens d’aquest edat. Subratlla els conceptes que consideris rellevants en la teva exposició. Respon a aquesta qüestió en com a màxim una pàgina. (40%) Aquí hem valorat que hàgiu estat capaços de descriure un exemple en el qual es vegi clarament l'aparició dels conceptes que us hàgiu centrat en la primera part de la pregunta i que hàgiu aplicat correctament aquests conceptes, mostrant així les vostres competències en utilitzar els vostres coneixements teòrics per a analitzar, comprendre i explicar el moment evolutiu d'un nen a partir d'un exemple lliure i la d'identificar els diferents processos, etapes i contextos de desenvolupament psicològic en la infància, en aquest cas en el moment dels vuit anys. Tal com es demanava en el redactat, calia també, subratllar els conceptes més rellevants del vostre exemple. Les respostes inevitablement variaran molt segons la postura en la qual us centreu, si us heu centrat en Piaget posareu l'accent, per exemple en l'estadi de les operacions concretes, si us heu centrat en Vygotsky, per exemple, en l'auge del llenguatge com un tot interioritzat o la socialització, si us heu centrat en Bronfenbrenner en els efectes de les relacions bidireccionals en els diferents entorns, etc. En tot cas, valorarem que, dintre de la limitació per l'extensió de la pregunta, hàgiu fet esment en el vostre exemple a diferents aspectes del desenvolupament evolutiu global del nen/a (motor, cognitiu, del llenguatge i socioafectiu). MODEL 2: 22 de juny de 2013 PREGUNTA 1 Respon les tres preguntes a continuació en relació als dos conceptes següents. Per respondre, usa la taula preparada per a tal fi en la pàgina següent: • Fase bilateral • Moral heterònoma 1. 1. Defineix breument cada concepte. 1. 2. Concreta en quin període del desenvolupament dels infants es poden observar cadascun d’aquests conceptes. 1. 3. Explica una situació protagonitzada per un nen/a on quedi clarament exemplificat cadascun dels dos conceptes. Respon les tres qüestions dins la taula i justifica les teves respostes.. Concepte Definició Període del desenvolupa ment Exemple FASE BILATERAL La fase bilateral és la fase del desenvolupament psicomotor que segueix a la fase homolateral. En aquest fase l’infant evoluciona cap a uns començaments d'integració entre tots dos costats del cos. Els humans som organismes de simetria bilateral i l'actuació coordinada de les nostres extremitats exigeix d'organitzar la simultaneïtat o la complementarietat dels moviments i també, quan intervé només un sol costat en l'acció, la inhibició del simètric. En aquesta fase de bilateralitat comença la construcció de la línia mitjana corporal, un eix vertical de referència que és part constitutiva de l'esquema corporal. Establir coordinacions bilaterals exigirà, com a condició prèvia, que el costat no actiu perdi la seva "neutralitat". Per tant, cada acció d'un costat ha d'anar acompanyada per alguna activitat cooperativa de l'altre; el bloqueig (la inactivitat) ja introdueix distorsions en l'acció de l'altre. Així, si el nen estén una mà per tal d'agafar alguna cosa, es falcarà amb l'altre braç al terra. El sistema visual motor A partir dels 5 mesos L'activitat motriu per excel·lència en la fase bilateral és reptar (arrossegar-se). Un arrossegament que primer és circular (el nen/a, bocaterrosa, gira sobre el seu ventre) i després lineal. Justament és la seva percepció estereoscòpica la que incita el nen a arrossegar-se, perquè els objectes motivadors comencen ja a adquirir contorns més precisos en el seu camp visual frontal. Per al nen sorgeix l'entorn de tot "el que és assolible". En qualsevol cas, es valorarà si heu adquirit les competències d'analitzar el text, sintetitzar exposicions teòriques i idees, considerar diferents perspectives, almenys dues, en el tema de la influència de l'entorn social i les pràctiques educatives en el desenvolupament infantil, i, finalment, la d'identificar la incidència de les pràctiques educatives en desenvolupament. 2.2.Exemplifica en un cas pràctic el que has exposat, prenent com a protagonista un nen/a de quatre anys i cita les principals característiques del desenvolupament dels nens d’aquesta edat. Subratlla els conceptes que consideris més rellevants en la teva exposició. Respon a aquesta qüestió en una extensió màxima d’una pàgina. (40% ) Aquí hem valorat que hàgiu estat capaços de descriure un exemple en el qual es vegi clarament l'aparició dels conceptes que us hàgiu centrat en la primera part de la pregunta i que hàgiu aplicat correctament aquests conceptes, mostrant així les vostres competències en utilitzar els vostres coneixements teòrics per a analitzar, comprendre i explicar el moment evolutiu d'un nen a partir d'un exemple lliure i la d'identificar els diferents processos, etapes i contextos de desenvolupament psicològic en la infància, en aquest cas en el moment dels quatre anys. Tal com es demanava en el redactat, calia també, subratllar els conceptes més rellevants del vostre exemple. Les respostes inevitablement variaran molt segons la postura en la qual us centreu, si us heu centrat en Piaget posareu l'accent, per exemple en l'estadi preoperatori (o preoperacional), si us heu centrat en Vygotsky, per exemple, en la Zona de Desenvolupament Pròxim, si us heu centrat en Bronfenbrenner en els efectes de les relacions bidireccionals en els diferents entorns, etc. En tot cas, valorarem que, dintre de la limitació per l'extensió de la pregunta, hàgiu fet esment en el vostre exemple a diferents aspectes del desenvolupament evolutiu global del nen/a (motor, cognitiu, del llenguatge i socioafectiu). MODEL 3: 26 de juny de 2013 PREGUNTA 1 Respon les tres preguntes a continuació en relació als dos conceptes següents. Per respondre, usa la taula preparada per a tal fi en la pàgina següent: • Operacions formals • Vincle afectiu 1. 1. Defineix breument cada concepte. 1. 2. Concreta en quin període del desenvolupament dels infants es poden observar cadascun d’aquests conceptes. 1. 3. Explica una situació protagonitzada per un nen/a on quedi clarament exemplificat cadascun dels dos conceptes. Respon les tres qüestions dins de la taula i justifica les teves respostes. Concepte Definició Període del desenvolupa ment Exemple OPERACIONS FORMALS Segons Piaget, el desenvolupament cognitiu es defineix com un conjunt de canvis de tipus universal (es manifesten en tots els individus de l'espècie), globals i generals (afecten una extensa diversitat de dominis d'actuació específics), qualitatius (les estructures comporten alhora una quantitat més gran d'esquemes i especialment formes noves d'organització que obren noves possibilitats d'actuació cognitiva), estables (les adquisicions de cada estadi s'integren en el següent alhora que el preparen), i amb una direccionalitat ben definida cap a formes cada vegada més potents de comprensió de la realitat i d'actuació cognitiva sobre aquesta. Piaget estableix tres estadis i és el tercer estadi del desenvolupament que es donen les operacions formals. En aquest estadi el nen/a té la possibilitat d'ampliar el potencial cognitiu de les operacions, tot aplicant-les no solament a accions interioritzades, sinó a enunciats purament formals o hipotètics, és a dir, a representacions d'aquestes Operacions formals van des dels 10/11 anys fins als 15/16 anys, aproximadam ent El progrés més espectacular que construeix el pensament durant aquesta etapa és el pas de les intuïcions a les operacions concretes. Una operació és qualsevol acció que impliqui reunir, organitzar o classificar sèries d’objectes. Són de caràcter concret, i això significa que per poder “pensar” aquestes operacions cal tenir els elements a l’abast, és a dir, que es puguin veure i tocar. És allò de sumar pilotes i no números. Aquest raonament lògic consisteix a fer sèries de més gran a més petit, a agrupar conjunts d’elements que estiguin inclosos els uns dins dels altres, i a relacionar la igualtat de dos elements a través d’un intermedi, és a dir, l’estructura sil•logística bàsica: “si A = B i B =C, aleshores A = C”. Aquest esquema lògic el fem servir contínuament en la vida diària. Un altre exemple, podria ser l’esquema intel·lectual que costa més d’adquirir segons Piaget: la reversibilitat. Aquest esquema permet invertir mateixes accions interioritzades. L'adquisició d'aquestes operacions formals permet a al nen/a raonar al mateix temps allò que és real, allò que és hipotètic i allò que és possible; aquest és el punt de partida de les estructures formals de la lògica i de les matemàtiques, en qualitat d'elaboracions pròpies del coneixement científic. En aquesta etapa, doncs, es fa el pas del pensament concret a l’abstracte (formal, hipotètic, deductiu) operacions lògiques. Si fiquem tres boles (A, B , C) dins d’un tub inclinat i obert per les dues bandes i les deixem córrer, el nen esperarà que surtin per aquest mateix ordre. Però si invertim la inclinació del tub el nen de menys de set anys no entendrà que surti primer C. La reversibilitat és fonamental per a les operacions matemàtiques. Aquest esquema es construeix precisament al mateix temps que la socialització: el fet d’haver d’admetre altres punts de vista. VINCLE AFECTIU La conducta infantil (i materna) té part de la seva explicació en la teoria del vincle o inclinació. J. Bowlby (1969) va desenvolupar la teoria del vincle afectiu en la que s’explica que els nens tenen un llaç afectiu sòlid amb una persona concreta (que és habitualment la mare i/o el pare) i que es manifesta en un conjunt de conductes que tendeixen a mantenir una proximitat espacial relativa entre ells. Diem relativa perquè la proximitat / distància tolerable pel nen i la mare varia amb l'edat del nen i amb les seves capacitats perceptivomotrius: el nadó necessita una accessibilitat immediata de la mare; la criatura de tres anys que corre per la platja en té prou d'estar "a la vista" d'ella. L'objectiu del sistema de vincle és regular la distància entre la criatura i la persona vinculant. Els factors que activen el comportament de vinculació són, per part del nen, l'alarma davant un perill, el mal per una caiguda, el cansament, etc. Correlativament sorgeixen els comportaments materns l'efecte dels quals és fer que el nen recuperi la S’estableix el vincle des del naixement, però podem observar-ho a partir dels sis mesos, quan ja s'entreveuen les capacitats de desplaçamen t autònom del nen/a (encara que sigui arrosseg antse o gatejant) i la seva capacitat discriminatòri a visual ja està ben establerta, emergeixen uns comportamen ts típics de "crida" cap a l'adult o de cerca de la seva proximitat. Ja a partir dels dos anys, els nens es llancen a jocs La destinatària d'aquests comportaments, no és qualsevol persona: generalment el nen/a crida la seva mare/pare o hi busca refugi. Aquests comportaments es produeixen quan els nens perceben com una amenaça alguna cosa, potencial o real; per exemple, l'arribada d'algú que no coneixen. També es produeixen quan la mare és fora o s'allunya del petit en un lloc que no li és familiar. D'altra banda, el vincle es manifesta per mitjà de comportaments diversos que evolucionen a mesura que el nen creix. Aquests comportaments funcionen a la manera de senyals que sol·liciten proximitat i ajuda. Una criatura sol plorar, aixecar els braços cap a la mare, somriure, etc. Un nen una mica més gran, correrà cap a ella, la cridarà, etc. Un adolescent o un adult (els vincles es mantenen de per vida, encara que no necessàriament sempre amb la mare o la mateixa persona) pot ser que hi parli per telèfon, li escrigui missatges o la visiti, etc. És