¡Descarga Pedagogía de relaciones interpersonales: El círculo se cierra - Experiencia de Imma y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity! Pedagogia de relacions interpersonals PAC 5: TANCANT EL CERCLE 1.A) La veritat és que durant el relat, crec que he tingut els mateixos sentiments, però a mida que avançava els sentia de manera diferent. En un principi he sentit la por de si era lo correcte, de si deixar de banda a tot l’entorn era lo correcte, de que pensarien, però al final del relat, després de totes les situacions, quan l’educadora preguntava a l’Imma si l’importava lo que pensés el seu nou entorn, aquesta por continuava però de forma distinta. Era una por a fer front a un món nou, una por amb il·lusió, una por plena de força. I en quant allò que pogués pensar l’entorn, realment no importava, però de tota manera l’única possibilitat que se’m presentava era la de que estarien orgullosos. Una altre por, i pot ser la més angoixosa, era la de pensar que el meu maltractador em pogués trobar, i imaginar la reacció em creava uns sentiments d’intranquil·litat i angoixa molts grans. Aquesta por ha anat desapareixent fins al punt, que no sé a quina altura de la gravació he deixat de fer-ho, però al final m’he adonat que portava una estona sense pensar en el maltractador, i fins i tot al final, quan se’ns posa en la situació d’abandonar la casa d’acollida no m’ha vingut al cap la possibilitat de trobar-lo. Junt amb aquesta por havia una gran debilitat. Un sentiment de cansament, de necessitat de valoració, de incomoditat davant tanta ajuda i preocupació. També crec que en algun moment m’ha vingut al cap el que pensaria el meu entorn, si al ingressar a la casa d’acollida, sistemàticament, la meva percepció, - posant-me en el lloc de l’Imma-, seria la de donar llàstima, i com una ràbia per la inconformitat amb aquesta percepció, com si això signifiqués que la gent no sap lo que he passat, i llavors és quan he passat a sentir soledat. Aquesta soledat ha anat canviant i minorant a mida que avançava la gravació. En la gravació, quan l’Anna li deia a l’Imma que podia preguntar tot allò que necessités, sentia com la sensació de ser pesada, de si pot ser la meva actitud 1 Pedagogia de relacions interpersonals faria que s’enfadessin i deixessin d’ajudar-me, però poc a poc ha anat desapareixent. Una altre sensació és la de no entendre els propis sentiments, el no estar acostumada a que es preocupin per lo que sento i llavors no saber com actuar davant la situació en que la directora li pregunta a l’Imma com es sent, i li dona la llibertat d’expressar-lo si vol. És com la inseguretat de no haver d’obeir, de tenir l’oportunitat de decidir. A mida que avançava la situació he sentit com m,’anava trobant a mi mateixa, i tot i seguir necessitant la valoració de les persones que m’envolten, jo mateixa era capaç de veure la meva valia. En quant a la confiança, la sensació que he viscut s’ha anat fent gran. En un principi, tot i sentir agraïment he sentit una gran desconfiança envers a tota aquella gent que vol ajudar sense esperar res a canvi, però poc a poc he sentit com, tot i no confiar en ningú, ho necessitava, necessitava poder explicar, poder comptar amb la seguretat que et dona tenir un recolzament. Una cosa que m’ha sorprès molt, és que davant de la pregunta de l’Anna, de que em portaria de casa en la situació de tenir 30 minuts i no poder omplir més de dues maletes, he pensat que no podria portar tot el que necessitaríem, -la meva filla i jo-, que perdria molts records de la meva vida, en definitiva, això m’ha fet sentir molta angoixa. En canvi, quan ho ha tornat a preguntar al final de la gravació, -quan sortia de la casa d’acollida i tenia tot el temps per emportar- me allò que creiés que necessitaríem-, no m’ha suposat cap complicació, ja que he sentit que evidentment havíem de marxar la meva filla i jo, però que no hi havia res imprescindible, m’he quedat igual de tranquil·la. La pregunta que m’he formulat al final era la de “continuareu estant aquí?”. La pregunta era des de l’estima i l’agraïment de donar-me el temps i l’ajuda per trobar-me i valorar-me, de fer-me sentir que no estic sola, no des d’un punt de vista d’una possible necessitat. En conclusió he de dir que he començat i he acabat de sentir la gravació amb la mateixa pregunta “i jo?”, però al principi la pregunta reclamava atenció, que algú 2
