¡Descarga Una mirada personal a la pedagogía social: Crisis, desafíos y perspectivas y más Exámenes en PDF de Pedagogía solo en Docsity! Pac 4: UNA MIRADA PERSONAL A LA PEDAGOGIA SOCIAL Durant tot el semestre hem estat profunditzant sobre que és la pedagogia social i com aquesta dóna les eines necessàries a l'educació social per solucionar les diferents problemàtiques existents en la nostra societat. Hem anat utilitzant diferents textos i vídeos de diferents autors que ens han orientat per veure quines són els diferents vessants de l'educació social, els seus punts d'inflexió i problemàtiques del moment en el qual vivim. La professió viu un moment difícil i té molts condicionants. Tot seguit desenvoluparem alguns conceptes entorn de la pedagogia social que hem destacat en les diferents PACS de l'assignatura. Comentarem en quina situació es troba l’educació social a dia d'avui, veurem com treballa l'educador, en quines circumstàncies i condicions ho fa i també acabarem donant el nostre punt de vista i posant com a exemple situacions més especifiques per les que estem passant en aquests moments. Segons Ph. Meirieu existeix una crisi de l’educació que va lligada al creixement de les democràcies dels nostres temps. Aquestes no imposen una única educació i donen la llibertat a les persones de poder decidir la seva. “ la crisis de la educación es el precio que pagan las democracias por la incertidumbre que asumen en términos de poder político, moral y social” (Meirieu Ph., 2006). Avui en dia, en una societat moderna com en la que vivim, estem davant la necessitat d’implementar una política social potent per resoldre totes les problemàtiques en matèria d’educació, benestar, integració social, etc. En el text de V. Nuñez (1999) hem vist com arran d’aquestes problemàtiques ja existents fa vint anys, van sorgir diferents polítiques socials, que anaven vinculades directament amb l’exclusió social. Ens hem adonat que, ara en l’actualitat, que no hi ha hagut una evolució positiva en aquesta matèria a Espanya i segueix faltant la integració social. Segons l’entrevista a S. Moyano (2021), les directrius marcades des de les administracions no són les adequades per resoldre les problemàtiques en les quals es troben els agents educatius, ja que estan més aviat enfocades al control de persones i no tant en actuacions territorials destinades a l’educació dels subjectes. Aquestes poques intervencions que es duen a terme son en la seva major part un acompanyament assistencialista que serveixen només per ajudar al subjecte en el mínim i necessari i satisfer les seves necessitats bàsiques. La manca de recursos per part de les administracions fa difícil que es puguin promoure diferents models pedagògics, amb noves idees i metodologies de treball per poder potenciar la inclusió social del subjecte. Considerem aquest com un subjecte de drets. Això vol dir, per exemple que té el dret d’accés a la mediació social, a la cultura, els recursos educatius i socials etc. I que són fonamentals per la seva educació, millor integració en la societat... L’educador ha de saber fer una bona transmissió d’aquests mètodes d’inclusió i per això els ha d’haver consumit. L’adquisició d’aquest nou saber es fa de diferents maneres en funció de cada individu. Aquest procés en el qual el subjecte adquireix eines necessàries per a la seva inclusió, fa que cada un, a la seva manera i li doni el seu propi sentit d’allò que ha après. És important que el subjecte estigui implicat, col·labori, reflexioni i estigui actiu per desenvolupar-se en l’àmbit cultural, social, polític i personal per aconseguir noves oportunitats. Es pot ajudar el subjecte des de diferents visions professionals independentment d’una de les altres, és a dir des d’una perspectiva multidisciplinària o bé aportant una visió més complexa i integradora com seria el treball interdisciplinari, on els professionals interactuen entre ells aportant metodologies més unificades on tots estan coordinats entre si sota la mateixa línia de treball per marcar una visió més global que proporcioni el diàleg, com comenta L.V. Bertalannfy en la Teoria General de Sistemes. Finalment és important destacar que vivim en un món canviant, on no arribem a cobrir les necessitats més bàsiques en matèria d’ajudes social del moment actual. Hem vist la complexitat del que és poder coordinar diferents estratègies educatives que siguin eficients, ja que depenen de molts factors que no podem controlar, com són el finançament, les directrius polítiques, la difícil comunicació entre professionals, etc. I això ens fa pensar que molts problemes no tenen solució. Com tots hem vist actualment en el cas de la pandèmia de la Covid-19, vivim en una situació sense precedents en la qual és necessitaria més que mai unir forces per fer front a les dificultats en què la societat s’està sotmetent. S’hauria
