Pels iusnaturalistes (D. Working)  Sí que hi ha moral en el dret, ja que sempre es te u, Apuntes de Derecho Común

¡Descarga Pels iusnaturalistes (D. Working)  Sí que hi ha moral en el dret, ja que sempre es te u y más Apuntes en PDF de Derecho Común solo en Docsity! Derecho interno y derecho supranacional Hi ha normes que ens diuen, com hauria de ser la realitat i ens diuen de forma clara quins casos regular. És més general. Ex: “Tots els espanyols son iguals davant la llei”. És una norma prescriptiva, però a diferència de les altres, aquestes causen indeterminació, perquè no ens diuen què hem de fer en certs casos, ni les condicions, ni les solucions concretes, son normes que se li donen el nom de principis. PRINCIPIS  En 2 sentits diferents, estan connectats entre sí: 1 Pautes no concloents : No estem segurs ni amb quines condicions, ni quan l’apliquem, ni què hem de fer amb la norma. Quan el tribunal ha de decidir, extreuen del principi, una norma particular en aquell cas, que és la concretització. Ex: “Tots els ciutadans son iguals davant la llei”, “Només els ciutadans homes poden votar”.  De manera que s’ha de concretitzar per aplicar-ho  “ Els homes i les dones son iguals davant la llei”. 2 Normes ideals: Normes que no ens diuen què hem de fer, però estan en la constitució. Com per exemple, què ha de construir, com, qui i quan. Ens diuen lo desitjable d’un ordenament jurídic, el propòsit de com ens agradaria que fos. Ex: Els ciutadans tenen dret a l’educació, a la salut, a una llar, però no obliga a l’Estat a portar-ho a terme.  Son indeterminats, perquè no saben la condició d’aplicació, saben la solució del cas i perquè els principis generalment incorporen temes per saber què signifiquen, entren en discussions morals. Ex: Què vol dir igualtat?  És una discussió moral a través dels principis, entra la moral al dret? Problema dels positivistes.  La ponderació és una balança que pesa els dos drets i observa les circumstàncies del cas en concret, de manera que veurà quins dels dos prevaleixen davant la constitució. El jutge concretitza una norma més específica, només pel cas en concret. És indeterminat, perquè ningun dels dos principis diuen quin podria ser aplicat i demanen solucions específiques. Això, és un gran problema per la determinació, ja que s’observen les característiques de cada cas per saber quin pesa més. 1  2 principis indeterminats  es generen antinòmies entre principis. Tots els principis generen ambdues coses i la decisió dependrà dels partits polítics. o Igualtat  + igualtat, - llibertat. Quan els Estats més garantiteixen la igualtat, la norma els fa diferents, perquè per garantitzar els mateixos drets i les mateixes condicions de vida, s’han d’establir molts límits per la gent. o Llibertat  - igualtat, + llibertat. Com més llibertats es garanteixen, es deixa de costat el principi d’igualtat. 2 - Pels iusnaturalistes (D. Working)  Sí que hi ha moral en el dret, ja que sempre es te una solució moral. - Pels positivistes  No hi ha moral en el dret, indeterminació. Quan el dret no dona la solucions, els tribunals exerceixen discrecionalitat (indeterminació), que consisteix en que, qui ha de decidir ha de elegir, utilitzar la imaginació i decidir el que els sembli. La seva elecció ja no està determinada per les normes preexistents. o Arbitràries  Qualsevol acció està justificada, és com un capritx. És una posició no predeterminada, és important perquè la gent pugui controlar el que s’ha decidit. (No es pot ser arbitrari). Problemes dels principis DRET INTERNACIONAL És el més recent en comparació amb altres àrees, quan estudiem dret, perquè la creació del sistema de normes que conformen el conjunt de normes del dret internacional, es van començar a crear després de la IIGM, quan es crea la ONU. Anteriorment hi havia normes més disperses sense una sistematització. Però després de la IGM es va intentar fer una realització d’Estats i generar algunes normes de dret internacional, però l’actual neix de la IIGM. Quan parlem de dret internacional, parlem en sentit objectiu, com un conjunt de normes que regulen en algun sentit la conducta de les persones, però a nivell internacional. Ens interessa parlar de dret internacional, perquè és el dret dels drets humans. Hi ha algunes particularitats del dret internacional que el fan diferents del dret intern: - Les persones que han de complir amb les normes del dret, son els particulars, son les persones que habiten a un determinat territori del país. - Les persones que han de complir amb el dret internacional tenen més rellevància els Estats que els subjectes particulars. Una excepció és el dret internacional i els drets humans, on tenen una rellevància els subjectes particulars, però els que estan obligats a complir els drets humans, son els Estats.  La relació entre Dret Intern o de l’Estat i Internacional: perspectiva interna. Els tractats son part del sistema Espanyol i son important per la seva alta jerarquia envers les lleis i el que passa és que les lleis no poden contradir als tractats i provenen dels tractats internacionals (acords entre dos estats, bilateral o més, multilateral). Els tractats estan subordinats de la constitució. Per fer el tractat intervenen; el poder legislatiu i l’executiu. Hi ha diferents parts del procés per crear els tractats i una de les 5 parts, és consultar i tenir present que les normes d’aquest tractat no violin el que diu la Constitució. Tot aquest procés s’ha de fer i s’ha de demanar l’autorització al poder executiu i aquest anirà amb l’executiu de l’altre estat per fer un acord. Son part del dret internacional des de que son publicats en el butlletí oficial i d’aquesta manera els tractats ja formen part del dret espanyol. Ex: La ONU  Portugal i Espanya, es posen d’acord i poden fer un tractat.  La relació entre Dret Intern i Internacional: perspectiva internacional. Els estats no poden no complir un tractat internacional, no hi ha poder executiu ni legislatiu, sinó que depèn del dia a dia i les relacions que es van donant entre els diferents estats. Espanya fa tractat amb Portugal i no el compleix perquè hi ha una norma que viola la constitució Tractat internacional, no ho accepta, perquè les normes del dret intern, son inoponibles a les del dret internacional, és a dir no els interessa el que diuen les normes internes dels Estats. Els Estats els obliguen a complir amb el que han pactat, és indiferent si les seves normes diuen una altre cosa. o El dret intern és inoponible a les normes del dret Internacional. o El dret intern és un “mer fet”. “….pel dret internacional…les lleis nacionals, són simples fets, manifestacions de la voluntat i de l’activitat de l’Estat, a l’igual que les decisions judicials o les mesures administratives (CIJ, Cas “Interessos Alemanys en l’Alta Silesia”).  Fonts del dret intern  La llei, les costums (poca importància) i els principis generals del dret.  Les Fonts del Dret Internacional Públic (art. 38 del reglamento de la Corte Internacional de Justícia)  No hi ha un clar poder legislatiu que crea normes, sinó es que es van creant pels acords dels Estats i el que té més importància és la costum. o Tractats  Són els acords que es donen entre països i fan el tractat internacional, també anomenat, convencions o pactes. Es poden fer entre dos o més països, també poden estar sols o es poden fer amb organitzacions internacionals. o Costums  És una font del dret internacional. És un element material i psicològic, també anomenat “espiritual”. Els estats es comporten sempre de la mateixa manera, perquè creuen que així ho han de fer (aspecte psicològic) i 6 això general una costums internacional, al qual es torna obligatòria i a vegades hi ha estats que es neguen a seguir-la, però se’ls imposa. Excepte si son objectors permanents, que des de un primer moment sempre s’han negat a la costum. o Principis del dret generalment reconeguts pels Estats  Principis generals del dret “no hi ha crim, ni sanció, si no hi ha una llei prèvia”, això és el principi de la legalitat. Després de la I GM, no es sabia si s’havia de sancionar un crim, ja que no existia com a tal. La solució és política i aquests van decidir castigar els crims. Problema entre dret i moral. o Doctrina i Jurisprudència  És una font secundària. La jurisprudència son les decisions dels tribunals. I la doctrina, els estudiosos, els que estudien el dret internacional.  Jerarquia en el Dret Internacional. Les normes de menor jerarquia han de respectar a les de major jerarquia, és a dir les lleis no poden violar el que diu la Constitució. En el dret internacional, la jerarquia més important, son les normes de Ius Cogens, la dificultat, és que no hi ha una llista de quines son totes aquestes normes. És més informal que el dret intern. 7 No poden contradir les normes de ius cogens. Totes tenen la mateixa jerarquia. Son de creació progressiva i les van reconeixent els tribunals internacionals, la jurisprudència, les resolucions que dicten les nacions unides. No son tantes, i sobre elles hi ha acords, en que una d’aquestes normes és la “prohibició de l’esclavitud”, “la prohibició de les tortures”, “la prohibició d’intervenir en els assumptes d’un altre estat”, “la prohibició d’intervenció militar”  Algunes de les normes de major jerarquia en el sistema. Tenen menys jerarquia. I no hi a una poder legislatiu, ni executiu, ni judicial És la font de les fonts del dret, no forma part del dret internacional, però mitjançant aquest, es poden fer noves normes internacionals, però no els obliga a fer res. Ex: Els informes de la ONU, son part del soft law. La declaració universal dels drets humans. Funciona com una font perquè es crei una font del dret, generant una costum que això si que és una font del dret internacional, els tractats.