¡Descarga Paulo Freire y su pedagogía crítica: una educación como práctica de libertad y más Apuntes en PDF de Historia del Pensamiento Político solo en Docsity! “Capítol Il” a Pedagogia de l'oprimit de Paulo Freire. Escrit per pedagog del segle 20. Idees educatives que influencien processos democrátics. Referent en política liberadora. Destaca pel seu desenvolupament social. Viu en un moment de colonització de Brasil en explotació de persones al camp, rols de poder i autoritarisme. Educació que s'imparteix en la seva educació és que els opressors tinguin poder ¡ els oprimits no es puguin rebel-lar, creix amb autoritat. Estudia dret, filosofia i psicologia del llenguatge, 1945 treballa amb gent poble que no té alfabetització, 1950 formacions d'adults. Amb el cop d'estat de Brasil se l'acusa per les seves idees i s'exilia a Bolívia. Cera projecte educatiu perqué les persones alfabetes es puguin alfabetitzar. Dona classes a la universitat i fa conferencies. A l'educació hi ha dos rols molt marcat. Educador: rol autoritari, amb dominació, forca, concepte de veritat ¡ encarregat de transmetre-la, no dóna realitat clara la mitifica, educació existencial, poder. Freire vol canviar aquesta educació i trencar els rols de poder establerts, educar amb comunitat. Autor diu que homes superar ignoráncia, autoritat i falsa consciéncia del món per ser lliure. Societat governada per dominants, educació com practica de llibertat, crítica relació entre educador ¡ educant, educador aboca coneixement ¡ educador arxiva sense aprenentatge significatiu. Expressa que els oprimits han estat individus per convertir-se en ells mateixos Educació problematitzadora, autor defensar educació perque vol trencar esquemes verticals, fer comunicació fluida. Procés de consciéncia, aconseguir alliberament en la práctica per transformar al món. Lectura crítica del món per veure resistencies, sortir cap endavant ¡i transformar. Aconseguir alliberament auténtic que es basa en la praxi, acció i reflexió dels homes sobre el món per a transtormar-lo. Freire pedagog que va ser reconegut per la seva trajectoria. Freire compromés a nivell polític, que quan va arribar la dictadura a Brasil, es va exiliar durant 10 anys a Xile ¡ Ginebre. Época de guerra freda. Va participar en processos d'independéncia africana, de parla portuguesa. Va retornar quan es va tornar a la democrácia. Existeix la neutralitat pedagógica? És possible fer una educació neutral? Freire diu que no existeix una neutralitat en educació. Creu que educació és política, quan fas educació eductiva ¡ ets educador fas política. Freire vol ter política i crítica que els que ho volen fer en el sentit contrari també estan fent política, no són neutrals. Defensa que educar té orientació política sempre, ¡ ell no s'amaga i denúncia que els altres que són aparentment neurals també estan fent política. Freire diu que és inevitable barrejar política en educació, ja que és un fet humá. El que ens diu la imatge a la pancarta és que hi ha possibilitat i a favor de leducació neutral, que no es barregi amb política, prou de fer política amb els infants, prou d'adoctrinar, escola marge de la política. Pancarta diu que hi ha educació objectiva, neutral, ¡ és l'educació dominant, hegemónica. Freire pensament dicotómic, oprimits i opressors, classe burgesa i classe proletária. Els opressors també poden ser oprimits i els oprimits passin a ser opressors, persona dintre de la classe d'oprimits sigui el "jefe" opressor. Intentant articular pedagogia perque els oprimits s'alliberin, no passar a ser opressors, sinó que esdevinguin subjectes ¡ persones, ciutadans crítics i participatius. No pots esdevenir un esperit crític si no hi ha política, no pots ser educador si no veu educació com acte polític. Dicotomia entre educació bancaria (alumnes que aguanten pancarta són el que defensen ells) ¡ educació ploblematizadora. Educació Bancaria: educador sempre educa, relació unidireccional, un educa i altre és educat, alumnes no saben ¡ els docents saben, educador pensa i alumnes són objectes pensats. Educador parla ¡i disciplina i els alumnes escolten dócilment ¡ són disciplinats, educador actua i alumnes actuen en actuació de l'educador. Educador escull el temari contingut i alumnes no escullen sinó que s'adapten. Alumnes són objectes. Educació tot mastegat i tot fet, no volen ser subjectes actius per raons polítiques socials, etc. Aquesta és educació que no és política, statu quo, neutral, el que ens hem trobat quan naixem ¡ ens hem d'adaptar, sense possibilitat de canviar. Aquesta forma part del capitalisme ¡ aixd Freire ho denuncia, ja que no ens deixa esdevenir subjectes actius.
