personajes de terra baixa, Apuntes de Catalán

¡Descarga personajes de terra baixa y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! Personatges de Terra baixa (1897), Àngel Guimerà Personatges principals - La Marta Dona provinent de Barcelona, representant de les capes més pobres de la població urbana. Captaire professional, sobreviu fins que als 14 anys perd la mare i es queda amb un altre captaire que li fa de pare. A par@r de la mort de la mare, fugen de Barcelona i en un dia de tempesta, a la muntanya, s’aixopluguen en un mas de l’amo Sebas@à, qui els ofereix de viure i treballar en un molí seu. La perspec@va d’estabilitat econòmica i personal fa que ho accep@n. En Sebas@à la converteix en la seva amant i ella viu amb la contradicció entre el sen@ment de gra@tud per l’ajuda rebuda i el de culpa pel @pus de relació il·lícita que manté amb ell (personatge inestable, des d’un punt de vista psicològic). De l’home que li fa de pare, només en coneixem aspectes a través de les descripcions de la Marta, ja que ja és mort quan comença l’obra. Veiem clarament l’evolució del personatge: té 24 anys i ja en fa deu que està en una situació sen@mental estranya que es manifesta a través de la seva inestabilitat psicològica: tan aviat és amable, fa bondat i és submisa (per ex., accepta entrar en el joc del matrimoni amb en Manelic) com es mostra agressiva. A poc a poc s’adona de la maldat real d’en Sebas@à i alhora comprova la capacitat d’amor i de perdó del pastor. Llavors intueix que en Manelic és qui li podrà oferir la possibilitat real d’escapar del seu pa@ment i arribar a la pau interior. Per consegüent, l’evolució psicològica de la Marta és: d’una banda, el desenamorament de l’amo i, de l’altra, el nou amor per en Manelic. Al final està fascinada per en Manelic; deixa que la dugui a la terra alta sos@nguda per la seva passió i per la creença que, passi el que passi (no deixa de ser còmplice d’un assassinat), res no serà pitjor que la terra baixa. - En Manelic És criat a la muntanya i no ha viscut a enlloc més, d’aquí ve que por@ dins seu la marca de l’animal salvatge, que fa mil coses per sobreviure. És lliure, se sent lliure i no s’està de comunicar allò que pensa quan calgui i a qui calgui. També és ingenu, no pas per babau sinó per simple desconeixement (ignorant). Guimerà, amb ell, va ma@sar el concepte rousseaunià de l’home salvatge bo i pur. En Manelic és pur i ignorant, d’acord, però a diferència del bon salvatge rousseaunià, té arrels, ve d’una tradició, no té la ment en blanc. Sap quatre regles bàsiques dels homes, accepta la relació de poder, coneix i admet la cultura religiosa i patriarcal. No és babau: davant de la burla dels pagesos i de la fredor inicial de la Marta, no es rendeix i fa tots els possibles per esbrinar què li amaguen. Un cop descobreix l’engany del seu matrimoni, no es conforma, no té por i li surt la resposta simple de l’animal salvatge; fins ara no coneixia el mal, però la terra baixa ja li ha ensenyat què és. Per tant, el personatge també evoluciona: en el 2n acte admet que el mal de la terra baixa ja se li ha encomanat (fins llavors no coneixia el mal). A par@r d’aquest punt, entrega la seva energia a tres direccions: rebel·lió contra el poder de l’amo, reforçament del seu amor i del seu perdó i desig de venjança (la venjança del Manelic és cega, és la de la muntanya, no pensa en les conseqüències). Naturalesa bipolar del personatge: en Manelic admet que és el millor i el pitjor de la bès@a i, alhora, el millor i el pitjor de l’home. “Com a home i com a fera, que ho sóc, ho vull ser sempre, home i fera...” (acte II). - En SebasBà És el gran terra@nent de la terra baixa. És senyor de coses, persones i vides, en una mena de recreació del món feudal. És superb i fatxenda. I sobretot és un inepte: d’una banda, sabem que no sap ges@onar bé les seves possessions (programa el matrimoni de la Marta i en Manelic per esvair sospites de la relació amb la Marta i així casar-se amb una pubilla rica), i de l’altra, la seva inep@tud com a amo i senyor arriba al fet d’estar veritablement enamorat de la Marta (“perquè jo et necessito per respirar i per viure, que sense tu no puc viure ni respirar...” acte III). Un cacic de debò u@litza la gent, les dones, mai no en depèn. En canvi, en Sebas@à veiem que el seu amor el porta a la destrucció, al descobriment de la pròpia feblesa. És un amo massa “humà”. L’assumpte d’en Manelic no li surt bé, però no només el pastor se li rebel·la, sinó també en Xeixa, un dels seus pagesos des del començament de l’obra, li planta cara. Ambdós el rebutgen com a amo. Al final el veiem que no és capaç ni de lluitar per salvar la pròpia vida. Per tant, Guimerà humanitza el personatge fins a límits grotescos, sobretot quan fa que s’adoni que la Marta ja no l’es@ma, i el que és pitjor, que ara s’es@ma en Manelic. Personatges secundaris - En Tomàs És l’ermità que fa poc ha arribat amb la seva dona. Abans era pastor i coneix en Manelic, el considera com el seu propi fill. Per això és ell qui li proposa el casament amb la Marta per encàrrec de l’amo. És un home ja gran, bo, innocent. Sabem que se li va morir la filla. No sospita gens l’engany d’aquest matrimoni. Quan s’assabenta, gràcies a en Xeixa, que tot és un muntatge d’en Sebas@à, se sent culpable, intenta aturar la farsa però ja és massa tard. Neguitós pel seu error, al principi jutja de còmplice de l’engany la Marta, però després canvia, compadit per la història de la noia (el monòleg a través del qual coneixem el seu passat). Una intervenció important: explica la rondalla de sant Miquel (el situa al mateix nivell que en Manelic, l’altre explicador d’històries) i denuncia la tafaneria de les germanes Perdigones. - El Mossèn Una mena d’assistent personal de l’amo. Segons en Tomàs, li diuen així perquè havia estudiat al seminari, però mai no va arribar a ser capellà. És un gos fidel que mira pels interessos del senyor (tant els amorosos com els socials i també els financers) com si fossin els seus.