POEMA PEDAGÓGICO de Anton Semionovich Makarenko, Resúmenes de Teoría Social

¡Descarga POEMA PEDAGÓGICO de Anton Semionovich Makarenko y más Resúmenes en PDF de Teoría Social solo en Docsity! ANTON SEMIONOVICH MAKARENKO, POEMA PEDAGÓGICO IDEES CLAU:  COL·LECTIVITAT  TREBALL  TÈCNICA PEDAGÓGICA Resum 1 - Anton Semionovich Makarenko, va néixer el 1888 a prop de Ucraïna. Es va formar com a mestre. - Guerra civil russa (1917-1923)República soviets. - L’any 1920 el delegat de la institució pública del govern soviètic li va encargar la feina de rehabilitar joves delinqüents en Poltva la colònia Máximo Gorki. (escola d’educacio social) A partir d’allà Antòn va estar 9 anys. - 1927 Makarenko passa a dirigir la Columna Infantil Félix Dzerhinski a prop de Járkoz. - Reflexa el treball d’ell, durant 15 anys en Rússia des del 1920-1935. - Mostra la manera en que el professor s’enfronta als reptes que implica la docència i al arribar a un lloc nou, amb la cosa de no saber si el que impartirà rendirà els fruits esperats. - La descripció del lloc i de la època permet imaginar la Rússia dels anys 20, així com el lloc que es desenvolupa tota l’historia es a l’escola o el que es convertirà amb un espai d’aprenentatge. - Es una educació empírica i humanista, que enllaça el pupitre-treball i fa que els joves assumeixin el destí de forma autogestionada i amb èmfasis en els companys, la estimulació i la fortalesa de l’esperit de comunitat. ES FORMA PER 3 PARTS: Llibre 1 Relata els problemes als que tenia que enfrontar amb la comissió de fundar una colònia per menors que infringien tot (una feina difícil, sobretot per les necessitats econòmiques en que es trobava el lloc que devia rebre als seus primers educands). o Això ens traspassa a la manera en que es distribueix els recursos en cada país respecte a l’educació. I a preguntar-nos (en el cas de Mèxic) si el % del pressupost nacional designat a la formació dels ciutadans, es l’adequat. En relació a l’època es pertinent assenyalar que Rússia, es trobava molt danyada per les notables pèrdues econòmiques que havia portat la Revolució. Així com, l’estabilitat política ocasionada per la mort de Lenin ( qui dirigia el país). o Introdueix a la reflexió sobre que no hi ha res impossible quan la voluntat perdura, com Makarenko, que quan va veure la situació tan critica i precària que es trobava a l’escola, ell va assumir la responsabilitat de la seva reconstrucció. Va nombrar a la colònia MAKI GORKI: perquè veia en aquell escriptor un exemple pels seus alumnes, esperava que s’identifiquessin amb ell perquè també venia d’una família amb pocs recursos econòmics però per ell mai va ser un obstacle per continuar els estudis i arribar a ser considerat un dels millors escriptors russos. o En alguns llocs de la novel·la, l’autor fa referencia a Gorki, a la seva constant lluita i els seus ideals de superació. Durant la primera part, es descriu el creixement de la petita colònia en una gran col·lectivitat, la qual es va assentar en la responsabilitat, el respecte, la tolerància, el treball, i per mitja d’això, la iniciativa i el recolzament mutu. Cada capítol permet endinsar-se en la realitat dels educands de Makarenko, i en el canvi positiu que va operar amb ells al ser par de la colònia Gorki. dedicar-se a la Comuna Dzerhinski, de la qual, nomes comenta alguns èxits pedagògics.  Es difícil d’entendre com Makarenko va deixar una colònia consolidada a partir del esforç de tants anys, per integrar-se a una nova amb diverses problemàtiques i de recent creació. Se suposa que axo es va deure al compromís que tenia com a docent de transitar no nomes en camins rectes, sino també per camins sinuosos, on el procés d’ensenyar es mes complicat.  L’objectiu de POEMAS PEDAGOGICOS es brindar als educands un esbós de tot el procés educatiu, reprenent el que diu l’autor en l’informe als pedagogs de la seva època: “la iniciativa vindrà sols quan existeixi feina, quan es tingui la responsabilitat del seu compliment, la responsabilitat del temps perdut, quan existeixi per part de col·lectivitat” p.740. També ens fa reflexionar amb la pregunta de , se’ls esta proporcionar tot de manera fàcil, o també se li ensenya a valorar per mig dels esforços?  Cada capítol de la novel·la reflexa el procés pedagògic desenvolupat per Makarenko amb els seus educands, aquells colonos, que en un principi eren incorregibles lladres que es van convertit en doctors, mestres, enginyers, aviadors, pares de família, etc. D’acord amb les seves capacitats i anhels. o Sense dubte Makarenko es va enfrontar a una vida difícil que va dedicar a l’educació. Això s’expressa al final de la novel·la, on reflexa que ell li diu recompensa a la seva labor pedagògica. Al respecte, cal assenyalar que un educador es com un sembrador, que quan arriba la collita recull fruits d’aquell que va cultivar; es per això que com a docents sempre hem de plantejar-nos; quin tipus de persona desitjo formar? Quin fruit espero al final de la meva labor amb els estudiants? Que tinc que fer per aconseguir-ho? Si des de un principi tenim clara la resposta, arribarem a desenvolupa processos d’ensenyament-aprenentatge que, en el transitar de la humanitat es convertiran en recompenses. o Una altre cosa que ensenya també es, que tot educador te que mostrar el seu recolzament als seus estudiants, no nomes al salo de casa, sino també fora de ell, tal i com va fer ´Makarenko amb els seus colonos: no nomes es va interessar per donar classes, sino que també va fer que gestionessin per a que el jefe de la colònia per infractors augmentes els recursos o ajudes que rebien els gorkianos. o Considerem poemes pedagògics que es una gran eina per aquells que s’interessen per l’educació, a més, presenta un excel·lent proposta pedagògica per modificar la política existencialista en l’atenció als nens del carrer, que es la que predomina en MEXIC; els educands de Makarenko aprenien a viure i a sobreviure junts pel mitja de treball. o Des de una mirada critica, l’obra Makarenko desvela un panorama social en el qual els nens i joves que arribaven a formar part de la colònia, portaven amb ells ensenyaments que la guerra els havia deixat, com robar; això ens arriba a reflexionar, quins aprenentatges estan promovent la societat actual?, de quina manera es vincula la labor del docent en la societat i amb la família?  Poemes pedagògics, captiva a l’autor per la seva proximitat amb la realitat, per la semblança dels gorkianos i molts alumnes que es troben en diferents escoles en Mèxic, que abrigant l’esperança de ser millors persones. No dubtem que existeixin en el nostre país professors que, igual que Makarenko, dediquin el seu temps al servei de l’educació amb passió per transformar els seus educands en éssers humans compromesos a la societat, amb ells mateixos i amb la naturalesa.  Cada experiència d’aprenentatge esta impregnada amb sentiments (amor, carino, emprenyament, fúria, entre d’altres).  Dintre del camp de la pedagogia, a traves del llibre trobem: 1. Les seves aportacions teòriques respecte el procés educatiu. 2. La manera que redacten experiències amb els educands, es a dir, per la presencia constància del humor, que permet que la novel·la no sigui avorrida. 3. La obra, no s’equivoca molt amb el que esta passant actualment amb Mèxic i altres països. RESUM 2: Llibre 1: Mitja dotzena de desobedients, Anton es desespera , busca un refugi i comença a buscar llibres de pedagogia, un dia d’aquests se li envà de les mans i li dona una bufetada a un desobedient. A partir d’aquell dia, els nois comencen a col·laborar. Llavors Makarenko, posa normes, repartiment equitatiu dels treballadors, assistència a la classe i per anar a la ciutat necessitaven un permís. No vol anar per el camí d’agafar un fuet(latigo). Ja son uns 30 educands, i augmenta la plantilla docent, encara que roba i menjar estan escasses. D’altre banda, la pesca i donatius mes o menys voluntaris dels camperols ajuden a la manutenció. Quan hi ha alguns robatoris a la colònia, el culpable es descobert i jutjat pel tribunal popular, després de dies de pa i agua, es reintegra a la comunitat. En el pas del temps, les labors compartides fan fort l’esperit de la colònia Gorki, que es converteix en una espècie de llar per a tots. En el 1921 s’accepta l’autorització del trasllat una extensa propietat, es diversifiquen a l’agricultura, fusteria i m’entres el numero de residents incrementa amb els joves dels presoners de la guerra civil. o Els gorkianos sembren sègol en la segona colònia. I els alumnes mes instruïts posen el seu anhel en ingressar a RABFAK (universitat obrera). En 1992 hi ha una epidèmia de TIFUS. Tots es recuperen. Taxen al experiment pedagògic de Makarenko d’autoritari i estan a punt de avortar, nomes els entusiastes dels colonos i alguna ma amiga aconsegueixen salvar-lo. o Les relacions amb els camperols es complicada, ja que els hi roben molt. I fan fora a dos educands (1 tornarà molt millorat). o Comença el trasllat de la nova colònia, treballen la terra dura amb 2 cavalls cedits per la INSPECCIO OBRERA I CAMPESINA. o L’activitat es intensa, els diumenges hi ha diversió, es banyen al riu i els polls ja son un vell record. o S’uneix a ells E.N.SHEREexpert agrònom, hiperactiu i va amb la parsimònia, que revoluciona les labors, es converteix en un ídol pers nois. Mostren que l’esperit de la colònia es capaç de corregir la deriva autodestructiva d’alguns dels seus membres. Després de l’hivern, com sempre el treball escolar es intens. En 1927 Arriben noticies a Kuriazh, de que la GPU construeix a l’altre banda de Járkov un edifici luxós, amb tallers annexos destinats a una comuna amb capacitat per 150 joves que tindrà nom a de Félix Dzerzhinski, el recent mort fundador de la Cheká. La posta en marxa s’encarrega als gorkianos i 50 d’ells formen la possibilitat de que passi o que no, a Anton com a director, encara que no abandoni del tot a Kuriazh. La inauguració es en desembre i el finançament corre a càrrec al principi dels donatius dels chequistes, homenejats en un llibre. 1928 Nova incorporació d’un administrador, obra una època de febril productivitat i un temps tranquil d’economia. Aviat els comuners reben salaris. Al final del llibre, ressenya la condemna pública en un congres pedagògic del mètode de Makarenko, per estar basat en conceptes com el deure, l’honor, la disiplina i el treball. o Això l’obliga a buscar nous destins per els nois de la colònia mes pròxims a ell, i deixar la direcció, es refugia en el projecte de la comuna Dzerhinski dependent de la GPU i per tant d’altes instancies pedagògiques. 1935Es veu com alguns dels educands estan transformats en ciutadans exemplars de la gran pàtria soviètica i es recorden els reptes tecnològics assumits en la comuna Dzerhinski, com la fabricació de taladros(trepants) i maquines de fer fotos. 1.Principi sense gloria de la colònia Gorki. Kalina Ivánovich era l’encarregat de la administració, el qual va ser educat per Anton des del primer dia. Va tardar 2 mesos en posar ordre en un dels cuartels , de l’antiga colònia. A base de sol·licituds van aconseguir que la comissió d’abastiment del primer exercit de reserva lo concedís 150 puds de farina de sègol. Van arribar a la colònia 2 educadors: - Lidia Petrovan (molt jove, acabada de sortir del Liceu, casi no sabia res, per això la va escollir, perquè era un ser pur) - Ekaterina Grigorievna (una experta en pedagogia). DESEMBRE: Arriben a la colònia els primers nens abandonats que no tenia pinta de que anessin a la ultima moda. 6 educadors ( Zarodov, Burun, Volojov, Bendiuk, Gud i Taraniets) van fer entregar un sobre que contenia els expedients (4 eren enviats per assalt de ma armada a casa tenien 18 anys i 2 mes joves acusats de robatori). Anton va fer un discurs de benvinguda sobre la vida nova del treball, a prop de les necessitats d’oblidar el passat i mirar cap endavant. Lidia (educadora) agitada deia que no sabia com parlar amb ells. Els nois s’anaven tranquil·lament de la colònia per la nit i tornaven pel mati escoltant principis de l’educació influïts al socialisme. Una setmana mes tard, Bendiuk (educador) va ser detingut per que se l’acusava de robatori nocturn i assassinat. Van passar mesos i va arribar l’Hivern i la neu, Anton va mana que recollissin ells la neu i ells es van negar. Anton i Kalina es van posar a fer-ho, en aquell moment els educands es van burlar d’ells i deia que estava be, que ho tenien que haver fer abans. Kalina es va enfadar i va tirar el pal i es va pirar a la seva habitació dient que no volia treballar mes en aquesta colònia. Els vilatans eren robats i atracats amb violència cada dia i acudien a ells en busca d’ajuda. Va aconseguir un revòlver per defendre’s dels saltejadors però va amagar la situació al delegat. Ell encara no havia perdut l’esperança d’arribar a un acord amb ells. Els primers mesos per ell i els seus companys van ser de desesperació i de cerca de la veritat en els llibres de pedagogia i de les lectures treia la conclusió que ell tenia que deduir la seva pròpia teoria dels fenòmens que estava vivint, necessitava un anàlisi immediat i una acció també immediata. Li sorgia pressa perquè cada dia la situació empitjorava, parlaven malament als educadors, tiraven el menjar per l’aire, jugaven amb les navalles i li treien bens que posseïa cadascun. Es negaven a tallar la llenya i un dia la van destrossar davant de Kalina. Un mati Anton va demanar a Zadorov (educand) que talles la llenya per cuinar i va rebre la contestació de sempre: talla-la tu mateix. Anton arribat a la desesperació de tots els mesos anteriors, es va llançar contra el noi i li va fotre una bufetada que va caure sobre l’estufa. El va pegar un segon cop agafant-lo pel coll i aixecant-lo i pegant-lo un altre cop. El noi es va espantar terriblement i es va posar pàl·lid i va demanar perdo al senyor Anton. La seva ira era tan frenètica que amb una sola paraula era capaç de matar aquells delinqüents. En les seves mans va aparèixer el fuet de ferro, els 5 educands romanien (permaneixien) immòbils i els i va dir que o anaven al bosc a treballar sense queixar-se o marxaven fora de la colònia amb mi dimonis, i es van posar a treballar. Kalina es va estranyar i va preguntar que havia passat. Sorprenentment tot va anar be i en un descans Anton va esmorzar amb ells i Zadorov (educand) feia gracietes del que havia passat i els hi va dir que no eren tan dolents i que tot sortiria be. Anton va seguir donant ordres amb la mateixa fermesa. 2.Caracteristica de les necessitats primordials Anton al dia següent els hi va dir als educands que era obligatori tenir el dormitori net a mes també que a la ciutat nomes podia anar amb la seva autorització, i el que marxes no tornaria perquè no l’admetria al dia següent. Zadorov (educand) li va donar l ama i li va donar la raó dient que era millor estar aquí que a la presó. També era obligatori assistir a les classes. Del incident de Zadorov (educand) havia sorgit un canvi en la manera d’actuar amb els nois. Ell no es penedia, assumia la il·legalitat que havia comes al ser pedagog però per altre banda, pensava que aquesta feina li venia massa gran i que estava disposat a ser un dictador si no sortia endavant amb un altre sistema. Va haver un incident amb Volojov (educador), el qual no volia arreglar l’habitació després de que Anton li digues. Li va preguntar si el pegaria si no ho feia ell també i que no tenia dret. El va agafar pel coll i li va dir que no el pegaria que el deixaria baldat si no ho feia sense queixar- se i que després aniria a la presó. Zadorov(educand) li va contestar que no mereixia anar a la presó per aquella tonteria i que arreglaria l’habitació i que el diable se’l emportaria. Anton no pensava ni per un segon en haver trobat en la violència un mètode totpoderós en la pedagogia. que semblava mes recte i ferm i amb mes implicació i ganes de l’escola. Ell també va ser el lladre dels altres robatoris, desprès de descobrir-lo, van fer el primer judici popular a la colònia. Anton va fer un discurs i desprès tots els colonos van atracar a Burun el qual van acusar també de robar el salari. Burun ho va negar, va dir que ningú podia demostrar-ho, de sobte Taraniets va dir que ho demostraria. Burun va dir que no passava res, que ja havia tornat tots els diners. Els colonos es van enfadar amb Burun i al final Anton va ser qui va castigar: 3 dies tancat amb clau a pa i aigua. Ell va acceptar el càstig, però finalment no el va tancar perquè va prometre no sortir sense permís, el primer dia li van donar pa i aigua i el segon va sentir pena i li va donar menjar, però ell ho va rebutjar. Al final s’ho va acabar menjant perquè Anton li va dir que es deixes de parides. Burun va dir que no robaria mes i així va ser. Es va excusar perquè deia que tenia molta gana. 4.Assumptes de importància estatal Va haver una sèrie de robatoris en els labradors de terra en el bosc per par d’uns bandits els quals no feien robatoris ensangonats però buidaven totalment a la gent. Els que eren robats acudien fins la colònia en busca d’ajuda. Anton sortia amb el seu revòlver per defendre’s junt amb l’exercit a veure si els trobaven. Van trobar a un bandit molt famós i el van entregar a la policia de la investigació i a partir d’allà van trobar a tots els altres membre de la banda, això li van agrair molt a la colònia Gorki. Però a partir d’allà no van disminuir els robatoris, sinó que van augmentar, i aquest cop la gent moria amb trets al cap, penjaments... Els colonos no vivien amb por, sinó al reves, s’interessaven més. Qui estava atemorit eren els Osipov els que tenien mes que poder. Un dia per la nit Gud (educador i cuidador del cavall) i Kalina van ser atacats i colpejats per atracadors, li van explicar a Anton i van arribar a un acord: enviar sempre a la trobada de la carretera un destacament de 10 colonos més Anton a vegades, es col·locaven al llarg de la carretera en una extensió de 1km i mig (així durant 2 anys, aquestes campanyes tenien el seu lèxic un nom militar: ocupar el camí). Un guàrdia forestal els hi va demanar que vigilessin el bosc perquè hi havia molts lladres i el personal que ell disposava no era suficient per acabar amb les tales furtives(en secret), Per Anton era una bona idea ja que era un treball amè que tenia considerables avantatges. Una nit algú es va posar a talar i van anar a buscar a Anton, Burun i Shelaputin (no se qui es ) amb una escopeta i un revòlver. Van disparar perquè s’escoltes i l’home es va ajupir, tremolant. Van pillar a Musi Kárpovich talant arbres perquè necessitava llenya, sel van emportar fins la colònia (es un assumpte d’estat) per aixecar el document d’acta (detalladament de quant mesurava l’arbre), ja marxava Musi. Desprès van pensar en que podien fer amb l’arbre que ja estava casi talat, segur que dema tornaran a intentar-ho. Van anar a buscar el pi i sel van emportar fins la colònia juntament amb la destral, aquest fou el premi de la colònia. Mes que las conviccions morals i la ira, va ser una lluita verdaderament practica i interessant el que va originar els primers brots del bon ambient col·lectiu. Al reunir- se per les tardes, reien i discutien sobre les peripècies, es sentien agermanats per la lluita, es van fondre en un tot que es deia la colònia Gorki. 5.La conquista del tanc metàl·lic Inesperadament van rebre una autorització per recollir llenya de roure, la tenien que portar des del lloc de tala a lloc on ells mai havien caminat per allà. Es van posar d’acord amb dos veïns de la caça i es dirigien amb trineus fins el lloc llunya. M’entres els veïns lligaven els arbres per endur-se’ls Anton i Kalina tafanejaven per allà cases antigues i es van trobar un gran tanc que semblava que era l’únic viu d’aquella zona. A la tornada Kalina somiava en aconseguir en aquell tanc per portar-lo a la colònia i fer un lavabo, Anton va preguntar per ell i resulta que era de l’estat i que havia d’omplir un paper pel Comitè Executiu de la Comarca, el va omplir i el van denegar, va estar un par de setmanes trist i sense vanitat. Un diumenge de març Anton i els nois van anar a donar una volta i van passar per la finca dels Trepke. Anton somiant, va preguntar als colonos de que els hi semblava si es poguessin instal·lar la colònia a allà, els nois es reien i li deien que això si que seria una gran colònia de veritat i que tenien que reparar aquelles cases. Quan van arribar a casa , ells seguien discutint sobre el que farien amb aquella finca, llavors Ekaterina va dir que no estava be somiar en coses impossibles, i enrabiat Anton va dir que en un mes aquella finca seria seva (tots van riure). Aquella mateixa nit, va redactar un informe al Comitè Executiu provincial. Més tard el va trucar el delegat provincial d’instrucció publica i li va dir que havien tingut una idea i que aquell projecte va ser discutit en el Comitè. En aquell moment Anton va tenir l’oportunitat de descriure la pobresa, la falta de perspectiva, l’abandonament a la colònia, en el que havia nascut una col·lectivitat plena de vida. El president del Comitè va dir que necessitava un amo d’hisenda i que per això li concedien la hisenda. Li van dir als colonos que havia aconseguir l’autorització i que pensava que era un somni. Els colonos estaven realment emocionats i entusiasmats. 6. No hi ha puça dolenta Diverses causes van atraçar l’entrega dels diners i materials. El principal problema era el Kolomak ( un riu que separava la colònia de la finca Trepke).Per aquesta raó la finca va seguir molt de temps en ruïnes. Tot aquell tems els colonos van estar prenent el sol a l’espera de la hora de la trucada del treball, la quall obligava a aixecar-se i anar al lloc de treball amb desgana. A principis d’abril es va escapar Vaska Poleschuk, no era un quadre envejable. I al desembre es va trobar amb el quadre següent en la delegació de la instrucció publica; es va trobar amb un grup de gent que rodejava a un noi sense-sostres i brut. La secció de deficients l’havia reconegut com anormal i volien enviar-lo a una casa de atraçats mentals. Anton se’l va endur a la colònia. Al arribar es va quedar tothom mut no va aconseguir ni que parlessin amb els colonos ni amb els educadors. (això va fer als peritos dir que estava boig). D’un dia per l’altre Poleschuk va començar a parlar sense motiu algun a crits amb els seus companys entre risses i salts. Es passava els dies sencers parlant amb Anton sobre l’exercit vermell i el cap de Zubati. Un dia sen va anar en busca de Zubati a Niokeláiev. Encara que Poleschuk no era un colono molt envejable la seva funda li va provocar una impressió molt penosa. L’atemoria el fet de que a lo millor el noi s’havia anat a buscar algo millor, però desprès pensava que eren tan pobres que no eren capaços de rentar a ningú. Anton els hi va dir als colonos que el noi s’anés amb els diables, que tenia assumptes importants. Aquell assumpte va caure de manera imprevista: a l’abril la comissió encarregada dels assumptes relacionats amb els menors d’edat havia detingut a un petit bandit. El delinquent havia sigut enviat a no se on amb un cavall, però el amo no s’havia pogut donar. La comissió va passar una setmana entre terribles turments: no sabien que fer amb la prova del cavall pèl- roig. Llavors Kalina va endur-se un cavall a la colònia, rere d’ell volaven sospirs de desfogament dels membres de la comissió. Durant varis dies Kalina va treballar amb nois en el cobert i va aconseguir entre els diversos restos inútils de la vella colònia algo que semblava l’arada(instrument agrícola de puntes de ferro). Sofrón Golovan va ser convidat per Kalina, ell els va ajudar en el treball, tenia uns dons de manyà i ferrer. Els hi va proposar treballar amb ells com instructors, es va comprometre a arreglar la maquina de forja metalls. A Anton li va sorprendre molt l’afany d’ajudar-los tant. Al cap d'un mes va tornar com li havia dit. Li va preguntar si havia trobat un lloc on les coses s'arreglaven amb ganivets i el li va respondre que sí però que seguiria en la colonos i que no tornaria a tocar un ganivet. Els colonos li van acollir afectuosament en el dormitori i ja deien ells que finalment li va perdonar. 8.Encara queden cavallers en Ucraïna. Un diumenge es va embriagar Osadchi, li van portar a la seva habitació perquè estava escandalitzant i no parava de dir ximpleries de borratxo ofès, dòcilment es va quedar adormit. En entrar a l'habitació va notar l'olor a alcohol i nombrosos nois fugien de parlar amb ell. No volia complicar més les coses buscant als culpables i es va limitar a dir: uns altres han begut també. Alguns dies més tardes també va haver-hi altres casos de nois embriacs que evitaven parlar amb el, uns altres es penedien d'haver begut i acudien a ell i uns altres entre llàgrimes xerraven pels colzes i li juraven afecte. Una nit van parlar del perjudicial que és i els culpables van prometre no tornar a fer-ho. També bevien els pagesos i els propis empleats. Estaven embolicats de Samogón (espècie d'aiguardent fet de blat), Golován enviava a buscar als nois samogón i ho negava. Deia que què dolent hi havia en això, tothom comprava el samogón i els ucraïnesos també. Anton va dir que anava a confiscar els aparells per a fer samogón però l'altre li va dir que no serviria de res. L'endemà va obtenir a la ciutat un mandat que li autoritzava lluites contra en samogón en tot el territori del seu Soviet natural. Kalina li va donar un consell: que no es fiqués en aquest assumpte perquè era tot un negoci que estava implicat fins i tot el president Grechani i que li podien fer la vida impossible si Anton es ficava amb ells. Anton va ser al dormitori dels colons i li va dir que no anava a permetre que cap begués i que anava a expulsar del caseriu a aquesta banda de fabricants de samogón. La majoria de nois es van quedar perplexos i uns altres li van oferir la seva ajuda. Avançada la nit del dissabte es van posar a elaborar el pla juntament de tres ajudants. (Zadorov, Volojov i Taraniets). Zadorov s'estava convertint en el seu colon de confiança. El pla era atacar les jatas i en les altres amagaran el samogón, calia portar a Karabanov perquè ell sap parlar amb els mujiks perquè el mateix ho és. S'anaven a dormir, i Anton es va trobar amb les educadores. Li van preguntar si això d'aconseguir el samogón era un pla pedagògic ell li va respondre que sí i que vingués Burun també. A les set del matí van trucar a la porta d'Andrei Kárpovich (el seu veí més immediat) això va servir per a un senyal d'obertura canina que va durar més de cinc minuts. Després de l'obertura va començar la representació en regla. Es va iniciar la sortida amb l'avi de Kárpovich , ell va preguntar que què volien i ells li van dir que a la seva casa hi havia un aparell per a fabricar samogón i que venien a destrossar-lo, li van ensenyar l'ordre de la milícia provincial. Ell va quedar parat, en aquest mateix moment l'orquestra canina de manera molt forta. En aquest moment Karabanov a esquena de l'avi va aconseguir aproximar-se al pla posterior i tombar a un gos cabellut i pèl-roig que va respondre a l'atemptat bordant més fort encara. Es van llançar per la bretxa, espantant als gossos. Volojov els va cridar amb una veu de baix i els gossos es van dispersar pels racons del pati. Karabanov estava ja en la jata i quan van entrar en ella amb l'avi els va mostrar el que buscaven. Li va preguntar si ahir havien fet samogón i li va contestar que sí. Es va enfurir i va dir que si no els feia vergonya robar en les jatas i els va fer fora de la jata. Van trencar el material i l'aparell. Van anar a casa de Luka Semionovich, un veí que visitava sovint la colònia per diversos assumptes i ells també quan necessitaven alguna cosa. Els va rebre amablement i els va dir que sabia que anaven a la recerca dels aparells. Els hi va preguntar si havien trobat algun paleta per a la finca nova i que si no el tenien el que anava a un poble a prop, els podia aconseguir un. Va afegir que el no tenia cap aparell d'aquests, ja que el poder soviètic els havia prohibit, perquè no podia ser. El veí els va convidar a menjar unes postres delicioses de nata i empanada. Taraniets va trobar samogón en la golfa, Luka es va quedar parat i va deixar de somriure i també l'aparell. Ell ho va acceptar perquè era la llei, li va preguntar que què farien amb l'aparell. La dona de Luka es va enfadar i va començar a dir que no tenien dret a destruir- ho perquè era seu, llavors la Burun va començar a parlar sobre el mal que produeix el samogón, però ja van trencar les ampolles. Luka els va acomiadar amablement i els va dir que tornessin a visitar-lo. Aquell dia van acabar amb 6 aparells. En sortir de l'última jata es van ensopegar amb Sergúei Petrovich Grechani (el president del seu soviet rural). I els hi va preguntar que com que tenien dret a destruir-los, que el també lluitava contra aquesta beguda però llavors va saltar Taraniets i li va dir que ell mateix també tenia un aparell i es va ofendre i li va manar callar. En la forja Anton va anunciar als seus clients que el diumenge següent seria millor i que aniria tota els 50 colons de la colònia. Els vilatans estaven d'acord perquè deien que el blat es malgasta i que es tractava d'una cosa prohibida. En la colònia va desaparèixer l'alcohol però va apreciar un altre mal: els naips (les cartes). Van començar a notar que en la colònia un o dos colons menjaven sense pa, que les feines eren executades per una altra persona i no la que li tocava aquest dia. Els naips (cartes) treuen al colon de l'esfera comuna de consum i l'obliguen a buscar recursos complementaris, però l'única via per a ells és el robatori. Per això es va llançar a afanyar-se perquè acabi. Ovcharenko un colon que ja estava habituat a la colònia va fugir d'ella, i no sabien el motiu. L'endemà Anton s'ho va trobar en el mercat i es va esforçar perquè tornés i ell va negar rotundament, li va notar ple de confusió. Un deute de joc era considerada com un deute d'honor entre ells. Negar-se a pagar implicava no sols l'apallissament i altres mitjans sinó també el menyspreu general. Aquesta nit li va preguntar als nois sota sabien el motiu de la seva fugida però deien que ells no sabien res. Per aquest motiu van començar Kalina i ell un registre nocturn bastant sorprenent. Es van trobar sota els coixins, en els cofres, en les caixes, en els dipòsits, en les butxaques sucre. El que més tenia era Burun i a més de sucre també tenia més de 30 lliures. Però el més interessant va ser el que van trobar en el poder de Mitiaguin, sota el seu coixí se li van trobar 50 rubles de monedes de coure i plata. Aquest noi li ho va confessar que l'havia guanyat en les cartes contra els colons. El dipòsit principal de sucre, de peces alienes, de bruses, mocadors, butxaques, era a l'habitació de les tres noies (Olia, Raísa I Marusia). Les dues primeres ploraven i l'última estava muda. Marusia i Raísa observaven una actitud d'independència enfront dels nois i gaudien de cert respecte pel seu art com a expertes lladres. Precisament per això Mitiaguin i un altre els confiaven importants detalls de les seves tenebroses operacions. Amb l'arribada de Mitiaguin els robatoris havien augmentat en qualitat i quantitat. La mateixa nit de la seva arribada es va esplaiar amb Anton de manera franca i amistosa. Quan va dissoldre el joc entre els colons Mitiaguin es va negar a dir la procedència dels diners. Al final va dir que ho havia robat, Anton li ho va quedar per a colònia i li va aixecar una acta. En aquest moment va prohibir a tots els colons jugar als naips, perquè deia que jugar a això era robar al company. Ell va dir: resulta que en la colònia no hi ha qui defensi al feble, no puc permetre que els nois passin fam i perdin la seva salut per no guanyar als naips. Per tant trieu, no ho tolerarà. Quan va veure plorar a la ciutat a Ovcharenko estava a punt de perdre's plorant, va decidir, que no anava a gastar més cerimònies amb ells. Llavors li va impedir la seva paraula d'honor i Burun la hi va donar.