¡Descarga Poesia s. XIV - XV: Ausiàs March y más Diapositivas en PDF de Catalán solo en Docsity! TRADICIÓ I RENOVACIÓ DE LA LÍRICA ALS SEGLES XIV - XV • Etapa clàssica de la poesia trobadoresca occitana: s. XII-XIII • A partir del s. XIV, ja no fou model únic: va evolucionar cap a formes molt diverses (a França, a Itàlia…). • A Catalunya —> pervivència de la tradició trobadoresca • GILABERT DE PRÓIXITA (?-1405), ANDREU FEBRER (1374-1444), i JORDI DE SANT JORDI (finals s. XIV - 1424) Retorn al classicisme trobadoresc. Elaboració formal i temàtica. Tot i això, posseeixen estil personal. Representen la maduresa d’una tradició poètica d’origen occità que la C. Aragonesa ja considerava patrimoni cultural propi. AUSIÀS MARC (1400-1459) • Vida: lligams amb la cort, amb la vida cavalleresca, i amb les campanyes militars d’Alfons el Magnànim —> privilegis al ducat de Gandia, i una posició destacada a la cort. Es va relacionar amb diferents dones: matrimonis amb Isabel Martorell i amb Joana Escorna. • OBRA a.127 poemes (uns deu mil versos decasíl·labs clàssics - amb cesura a la quarta síl·laba. Estrofes -cobles - de 8 versos. Tornada de 4 versos) b.Versos escrits en llengua catalana (amb algun occitanisme esporàdic). És el primer poeta que escriu poesia en català. Representa la culminació del procés d’emancipació de la llengua occitana, i de l’estil poètic, més personal i realista. c.Temàticament: poemes organitzats en cicles de tema amorós o moral. TEMES MORALS “Cants de mort” —> tema del destí de l’ànima i de la relació amorosa després de la mort de la dona. TEMES RELIGIOSOS “Cant espiritual”—-> adreçat a Déu, expressant-li els seus problemes de consciència. CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POESIA • Jo líric —> es considera el més gran dels amadors, que teoritza sobre aspectes psicològics i morals lligats a l’amor. …no sia algú que los meus dits reprove: dels grans secrets que amor cobre amb sa capa, de tots aquells puc fer apocalipsi. Jo defallint, amor farà eclipsi. (Poema LXXXVII) (…que ningú no em contradigui: jo soc capaç de revelar tots els secrets que l’amor amaga amb la seva capa. Quan jo falti, l’amor s’eclipsarà…) Exemple: per expressar l’agitació amorosa, crea unes imatges molt vives —> “els vents marítims que afavoreixen - o no - el poeta, i el mar en ebullició, com una cassola al foc, i els peixos que en fugen”: Bullirà el mar com al cassola en forn, mudant color i l’estat natural, i es mostrarà disposat a fer mal a tot allò que se li posi entorn. Els peixos xics i grossos correran cap a buscar amagatalls secrets: fugint del mar on són criats i fets, sortosament a terra sortiran. Veles e vents bé m’hauran d’obeir tot fent camins dubtosos per la mar. Mestral, ponent en contra veig armar; xaloc, llevant els han de subvenir amb llurs amics el gregal i el migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal perquè en bufar els sigui parcial i així tots cinc em portin de retorn. • Amb aquest estil, el poeta expressa les tensions morals d’un home dividit entre la concepció clàssica de l’amor i la seva experiència de vida. Els apetits carnals l’ànima lliguen, […] L’amor que ens ve de l’ànima profunda a les virtuts i a la ment s’encamina; aquest voler, simple, Déu el domina, i els altres venç de forma molt rotunda. En mi, però, a pler tots dos caigueren, cadascun d’ells a la seva semblança. Colpit dos cops per l’úna i l’altra llança, actes distints dintre meu cometeren: l’un hi feu llum i l’altre hi feu tenebra, i, tots dos junts, salut, delit i febre. (Explica què son l’amor espiritual i l’amor carnal, i els efectes que té en el poeta la convergència dels dos tipus d’amor.)
