¡Descarga Política social bloc 1 tema 1 y más Apuntes en PDF de Politica Social solo en Docsity! Bloc 1 – Tema 1 – Què és la política social? 1. Conceptes i definicions Crack del 29 primeres reflexions sobre la intervenció estatal en afers socials: polítiques socials. La política social és una àrea temàtica, no una disciplina. És un camp d’estudi multidisciplinari. Disciplines: • • Sociologia • Psicologia • Economia • Ciències polítiques • Gestió • Història • Filosofia • Dret Segons Thomas H. Marshall (1975:11): La política social és «un terme que s'utilitza àmpliament però que no es presta a una definició́ precisa». Per definir la política social T.H. Marshall pregunta: Quines àrees d'actuació del govern són generalment acceptades de pertànyer a l'àmbit de la política social? • Qualsevol promulgació del govern que afecti el benestar de les persones, incloses les lleis, normes, ordres executives i decisions judicials, és considerada una política social. • Una visió àmplia de la política social reconeix que mercat, sector informal i el sector voluntari també desenvolupen polítiques socials. • La política social es basa en les relacions entre individus, organitzacions i governs. • La política social és la manera que una societat respon als problemes socials. • Com que la política social respon als problemes socials, és important saber com es defineixen i legitimen aquests problemes. Solidaritat • En el seu sentit més general, la solidaritat és la unitat resultant d'interessos o sentiments comuns. • La solidaritat és un element central de l’Estat del benestar. • La voluntat de contribuir a la provisió d’un Estat del benestar a través d'impostos i deures es pot veure com un tipus de solidaritat. • La disposició a pagar per les activitats de l'estat del benestar sembla dependre en certa mesura de la legitimitat d’aquest estat del benestar. Drets socials • Sovint, la ciutadania està connectada amb drets civils, polítics i socials. • Drets socials són els drets que els individus tenen en el sistema de seguretat social. • La forma en què aquests drets s'adquireixen i es mantenen és un element específic dels sistemes d’Estat del benestar de diversos països. 1. Conservadorisme
aga CTI impacios ole
+ volen "conservar" el que consideren com
les millors polítiques de les tradicions
nacionals i confien en una economia
laissez-faire (deixar fer).
+ defensen un paper limitat del govern
sobre l'economia (defensant així la
primacia del mercat en la decisió de la
distribució de béns i ingressos), impostos
baixos i poca interferencia governamental
en la vida individual.
+. Soposen a liindividualisme i són
partidaris d'un model de societat
orgánica, jerarquitzada i amb
paternalistes.
2. Centrisme
+ funcionen dins del sistema,
+ tendeixen a ser pragmátics,
+ recolzen la descentralització del poder, les
petites empreses, les polítiques pro-
ambientals,
+ Vobjectiu per a l'individu i la societat és
allunyar-se de la dependencia al benestar i
fer-se autosuficient pel treball,
+ no ésuna solució viable per pagar a les
persones que no treballen. Per tant, tof
ha de ser encoratjat a intentar formar
del mercat laboral.
Centrisme
apliquen les polítiques d'ajustament lleuger,
+ L'ajuda als pobres i necessitats descansa
al principi d'herencia familiar, i ha de ser
subministrada per xarxes informals com
la família, veins, amics, l'església, formes
d'ajuda mútua, el treball assalariat, i
finalment P'Estat.
+ pensen que s'ha de limitar la participació
del govern en la regulació de l'economia.
+ defensen retallades fiscals per als rics, ;
disminució del suport del govern als
programes de serveis socials; tenen
confianga en les organitzacions privades.
+ estan contra qualsevol dret
d'avortament.
+» Actitud discriminatoria con S
minories sexuals.
+ Els serveis haurien d'estar disponibles per
a aquells que no poden treballar, peró tots
els altres han de ser má d'obra, tant pel seu
propi bé com per al bé de la societat.
+ Ajudar a la persona dependent de
Vassisténcia social a tornar a
Vautosuficiéncia, a través, per exemple, de
la rehabilitació, l'educació o la recerca d'un
nou treball,
+ Fer esforcos especials amb joves i
immigrants (els grups més en risc) perque
puguin passar de la dependencia social a
Vautosuficiéncia.
3. Liberalisme
+» les característiques distintives del
liberalisme modern inclouen:
individualisme, materialisme, ¿mfasi
en drets naturals, llibertat, igualtat
limitada per a alguns per contracte social,
propietat privada, separació de religió i
política (església i estat), i republicanisme
democrática,
+ tendeix a acompanyar económicament el
capitalisme (mercat lliure, empresa
lliure).
+ el liberalisme americá va comengar al
voltant de 1900 amb lleis federals que
regulaven les normes de salut i seg
comercial, lleis laborals i programe:
pobres.
4. Socialdemocracia
a
+ La reforma social i económica (beneficiant
la classe treballadora industrial) es pot
aconseguir a través d'activitats polítiques
normals (eleccions, partits, manifestacions,
etc.), més que per la revolució.
+ Creuen que l'Estat no pertany a cap classe
social i que és neutral com a instrument
administratiu del govern.
+ La socialdemocracia utilitza el govern
existent per "legislar el socialisme" a través
de lleis favorables als sindicats, treballadors,
educació pública, assisténcia sanitaria i
habitatge.
Liberalisme
a favor de la intervenció del govern en el
mercat per millorar la societat i protegir
els drets humans (a diferencia dels drets
de propietat), l'igualitarisme (a diferencia
de l'elitisme) i la llibertat personal (a
diferéncia de la intervenció del govern en
el comportament privat),
una major igualtat entre grups étnics i
racials, així com entre homes i dones;
nivells salarials mínims.
Implicacions
polítiques
Defensen que a través de la democrácia
representativa, de les institucions
polítiques i de Estat del benestar es pot
reduir gradualment la desigualtat
extrema entre els individus i els grups.
Disposicions ámplies per a la seguretat
social, l'asseguranga social i el
manteniment dels ingressos.
El govern proporciona l'educació,
lassisténcia sanitaria i l'atenció infantil
per tothom (directament o
indirectament),
Regulació de les empreses privades per
assegurar la seguretat, la protecció;
treballadors.
Impostos progressius de moderat