Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Política social bloc 1 tema 1, Apuntes de Politica Social

Política social bloc 1 tema 1 apunts

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 22/11/2019

eudaldfr
eudaldfr 🇪🇸

4

(1)

9 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Documentos relacionados


Vista previa parcial del texto

¡Descarga Política social bloc 1 tema 1 y más Apuntes en PDF de Politica Social solo en Docsity! Bloc 1 – Tema 1 – Què és la política social? 1. Conceptes i definicions Crack del 29 primeres reflexions sobre la intervenció estatal en afers socials: polítiques socials. La política social és una àrea temàtica, no una disciplina. És un camp d’estudi multidisciplinari. Disciplines: • • Sociologia • Psicologia • Economia • Ciències polítiques • Gestió • Història • Filosofia • Dret Segons Thomas H. Marshall (1975:11): La política social és «un terme que s'utilitza àmpliament però que no es presta a una definició́ precisa». Per definir la política social T.H. Marshall pregunta: Quines àrees d'actuació del govern són generalment acceptades de pertànyer a l'àmbit de la política social? • Qualsevol promulgació del govern que afecti el benestar de les persones, incloses les lleis, normes, ordres executives i decisions judicials, és considerada una política social. • Una visió àmplia de la política social reconeix que mercat, sector informal i el sector voluntari també desenvolupen polítiques socials. • La política social es basa en les relacions entre individus, organitzacions i governs. • La política social és la manera que una societat respon als problemes socials. • Com que la política social respon als problemes socials, és important saber com es defineixen i legitimen aquests problemes. Solidaritat • En el seu sentit més general, la solidaritat és la unitat resultant d'interessos o sentiments comuns. • La solidaritat és un element central de l’Estat del benestar. • La voluntat de contribuir a la provisió d’un Estat del benestar a través d'impostos i deures es pot veure com un tipus de solidaritat. • La disposició a pagar per les activitats de l'estat del benestar sembla dependre en certa mesura de la legitimitat d’aquest estat del benestar. Drets socials • Sovint, la ciutadania està connectada amb drets civils, polítics i socials. • Drets socials són els drets que els individus tenen en el sistema de seguretat social. • La forma en què aquests drets s'adquireixen i es mantenen és un element específic dels sistemes d’Estat del benestar de diversos països. 1. Conservadorisme aga CTI impacios ole + volen "conservar" el que consideren com les millors polítiques de les tradicions nacionals i confien en una economia laissez-faire (deixar fer). + defensen un paper limitat del govern sobre l'economia (defensant així la primacia del mercat en la decisió de la distribució de béns i ingressos), impostos baixos i poca interferencia governamental en la vida individual. +. Soposen a liindividualisme i són partidaris d'un model de societat orgánica, jerarquitzada i amb paternalistes. 2. Centrisme + funcionen dins del sistema, + tendeixen a ser pragmátics, + recolzen la descentralització del poder, les petites empreses, les polítiques pro- ambientals, + Vobjectiu per a l'individu i la societat és allunyar-se de la dependencia al benestar i fer-se autosuficient pel treball, + no ésuna solució viable per pagar a les persones que no treballen. Per tant, tof ha de ser encoratjat a intentar formar del mercat laboral. Centrisme apliquen les polítiques d'ajustament lleuger, + L'ajuda als pobres i necessitats descansa al principi d'herencia familiar, i ha de ser subministrada per xarxes informals com la família, veins, amics, l'església, formes d'ajuda mútua, el treball assalariat, i finalment P'Estat. + pensen que s'ha de limitar la participació del govern en la regulació de l'economia. + defensen retallades fiscals per als rics, ; disminució del suport del govern als programes de serveis socials; tenen confianga en les organitzacions privades. + estan contra qualsevol dret d'avortament. +» Actitud discriminatoria con S minories sexuals. + Els serveis haurien d'estar disponibles per a aquells que no poden treballar, peró tots els altres han de ser má d'obra, tant pel seu propi bé com per al bé de la societat. + Ajudar a la persona dependent de Vassisténcia social a tornar a Vautosuficiéncia, a través, per exemple, de la rehabilitació, l'educació o la recerca d'un nou treball, + Fer esforcos especials amb joves i immigrants (els grups més en risc) perque puguin passar de la dependencia social a Vautosuficiéncia. 3. Liberalisme +» les característiques distintives del liberalisme modern inclouen: individualisme, materialisme, ¿mfasi en drets naturals, llibertat, igualtat limitada per a alguns per contracte social, propietat privada, separació de religió i política (església i estat), i republicanisme democrática, + tendeix a acompanyar económicament el capitalisme (mercat lliure, empresa lliure). + el liberalisme americá va comengar al voltant de 1900 amb lleis federals que regulaven les normes de salut i seg comercial, lleis laborals i programe: pobres. 4. Socialdemocracia a + La reforma social i económica (beneficiant la classe treballadora industrial) es pot aconseguir a través d'activitats polítiques normals (eleccions, partits, manifestacions, etc.), més que per la revolució. + Creuen que l'Estat no pertany a cap classe social i que és neutral com a instrument administratiu del govern. + La socialdemocracia utilitza el govern existent per "legislar el socialisme" a través de lleis favorables als sindicats, treballadors, educació pública, assisténcia sanitaria i habitatge. Liberalisme a favor de la intervenció del govern en el mercat per millorar la societat i protegir els drets humans (a diferencia dels drets de propietat), l'igualitarisme (a diferencia de l'elitisme) i la llibertat personal (a diferéncia de la intervenció del govern en el comportament privat), una major igualtat entre grups étnics i racials, així com entre homes i dones; nivells salarials mínims. Implicacions polítiques Defensen que a través de la democrácia representativa, de les institucions polítiques i de Estat del benestar es pot reduir gradualment la desigualtat extrema entre els individus i els grups. Disposicions ámplies per a la seguretat social, l'asseguranga social i el manteniment dels ingressos. El govern proporciona l'educació, lassisténcia sanitaria i l'atenció infantil per tothom (directament o indirectament), Regulació de les empreses privades per assegurar la seguretat, la protecció; treballadors. Impostos progressius de moderat
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved